Dilluns 16 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA VAL D’ARAN
Maria Xalabarder
Pla director urbanístic de la Val d'Aran Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2009

El 31 de juliol la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat aprova inicialment el Pla director urbanístic de la Val d’Aran, cinc anys després de l’inici de la seva redacció. La proposta delimita les zones de creixement econòmic i urbà dels municipis i inclou, entre altres, la millora d’infraestructures i equipament. Hi destaca la previsió de construir el túnel de la Bonaigua a mitjà termini. El document aprovat identifica, també, els elements naturals i patrimonials, arquitectònics i paisatgístics de la Val, i defineix la xarxa patrimonial i del paisatge de la comarca.


Antecedents 2004

Articles posteriors 2010

La Val d’Aran, situada a l’extrem occidental dels Pirineus catalans, fronterera amb França, té 10.295 habitants empadronats el 2009 en els seus nou municipis . Durant la temporada d’esquí es calcula que L’ESTACIÓ DE BAQUEIRA-BERET rep més de 700.000 visitants. En les últimes dècades s’han doblat el nombre d’habitatges de segona residència, així com el nombre de comerços, restaurants i hotels, amb una ocupació estacional de caps de setmana i festes d’hivern.

L’augment accelerat de la pressió residencial no ha anat acompanyat d’un increment o millora proporcional de les infraestructures i els serveis, fet que comporta un cert risc de col•lapse, que s’evidencia any rere any amb embussos quilomètrics a la carretera C-28 que dóna accés a les pistes d’esquí de Baqueira-Beret, o els talls en el subministrament elèctric, que el 2004 van deixar a les fosques unes 40.000 persones i van provocar importants pèrdues en el sector de l’hostaleria i el comerç.

La suma d’aquests fets van obrir un intens debat entre els agents polítics i econòmics implicats, preocupats per la situació. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP), Joaquim Nadal i Farreras, va anunciar llavors la redacció del Pla director urbanístic de la Valld’Aran (PDUVA) per tal d’afrontar els reptes i millores infraestructurals, tant de mobilitat com de proveïment energètic que pateix la comarca, procediment que es va iniciar el 14 de juny de 2004. Els treballs de redacció van ser encarregats a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), concretament a l’equip pluridisciplinari dirigit per l’equip JORNET-LLOP-PASTOR SLP, arquitectes. Paral•lelament, es va iniciar un procés de participació pública i la tramitació ambiental concretada en l’Informe de sostenibilitat ambiental, posteriorment integrat en el Pla.

A final del 2004, el Conselh Generau d’Aran va crear una comissió de seguiment del Pla, formada per tots els partits representats al Conselh. En aquell moment, segons va declarar el secretari per la Planificació Territorial del DPTOP, Oriol Nel•lo, la mesura del PDUVA era, només, el primer pas d’una estratègia molt més ambiciosa amb els territoris de muntanya, que havia de ser afrontada, també, en la redacció del PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN (PTPAPiA), figura aquesta que va ser finalment aprovada pel Govern de la Generalitat el 25 de juliol de 2006.

El PDUVA, amb horitzó 2026, és l’instrument de coordinació del planejament urbanístic de la vall que concreta i precisa el PTAPiA. Estableix les determinacions —normes, directrius, pautes i recomanacions— per coordinar l’ordenació urbanística d’aquest territori, que han de ser respectades i desenvolupades per les propostes urbanístiques, les d’infraestructures de mobilitat, i les derivades de les polítiques de desenvolupament local i de protecció i foment del patrimoni històric i artístic, arquitectònic, ambiental, cultural, social i econòmic.
S’aprova inicialment el Pla i en continua la tramitació
La Secretaria per la Planificació Territorial va trametre al síndic del Conselh Generau d’Aran i als alcaldes dels municipis aranesos un exemplar de l’avanç del PDUVA en format digital, en data 22 d’octubre de 2008. Amb aquesta tramesa s’obria un període de tres mesos al llarg del qual els ajuntaments, entitats i persones interessades van poder aportar suggeriments i propostes.

En total, entre el mes de gener i el mes de febrer de 2009, la Secretaria per la Planificació Territorial de Catalunya va rebre cinc documents amb suggeriments al pla fets pels ajuntaments d’es Bordes, Vilamòs, Naut Aran Bausen i Vielha, a més d’un d’un particular. Posteriorment, durant el mes d’abril, el Pla va ser analitzat amb detall en el decurs de diverses reunions obertes entre la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat (DGU), els ajuntaments i els sectors socials i econòmics afectats. Finalment, la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Val d’Aran (CTUVA) el va aprovar inicialment el 31 de juliol, i tot seguit va obrir un període d’exposició pública per a al•legacions que va durar fins al 10 de desembre, període en el qual van continuar les reunions informatives.

En aquell moment, Convergència Democràtica Aranesa (CDA), l’oposició del Govern d’Aran, va demanar la celebració d’un ple extraordinari amb l’objectiu d’ampliar fins al 2010 la informació pública del PDU i el seu trasllat a la seu des del Conselh Genrau. Per la seva banda, i segons un comunicat de premsa, el Govern d’Aran va compartir la necessitat d’ampliar el període d’informació pública, però va rebutjar el trasllat del projecte, tot demanant "més responsabilitat i coherència a l’oposició per no confondre la ciutadania respecte del PDU", atès que el Consell Generau no té competències urbanístiques.

Propostes en el sistema d’assentaments
El Pla concreta normativament les estratègies de desenvolupament urbanístic que estableix el PTP APiA i assenyala les ubicacions més adequades i els criteris per a les complecions, reformes interiors o extensions dels nuclis existents. En la data d’aprovació del PTP APiA (25 de juliol de 2006), a l’Aran hi havia un total de 306,56 ha d’àrea urbana existent (sòl urbà consolidat) i un romanent de 78,26 ha de sòl d’extensió de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable. En total, 2.067 nous habitatges potencials, una xifra inferior a les previstes en l’anàlisi posterior realitzat pel PDU.

Segons aquesta anàlisi, les necessitats de creixement en l’horitzó 2026 es van quantificar en tres escenaris. En l’escenari alt, segons el qual el ritme i el tipus de demanda dels darrers deu anys es mantindria, serien necessaris 1.571 habitatges principals nous, i s’arribaria a un total de 4.694 en l’horitzó analitzat. L’escenari intermedi considera que la tendència es corregeix moderadament i que serien necessaris entre 3.142 i 3.286 habitatges nous. Finalment, en l’escenari baix per una tendència severament corregida, l’estimació total seria de 2.618 a 2.816 nous habitatges.

Per afrontar aquest diferencial, el Pla inclou el document Fitxes de directrius i pautes d’ordenació dels pobles i viles de la Val d’Aran, en el qual, nucli per nucli, es proposa la localització preferent d’altres sòls de compleció o extensió perquè es tinguin en compte per a les futures revisions del planejament general. Té caràcter de recomanació i, per tant, només són indicatius. En conjunt, aconsella un creixement concentrat en el fons de la vall i pretén evitar el desenvolupament de sectors discontinus del sòl ja consolidat. Concretament, recomana l’extensió de l’àrea urbana en els nuclis de Les i Bossòst, amb creixement mitjà; es Bòrdes i Vilamòs, amb creixement moderat; de reequilibri a Arres de Jos, Bausen, Canejan, Casarilh, Escunhau, Gausac i Vilac; de canvi d’ús i reforma a Arties, Salardú, Betren i Vielha; i de millora i compleció a la resta de municipis.

Quant a les necessitats de sòl per a activitat econòmica, el Pla les quantifica en 1,21 ha de sòl industrial, 9 hotels (100 places) i 3,4 ha de sòl per a càmpings, i preveu la implantació d’àrees d’activitat econòmica d’interès supramunicipal en el municipis de Bossòst, Les i Arties. També estableix directrius i recomanacions per a una adequada implantació dels equipaments, dotacions i serveis territorials o per a la valoració dels existents.
Nucli urbà de Gessa (Naut Aran) Foto: Àlex Tarroja
Propostes en matèria de mobilitat
El Pla estableix un marc de referència per a la necessària articulació territorial, regional i transfronterera d’Aran. Proposa potenciar l’accessibilitat i la connexió d’Aran amb les comarques veïnes del Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, la Ribagorça i l’Aquitània (superació d’un model territorial lineal, seguint la Garona), defineix els corredors de mobilitat que han de reforçar l’estructura del territori i identifica les relacions transfrontereres pels corredors esmentats, valorant alhora el paper dels senders i les connexions de pistes històriques d’Aran.

En aquest sentit, s’inclou com a “prioritat estratègica a mitjà termini”, la construcció d’un TÚNEL A LA BONAIGUA, que uniria el Pallars Sobirà amb la Val d’Aran. Actualment, el túnel de Vielha és l’única comunicació ràpida entre aquesta vall i el Principat, a través de la comarcal de l’Alta Ribagorça.

Es tracta d’una obra complexa que permetria substituir el tram accidentat de la C-28 al port de la Bonaigua, intransitable durant molts dies a l’hivern, i lent i incòmode quan està obert. D’aquesta manera, es preveu habilitar una connexió ràpida a la frontera i, als sectors residencial i de la neu de tots dos territoris, que aspiren a beneficiar-se mútuament d’un major intercanvi de turistes i projectes empresarials. El Pla no concreta cap calendari d’execució d’aquesta obra ni fa referència a cap dotació pressupostària.

El Pla director també preveu importants millores viàries a l’interior de la vall, com el desviament de l’N-230 i la C-28 fora dels nuclis per tal de transformar les actuals travesseres d’aquestes carreteres en passeigs urbans a Les, Bossòst, Vielha, Betren, Casarilh i Escunhau. Als tres primers nuclis, la variant es faria amb túnels, a l’oest d’aquestes poblacions. També preveu millores per al transport de mercaderies.

D’altra banda, localitza heliports, infraestructures de serveis d’abastament d’aigua, de sanejament, de serveis energètics i ecoambientals, i el desenvolupament de les xarxes telemàtiques i de telecomunicació

Sistema d’espais oberts
El Pla estableix les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i els criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl. Concreta els tipus bàsics de sòl establerts pel PTP APiA i n’estableix regulacions addicionals. Hi destaca l’ampliació del sòl de protecció especial en 249 ha i el sòl de protecció territorial en 132 ha, i també l’establiment d’una normativa per al sòl no urbanitzable de protecció preventiva, que limita i precisa els usos i construccions.

D’altra banda, el Pla defineix la xarxa patrimonial i del paisatge amb l’objectiu d’interpretar, investigar, preservar, conservar, difondre i comunicar el patrimoni històric i artístic, de cultura tradicional o paisatgístic d’Aran. Aquesta xarxa es concreta mitjançant un catàleg previ que unirà en un únic document tots els catàlegs precedents, inventaris i estudis que emfasitzin aquests elements per tal de facilitar la posterior elaboració dels catàlegs municipals que han de protegir-los.

S’esperava que al llarg del 2010 continués la tramitació del Pla, amb la corresponent resolució de les al•legacions presentades, l’aprovació provisional del document per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme i l’aprovació final per part del conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

Més informació
aran.ddl.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati