Dimarts 30 de Maig de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA D'USOS DE CIUTAT VELLA (BARCELONA)
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2009


Al llarg del 2009, els mitjans de comunicació es fan ressò del malestar veïnal per la sensació de deteriorament social i urbanístic que es viu a Ciutat Vella. Les notícies sobre tràfic de drogues, prostitució, delinqüència i actes incívics posen en alerta el consistori que crea la Junta de Seguretat Local del districte i evidencia les tensions en relació amb els diferents usos de l’espai públic. En aquest sentit, s’inicien els treballs per al disseny i l’elaboració del nou pla d’usos de Ciutat Vella, que ha de buscar l’equilibri entre l’ús comercial, turístic i d’oci i ha de garantir, alhora, la convivència i la subsistència del teixit veïnal del districte.


El districte de Ciutat Vella es troba al nucli antic de Barcelona i hi viuen 111.981 habitants (dades de juny de 2008). El districte té una de les densitats de població més elevades de la ciutat, 25.600 habitants per quilòmetre quadrat (hab./km2), especialment el barri del Raval (43.800 hab/km2), ubicat a la part esquerra de la Rambla, on hi viu el 43% de la població de Ciutat Vella. També formen part del districte el Barri Gòtic, situat entre la part dreta de la Rambla i la Via Laietana; els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, situats a l’oest, i finalment el barri de la Barceloneta, ubicat al sud marítim de la ciutat.

L’envelliment de la població de Ciutat Vella és notable, ja que el percentatge de persones majors de 65 anys és del 15,4%. Tot i això, la situació ha millorat en comparació amb els darrers anys per l’arribada de persones d’origen estranger, que suposen actualment el 48% del veïnat del Raval, el 38% del Gòtic, el 29% de la població de la Barceloneta i el 36% dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (dades 30 de juny de 2008). Les nacionalitats més presents al districte són pakistanesos (5,2%), filipins (4%), italians (3,2%) i marroquins (3,1%).

Al districte, quatre de cada deu llars són unipersonals, i d’aquestes, dues estan ocupades per majors de 64 anys. Es registra un predomini de l’habitatge de lloguer (58%) molt per sobre de la mitjana de la ciutat (25,5%). Per cada 1.000 habitants, el districte té 13,62 activitats de concurrència pública, és a dir, botigues, establiments culturals, esportius, bars, restaurants, hotels o apartaments turístics.

La centralitat històrica, política i cultural de Ciutat Vella fa que el districte sigui un dels punts neuràlgics de la ciutat i el principal pol d’atracció turística de Barcelona. L’any 2008 més de sis milions de turistes van visitar la ciutat i molts d’aquests van allotjar-se al districte, el qual concentra el 39% de l’oferta d’allotjaments de la ciutat. També hi ha gran quantitat de dependències de les diferents administracions públiques, les entitats bancàries i edificis exclusius destinats a activitats terciàries.

Ateses aquestes especificitats i complexitats, per tal d’assegurar l’equilibri entre habitatge, activitat comercial i turística i per garantir la cohesió social del territori, el 2000 es va aprovar el primer Pla especial d’establiments de concurrència pública, hoteleria i altres activitats a Ciutat Vella (més conegut com Pla d’usos).

L’any 2005 es va renovar el Pla d’usos per aturar l’assetjament immobiliari i regular l’activitat econòmica del districte mitjançant el control de la implantació de nous establiments. El Pla prohibia la creació de nous negocis com els locutoris o les sales d’oci nocturn, limitava la concessió de llicències a bars i restaurants i només en casos molt particulars preveia la creació de nous hotels. També va regular l’aparició creixent d’apartaments turístics, que havien generat malestar entre el veïnat a causa dels sorolls. S’establia a la norma que només s’acceptarien els apartaments concentrats en un únic bloc, amb un servei de consergeria conjunt.

Mesures per a l’ordenació
Per tal de fer compatible l’activitat turística amb la convivència veïnal, el mes d’abril de 2008, l’Ajuntament de Barcelona, dirigit pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), va establir una mesura de govern per regular els habitatges d’ús turístic a Ciutat Vella, ja que legalment hi operaven 863 i il•legalment, 424.

El mes d’octubre es va aprovar definitivament el Programa d’actuació del Districte de Ciutat Vella (2008-2011), en el qual s’establien una sèrie de mesures per millorar l’espai públic, els equipaments, l’activitat econòmica i l’habitatge i, d’aquesta manera, fomentar la cohesió social. Tres mesos més tard, al juny, el ple de l’Ajuntament va aprovar definitivament el pla especial d’ordenació dels establiments comercials majoristes en determinats sectors, entre els quals hi havia el barri de Sant Pere.

En aquesta línia, en acabar l’any, es va aprovar una mesura de govern per al manteniment i millora de l’espai públic que garantís un equilibri entre la vida del veïnat i els diferents usos de l’espai derivats de la seva centralitat (activitat turística, lúdica, cultural, entre altres).

D’aquesta manera, es posava en evidència la necessitat de formular de nou el Pla d’usos vigent i s’iniciaven els treballs per revisar-lo. Per fer-ho es disposava d’un equip multidisciplinari encarregat d’elaborar una diagnosi de la situació i avaluar els efectes de l’anterior norma. Al final de març de 2009, l’Ajuntament va establir un decret amb el qual se suspenia provisionalment (com a màxim un any) l’atorgament de llicències d’establiments comercials turístics. La mesura responia a la necessitat de revisar el Pla d’usos per tal de controlar l’establiment d’aquest tipus de negocis.

Malestar veïnal i impacte mediàtic
Durant els mesos de març i abril van aparèixer a la premsa múltiples notícies sobre la venda de drogues i l’existència de delinqüència als carrers del Raval. Aquesta situació havia estat denunciada per dues plataformes ciutadanes. D’una banda, la Plataforma del Barri del Raval, que criticava els actes incívics i, per l’altra, la Plataforma Raval per Viure, formada pel veïnat i part del teixit comercial, que havia nascut a començament d’any com a resposta a l’augment de la delinqüència i la violència al carrer. Aquesta última havia portat a terme l’acció reivindicativa d’omplir de pancartes el barri amb el lema “volem un barri digne”.

Davant d’aquesta situació, el consistori va posar en funcionament la Junta de Seguretat Local de Ciutat Vella, que tenia l’objectiu d’analitzar i optimitzar els recursos per tal d’actuar contra la delinqüència (especialment la dels multireincidents), el consum d’estupefaents i d’alcohol al carrer, les activitats econòmiques fraudulentes, les noves formes de mendicitat a l’espai públic i la prostitució (acompanyada de l’apropiació de determinats espais públics). En formaven part diversos tècnics del districte, així com representants de tots els cossos de seguretat, del Cos Nacional de Policia, la Fiscalia i la Direcció de Prevenció, Seguretat, i Mobilitat de l’Ajuntament. Posteriorment, es van incorporar també, com a membres de la Junta, la Brigada Provincial d’Estrangeria del Cos Nacional de Policia i la Delegació del Govern de Barcelona.

A l’agost, l’assassinat d’un jove a la Rambla del Raval com a conseqüència d’una baralla va agreujar la preocupació. El malestar va augmentar a final de mes amb la publicació als diaris de fotografies on es veien com diferents treballadores del sexe exercien la seva professió en els pòrtics del mercat de la Boqueria.

A principi de setembre els Mossos d’Esquadra i la Guardia Urbana van articular un dispositiu per tal de fer complir l’Ordenança del civisme, aprovada el 2005. Les associacions de veïns i de comerciants van mostrar el seu agraïment per la intervenció policial, però van demanar més mesures, com ara el tancament dels pòrtics del mercat de la Boqueria a la nit.

D’altra banda, amb el recolzament de diferents entitats veïnals i socials, les treballadores sexuals van fer una roda de premsa per denunciar l’assetjament policial i mediàtic i van demanar la regularització de la seva professió. En aquest sentit, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va reclamar a la Generalitat i a l’Estat que s’obrís el debat sobre la regularització d’aquesta pràctica, per tal de limitar-ne l’exercici al carrer.

A final de setembre, la Fundació Tot Raval, formada per associacions, institucions, persones i empreses vinculades al Raval, va fer públic un manifest per demanar ajut i responsabilitat tant dels partits polítics com dels mitjans de comunicació, a fi de solucionar els problemes del barri.
Noves idees pel nou Pla d’usos.

Aquest mes, la regidora del districte, Itziar González-Virós, va informar sobre la proposta de modificació del Pla d’usos per concedir llicències de bar amb reservat per a serveis sexuals com a mesura per treure la prostitució del carrer. Això suposaria una modificació de l’ordenança municipal d’activitat i establiments de concurrència pública (2002) que exigia una distància mínima entre aquests locals i altres instal•lacions. Aquesta mesura va ser considerada positiva per part de les treballadores del sexe, però van assenyalar la necessitat de definir aquests tipus de locals; a més, van demanar participar en el procés d’elaboració del Pla d’usos.

Abans d’acabar el mes, es va fer la primera sessió de consulta per al disseny del futur pla d’usos on van participar una cinquantena d’entitats. En aquesta reunió es va fer pública la diagnosi que havia fet el districte, amb la qual s’avaluava el Pla d’usos del 2005; s’assenyalava que els instruments emprats a l’anterior pla havien resultat eficaços en general, ja que el nombre de llicències s’havia reduït i s’havia aconseguit regular els apartaments turístics (653 de legals, la gran majoria al Gòtic). D’altra banda, entre les principals mancances es detectava la falta de regulació de determinats comerços alimentaris que havien proliferat durant els darrers anys, així com certa ambigüitat en la regulació de l’activitat hotelera.

Pel que fa a les propostes de les entitats, la Federació Catalana de Locals d’Oci Nocturn (Fecalon) va demanar la dispersió de l’oferta d’oci i la modificació de les llicències perquè estiguessin lligades al titular i no pas al local físic. Amb això la Fecalon volia facilitar que els titulars poguessin mudar-se de local sense perdre la llicència, en cas de problemes d’insonorització de les instal•lacions que regentaven.

Entre els criteris que tenia el consistori per elaborar el Pla, hi havia la idea de no incrementar el nombre d’activitats del districte, sinó d’afavorir-ne la redistribució. Es volia tenir present el pes de la població flotant sobre la resident per determinar les zones d’allotjament. També hi havia la proposta de definir el districte en àrees, en funció de la realitat veïnal i comercial. La iniciativa preveia onze zones, cadascuna amb unes determinades característiques i necessitats, i uns elements que calia potenciar o limitar.

Altres actuacions i notícies
Al novembre, la comissió de seguiment del Pla d’acció sobre drogues de Barcelona 2009-2012 (aprovat al juliol) va decidir traslladar dos centres d’atenció a toxicòmans situats al sud del barri del Raval –el Centre d'Atenció i Seguiment als Drogodependents (CASD) i el Servei d'Atenció i Prevenció Sociosanitària ubicat al Centre d’Atenció Primària (CAP) Perecamps–, per tal d’adreçar-los al Centre de Metadona del CAP del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. L’objectiu d’aquesta acció era descongestionar el Raval d’aquest tipus d’equipaments. L’acció va ser criticada per Convergència i Unió (CiU), ja que el trasllat es produïa dins del districte i no complia els objectius del Pla de distribuir els centres entre la resta de Barcelona.

La regidora de Ciutat Vella va assenyalar la necessitat de reequilibrar els serveis socials i repartir-los en el conjunt de la ciutat. Va indicar que actualment el Raval té aproximadament 23 equipaments assistencials com a centres per a joves en risc d’exclusió social, famílies o serveis d’atenció a toxicòmans, entre altres. En aquest sentit, es va assumir el compromís d’obrir el nou centre un cop estiguessin establertes les tres sales de venopunció previstes en altres punts de la ciutat, a fi de distribuir millor la possible demanda.

D’altra banda, a principi de desembre, es va conèixer un cas de corrupció a Ciutat Vella per la concessió fraudulenta de llicències d’apartaments turístics. En aquest cas hi estava implicat un funcionari de l’Ajuntament que havia estat des de 1991 fins al març de 2008 cap dels serveis tècnics de Ciutat Vella.

A final d’any, les mobilitzacions veïnals en contra de la degradació del Raval continuaven. La Plataforma Raval per Viure va organitzar una acció de protesta per denunciar la brutícia al carrer i l’incivisme. Paral•lelament, seguien les negociacions per a l’elaboració del nou pla d’usos que es tenia previst aprovar el març de l’any següent..

Més informació
www.bcn.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès