Actualitzat a 31/12/2009
A començament de 2009, la Generalitat aprova el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports que proposa un model basat en set aeroports comercials i catorze aeròdroms d’aviació general i esportiva. A més del pla, el consell de govern aprova el projecte de llei d’aeroports i heliports, que preveu la creació de l’ens públic Aeroports de Catalunya com a eina de gestió del govern per exercir les competències en matèria aeroportuària. El mes de maig, el nou ministre de Foment, José Blanco, anuncia que vol obrir el debat sobre els aeroports de Sabadell, Reus i Girona, i que el seu futur queda supeditat a l’acord sobre el model de gestió del Prat. L’any es tanca sense cap proposta del Ministeri.
Antecedents
2007
El Govern de la Generalitat va sotmetre a informació pública el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports (PAAH) de Catalunya el desembre de 2007. Aquest pla preveia que un consorci gestionés l’aeroport del Prat (que mantindria la categoria d’aeroport d’interès general), i que l’Estat transferís les competències dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell a la Generalitat. Per portar a terme la gestió, la Generalitat va crear la societat pública Aeroports Públics de Catalunya, la qual es reservava la majoria representativa –el 51%– als consells d'administració dels aeroports de Girona, Reus, Lleida, la Seu d'Urgell, les Terres de l'Ebre i Sabadell, i la qual també intervindria en el futur consorci per gestionar
L'AEROPORT DEL PRAT.
La Generalitat apostava pel traspàs dels tres aeroports secundaris de Girona, Reus i Sabadell perquè considerava que, tot i no figurar en l’Estatut, hi havia hagut un cert acord amb el Govern de l’Estat a desclassificar-los, de manera que, un cop perdessin el seu caràcter d’interès general, passarien a ser propietat de la Generalitat.
La Generalitat aprova el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports
A començament de 2009, el Govern de la Generalitat va aprovar definitivament el PAAH de Catalunya, que proposava un model basat en set aeroports comercials i catorze aeròdroms d’aviació general i esportiva.
Per assolir aquest model, el Pla preveia la construcció de quatre aeroports nous (el de
LLEIDA-ALGUAIRE, el de la
SEU D’URGELL, el de les Terres de l’Ebre i un
AEROPORT CORPORATIU), set aeròdroms i la millora de les infraestructures existents.
El PAAH preveia la posada en marxa de l’aeroport de Lleida-Alguaire el segon semestre de 2009. En aquest cas, la propietat seria de la Generalitat i la gestió aniria a càrrec de la iniciativa privada. D’altra banda, l’aeroport Pirineus-Andorra (a la Seu d’Urgell) es concebia per donar servei a les comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, i a Andorra, i se’l vinculava al turisme de muntanya. L’objectiu principal de l’aeroport de les Terres de l’Ebre, en canvi, era connectar la zona sud de Catalunya amb la resta del país, i es pretenia ubicar-lo entre Tortosa i Amposta. S’hi preveien vols xàrter i aerotaxis, i que donés suport als serveis públics sanitaris i de bombers.
El Pla no aclaria on s’ubicaria l’aeroport corporatiu i empresarial i es limitava a dir que havia de tenir una localització a l’entorn de la regió metropolitana de Barcelona. L’objectiu d’aquest aeroport era alleugerir la pressió creixent de l’aviació corporativa i esportiva sobre els aeroports de Barcelona i
SABADELL. El 18 de juny el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va dictaminar que aquest aeroport se situaria a l’aeròdrom d’Igualada-Òdena.
Pel que fa als aeròdroms, el Govern preveia diferents actuacions de millora als set aeroports existents (Sabadell, Igualada-Òdena, la Cerdanya, Empuriabrava,
CALAF-SALLAVINERA, Sant Fruitós de Bages i
ALFÉS) i la construcció de set de nous, on ja se n’estaven tramitant els respectius plans directors: a Lladurs (Solsonès), Cervera (Segarra), Tremp (Pallars Jussà), Arnes (Terra Alta), Ribera d’Ebre, Prat de Moià (Moianès) i Viladamat (Alt Empordà). A més, el Pla s’obria a l’anàlisi de la viabilitat d’aeròdroms al Priorat, Vallmoll (Alt Camp), el Castell de Santa Maria (Segarra), Tàrrega (Urgell), Mollerussa (Pla d’Urgell) i Palafolls (Maresme). També es preveia analitzar la viabilitat d’un altiport als Pirineus, una infraestructura de muntanya pensada per a l’aviació general, que es caracteritza per la baixa longitud de pista i un fort pendent.