Dissabte 29 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PLA D'ACTUACIÓ PER A MILLORAR LA QUALITAT DE L'AIRE A L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
Marc Sogues

Actualitzat a 31/12/2009

A mitjan gener entra en funcionament el sistema de regulació variable de la velocitat a la C-31 i a la C-32. Diversos representants del PSC es pronuncien en contra de la mesura, mentre que el conseller d’Interior i el Servei Català de Trànsit la defensen. CiU i C’s presenten al Parlament dues mocions per retirar la limitació de velocitat, però les dues són rebutjades gràcies als vots del tripartit. Poc després, el DMAH presenta un informe de seguiment de les mesures del Pla d’actuació que demostra la reducció de les emissions del trànsit. A mitjan juny, el Congrés espanyol aprova que la superació dels 80 km/h als accessos a Barcelona deixi de comportar la pèrdua de punts.


Antecedents 2007, 2008

Articles posteriors 2010, 2011

L’any 1996 el Parlament Europeu va aprovar la Directiva 96/62/CE, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire, la qual, per tal de preservar la salut de les persones i el medi, obligava a restablir la qualitat de l’aire en aquelles zones on se superessin els valors de referència establerts en el marc de la Unió Europea (UE). Dos dels contaminants sobre els quals la directiva volia incidir especialment eren el diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 µm (PM10), pels quals establia un llindar màxim per a l’any 2010 de 40 µg/m3.

Atès que, durant els anys 2005 i el 2006, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va detectar diverses superacions dels valors establerts per a aquests contaminants a quaranta municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), el juliol de 2007, el Govern va aprovar un pla d’actuació per millorar la qualitat de l’aire. Aquest pla incloïa 73 propostes d’actuació, amb les quals es pretenia incidir sobre les diferents fonts de les emissions, és a dir, la indústria, el sector energètic, les activitats extractives, el transport terrestre, marítim i aeri, i el sector domèstic.

D’aquests sectors, el de major contribució a les emissions era el dels transports terrestres, per la qual cosa, una de les mesures que es va proposar va ser fixar el límit de la velocitat màxima de circulació de vehicles a 80km/h als setze municipis més propers a la ciutat de Barcelona. Aquesta regulació es va començar aplicar l’1 de gener de 2008 i a final de setembre se’n van fer públics els primers resultats, que indicaven una reducció que oscil•lava entre el 3 i el 4% tant del diòxid de nitrogen com de les PM10. Malgrat que aquests resultats eren inferiors als objectius del DMAH, el Servei Català de Trànsit (SCT) i Iniciativa per Catalunya-Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) continuaven mostrant-se partidaris de la mesura perquè consideraven que aquesta no només havia permès millorar la qualitat de l’aire, sinó que també havia contribuït a reduir la sinistralitat i la congestió en l’accés a Barcelona. En canvi, el Partit Popular (PP), Convergència i Unió (CiU) i entitats com el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i el Col•legi d’Enginyers qüestionaven els resultats obtinguts i l’eficàcia de la mesura i es manifestaven contraris a la decisió del Govern d’ampliar-la durant el 2009 amb la instal•lació de sistemes de regulació dinàmica.

Els 80 km/h, entredit
El 15 de gener de 2009 es va posar en marxa el sistema de gestió variable de la velocitat a l’autovia de Castelldefels (C-31) i l’autopista del Garraf (C-32). A començament de gener el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va afirmar que seria intel•ligent i ben rebut que la variació regulada pel nou sistema de velocitat variable no fos únicament a la baixa, sinó que pogués ser, també, a l’alça, quan les condicions del trànsit ho permetessin i que es pogués arribar a superar els 80 km/h. Nadal es va referir a la C-31 i a la C-32, i va declarar que s’hi hauria de poder circular a 110 km/h a partir de les onze de la nit perquè això no afectaria els nivells de contaminació. Els alcaldes de Barcelona i Badalona, Jordi Hereu (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) i Jordi Serra (PSC), també es van manifestar partidaris d’aquesta opció.

El conseller d’Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, va respondre que es tractava d’una mesura aprovada pel Govern i que no es modificaria mentre la contaminació no disminuís fins a situar-se dins els límits marcats per la Unió Europea. Per la seva banda, el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Josep Pérez Moya, va respondre a Nadal que cada dia circulen uns 100.000 vehicles a les carreteres d’entrada a Barcelona entre les onze de la nit i les sis de la matinada i que les emissions d’aquests vehicles no eren negligibles. Moya va explicar que la limitació de 80 km/h només representava nou segons de retard per quilòmetre recorregut i va insistir en el fet que des de la posada en marxa de la mesura s’havien produït 150 accidents menys a la zona afectada per la limitació. Amb tot, va admetre que es mantenia la porta oberta a la variabilitat a l’alça de la velocitat en el cas que s’arribés a superar la reducció de les emissions prevista.

A començament de febrer, CiU i Ciutadans (C’s) van presentar al Parlament dues mocions a favor d’aixecar la prohibició de circular a més de 80 km/h per les vies d’entrada de Barcelona. Totes dues van ser rebutjades amb els vots del PSC, ERC i ICV. Això no obstant, a mitjan juny, el Congrés espanyol va aprovar una esmena al text de la nova llei estatal de trànsit proposada per CiU d’acord amb la qual els conductors que circulessin a més de 80 km/h per les autopistes d’accés a Barcelona serien multats però no perdrien punts del carnet si no depassaven els 130 km/h. L’esmena es va aprovar amb els vots de CiU, el PSOE i el PP.

Resultats de l’any 2008
A mitjan febrer, el DMAH va presentar un informe de seguiment de les mesures del Pla d’actuació. El document feia una avaluació de les mesures implementades durant el 2008 en els diferents àmbits del Pla i aportava resultats quantitatius en el cas de la contaminació dels transports. Durant el primer semestre de 2008, la concentració dels dos contaminants havia disminuït de mitjana un 10,2%, mentre que durant el darrer trimestre de l’any el descens havia estat del 13,2%. Si bé el Departament va atribuir aquest augment als efectes de la crisi econòmica, el conseller Baltasar va explicar que la incidència de la crisi era evident, però que tot i així no era substancial.

A final de 2009 vencia el termini del Pla d’actuació per a millorar la qualitat de l’aire però el DMAH va decidir prorrogar-lo. Amb tot fonts del Departament asseguraven que l’evolució de la contaminació seria clau per decidir si es flexibilitzava o bé si s’ampliava la velocitat variable a la resta de vies d’accés a Barcelona.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati