Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PEDRERES A L'ALT URGELL
Marta Pallarés

Actualitzat a 31/12/2009

A començament del 2009 prenen força les protestes d’entitats ecologistes i d’organitzacions veïnals del municipi de Ribera d’Urgellet i d’altres municipis veïns de l’Alt Urgell per l’excessiva concentració de plantes extractores d’àrids i altres activitats erosives per al medi ambient de la comarca. El màxim responsable del consistori municipal argumenta que té totes les activitats en situació legal, alhora que una part de la població local és favorable al progrés de les polèmiques activitats.

El municipi de Ribera d’Urgellet és part integrant de la subcomarca de l’Urgellet, formada pels municipis de la meitat nord de l’Alt Urgell. L’Urgellet limita amb Andorra pel nord, amb la subcomarca del Baridà per l’est, també de l’Alt Urgell, amb el Pallars Sobirà per l’oest i amb els municipis del sud de l’Alt Urgell (Oliana, Peramola i Bassella). La proximitat amb Andorra i i el fet que estigui situat a la zona de ribera del Segre, per on passa la C-14, principal eix viari comarcal, el converteixen en un dels municipis més propicis a rebre l’impacte de l’economia i la societat andorranes. El municipi de Ribera d’Urgellet, de 107 km² i 991 hab.* limita al nord amb el municipi de la Seu d’Urgell, de 15,4 km² i 12.986 hab**.

A començament del 2009 l’associació ecologista IPCENA (Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de la Natura) encapçalava, amb el suport de diverses associacions veïnals de l’Alt Urgell i d’altres grups ecologistes de la zona, la recollida de signatures per donar suport a les al•legacions contra la proliferació de pedreres a la comarca. Els col•lectius denunciaven que l’activitat extractiva s’havia concentrat de forma excessiva a Ribera d’Urgellet i també als municipis veïns de les Valls d’Aguilar i de Montferrer i Castellbò, la qual cosa hi generava un gran impacte ambiental.

Protestes liderades per entitats ecologistes i organitzacions veïnals
El dossier elaborat pels grups ecologistes i veïnals comptabilitzava un total de nou instal•lacions a Ribera d’Urgellet i als municipis veïns, on ja s’estava fent extracció o emmagatzematge de terra (ABOCAMENT DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ D’ANDORRA A L’ALT URGELL) o bé estava previst fer-n’hi. Fins al moment, hi havia actives sis pedreres: tres al municipi de Ribera d’Urgellet –d’Àrids La Vansa al nucli de Montant de Tost, de COMACSA al nucli de Castellar de Tost i de PROMSA al nucli del Pla de Sant Tirs–, dues al municipi de les Valls d’Aguilar de PROMSA –una a la partida de la Reula i una altra al nucli de Noves de Segre– i una sisena, de PROMSA, al municipi de Montferrer i Castellbò.

Entre els projectes en curs que les entitats en protesta pensaven al•legar es comptava l’ampliació en 38 ha de l’activitat extractiva de l’empresa Àrids La Vansa, a la carretera de Montant de Tost, i el de l’AEROPORT DE LA SEU D’URGELL, ja que es considerava que el projecte d’ampliació del camp de vol, que preveia la construcció d’un gran talús, seria aprofitat per abocar-hi grans quantitats de terra i runes d’obra. Les associacions també havien cridat l’atenció sobre el projecte de la multinacional alemanya Knauf, que disposava d’un permís d’investigació a la muntanya de la Bastida amb la finalitat d’extreure-hi material. Els ecologistes reconeixen que no hi havia cap figura de protecció mediambiental que afectés la zona, però subratllaven que era sòl de protecció especial segons el PLA TERRITORIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN.

A més a més, els veïns en protesta demanaven a la Generalitat poder ser informats quan una empresa sol•licités obrir una activitat extractiva a la zona, ja que "aquesta ampliació", s’afegia al dossier esmentat, “s’ha fet sense cap informació pública".

La protesta, liderada per Ipcena, també va rebre l’adhesió de l’Associació de Veïns de Castellar de Tost, l’Associació en Defensa de l’Alt Urgell, la Coordinadora pel Territori de l’Alt Pirineu, l’Assemblea de Joves de l’Alt Urgell, l’Associació Solidària Cuca de Llum i la Unió de Pagesos.

Impacte ambiental de les extractores d’àrids
Els veïns consideraven que “les pedreres existents a Ribera d’Urgellet i a les Valls d’Aguilar estan provocant greuges a la població i a la natura, com ara la pol•lució, el trànsit continuat de vehicles de gran tonatge, el soroll i la destrucció de les muntanyes i de l’ecosistema, i fins i tot esquerdes a les estructures de roca”. En l’àmbit patrimonial, el document de difusió recorda que “a la vall de Tost existeixen vestigis geològics que donen resposta a la formació dels Pirineus”. El full d’al•legacions fa referència també a “l’existència d’espècies gipsòfiles, úniques i protegides per la Unió Europea”. Alhora, auguraven que “una nova explotació minera faria insuportable tant la vida humana com la natural a l’entorn”, segons declarava el representant de l’Associació de Veïns de Castellar de Tost, Jordi Guitart. Guitart també manifestava que "aquestes agressions al medi eren l’expressió d’un model econòmic que no buscava el benefici per a tota la població, per oferir oportunitats als pocs joves i per a la conservació del territori, sinó que responia a una manera de fer que es malvenia el territori per uns beneficis immediats".

Capdevila defensa no haver donat cap permís per a pedreres
Antoni Capdevila, l’alcalde de Ribera d’Urgellet dels darrers cinc períodes legislatius, negava, en declaracions a RàdioSeu el 13 de febrer de 2009, que el consistori hagués concedit cap nova autorització per a la instal•lació de pedreres al municipi, i assegurava que les actuals concessions ja hi eren abans que ell entrés a l’equip de govern. Segons Capdevila, en el cas de l’empresa alemanya Knauf només s’havia rebut la petició per a un estudi d’investigació i, en última instància, el permís d’activitat era competència de la Direcció General de Mines de la Generalitat.

Pel que fa a les al•legacions presentades contra el projecte de Knauf a la vall de Tost, Capdevila creia que la denúncia s’estava anticipant als esdeveniments, ja que fins al moment només hi havia vigent un estudi informatiu per a aquest projecte.

Noves al•legacions contra la ubicació d’un abocador per a residus de construcció
L’Associació de Veïns de Castellar de Tost havia afegit el dossier d’al•legacions a presentar a les institucions competents (Departament de Medi Ambient i Habitatge –DMAH–, Departament de Política Territorial i Obres Públiques –DPTOP–, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural –DAR–, Consell Comarcal de l’Alt Urgell i Ajuntament de Ribera d’Urgellet) la disconformitat a la instal•lació d’un abocador per a residus de construcció al pla de Besses, a la partida de Fontelles, per part de l’empresa SOPDIT S.L. Aquest projecte, però, tenia el suport de la Mancomunitat de Tost-Sant Germé, col•lectiu de propietaris de la vall de Tost que també defensava l’expansió de les activitats extractives.

Així mateix, el dossier d’al•legacions també s’havia presentat al síndic de greuges el 29 d’abril de 2009 sense haver-ne rebut resposta a final de 2009.

Per la seva banda, el grup de PSC-Progrés a l’oposició en l’Ajuntament de Ribera d’Urgellet havia presentat, també, al•legacions al projecte d’abocador el 13 de gener. Les al•legacions destacaven que el projecte tenia defectes importants en la fase d’informació pública; que el document tècnic era incomplet i defectuós; que l’estudi d’impacte ambiental era erroni; que el dipòsit de runes no constava en els programes i plans de Catalunya, i que hi havia incompatibilitat amb la recuperació del camins antics i rutes amb bicicleta. A final de 2009 encara no hi havia hagut resposta administrativa a les al•legacions.

Més informació:
www.radioseu.cat/not%C3%ADcies/Urbanisme+i+comunicacions
salvem-tost.blogspot.com/2009/02/sant-germe.html
Ganyet, R.; A. F. Tulla [coordinadores]: MAB-6 Alt Pirineu. Urgellet-el Baridà. Síntesis del Programa, Madrid, MOPT, 1993.
Pallarès Blanch, M. et al (2005). “L’impacte socioeconòmic del Principat d’Andorra a les comarques veïnes. El cas particular de la Seu d’Urgell i àrea d’influència”, a La balança de fets i pagaments del Principat d’Andorra: una aproximació als mecanismes d’equilibri amb l’exterior de l’economia andorrana, p. 83-175, Centre de Recerca d’Afers Exteriors, Govern d’Andorra.

* Idescat, dades de l'any 2008
** Idescat, dadesd e l'any 2008
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Urgell