Dissabte 24 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PEDRERA A SUSQUEDA
Marta Casas

Actualitzat a 31/12/2009

L’Ajuntament de Susqueda, l’empresa Fecsa-Endesa i la plataforma Salvem Susqueda es posicionen en contra de la construcció d’una pedrera concedida al paratge de Can Ravionet, a 2.000 m del pantà de Susqueda i aproximadament a 200 m de zones habitades. S’adverteix de les conseqüències directes contra el medi natural, la salut i el benestar de la població.


Susqueda és un municipi situat al nord-est de la comarca de la Selva. La capital municipal és Sant Martí de Sacalm. Inclou els nuclis de població del Coll, el Far i Susqueda. Té una superfície de 50,53 km2 i una població de 130 habitants el 2009. El nucli de població de Susqueda va ser desmantellat l’any 1963 per construir-hi el pantà de Susqueda inaugurat l’any 1968. Aquest pantà és l’últim en el temps i el més important embassament del sistema d’aprofitament hidrogràfic de riu Ter (Sau-Susqueda-el Pasteral). A part de la seva funció en la producció d’energia elèctrica, reguladora del cabal del riu Ter i reserva d’aigua, té un alt interès paisatgístic.

A començament de 2002 es van iniciar els tràmits de l’expedient per a la construcció d’una pedrera de 5.595.821 m3 d’extensió, concedida a l’empresa Granets i Porfits RS SL al paratge de Can Ravionet, a 2.000 m del pantà. El 3 de novembre de 2005 l’empresa Explotaciones Calcita S.L. rebia l’autorització per al projecte en sòl no urbanitzable per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG), però quedava sense efecte ja que l’empresa no va sol•licitar la llicència urbanística corresponent a l’Ajuntament de Susqueda. El 19 de desembre de 2008 l’empresa Granets i Porfits RS SL –de la qual Explotaciones Calcita S.L. n’era accionista– va sol•licitar la llicència urbanística, però no se li podia atorgar ja que estava subjecta a l’obtenció prèvia de l’autorització en sòl no urbanitzable, la qual havia prescrit. El 6 de febrer de 2009, i per Decret d’Alcaldia 3/2009, es denegava la llicència sol•licitada per Granets i Porfits RS SL. Contra tal denegació, l’empresa interposava un recurs.

L’Ajuntament de Susqueda havia denegat la concessió de la llicència a causa d’un canvi en el mètode d’extracció respecte al projecte original. En principi, l’explotació de la pedrera s’havia de realitzar serrant carreus minerals, però l’entrada d’un nou soci a l’empresa minera obria la possibilitat de practicar voladures de còdols per a la fabricació de formigó i aglomerat asfàltic. Això podia provocar un moviment geotectònic i el possible trencament, fruit de la pressió hidrostàtica de l’aigua, del massís rocós, i afectar al pantà de Susqueda. El projecte d’impacte mediambiental –favorable a la construcció de la pedrera– citava, en relació amb l’impacte sobre les infraestructures, que “les úniques infraestructures afectades són la carretera del Pasteral al pantà de Susqueda i la C-63 de Santa Coloma de Farners a Olot. El transport dels productes originarà un tràfic mitjà d’uns cinc camions per hora, per a la producció màxima prevista”.

L’empresa, però, va exigir al consistori el pagament de 14 MEUR en concepte de responsabilitat patrimonial com a condició per abandonar el projecte. L’Ajuntament s’hi va negar a causa de l’elevada quantitat sol•licitada i, per aquest motiu va acabar atorgant la llicència sol•licitada amb el Decret d’Alcaldia 18/2009 del 6 de maig.

L’empresa Fecsa-Endesa, titular tant de la presa com de la carretera de Susqueda, va presentar un recurs de reposició el 14 de juliol de 2009, al•legant la inexistència d’autorització de l’activitat en sòl no urbanitzable que emparés la llicència municipal atorgada i la nul•litat de ple dret d’aquesta llicència, fent referència a la contradicció del seu atorgament. A més sol•licitava la paralització immediata de les obres.

Segons el projecte “no existeixen edificis ni activitats annexes ni veïnes”, quan es podia comprovar que a dos metres aproximats de la pedrera hi havia una casa de pagès habitada, que a 150 m començaven zones habitades i que a 200 m davant de la pedrera hi havia una casa de turisme rural en funcionament des de l’any 1999, el propietari de la qual havia presentat un recurs administratiu al•legant l’omissió que es fa en el projecte referent al veïnat.

Manifest en contra de la pedrera
Després de l’autorització de la pedrera es va crear la Plataforma Salvem Susqueda que assegurava que no s’havien seguit els tràmits legals obligatoris, ja que en cap moment se’ls havia notificat cap acte ni a ells ni als termes municipals limítrofs, impossibilitant així la presentació d’al•legacions. El 24 d’agost del 2009 la Plataforma va elaborar un manifest en contra de la implantació de la pedrera en què advertia de les conseqüències directes contra el medi natural, la salut i el benestar dels veïns, a més de l’impacte en el valor de les propietats. La zona d’extracció s’ubicaria en un assentament de criança del falcó peregrí, espècie protegida. També suposava la destrucció d’una àrea de riquesa natural de valor indiscutible configurada per una zona rica en espècies de fauna i flora a les conques del Ter i al massís de les Guilleries a l’extrem septentrional de la Serralada Prelitoral Catalana, algunes de les quals protegides per la llei. S’advertia que les partícules en suspensió generades per les voladures i la talla de minerals podien comportar un significatiu augment de problemes respiratoris com bronquitis o asma als residents i que el continu trànsit de vehicles pesants que treballarien a la instal•lació generaria alts nivells acústics i contribuiria a la degradació de la carretera que, d’altra banda, representava l’única via de comunicació existent de què gaudien els habitants a la població a causa de l’orografia de la zona.

Les obres de la pedrera van començar a final d’agost del 2009, si bé es van aturar posteriorment ja que l’Ajuntament assegurava que la concessió de llicència no permetia iniciar les obres fins al desembre. Mentrestant s’estava a l’espera d’una resposta als recursos presentats per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), A final de desembre les obres es mantenien aturades.

Més informació
www.susqueda.org
www.salvemsusqueda.bloc.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Selva