PAVELLÓ ESPORTIU I USOS DE LA DEVESA (GIRONA)
Xavier Crehuet
Actualitzat a 31/12/2009
El mes de setembre la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (DCMC) emet el seu informe vinculant desfavorable i contrari al projecte de pavelló de la Devesa. Tanmateix, continua la polèmica i les opinions enfrontades sobre la idoneïtat del projecte. S’inicien les obres del complex esportiu, finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), i s’estudia la protecció dels plàtans de la Devesa. Per altra banda, avança la redacció del Pla d’usos que inclou, entre altres mesures, el control estricte de l’accés amb vehicle a l’interior del parc.
Antecedents 2007, 2008
El parc urbà de la Devesa, catalogat com a bé cultural d’interès nacional i protegit com a jardí històric, està situat a la ciutat de Girona i el formen 27 ha d’una riba del Ter amb una extensa arbreda de més de 2.500 plàtans. La Devesa, al llarg del temps, ha tingut diversos usos, tot i que actualment es destina al mercat, a les fires i congressos, a instal•lacions esportives, a pàrquing i a bars diürns i nocturns.
El projecte de pavelló a la Devesa
El 2007 l’Ajuntament de Girona va presentar el projecte del nou pavelló de la Devesa, a més d’altres millores vinculades al complex esportiu del parc. Es preveia construir un pavelló nou a l’espai que ocupaven les pistes de tennis, batejat amb el nom de New-Niu, de tres nivells d’11 m d’alçada i 3 m més sota terra per minimitzar l’impacte visual. El pavelló havia de tenir 2.034 m2 de superfície i havia de costar 4,2 MEUR, dels quals l’Ajuntament de Girona en tenia reservats 2,6 MEUR. Tanmateix, per cobrir el finançament s’estava pendent d’una subvenció de com a mínim 1,2 MEUR del Consell Català de l’Esport.
Obres a la Devesa i protecció dels plàtans
Al març l’Ajuntament de Girona va estudiar la possibilitat de plantar gespa sota els plàtans del parc de la Devesa amb l’objectiu d’afavorir-ne l’ús ciutadà. Al mateix temps, s’elaborava un triple estudi sobre el terra, l’aigua i els arbres que havia de determinar quins usos s’havien de prohibir o limitar per garantir la conservació dels plàtans.
A l’agost es van iniciar les obres del complex esportiu de la Devesa, finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL). Les obres, amb un pressupost de 950.000 €, incloïen l’enderroc de la pista poliesportiva i al seu lloc la construcció de tres pistes de tennis de terra sintètic. També es va preveure l’enderroc del frontó, espai on s’havien de construir dues pistes de pàdel de gespa artificial, i la remodelació del revestiment interior de la piscina gran. Precisament sobre aquestes obres, usuaris del frontó i un grup de ciutadans que jugava a futbol van reclamar, amb el suport de l’Associació de Veïns Devesa-Güell i la plataforma Salvem la Devesa, que es tornés a considerar el projecte i que es mantingués el frontó i la zona on jugaven a futbol.
Al setembre les obres del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) projectaven la construcció d’un pou de compensació i una sortida d’emergència al mig de la Devesa. El projecte presentat per Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) podia afectar alguns arbres com a conseqüència de l’ocupació temporal de l’espai durant les obres o per les infraestructures. Per aquest motiu, les obres necessitaven l’aprovació de la Comissió de Patrimoni.
A l’octubre un estudi de Jardineria Moix, empresa encarregada del manteniment del parc, explicava que calia tallar uns 500 arbres, un 20% del total, per garantir la supervivència de la resta de plàtans. A la zona de parterres els plàtans estaven plantats massa a prop els uns dels altres i això en dificultava el creixement. Així doncs, l’equip de govern estudiava que el Pla d’usos plantegés l’esponjament d’arbres petits, també per afavorir-ne l’ús social.
Avança el Pla d’usos de la Devesa
Una de les decisions presa del Pla d’usos de la Devesa era la limitació i el control estricte de l’accés amb vehicle a l’interior del parc per evitar un empitjorament de la salut dels plàtans. També s’estudiava l’ús del vial perimetral on aparcaven cada dia centenars de conductors. L’equip de govern volia reconvertir-lo en una zona de transició més natural del parc cap al riu Ter. Per altra banda, es preveien canvis d’ubicació del mercat setmanal i de les atraccions grans de les fires, tot i que abans l’equip de govern volia consensuar la iniciativa amb marxants i firaires. El Gremi de Marxants de Girona i Comarques apostava per emplaçar tot l’any el mercat de la Devesa al sector de les ribes del Ter, argumentant que era un lloc adient perquè el vial estava asfaltat i hi havia l’oficina dels marxants.
El mes de setembre la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (DCMC) emet el seu informe vinculant desfavorable i contrari al projecte de pavelló de la Devesa. Tanmateix, continua la polèmica i les opinions enfrontades sobre la idoneïtat del projecte. S’inicien les obres del complex esportiu, finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), i s’estudia la protecció dels plàtans de la Devesa. Per altra banda, avança la redacció del Pla d’usos que inclou, entre altres mesures, el control estricte de l’accés amb vehicle a l’interior del parc.
Antecedents 2007, 2008
El parc urbà de la Devesa, catalogat com a bé cultural d’interès nacional i protegit com a jardí històric, està situat a la ciutat de Girona i el formen 27 ha d’una riba del Ter amb una extensa arbreda de més de 2.500 plàtans. La Devesa, al llarg del temps, ha tingut diversos usos, tot i que actualment es destina al mercat, a les fires i congressos, a instal•lacions esportives, a pàrquing i a bars diürns i nocturns.
El projecte de pavelló a la Devesa
El 2007 l’Ajuntament de Girona va presentar el projecte del nou pavelló de la Devesa, a més d’altres millores vinculades al complex esportiu del parc. Es preveia construir un pavelló nou a l’espai que ocupaven les pistes de tennis, batejat amb el nom de New-Niu, de tres nivells d’11 m d’alçada i 3 m més sota terra per minimitzar l’impacte visual. El pavelló havia de tenir 2.034 m2 de superfície i havia de costar 4,2 MEUR, dels quals l’Ajuntament de Girona en tenia reservats 2,6 MEUR. Tanmateix, per cobrir el finançament s’estava pendent d’una subvenció de com a mínim 1,2 MEUR del Consell Català de l’Esport.
Obres a la Devesa i protecció dels plàtans
Al març l’Ajuntament de Girona va estudiar la possibilitat de plantar gespa sota els plàtans del parc de la Devesa amb l’objectiu d’afavorir-ne l’ús ciutadà. Al mateix temps, s’elaborava un triple estudi sobre el terra, l’aigua i els arbres que havia de determinar quins usos s’havien de prohibir o limitar per garantir la conservació dels plàtans.
A l’agost es van iniciar les obres del complex esportiu de la Devesa, finançades pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL). Les obres, amb un pressupost de 950.000 €, incloïen l’enderroc de la pista poliesportiva i al seu lloc la construcció de tres pistes de tennis de terra sintètic. També es va preveure l’enderroc del frontó, espai on s’havien de construir dues pistes de pàdel de gespa artificial, i la remodelació del revestiment interior de la piscina gran. Precisament sobre aquestes obres, usuaris del frontó i un grup de ciutadans que jugava a futbol van reclamar, amb el suport de l’Associació de Veïns Devesa-Güell i la plataforma Salvem la Devesa, que es tornés a considerar el projecte i que es mantingués el frontó i la zona on jugaven a futbol.
Al setembre les obres del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) projectaven la construcció d’un pou de compensació i una sortida d’emergència al mig de la Devesa. El projecte presentat per Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF) podia afectar alguns arbres com a conseqüència de l’ocupació temporal de l’espai durant les obres o per les infraestructures. Per aquest motiu, les obres necessitaven l’aprovació de la Comissió de Patrimoni.
A l’octubre un estudi de Jardineria Moix, empresa encarregada del manteniment del parc, explicava que calia tallar uns 500 arbres, un 20% del total, per garantir la supervivència de la resta de plàtans. A la zona de parterres els plàtans estaven plantats massa a prop els uns dels altres i això en dificultava el creixement. Així doncs, l’equip de govern estudiava que el Pla d’usos plantegés l’esponjament d’arbres petits, també per afavorir-ne l’ús social.
Avança el Pla d’usos de la Devesa
Una de les decisions presa del Pla d’usos de la Devesa era la limitació i el control estricte de l’accés amb vehicle a l’interior del parc per evitar un empitjorament de la salut dels plàtans. També s’estudiava l’ús del vial perimetral on aparcaven cada dia centenars de conductors. L’equip de govern volia reconvertir-lo en una zona de transició més natural del parc cap al riu Ter. Per altra banda, es preveien canvis d’ubicació del mercat setmanal i de les atraccions grans de les fires, tot i que abans l’equip de govern volia consensuar la iniciativa amb marxants i firaires. El Gremi de Marxants de Girona i Comarques apostava per emplaçar tot l’any el mercat de la Devesa al sector de les ribes del Ter, argumentant que era un lloc adient perquè el vial estava asfaltat i hi havia l’oficina dels marxants.
Les fires, amb unes dues setmanes d’ocupació a l’any, s’havien de mantenir al parc, ja que es tracta d’un lloc cèntric i Girona no disposa d’alternatives viables per traslladar-les. Els envelats i els bars musicals a l’aire lliure que s’instal•len a l’estiu també es volien situar en un altre lloc. Un altre dels objectius havia de ser afavorir l’ús social de la Devesa i per aquest motiu es plantejava instal•lar un bar cafeteria.
La Comissió de Patrimoni no autoritza el pavelló
Al setembre la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (DCMC) va emetre el seu informe vinculant desfavorable i es va manifestar contrari al projecte del pavelló. El director dels Serveis Territorials a Girona del DCMC, Miquel Sitjar, va explicar que l’edifici era desmesurat per a un entorn com el del parc i que, a més, no contribuïa a la millora ni a la preservació de la Devesa. Miquel Sitjar va garantir que la decisió de rebutjar el projecte tenia totes les garanties jurídiques. El pavelló va passar fins a tres vegades per la Comissió de Patrimoni, ja que les dues primeres vegades va optar per deixar-lo a sobre de la taula fins a tenir més informació.
Les opinions continuen enfrontades
Després de la resolució de Patrimoni, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es van reafirmar en el projecte del pavelló de la Devesa i insistien que formava part del pla de mandat. Al ple de l’octubre aquest dos grups municipals, amb l’abstenció d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), van votar en contra de descartar el pavelló i van deixar la porta oberta a recórrer la decisió de Patrimoni. Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) havien demanat en una moció que es retirés el projecte.
Per al PP l’equipament continuava essent no prioritari i per a CiU no es tenia en compte el rebuig al pavelló. ICV s’hi oposava i afegia que no era el moment pertinent en una conjuntura de crisi. ICV contradeia els seus socis de govern municipal, PSC i ERC, i fins i tot va manifestar la seva oposició a la revista de la festa major del barri de la Devesa.
Una vegada coneguda la resolució de Patrimoni, la Plataforma Salvem la Devesa, conjuntament amb l’Associació de Veïns Devesa-Güell també van insistir a l’equip de govern que abandonés definitivament el projecte i que treballés amb unió per al futur del parc. Les dues entitats van demanar que es dignifiqués l’espai per treure’n més rendiment social, cultural i paisatgístic.
L’agrupació a Girona de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a Girona, els dos partits sense representació al consistori, tampoc eren partidaris del pavelló. C’s considerava que el pavelló a la Devesa era un caprici més del tripartit gironí i per aquest motiu exigia una ubicació alternativa.
Tanmateix, pocs dies després, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), va admetre que el govern municipal buscava possibles emplaçaments a Girona per situar un pavelló o altres equipaments esportius, a fi d’evitar perdre la subvenció del Consell Català de l’Esport, per bé que admetia que la seva voluntat era recórrer contra la decisió de Patrimoni. Per altra banda, ERC anunciava que no s’enrocaria amb el pavelló si els arguments de Patrimoni finalment no deixaven marge d’acció.
Al llarg del 2010 l’Ajuntament de Girona preveia aprovar el Pla d’usos i gestió de la Devesa.
Més informació
www.ajuntament.gi/devesa
La Comissió de Patrimoni no autoritza el pavelló
Al setembre la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (DCMC) va emetre el seu informe vinculant desfavorable i es va manifestar contrari al projecte del pavelló. El director dels Serveis Territorials a Girona del DCMC, Miquel Sitjar, va explicar que l’edifici era desmesurat per a un entorn com el del parc i que, a més, no contribuïa a la millora ni a la preservació de la Devesa. Miquel Sitjar va garantir que la decisió de rebutjar el projecte tenia totes les garanties jurídiques. El pavelló va passar fins a tres vegades per la Comissió de Patrimoni, ja que les dues primeres vegades va optar per deixar-lo a sobre de la taula fins a tenir més informació.
Les opinions continuen enfrontades
Després de la resolució de Patrimoni, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es van reafirmar en el projecte del pavelló de la Devesa i insistien que formava part del pla de mandat. Al ple de l’octubre aquest dos grups municipals, amb l’abstenció d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), van votar en contra de descartar el pavelló i van deixar la porta oberta a recórrer la decisió de Patrimoni. Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) havien demanat en una moció que es retirés el projecte.
Per al PP l’equipament continuava essent no prioritari i per a CiU no es tenia en compte el rebuig al pavelló. ICV s’hi oposava i afegia que no era el moment pertinent en una conjuntura de crisi. ICV contradeia els seus socis de govern municipal, PSC i ERC, i fins i tot va manifestar la seva oposició a la revista de la festa major del barri de la Devesa.
Una vegada coneguda la resolució de Patrimoni, la Plataforma Salvem la Devesa, conjuntament amb l’Associació de Veïns Devesa-Güell també van insistir a l’equip de govern que abandonés definitivament el projecte i que treballés amb unió per al futur del parc. Les dues entitats van demanar que es dignifiqués l’espai per treure’n més rendiment social, cultural i paisatgístic.
L’agrupació a Girona de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a Girona, els dos partits sense representació al consistori, tampoc eren partidaris del pavelló. C’s considerava que el pavelló a la Devesa era un caprici més del tripartit gironí i per aquest motiu exigia una ubicació alternativa.
Tanmateix, pocs dies després, l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), va admetre que el govern municipal buscava possibles emplaçaments a Girona per situar un pavelló o altres equipaments esportius, a fi d’evitar perdre la subvenció del Consell Català de l’Esport, per bé que admetia que la seva voluntat era recórrer contra la decisió de Patrimoni. Per altra banda, ERC anunciava que no s’enrocaria amb el pavelló si els arguments de Patrimoni finalment no deixaven marge d’acció.
Al llarg del 2010 l’Ajuntament de Girona preveia aprovar el Pla d’usos i gestió de la Devesa.
Més informació
www.ajuntament.gi/devesa
Gironès
