Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PASSEIG MARÍTIM METROPOLITÀ
Anna Torres

Actualitzat a 31/12/2009

El passeig marítim metropolità és una intervenció per comunicar harmònicament la ciutat i l’espai natural marítim de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, unint els 42 km de front litoral des de Montgat fins a Castelldefels. Es concep com un eix marítim format per un conjunt de passeigs individuals que s’adapten a les condicions geogràfiques, naturals i urbanes de cada tram, alhora que s’enfoca des d’una visió de conjunt de la franja litoral per gestionar i ordenar l’àmbit com a espai públic cohesionador del territori. Des que s’ha iniciat el projecte, ja s’han urbanitzat 20 km de bulevard arran de platja, però encara es trigaran uns quants anys més fins a estendre l’obra a totes les platges.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és un àmbit territorial que aplega 36 municipis en una superfície de 636 km2. Es tracta de la zona més poblada de Catalunya, amb 3.186.461 habitants l’any 2008, i la més activa econòmicament. Disposa d’un front litoral de 42 km de llarg, dels quals 32 són platges i passeigs marítims, i 10 ports i altres infraestructures.

L’AMB té un entramat institucional format per la Mancomunitat de Municipis, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat metropolitana del Transport, que gestiona els serveis d’abast supramunicipal dels diferents ajuntaments.

El passeig marítim metropolità: un projecte integrat i integrador
El Servei de Promoció i Conservació de l’Espai Públic de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB s’ocupa de diferents aspectes relacionats amb la gestió de les platges, amb l’objectiu que aquests espais gaudeixin de condicions millors per a l’ús ciutadà i que alhora conservin els valors ecològics. En aquest sentit, i dins els projectes de medi ambient detallats pel Pla estratègic metropolità (2003), es va plantejar la creació de l’anomenat passeig marítim metropolità, que havia d’unir els 42 km de front litoral de l’AMB. El projecte incloïa la costa des de Montgat a Castelldefels i pretenia ser una intervenció per comunicar harmònicament la ciutat i l’espai natural marítim.

L’execució del projecte es va iniciar al 1992 amb la intenció de recuperar i reordenar el litoral a través de la construcció de passeigs marítims. El passeig marítim metropolità no havia de ser un eix marítim uniforme, sinó que estaria format per un conjunt de passeigs individuals que s’adaptarien a les condicions geogràfiques, naturals i urbanes de cada tram. Tanmateix, seria essencial mantenir una visió de conjunt de la franja litoral per gestionar i ordenar l’àmbit com a espai públic cohesionador del territori metropolità.

El passeig marítim metropolità es va concebre des del principi com un passeig del segle XXI, que superava la visió tradicionalment dura i artificial dels passeigs del segle XIX, i plantejava una nova estructura sostenible i moderna, que no tan sols permetés a la ciutadania gaudir de l’espai litoral sinó també protegir i gestionar els espais naturals presents. En aquest sentit, cal destacar que el projecte va ser una de les estratègies proposades a la IV Jornada del Litoral organitzada pel Consorci el Far, que va tenir lloc l’11 de novembre de 2004 i que va girar entorn dels espais del litoral metropolità. A la jornada es va debatre la importància dels espais naturals que arribaven arran de mar i que constituïen un nexe d’unió entre els parcs naturals del litoral i el mar. L’estat de conservació d’aquests espais, anomenats espais blau verds, era molt heterogeni, però es va treballar amb la idea de recuperar els espais degradats i aconseguir una qualitat òptima a tot el litoral. Entre els nombrosos assistents a la jornada hi havia el director de Serveis Tècnics de la Mancomunitat de Municipis, Ramon Torra, que va destacar la importància del passeig marítim metropolità com a eina de futur per a la gestió dels espais blau verds.

Les infraestructures preexistents al litoral (ports esportius o de mercaderies i altres infraestructures de serveis) condicionaven l’actuació del projecte que dels 42 km de costa només podria aconseguir com a màxim una longitud de 32 km. La construcció es va vincular als municipis sota la coordinació de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB, que aportava una visió global del projecte i l’experiència acumulada en la gestió del litoral. Així doncs, l’execució era fragmentada però la concepció era global.

Des dels municipis hi havia dues maneres d’afrontar el projecte. Per una banda, es podien aprofitar els planejaments urbanístics associats al litoral per introduir el passeig marítim com una càrrega d’urbanització més, de manera que s’aconseguís continuïtat amb altres trams acabats; de l’altra, es podien definir una sèrie de trams que, d’acord a la capacitat d’inversió dels pressupostos del Ministeri de Medi Ambient, es desenvoluparien en seqüències.

Gavà va ser un dels primers municipis a construir part del seu passeig marítim l’any 1992 sota la concepció del passeig marítim metropolità. L’ajuntament va aprofitar el planejament urbanístic per executar dos trams del passeig de les Marines com un element d’urbanització més. A Castelldefels, en canvi, el passeig marítim s’estava executant a través de quatre projectes amb convenis entre l’administració local i l’administració estatal.

L’estat actual del passeig marítim metropolità
Des que es va iniciar el projecte del passeig marítim metropolità s’havien aconseguit urbanitzar un total de 20 km de bulevard arran de platja, cosa que es corresponia al 70% de les platges urbanes de l’AMB. L’últim tram de 2 km es va inaugurar el 28 de juliol de 2009 a Castelldefels, i es preveia que en pocs mesos es connectés als dos trams del passeig de Gavà que s’enllaçarien a través d’un pont a la riera de Canyamars.

La Mancomunitat de Municipis i el Ministeri de Medi Ambient continuaven treballant en els projectes dels trams que estaven pendents de construir, com per exemple el bulevard de Viladecans. Ramon Torra valorava positivament la feina feta fins llavors, però afegia que encara es trigaria uns quants anys a estendre l’obra a totes les platges.

Més informació
www.amb.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati