Dilluns 16 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals
Vista dels aiguamolls des del mirador Torre Senillosa Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2009

Els primers mesos del 2009, els pagesos i alcaldes dels municipis afectats per la proposta del Pla especial dels aiguamolls de l’Empordà manifesten la seva oposició a qualsevol ampliació del Parc Natural o de les regulacions a les activitats agrícoles. A l’estiu, el Departament de Medi Ambient i Habitatge accedeix a modificar el Pla i reduir la superfície protegida i les restriccions. Aquesta nova proposta, criticada pels ecologistes, és més ben vista per alcaldes i pagesos, però encara no els satisfà prou. Així, el mes de setembre, el Pla continua sense aprovació inicial.


Antecedents: 2008

Articles posteriors 2010

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) es troba a la comarca de l’Alt Empordà, a la plana litoral regada pels rius Fluvià i Muga. Està format per dos polígons inconnexos, dividits pels nuclis de Castelló d’Empúries i Empuriabrava. Nou municipis tenen part del seu terme dins el PNAE: Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Palau-saverdera, Peralada, Pau, Pedret i Marzà, l’Escala, Roses i l’Armentera.

Aquest espai protegit té una superfície aproximada de 4.730 ha, de les quals 825 són reserva natural integral. Es tracta d’una zona humida formada per un conjunt d’estanys, closes i prats inundables que constitueixen un hàbitat privilegiat per a la fauna, especialment per a ocells aquàtics.

A final de 2008, el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va presentar l’avantprojecte del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Aiguamolls de l’Alt Empordà, un instrument que hauria de regular els usos de l’àmbit del Parc Natural, però també les zones incloses a la XARXA NATURA 2000 i les àrees que el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ definia com a valor de connector. En total, el Pla regularia una superfície de 9.892 ha terrestres (4.730 dins de l’àmbit del PNAE i la resta a fora) i 5.891 ha marítimes. Amb aquest plantejament, els municipis inclosos en el Pla, a part dels que ja tenien una part dins del PNAE, serien Riumors, Fortià, Vilamacolum, Vilajuïga, Torroella de Fluvià, Ventalló i Vila-sacra.

El Pla especial definia diverses zones en funció de la restricció dels usos que s’hi podien dur a terme, des de la reserva integral (amb força restriccions) a la zona perifèrica de protecció i connexió (amb restriccions escasses i laxes, a part d’aquelles pròpies d’un sòl no urbanitzable) que hauria de servir de connector ecològic entre els dos polígons del PNAE i amb els espais naturals veïns, com el Parc Natural del Cap de Creus i el Massís del Montgrí. També es preveien unes zones que, pels seus valors ecològics o estratègics, més endavant podrien ser incorporades al PNAE.

Segons el Pla, al llarg dels quatre anys següents a partir de l’aprovació, es destinarien 1,57 MEUR al manteniment de les instal•lacions del parc, a l’ordenació dels deltes de la Muga i del Fluvià, a la restauració dels estanys del Tec, Vilaüt i Mornau, i a una diagnosi de l’àmbit marí. A més, es faria un pla rector d’ús i gestió (PRUG) de tot el parc, un pla especial de la platja de Sant Pere Pescador i un pla d’ús públic.

Els ajuntaments recelen del Pla especial i els pagesos s’hi oposen frontalment
El març de 2009, la majoria d’alcaldes dels municipis amb terrenys protegits van mostrar-se preocupats pels efectes negatius del Pla especial sobre la pagesia, ja que, segons ells, els imposava noves restriccions difícils d’assumir. A més, denunciaven que no se’ls havia tingut en compte a l’hora de redactar el Pla i que, en alguns casos, n’havien rebut la proposta molt tard o no l’havien rebut.

Poc després, diversos pagesos de la zona van criticar el Pla per ser massa restrictiu, especialment en relació amb els conreus i productes que es podien utilitzar, i amb les construccions i les ampliacions d’antigues edificacions. El portaveu de l’Associació de Pagesos i Cortals de Castelló d’Empúries, Arcadi Senillosa, va explicar que des de la creació del PNAE els pagesos havien patit problemes, com els danys produïts per alguns animals en els conreus; Senillosa reclamava que en aquests casos es compensés econòmicament els propietaris. També va apostar perquè es promoguessin marques de qualitat amb els productes que es cultiven al parc i perquè pagesos, caçadors i propietaris formessin part de la junta rectora del parc.

Els representants d’Unió de Pagesos (UP) van criticar durament el Pla perquè, segons ells, vulnerava les competències municipals en urbanisme, i van reclamar que, si es volia millorar la protecció de la zona, es fes una llei d’espais agraris dotada amb recursos per gestionar-la, ja que bona part dels terrenys eren conreus. El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) també denunciava que, encara que l’increment d’extensió del PNAE pogués ser petit, la zona sotmesa a protecció augmentaria 5.000 ha, una part de les quals ja no es podrien conrear. A mitjan juny, UP va organitzar a Sant Pere Pescador una mobilització contra el Pla.

Tal com havia proposat l’alcalde de Castelló, Salvi Güell, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), els alcaldes afectats pel Pla es van reunir diversos cops al llarg de la primavera i van consensuar un text que, successivament, van anar aprovant els plens dels respectius ajuntaments i que, més tard, també va rebre el suport del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Aquest text manifestava el rebuig a qualsevol ampliació del PNAE, perquè ja hi havia altres instruments legals per protegir el sòl (el Pla director territorial de l’Empordà, diversos plans directors urbanístics o la Xarxa Natura 2000) i, sobretot, perquè encara no s’havia redactat cap PRUG i, segons ells, no s’havia aconseguit gestionar els espais existents ni resoldre nombrosos conflictes.

Els alcaldes reclamaven que, en tot cas, la proposta del Pla quedés circumscrita a l’àmbit actual del PNAE, recordaven que a dins l’àmbit també hi havia espais agraris de gran importància que calia preservar i denunciaven que no se’ls havia tingut gens en compte.

El DMAH es planteja modificar el Pla
Davant del rebuig dels ajuntaments i la pagesia, el director territorial del DMAH a Girona, Emili Santos, va comentar a final de juny que el Departament hauria d’analitzar “si valia la pena continuar el projecte de la manera com s’havia plantejat” o bé si era millor “cenyir-se al límit vigent”, tot i que això podria contradir una proposició no de llei sobre el Pla especial de protecció del paisatge i del sistema de corredors biològics entre el Parc Natural del Cap de Creus i el PNAE, aprovada l’any 2000 pel Parlament de Catalunya.

A final d’agost, en un acte a l’Escala (Alt Empordà) amb uns tres-cents assistents, es va constituir l’associació de propietaris i pagesos en contra de l’ampliació del PNAE i la creació del PARC NATURAL DEL MONTGRÍ. Els participants van denunciar la pèrdua de valor dels terrenys dins els parcs naturals i van especificar que, a la pràctica, això comportaria “una mena d’expropiació forçosa i gratuïta”. També van criticar la política que s’havia seguit durant els 25 anys del PNAE, seguint “criteris urbanites i sense respectar la gent del territori ni els seus costums”, i consideraven inexplicable que es volgués ampliar. Segons l’associació, la nova regulació perjudicaria mil pagesos, ja que se’ls “limitarien els tipus de conreus i l’ús de xarxes per protegir la fruita, i no podrien vendre les seves parcel•les quan volguessin.

Pocs dies després, el DMAH va explicar la nova proposta de Pla en una reunió amb els ajuntaments i els representants dels pagesos. La directora general de Medi Natural, Núria Buenaventura (d’Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va recordar que en cap moment s’havia estudiat l’opció d’ampliar “allò que és estrictament el parc natural” i va explicar que s’havien reduït les àrees perifèriques de protecció i connexió (que, segons els pagesos, tenien una protecció tan elevada com dins del parc). Així, segons la nova proposta, el Pla especial regularia unes 7.000 ha (dins i fora l’àmbit del PNAE), en lloc de les gairebé 10.000 previstes inicialment. El DMAH es va comprometre a explicar la proposta poble per poble.

L’alcalde castelloní va valorar positivament la proposta però va remarcar que encara s’havien de llegir la lletra petita, ja que no s’havia concretat prou. El portaveu d’UP, Antoni Casademont, va qualificar d’“avenç important” la nova proposta, ja que reduïa la superfície protegida i la regulació seria menys rígida.

Per contra, la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) es va oposar a la retallada de l’àmbit del Pla, va criticar la manca de comunicació del DMAH amb les entitats ecologistes que formaven part de la Junta de Protecció del PNAE i va apostar per regular els usos permesos de manera més exhaustiva.

El director del PNAE, Sergi Romero, va declarar que no entenia “el rebombori que havia generat la proposta” del Pla i va recordar la importància de crear connectors biològics a la zona. En la mateixa línia es va pronunciar el naturalista i exdirector del Parc, Jordi Sargatal, que repartia culpes i afirmava que el DMAH no havia explicat bé el Pla i que certa gent havia fet demagògia sobre les suposades restriccions. Per exemple, segons Sargatal, s’havia confós “ubicar dins la reserva integral” amb “situar-se als espais perifèrics i de connectivitat”. També negava que el Pla prohibís el conreu de l’arròs a la zona protegida, l’ús de pesticides o les malles contra la pedra per protegir la fruita. Sargatal recordava la importància del PNAE per a la flora i la fauna, amb certes espècies úniques, i va recalcar que milers de persones el visitaven al llarg de l’any.

Després del considerable endarreriment del procés d’elaboració del Pla especial a finals d’any el DMAH preveia tenir el document enllestit al llarg del 2010.

Més informació
www.castello.cat/interior/ca/708-128/pla-especial--aiguamolls-alt-emporda.html
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada