Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. VEGUERIA DE L'ALT PIRINEU I ARAN
Marta Pallarès
Actualitzat a 31/12/2010
El mes de juliol el Parlament aprova la Llei de vegueries, amb la inclusió de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, si bé la seva constitució requereix la modificació dels límits provincials per part del Congrés dels Diputats. Aspectes com la seu de la capitalitat, l’encaix del territori aranès i el manifest desacord de l’alcalde de Lleida són els elements principals de disconformitat en relació amb aquesta vegueria.
Antecedents 2004
La vegueria de l’Alt Pirineu i Aran no estava prevista a "L’informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya", presentat el 2001 al Parlament (DOGC, núm. 3.133). S’hi reconeixien, però, les condicions específiques d’aquest territori de l’"Alt Pirineu i Aran" fet que "requeria un reconeixement i un tractament institucional diferenciat".
El compromís de recuperar la divisió territorial de Catalunya en vegueries s’havia fet públic el 20 de gener de 2004, pocs mesos després de l’entrada del govern tripartit a la Generalitat. El conseller en cap d’aleshores, Josep Lluís Carod-Rovira, s’havia compromès, en declaracions públiques, a definir novament, de cara al 2007, els límits territorials interns de Catalunya, a partir dels cinc àmbits territorials definits al Pla territorial de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre), als quals s’afegirien els de l’Alt Pirineu i Aran i el de la Catalunya Central. Segons Carod-Rovira, aquests àmbits territorials serien l’embrió de les futures vegueries. La vegueria de l’Alt Pirineu i Aran ben aviat va començar a ser un dels territoris que suscitava més polèmica davant la PROPOSTA DE LLEI. Com també passava amb la VEGUERIA DE LA CATALUNYA CENTRAL, hi havia disputes sobre la ubicació de la seva capitalitat. Al mateix temps, les declaracions dels polítics aranesos eren unànimes en considerar que el fet diferencial de l’Aran feia il•legítima la inclusió d’aquest territori com una comarca més de la resta de l’àmbit de la vegueria.
Per la seva banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, havia manifestat ser totalment contrari a la divisió del territori de la província de Lleida, encara que no s’oposava a la creació de les altres sis vegueries. La vegueria de l’Alt Pirineu i Aran es crearia en una tercera fase d’aplicació de la normativa, una vegada modificades les lleis estatals necessàries per aplicar-la i després de passar les quatre províncies actuals a vegueries en una primera fase i després que es creés la vegueria de les Terres de l’Ebre en una segona fase.
Val d’Aran exigeix un tractament diferenciat
El ple del Conselh Generau d’Aran havia aprovat el 16 de setembre de 2008, per unanimitat de tots els grups polítics (Unitat d’Aran-PSC, Convergència Democràtica Aranesa i Partit Renovador Arties-Garós), una moció que instava la Generalitat a respectar l’autonomia d’aquest territori, reconeguda per l’Estatut i la Llei de règim especial de la Val d’Aran de l’any 1990. Per aquest motiu es demanava incorporar el reconeixement de la Val d’Aran com una entitat territorial autònoma dins de Catalunya, fora de les vegueries previstes. En diverses ocasions el Síndic d’Aran i cap d’Unitat d’Aran, Francesc Boya, havia declarat que no respectar aquesta voluntat significaria violentar l’exercici de l’autogovern d’Aran i la seva identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, per la qual cosa es demanava una relació directa de govern a govern, amb la Generalitat de Catalunya, sense intermediació administrativa. La postura del Conselh Generau d’Aran era recolzada per la Diputació de Lleida que, el 18 d’octubre de 2008, havia aprovat una moció amb els vots dels diputats de CiU, PP i Unitat d’Aran. La moció exigia a la Generalitat que la Val d’Aran no s’integrés en la futura vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Per altra banda, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) es mostrava convençut que les vegueries "contribuirien a l’equilibri territorial i al desenvolupament, especialment al Pirineu", segons havia declarat el 3 de febrer de 2010. Boya assegurava el 3 de febrer que intentaria "canviar la llei en la seva tramitació" en el moment de modificar les províncies, apuntant la possibilitat de demanar per a Aran "un règim similar als de territoris forals o cabildos insulars reconeguts a la Constitució espanyola o una vegueria pròpia”. Al mateix temps, Unitat d’Aran, partit soci del PSC en els darrers dinou anys, havia acordat en l’assemblea celebrada el 8 de febrer obrir un parèntesi durant el qual es confiava poder arribar a acords amb el govern de la Generalitat, per bé que el seu president, Artur Calbetó, havia anunciat la possibilitat de rompre la coalició amb el PSC en cas de no ser respectades les reivindicacions del poble aranès. En relació amb aquestes declaracions, Daniel Fernández, secretari nacional del PSC es mostrava convençut que molt aviat s’arribaria a una bona entesa.
El mes de juliol el Parlament aprova la Llei de vegueries, amb la inclusió de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, si bé la seva constitució requereix la modificació dels límits provincials per part del Congrés dels Diputats. Aspectes com la seu de la capitalitat, l’encaix del territori aranès i el manifest desacord de l’alcalde de Lleida són els elements principals de disconformitat en relació amb aquesta vegueria.
Antecedents 2004
La vegueria de l’Alt Pirineu i Aran no estava prevista a "L’informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya", presentat el 2001 al Parlament (DOGC, núm. 3.133). S’hi reconeixien, però, les condicions específiques d’aquest territori de l’"Alt Pirineu i Aran" fet que "requeria un reconeixement i un tractament institucional diferenciat".
El compromís de recuperar la divisió territorial de Catalunya en vegueries s’havia fet públic el 20 de gener de 2004, pocs mesos després de l’entrada del govern tripartit a la Generalitat. El conseller en cap d’aleshores, Josep Lluís Carod-Rovira, s’havia compromès, en declaracions públiques, a definir novament, de cara al 2007, els límits territorials interns de Catalunya, a partir dels cinc àmbits territorials definits al Pla territorial de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre), als quals s’afegirien els de l’Alt Pirineu i Aran i el de la Catalunya Central. Segons Carod-Rovira, aquests àmbits territorials serien l’embrió de les futures vegueries. La vegueria de l’Alt Pirineu i Aran ben aviat va començar a ser un dels territoris que suscitava més polèmica davant la PROPOSTA DE LLEI. Com també passava amb la VEGUERIA DE LA CATALUNYA CENTRAL, hi havia disputes sobre la ubicació de la seva capitalitat. Al mateix temps, les declaracions dels polítics aranesos eren unànimes en considerar que el fet diferencial de l’Aran feia il•legítima la inclusió d’aquest territori com una comarca més de la resta de l’àmbit de la vegueria.
Per la seva banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, havia manifestat ser totalment contrari a la divisió del territori de la província de Lleida, encara que no s’oposava a la creació de les altres sis vegueries. La vegueria de l’Alt Pirineu i Aran es crearia en una tercera fase d’aplicació de la normativa, una vegada modificades les lleis estatals necessàries per aplicar-la i després de passar les quatre províncies actuals a vegueries en una primera fase i després que es creés la vegueria de les Terres de l’Ebre en una segona fase.
Val d’Aran exigeix un tractament diferenciat
El ple del Conselh Generau d’Aran havia aprovat el 16 de setembre de 2008, per unanimitat de tots els grups polítics (Unitat d’Aran-PSC, Convergència Democràtica Aranesa i Partit Renovador Arties-Garós), una moció que instava la Generalitat a respectar l’autonomia d’aquest territori, reconeguda per l’Estatut i la Llei de règim especial de la Val d’Aran de l’any 1990. Per aquest motiu es demanava incorporar el reconeixement de la Val d’Aran com una entitat territorial autònoma dins de Catalunya, fora de les vegueries previstes. En diverses ocasions el Síndic d’Aran i cap d’Unitat d’Aran, Francesc Boya, havia declarat que no respectar aquesta voluntat significaria violentar l’exercici de l’autogovern d’Aran i la seva identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, per la qual cosa es demanava una relació directa de govern a govern, amb la Generalitat de Catalunya, sense intermediació administrativa. La postura del Conselh Generau d’Aran era recolzada per la Diputació de Lleida que, el 18 d’octubre de 2008, havia aprovat una moció amb els vots dels diputats de CiU, PP i Unitat d’Aran. La moció exigia a la Generalitat que la Val d’Aran no s’integrés en la futura vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Per altra banda, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) es mostrava convençut que les vegueries "contribuirien a l’equilibri territorial i al desenvolupament, especialment al Pirineu", segons havia declarat el 3 de febrer de 2010. Boya assegurava el 3 de febrer que intentaria "canviar la llei en la seva tramitació" en el moment de modificar les províncies, apuntant la possibilitat de demanar per a Aran "un règim similar als de territoris forals o cabildos insulars reconeguts a la Constitució espanyola o una vegueria pròpia”. Al mateix temps, Unitat d’Aran, partit soci del PSC en els darrers dinou anys, havia acordat en l’assemblea celebrada el 8 de febrer obrir un parèntesi durant el qual es confiava poder arribar a acords amb el govern de la Generalitat, per bé que el seu president, Artur Calbetó, havia anunciat la possibilitat de rompre la coalició amb el PSC en cas de no ser respectades les reivindicacions del poble aranès. En relació amb aquestes declaracions, Daniel Fernández, secretari nacional del PSC es mostrava convençut que molt aviat s’arribaria a una bona entesa.
Protestes pel repartiment de les delegacions de la Generalitat
Tot i que en el contingut del Projecte de llei de vegueries no consta cap referència a la ubicació de la capitalitat, diverses veus expressaven recels davant la possible exclusió a l’assignació de capitalitat o de delegacions departamentals. Així, els alcaldes de Sort, Agustí López, el de la Vall de Boí, Joan Perelada, i el de Puigcerdà, Joan Planella, havien expressat diverses vegades al llarg dels darrers anys el seu descontentament pel fet que a les seves ciutats hi havia una representació insuficient o nul•la del govern de la Generalitat. Alguns articles d’opinió eren crítics amb el desplegament de les delegacions de les vegueries, que s’hauria produït sense una planificació prèvia i que hauria permès que a Tremp hi hagués una concentració del 80% de les delegacions territorials de la Generalitat, fet que contradeia la voluntat manifestada per Joan Carretero, quan era conseller de Governació i Administracions públiques en la primera legislatura del tripartit, que hi hauria capitalitats compartides. L’actual conseller de Governació i Administracions Públiques i responsable del projecte de llei, Jordi Ausàs, havia declarat sobre aquest assumpte que, finalment, la capitalitat la decidiria el Govern.
Cerdanya reclama un règim especial i el Solsonès una consulta popular
Per una altra banda, la comarca de la Cerdanya havia presentat el 12 de novembre de 2009 per tercera vegada, a través dels representants del Consell Comarcal, una proposició de llei per reclamar un RÈGIM ESPECIAL PER A LA CERDANYA, similar al que té l’Aran. La proposta va ser rebutjada per les esmenes a la totalitat dels partits al govern i del Grup Mixt. La proposta defensava l’especificitat de la Cerdanya i reivindicava una major autonomia per poder superar els obstacles administratius que comportava estar repartida entre la província de Lleida i la de Girona. Els representants polítics cerdans mostraven escepticisme respecte dels avantatges que els podria proporcionar pertànyer a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran si significava portar a terme gestions a una suposada capitalitat a Tremp o altres indrets occidentals de la vegueria, poc accessibles per l’escàs desenvolupament de les comunicacions transversals.
El president del consell comarcal del Solsonès, Marià Chaure (CiU), era el tercer en la discòrdia i reclamava, el 25 de març, una compareixença al Parlament per demanar de fer una consulta popular perquè poguessin ser els veïns del Solsonès els qui determinessin de quina vegueria volien formar part, si de la de la Catalunya Central o de la de Ponent. Tant la Cerdanya com el Solsonès desaprovaven el fet d’haver de canviar de província com a pas previ perquè es constituïssin les vegueries.
Lleida capital vol mantenir íntegre el territori de la seva província
Àngel Ros, alcalde de Lleida, havia fet diverses manifestacions contràries al repartiment de la província de Lleida en tres vegueries: Alt Pirineu i Aran, Comarques de Ponent i Catalunya Central, argumentant que no afavoriria a l’economia de la ciutat de Lleida i que duria a una pèrdua de pes polític de les comarques lleidatanes. El dimecres 3 de febrer havia presentat la seva postura al conseller Ausàs, i, "tot i tractar-se d’una trobada cordial”, no havia dut a “un apropament de postures", per la qual cosa demanava una compareixença al Parlament que es va fer efectiva els dies 23 i 25 de març. Ros va exposar la seva oposició a la creació de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, territori que considerava part integrant d’una província que responia a una realitat geogràfica i històrica. La postura d’Àngel Ros va rebre el suport de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida que havia presentat a Ausàs, el 4 de gener, un document que demanava la suspensió de la tramitació de l’avantprojecte de llei que encara considerava necessària una nova estructuració territorial de Catalunya. Ros, després de la votació de l’Avantprojecte de llei el dia 10 de febrer, havia proposat deixar el debat per després de les eleccions catalanes.
Ausàs declarava, en relació amb la postura dels opositors o crítics de la vegueria que era una clara oportunitat per al Pirineu, la qual cosa havia de ser forçament positiva per a tothom. Ausàs responia als qui es mostraven crítics i escèptics amb aquesta vegueria que hi hauria criteris de redistribució i que es vigilaria perquè no es repartissin els recursos a partir de criteris demogràfics sinó en funció de les necessitats.
S’aprova la Llei però l’Alt Pirineu queda en suspens
El 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional (TC) va emetre la sentència sobre el recurs que el Partit Popular (PP) havia presentat contra 114 dels 223 articles del nou Estatut de Catalunya. El Tribunal estipulava que la Generalitat només podia optar a convertir les diputacions en consells de vegueria i recordava que l’alteració dels límits provincials corresponien a una llei orgànica estatal.
Finalment, el 27 de juliol el Parlament va aprovar amb els vots del PSC, ERC i ICV la Llei de vegueries. Es preveia que després de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 es constituïssin els consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona mentre el de l’Alt Pirineu i Aran quedaria pendent, entre altres aspectes, de la modificació dels límits provincials per part del Congrés dels Diputats.
Més informació
www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap
www.pirineuforum.org/documents/Vegueria/Manifest_23maig05.pdf
Tulla, A. F. (2010) Divisió territorial de Catalunya: algunes reflexions des de l’Alt Pirineu. Treballs de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (en premsa).
Tot i que en el contingut del Projecte de llei de vegueries no consta cap referència a la ubicació de la capitalitat, diverses veus expressaven recels davant la possible exclusió a l’assignació de capitalitat o de delegacions departamentals. Així, els alcaldes de Sort, Agustí López, el de la Vall de Boí, Joan Perelada, i el de Puigcerdà, Joan Planella, havien expressat diverses vegades al llarg dels darrers anys el seu descontentament pel fet que a les seves ciutats hi havia una representació insuficient o nul•la del govern de la Generalitat. Alguns articles d’opinió eren crítics amb el desplegament de les delegacions de les vegueries, que s’hauria produït sense una planificació prèvia i que hauria permès que a Tremp hi hagués una concentració del 80% de les delegacions territorials de la Generalitat, fet que contradeia la voluntat manifestada per Joan Carretero, quan era conseller de Governació i Administracions públiques en la primera legislatura del tripartit, que hi hauria capitalitats compartides. L’actual conseller de Governació i Administracions Públiques i responsable del projecte de llei, Jordi Ausàs, havia declarat sobre aquest assumpte que, finalment, la capitalitat la decidiria el Govern.
Cerdanya reclama un règim especial i el Solsonès una consulta popular
Per una altra banda, la comarca de la Cerdanya havia presentat el 12 de novembre de 2009 per tercera vegada, a través dels representants del Consell Comarcal, una proposició de llei per reclamar un RÈGIM ESPECIAL PER A LA CERDANYA, similar al que té l’Aran. La proposta va ser rebutjada per les esmenes a la totalitat dels partits al govern i del Grup Mixt. La proposta defensava l’especificitat de la Cerdanya i reivindicava una major autonomia per poder superar els obstacles administratius que comportava estar repartida entre la província de Lleida i la de Girona. Els representants polítics cerdans mostraven escepticisme respecte dels avantatges que els podria proporcionar pertànyer a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran si significava portar a terme gestions a una suposada capitalitat a Tremp o altres indrets occidentals de la vegueria, poc accessibles per l’escàs desenvolupament de les comunicacions transversals.
El president del consell comarcal del Solsonès, Marià Chaure (CiU), era el tercer en la discòrdia i reclamava, el 25 de març, una compareixença al Parlament per demanar de fer una consulta popular perquè poguessin ser els veïns del Solsonès els qui determinessin de quina vegueria volien formar part, si de la de la Catalunya Central o de la de Ponent. Tant la Cerdanya com el Solsonès desaprovaven el fet d’haver de canviar de província com a pas previ perquè es constituïssin les vegueries.
Lleida capital vol mantenir íntegre el territori de la seva província
Àngel Ros, alcalde de Lleida, havia fet diverses manifestacions contràries al repartiment de la província de Lleida en tres vegueries: Alt Pirineu i Aran, Comarques de Ponent i Catalunya Central, argumentant que no afavoriria a l’economia de la ciutat de Lleida i que duria a una pèrdua de pes polític de les comarques lleidatanes. El dimecres 3 de febrer havia presentat la seva postura al conseller Ausàs, i, "tot i tractar-se d’una trobada cordial”, no havia dut a “un apropament de postures", per la qual cosa demanava una compareixença al Parlament que es va fer efectiva els dies 23 i 25 de març. Ros va exposar la seva oposició a la creació de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, territori que considerava part integrant d’una província que responia a una realitat geogràfica i històrica. La postura d’Àngel Ros va rebre el suport de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida que havia presentat a Ausàs, el 4 de gener, un document que demanava la suspensió de la tramitació de l’avantprojecte de llei que encara considerava necessària una nova estructuració territorial de Catalunya. Ros, després de la votació de l’Avantprojecte de llei el dia 10 de febrer, havia proposat deixar el debat per després de les eleccions catalanes.
Ausàs declarava, en relació amb la postura dels opositors o crítics de la vegueria que era una clara oportunitat per al Pirineu, la qual cosa havia de ser forçament positiva per a tothom. Ausàs responia als qui es mostraven crítics i escèptics amb aquesta vegueria que hi hauria criteris de redistribució i que es vigilaria perquè no es repartissin els recursos a partir de criteris demogràfics sinó en funció de les necessitats.
S’aprova la Llei però l’Alt Pirineu queda en suspens
El 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional (TC) va emetre la sentència sobre el recurs que el Partit Popular (PP) havia presentat contra 114 dels 223 articles del nou Estatut de Catalunya. El Tribunal estipulava que la Generalitat només podia optar a convertir les diputacions en consells de vegueria i recordava que l’alteració dels límits provincials corresponien a una llei orgànica estatal.
Finalment, el 27 de juliol el Parlament va aprovar amb els vots del PSC, ERC i ICV la Llei de vegueries. Es preveia que després de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 es constituïssin els consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona mentre el de l’Alt Pirineu i Aran quedaria pendent, entre altres aspectes, de la modificació dels límits provincials per part del Congrés dels Diputats.
Més informació
www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap
www.pirineuforum.org/documents/Vegueria/Manifest_23maig05.pdf
Tulla, A. F. (2010) Divisió territorial de Catalunya: algunes reflexions des de l’Alt Pirineu. Treballs de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (en premsa).
