Protestes pel repartiment de les delegacions de la Generalitat
Tot i que en el contingut del Projecte de llei de vegueries no consta cap referència a la ubicació de la capitalitat, diverses veus expressaven recels davant la possible exclusió a l’assignació de capitalitat o de delegacions departamentals. Així, els alcaldes de Sort, Agustí López, el de la Vall de Boí, Joan Perelada, i el de Puigcerdà, Joan Planella, havien expressat diverses vegades al llarg dels darrers anys el seu descontentament pel fet que a les seves ciutats hi havia una representació insuficient o nul•la del govern de la Generalitat. Alguns articles d’opinió eren crítics amb el desplegament de les delegacions de les vegueries, que s’hauria produït sense una planificació prèvia i que hauria permès que a Tremp hi hagués una concentració del 80% de les delegacions territorials de la Generalitat, fet que contradeia la voluntat manifestada per Joan Carretero, quan era conseller de Governació i Administracions públiques en la primera legislatura del tripartit, que hi hauria capitalitats compartides. L’actual conseller de Governació i Administracions Públiques i responsable del projecte de llei, Jordi Ausàs, havia declarat sobre aquest assumpte que, finalment, la capitalitat la decidiria el Govern.
Cerdanya reclama un règim especial i el Solsonès una consulta popular
Per una altra banda, la comarca de la Cerdanya havia presentat el 12 de novembre de 2009 per tercera vegada, a través dels representants del Consell Comarcal, una proposició de llei per reclamar un
RÈGIM ESPECIAL PER A LA CERDANYA, similar al que té l’Aran. La proposta va ser rebutjada per les esmenes a la totalitat dels partits al govern i del Grup Mixt. La proposta defensava l’especificitat de la Cerdanya i reivindicava una major autonomia per poder superar els obstacles administratius que comportava estar repartida entre la província de Lleida i la de Girona. Els representants polítics cerdans mostraven escepticisme respecte dels avantatges que els podria proporcionar pertànyer a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran si significava portar a terme gestions a una suposada capitalitat a Tremp o altres indrets occidentals de la vegueria, poc accessibles per l’escàs desenvolupament de les comunicacions transversals.
El president del consell comarcal del Solsonès, Marià Chaure (CiU), era el tercer en la discòrdia i reclamava, el 25 de març, una compareixença al Parlament per demanar de fer una consulta popular perquè poguessin ser els veïns del Solsonès els qui determinessin de quina vegueria volien formar part, si de la de la Catalunya Central o de la de Ponent. Tant la Cerdanya com el Solsonès desaprovaven el fet d’haver de canviar de província com a pas previ perquè es constituïssin les vegueries.
Lleida capital vol mantenir íntegre el territori de la seva província
Àngel Ros, alcalde de Lleida, havia fet diverses manifestacions contràries al repartiment de la província de Lleida en tres vegueries: Alt Pirineu i Aran, Comarques de Ponent i Catalunya Central, argumentant que no afavoriria a l’economia de la ciutat de Lleida i que duria a una pèrdua de pes polític de les comarques lleidatanes. El dimecres 3 de febrer havia presentat la seva postura al conseller Ausàs, i, "tot i tractar-se d’una trobada cordial”, no havia dut a “un apropament de postures", per la qual cosa demanava una compareixença al Parlament que es va fer efectiva els dies 23 i 25 de març. Ros va exposar la seva oposició a la creació de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, territori que considerava part integrant d’una província que responia a una realitat geogràfica i històrica. La postura d’Àngel Ros va rebre el suport de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida que havia presentat a Ausàs, el 4 de gener, un document que demanava la suspensió de la tramitació de l’avantprojecte de llei que encara considerava necessària una nova estructuració territorial de Catalunya. Ros, després de la votació de l’Avantprojecte de llei el dia 10 de febrer, havia proposat deixar el debat per després de les eleccions catalanes.
Ausàs declarava, en relació amb la postura dels opositors o crítics de la vegueria que era una clara oportunitat per al Pirineu, la qual cosa havia de ser forçament positiva per a tothom. Ausàs responia als qui es mostraven crítics i escèptics amb aquesta vegueria que hi hauria criteris de redistribució i que es vigilaria perquè no es repartissin els recursos a partir de criteris demogràfics sinó en funció de les necessitats.
S’aprova la Llei però l’Alt Pirineu queda en suspens
El 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional (TC) va emetre la sentència sobre el recurs que el Partit Popular (PP) havia presentat contra 114 dels 223 articles del nou Estatut de Catalunya. El Tribunal estipulava que la Generalitat només podia optar a convertir les diputacions en consells de vegueria i recordava que l’alteració dels límits provincials corresponien a una llei orgànica estatal.
Finalment, el 27 de juliol el Parlament va aprovar amb els vots del PSC, ERC i ICV la Llei de vegueries. Es preveia que després de les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 es constituïssin els consells de vegueria de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona mentre el de l’Alt Pirineu i Aran quedaria pendent, entre altres aspectes, de la modificació dels límits provincials per part del Congrés dels Diputats.
Més informació
www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/siap
www.pirineuforum.org/documents/Vegueria/Manifest_23maig05.pdf
Tulla, A. F. (2010) Divisió territorial de Catalunya: algunes reflexions des de l’Alt Pirineu. Treballs de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (en premsa).