Divendres 20 d ' Octubre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. DEBAT SOBRE EL MODEL I LA DIVISIÓ TERRITORIAL
Arnau Urgell

Actualitzat a 31/12/2009

El desembre de 2009 el Govern posa a informació pública l’esborrany de la Llei d’organització de vegueries que manté set vegueries. A banda de la reclamació per crear una vuitena vegueria al Penedès –que la llei no considera– els conflictes se centren a determinar la capitalitat del Camp de Tarragona i la Catalunya Central, així com l’encaix a la nova organització territorial de comarques com l’Anoia, la Cerdanya i la Val d’Aran. El debat també esperona les reclamacions de diversos territoris per esdevenir comarca.


Antecedents 2004, 2005, 2006, 2007, 2008

Articles posteriors 2009, 2010, 2011

El pacte d’entesa per reeditar el govern tripartit entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) incorpora l’aprovació de la Llei d’organització de vegueries, i amb aquest gest es pretenia culminar el vell objectiu del catalanisme polític de dotar el Principat de Catalunya d’un model d’organització territorial propi.

Amb tot, però, a mesura que avançava la legislatura les controvèrsies territorials augmentaven. Per una banda, es mantenien les reivindicacions per crear noves vegueries, que se sumarien a les proposades –i que coincidirien amb els àmbits de planificació del Pla territorial general de Catalunya (PTGC)–. Aquestes serien la del PENEDÈS (Alt Penedès i Baix Penedès, Garraf i sud de l’Anoia) i de L’ALT TER (Osona, Ripollès i oberta a la Garrotxa). La demanda es va anar diluint progressivament, però, i d’altra banda es van generar nous fronts com ara el que representava l’alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), que va demanar que la vegueria de les Terres de Ponent es denominés vegueria de Lleida i, més endavant, també va sol•licitar que no es creés la de L’ALT PIRINEU I ARAN Per la seva banda, el síndic d’Aran, Francesc Boya (Unitat d’Aran, UA), reafirmava, amb el suport del ple de la Diputació de Lleida, el seu compromís que el territori quedés fora de l’organització de vegueries. A part de tot això, a la Cerdanya també creixia el descontentament davant de la proposta que els situava a l’Alt Pirineu. Mentrestant, Manresa i Vic continuaven la pugna per obtenir la capitalitat de la CATALUNYA CENTRAL, i el mateix conflicte també es repetia, per bé que en menor grau, a les Terres de l’Ebre entre la ciutat de Tortosa i la d’Amposta. Un altre dels focus de conflicte era l’Anoia: la majoria de municipis apostava per la vegueria del Penedès, excepte els municipis del nord, que volien mantenir-se a la Catalunya Central i no descartaven crear una comarca pròpia, mentre que la capital, Igualada, es manifestava a favor de formar part de la vegueria de Barcelona.

El Govern posa a informació pública l’esborrany de la llei
Més enllà de les discussions arreu del territori, la Llei d’organització de vegueries continuava encallada. El juliol de 2009 la Cadena Ser va informar que el Tribunal Constitucional podria anul•lar els articles de l’Estatut de Catalunya que feien referència a la creació de les vegueries i a la substitució de les diputacions per aquestes noves divisions territorials. Tot i que s’apuntava que la sentència –la tercera lectura que en feien els magistrats– es podria fer pública entre el juliol i el setembre, finalment no va ser així. Des del Departament de Governació van admetre que “eren un dels punts que podien crear polèmica”, però van reiterar que mentre no hi hagués una sentència en ferm no es posicionarien.

Més enllà dels rumors sobre la sentència del Constitucional, el 4 de desembre de 2009 el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar l’Avantprojecte de la llei d’organització de vegueries redactat pel Departament de Governació i Administracions Públiques. El text mantenia les set vegueries, però en modificava les denominacions en alguns casos (Barcelona, Central, Girona i Lleida) i no tocava les de l’Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. Aquest fet no va agradar a la capital del Tarragonès que volia que la vegueria s’anomenés Tarragona. En aquest sentit, els grups municipals van signar el manifest “Tarragona som tots”, en el qual al•legaven que el “camp” era un criteri geogràfic no vàlid per a les sis comarques de la regió.

El 15 de desembre, la comissió de govern local aprovava l’Avantprojecte –tràmit previ a enviar la llei al consell executiu del Govern, que la podria aprovar el 5 de gener– amb diversos canvis. El més significatiu era l’eliminació a qualsevol referència a les capitals. En aquest sentit, el text apostava perquè les decidissin els consells de vegueria una vegada es constituïssin. L’altra gran modificació respecte a l’esborrany feia referència al finançament de les vegueries. Si abans es determinava que es finançarien tal com ho havien fet fins ara les diputacions, amb molta influència del factor demogràfic, el nou text en vinculava el finançament a allò que s’establís a les lleis de pressupostos de la Generalitat. Per contra, no es produïa cap modificació respecte a la possibilitat de crear una vuitena vegueria al Penedès.

Precisament, dos dies després, el Parlament obria la porta a la inclusió de l’àmbit Penedès en el debat de la planificació territorial. La proposició de llei –que no tenia res a veure amb la creació de la vegueria– va superar les esmenes a la totalitat gràcies al vot de CiU, ERC i el PP.

Els quadres territorials del PSC es rebel•len contra les vegueries
A mesura que s’acostava la data prevista perquè el Govern aprovés la llei –tràmit que calia fer abans del debat parlamentari–, augmentaven les mostres de rebuig també per part de dirigents del PSC. Tant el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, com l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, van demanar ajornar la creació de la nova organització territorial. La petició va indignar el càrrec homòleg de Sabaté a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvador (ERC), que considerava que amagava la “posició centralista de Tarragona i la seva voluntat de preservar el provincianisme”. “Per Tarragona mai serà un bon moment perquè es creï la vegueria de l’Ebre”, va reblar el delegat del Govern.

Mentrestant, l’alcalde de Reus, el també socialista Lluís Miquel Pérez, apostava pel “colideratge”. En aquest sentit considerava que la capital única de Tarragona responia a la lògica provincial que s’estava intentant superar amb les vegueries. Les paraules de Pérez van coincidir amb la celebració de l’acte “Tots som capital” que va rebre l’adhesió de 190 entitats reusenques. Per als impulsors de l’acte, la cocapitalitat era la manera més clara de situar l’administració propera al ciutadà.

Deu dies després la societat política i civil tarragonina va fer la seva particular demostració de força per reclamar la capitalitat única i la denominació de vegueria de Tarragona en un acte que va reunir unes 3.000 persones. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), va afirmar en el seu discurs que “només tenia un partit, que és Tarragona, i està per damunt de qualsevol altra cosa”. A més, va advertir que “arribarien fins a les últimes conseqüències”, entre les quals va assenyalar el Tribunal Constitucional. Ballesteros es va negar rotundament a compartir organismes institucionals amb Reus, perquè “no seria bo econòmicament”. El batlle tarragoní va defensar la capitalitat única pel “passat romà, pel desplegament comercial, logístic i del transport, per l’àmbit cultural”, així com pel fet universitari i la presència de les seus administratives provincials.

L’alcalde socialista va explicar als mitjans de comunicació que no estaven sols en l’oposició contra l’Avantprojecte de llei: “molts alcaldes de Catalunya, com el de Lleida, comparteixen la nostra postura”, va afirmar. Així mateix, va posar per primera vegada sobre la taula la possibilitat que el text no anés a la sessió del Govern del 5 de gener.

Mentrestant, a la Cerdanya reiteraven la seva oposició al projecte. En aquest sentit el ple del Consell Comarcal va presentar al•legacions en tres aspectes: econòmics –consideraven que el finançament seria “extremament limitat”–; institucionals –entenien que no calia crear noves administracions–, i organitzatius –demanaven abans de res l’eliminació de la divisió provincial que partia la comarca–. A més, el president cerdà, Esteve Maurell (PSC), fins i tot apostava per integrar-se a la Catalunya Central en comptes de fer-ho a l’Alt Pirineu. Altres alcaldes preferien mantenir-se a Girona, tot i que la posició majoritària era la de quedar-se fora de les vegueries, tal com havien intentat de fer sense èxit amb la LLEI DE RÈGIM ESPECIAL DE LA CERDANYA. A Puigcerdà, a més, havia caigut malament el repartiment de seus territorials de la Generalitat: set a Tremp –amb la delegació del Govern inclosa–, dues a la Seu i una a Talarn.

El 28 de desembre es va fer públic un informe de la Diputació de Barcelona. La institució, presidida per Antoni Fogué (PSC), considerava que la nova organització territorial suposaria un increment de la despesa pública “totalment inoportuna” en temps de crisi. A més, advocava per reiniciar el procés amb l’aprovació prèvia de la Llei de governs locals i el sistema de finançament.

Tot i no manifestar-se contrària a les vegueries –de fet, l’informe considerava que l’Avantprojecte no atorgava totes les competències que permetia l’Estatut–, entenia que era inconstitucional en alguns aspectes com el de la substitució de les províncies. L’informe parlava de “debilitat jurídica” i advertia que si es pretenien modificar els límits provincials, abans caldria aprovar una llei orgànica al Congrés dels Diputats espanyol.

Amb aquest posicionament, que se sumava al dels alcaldes socialistes de Tarragona i Lleida, i també al de l’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos (PSC), el conseller de Governació es va veure obligat a suspendre sine die la possibilitat de dur la llei al consell executiu. Bustos afirmava que no hi havia prou consens, tot i que havia votat a favor de l’Avantprojecte com a president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) a la comissió de govern local. “Ho vaig fer per imperatiu de responsabilitat institucional”, va aclarir.

Es preveia que la Llei d’organització de vegueries arribés al Govern a inicis de 2010 i s’iniciés posteriorment la tramitació parlamentària.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati