MODEL ECONÒMIC A LES TERRES DE L'EBRE. DEBAT
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2009
La preocupació a les Terres de l’Ebre pel procés de deslocalització industrial derivat de l’actual crisi mundial, i per l’impacte sobre el conjunt de l’economia ebrenca, arriba al punt culminant amb l’anunci de tancament de la planta de Lear a Roquetes, l’octubre de 2009. Els agents socioeconòmics del territori s’uneixen per demanar a la Generalitat un pla de reindustrialització. El Govern engega en resposta un paquet d’iniciatives en el programa anomenat Compromís amb l’Ebre.
Les Terres de l'Ebre són, tal com queda recollit al Pla territorial general de Catalunya (PTGC), un àmbit funcional que engloba les quatre comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. El curs baix del riu Ebre, que dóna nom a la regió, i el massís dels Ports, que constitueix la divisòria que separa Catalunya d’Aragó i la Comunitat Valenciana, en són els trets geogràfics més importants. En conjunt, l’àmbit comptava el 2009 amb 190.860 habitants (IDESCAT), encara que més del 80% de la població es concentra a les dues comarques costaneres.
L’actual moment de crisi s’hi sent amb més força en ser una zona tradicionalment pobra respecte de la resta de Catalunya –la base imposable per declarant a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) el 2007 se situava en 15.500 €, 3.000 euros per sota de la mitjana catalana–, amb importants dèficits en infraestructures i allunyada dels centres de decisió.
Iniciatives turístiques i transfrontereres
Una de les primeres iniciatives de desenvolupament econòmic que afectava tot el territori de les Terres de l’Ebre va ser el PLA DE DINAMITZACIÓ TURÍSTICA DE LES TERRES DE L’EBRE, un pla sectorial elaborat el 2004 per tècnics de la Generalitat i dels consells comarcals afectats, que procurava promocionar diferents tipus de productes turístics, com ara la via verda de la Val de Zafán, el camí de sirga seguint l’Ebre, les rutes històriques i les rutes de turisme actiu pels parcs naturals del delta de l’Ebre i dels Ports. El Pla preveia unes inversions de 4,2 MEUR durant el seu període d’execució, de 2005 a 2009.
Una altra iniciativa per al desenvolupament del territori, en aquest cas de caràcter transfronterer, va ser la constitució el 20 de febrer de 2006 de la Mancomunitat de la Taula de la Sénia, formada per 22 municipis (entorn d’uns 115.000 habitants) situats al voltant del riu Sénia i del massís dels Ports . Aquests municipis compartien trets identitaris comuns (geogràfics, històrics, culturals i lingüístics), però també les mateixes problemàtiques, com ara el baix nivell de renda, l’emigració de les generacions joves i l’envelliment de la població, especialment en aquells pobles situats més a l’interior.
La finalitat de la Mancomunitat era esdevenir un mitjà per treballar conjuntament per a la millora de les condicions de vida dels habitants de la zona, a partir d’una coordinació superior i més efectiva entre totes les administracions i la recerca de noves inversions per al territori. En aquest sentit, destacaven dos convenis signats amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) durant el 2007.
El conveni amb el MITYC suposava dues línies d’ajuts, una de subvencions a fons perdut per a ajuntaments i institucions públiques i destinat a la creació de sòl industrial; i una altra de crèdits sense interès a quinze anys i amb els cinc primers de carència per a empreses i, en concret, per a terrenys, edificis i maquinària. En els tres anys de vigència del conveni (2007 a 2009) es van rebre 2,37 MEUR a fons perdut i 14,92 MEUR en crèdits a empreses. El conveni amb el MAPA, destinat a l’arranjament de camins rurals, va comportar una inversió de 11,7 MEUR en tres anualitats (2008, 2009 i 2010).
La preocupació a les Terres de l’Ebre pel procés de deslocalització industrial derivat de l’actual crisi mundial, i per l’impacte sobre el conjunt de l’economia ebrenca, arriba al punt culminant amb l’anunci de tancament de la planta de Lear a Roquetes, l’octubre de 2009. Els agents socioeconòmics del territori s’uneixen per demanar a la Generalitat un pla de reindustrialització. El Govern engega en resposta un paquet d’iniciatives en el programa anomenat Compromís amb l’Ebre.
Les Terres de l'Ebre són, tal com queda recollit al Pla territorial general de Catalunya (PTGC), un àmbit funcional que engloba les quatre comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. El curs baix del riu Ebre, que dóna nom a la regió, i el massís dels Ports, que constitueix la divisòria que separa Catalunya d’Aragó i la Comunitat Valenciana, en són els trets geogràfics més importants. En conjunt, l’àmbit comptava el 2009 amb 190.860 habitants (IDESCAT), encara que més del 80% de la població es concentra a les dues comarques costaneres.
L’actual moment de crisi s’hi sent amb més força en ser una zona tradicionalment pobra respecte de la resta de Catalunya –la base imposable per declarant a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) el 2007 se situava en 15.500 €, 3.000 euros per sota de la mitjana catalana–, amb importants dèficits en infraestructures i allunyada dels centres de decisió.
Iniciatives turístiques i transfrontereres
Una de les primeres iniciatives de desenvolupament econòmic que afectava tot el territori de les Terres de l’Ebre va ser el PLA DE DINAMITZACIÓ TURÍSTICA DE LES TERRES DE L’EBRE, un pla sectorial elaborat el 2004 per tècnics de la Generalitat i dels consells comarcals afectats, que procurava promocionar diferents tipus de productes turístics, com ara la via verda de la Val de Zafán, el camí de sirga seguint l’Ebre, les rutes històriques i les rutes de turisme actiu pels parcs naturals del delta de l’Ebre i dels Ports. El Pla preveia unes inversions de 4,2 MEUR durant el seu període d’execució, de 2005 a 2009.
Una altra iniciativa per al desenvolupament del territori, en aquest cas de caràcter transfronterer, va ser la constitució el 20 de febrer de 2006 de la Mancomunitat de la Taula de la Sénia, formada per 22 municipis (entorn d’uns 115.000 habitants) situats al voltant del riu Sénia i del massís dels Ports . Aquests municipis compartien trets identitaris comuns (geogràfics, històrics, culturals i lingüístics), però també les mateixes problemàtiques, com ara el baix nivell de renda, l’emigració de les generacions joves i l’envelliment de la població, especialment en aquells pobles situats més a l’interior.
La finalitat de la Mancomunitat era esdevenir un mitjà per treballar conjuntament per a la millora de les condicions de vida dels habitants de la zona, a partir d’una coordinació superior i més efectiva entre totes les administracions i la recerca de noves inversions per al territori. En aquest sentit, destacaven dos convenis signats amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) durant el 2007.
El conveni amb el MITYC suposava dues línies d’ajuts, una de subvencions a fons perdut per a ajuntaments i institucions públiques i destinat a la creació de sòl industrial; i una altra de crèdits sense interès a quinze anys i amb els cinc primers de carència per a empreses i, en concret, per a terrenys, edificis i maquinària. En els tres anys de vigència del conveni (2007 a 2009) es van rebre 2,37 MEUR a fons perdut i 14,92 MEUR en crèdits a empreses. El conveni amb el MAPA, destinat a l’arranjament de camins rurals, va comportar una inversió de 11,7 MEUR en tres anualitats (2008, 2009 i 2010).
El polígon Catalunya Sud, un remei a la deslocalització?
La difícil situació econòmica que travessava el sector industrial a les Terres de l’Ebre a principi de 2009, exemplificada en els casos de Lear a Roquetes (Baix Ebre), Ercros a Flix (Ribera d’Ebre) o les fàbriques de mobles del Montsià, situava el SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA CATALUNYA SUD previst entre Tortosa i l’Aldea, on es volia instal•lar una foneria del Grup Gallardo, que preveia crear 500 llocs de treball directes, com una de les prioritats de desenvolupament de la regió, tant per part de la Generalitat com per part dels agents econòmics del territori.
Durant el juny de 2009, el polígon fou motiu de disputa entre les institucions i els agents socials favorables al projecte, d’una banda, i grups ecologistes, de l’altra, que s’hi oposaven perquè consideraven que el tipus d’indústria que es volia implantar, una siderúrgica, comportaria una contaminació ambiental excessiva i afectaria negativament els aqüífers de la zona, com a conseqüència de les noves captacions d’aigües previstes. El responsable de SEO/BirdLife a les Terres de l’Ebre, Ignasi Ripoll, considerava que la via de desenvolupament era equivocada, mentre que apostava, en contraposició, per potenciar l’agroindústria i el sector del moble.
A principi de juliol, el ple de l’Ajuntament de Tortosa va aprovar per unanimitat una moció de suport al polígon. El portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Jaume Forcadell, va defensar la foneria afirmant que era una oportunitat de demostrar que les Terres de l’Ebre podien combinar el desenvolupament industrial i la protecció del medi ambient.
El territori aposta per la reindustrialització
A principi de juny de 2009, el president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre (CESTE), Josep Maria Franquet, apostava per la inversió en infraestructures com a mitjà per superar la situació de crisi econòmica que afectava la zona. Franquet considerava com a actuacions prioritàries els desdoblaments de l’AUTOVIA C-12 EIX DE L'EBRE i de la carretera N-420 al seu pas per la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, l'estació de mercaderies de l'Aldea, la conversió de la cimentera d’Alcanar en el port comercial dels Alfacs, l'alliberament dels peatges de l'AP-7 entre l'Ampolla i Amposta i l'anella viària del Delta.
A final del mateix mes, els agents socioeconòmics ebrencs, com ara la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa (CCINT), el CESTE, l’Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE), la patronal de la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) al Montsià, i els sindicats Unió General de Treballadors (UGT), Comissions Obreres (CCOO) i Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), reunits a Tortosa van decidir fer un front comú per reclamar al Govern de la Generalitat un pla de reindustrialització per al territori. Els assistents, que no van descartar la convocatòria de mobilitzacions, van aprovar el manifest “En favor de la inversió industrial a les Terres de l’Ebre”.
A final d’octubre, els comerciants i restauradors de Tortosa i Roquetes es van sumar a la demanda d’un pla d’industrialització per a les Terres de l’Ebre, argumentant que la destrucció de llocs de treball en la indústria i la consegüent pèrdua de poder adquisitiu afectaven negativament el consum, i per tant, també el sector terciari.
Els ecologistes proposen una industrialització sostenible
Les organitzacions ecologistes SEO-BirdLife, Associació Ornitològica Picampall de les Terres de l'Ebre, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) i Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) van fer públic el 14 de juliol de 2009 un comunicat conjunt per reiterar la seva oposició a la implantació de la foneria del grup Gallardo al polígon Catalunya Sud. Els ecologistes van instar el front comú empresarial, encapçalat per la CCINT, que defensava la instal•lació de la planta siderúrgica, a participar en un pacte per tal d’establir criteris d'industrialització sostenible a les Terres de l’Ebre.
Els ecologistes es mostraven favorables a la creació de llocs de treball, sempre que no fos a costa de posar en perill el medi ambient, i de retruc, els llocs de treball presents i futurs de l'agricultura, la pesca, l'aqüicultura i el turisme.
Els ecologistes van recordar els casos D’ERCROS A FLIX i la CENTRAL NUCLEAR D'ASCÓ (Ribera d’Ebre) com a exemples en els quals els mecanismes de control ambiental no havien evitat impactes mediambientals, i proposaven com a alternativa consolidar els sectors industrials propis, evitar l'impacte visual de nous pols industrials, descartar les indústries potencialment contaminants, i tenir en compte la fragilitat de zones humides com el Delta.
La difícil situació econòmica que travessava el sector industrial a les Terres de l’Ebre a principi de 2009, exemplificada en els casos de Lear a Roquetes (Baix Ebre), Ercros a Flix (Ribera d’Ebre) o les fàbriques de mobles del Montsià, situava el SECTOR D’ACTIVITAT ECONÒMICA CATALUNYA SUD previst entre Tortosa i l’Aldea, on es volia instal•lar una foneria del Grup Gallardo, que preveia crear 500 llocs de treball directes, com una de les prioritats de desenvolupament de la regió, tant per part de la Generalitat com per part dels agents econòmics del territori.
Durant el juny de 2009, el polígon fou motiu de disputa entre les institucions i els agents socials favorables al projecte, d’una banda, i grups ecologistes, de l’altra, que s’hi oposaven perquè consideraven que el tipus d’indústria que es volia implantar, una siderúrgica, comportaria una contaminació ambiental excessiva i afectaria negativament els aqüífers de la zona, com a conseqüència de les noves captacions d’aigües previstes. El responsable de SEO/BirdLife a les Terres de l’Ebre, Ignasi Ripoll, considerava que la via de desenvolupament era equivocada, mentre que apostava, en contraposició, per potenciar l’agroindústria i el sector del moble.
A principi de juliol, el ple de l’Ajuntament de Tortosa va aprovar per unanimitat una moció de suport al polígon. El portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), Jaume Forcadell, va defensar la foneria afirmant que era una oportunitat de demostrar que les Terres de l’Ebre podien combinar el desenvolupament industrial i la protecció del medi ambient.
El territori aposta per la reindustrialització
A principi de juny de 2009, el president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre (CESTE), Josep Maria Franquet, apostava per la inversió en infraestructures com a mitjà per superar la situació de crisi econòmica que afectava la zona. Franquet considerava com a actuacions prioritàries els desdoblaments de l’AUTOVIA C-12 EIX DE L'EBRE i de la carretera N-420 al seu pas per la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, l'estació de mercaderies de l'Aldea, la conversió de la cimentera d’Alcanar en el port comercial dels Alfacs, l'alliberament dels peatges de l'AP-7 entre l'Ampolla i Amposta i l'anella viària del Delta.
A final del mateix mes, els agents socioeconòmics ebrencs, com ara la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa (CCINT), el CESTE, l’Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE), la patronal de la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) al Montsià, i els sindicats Unió General de Treballadors (UGT), Comissions Obreres (CCOO) i Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), reunits a Tortosa van decidir fer un front comú per reclamar al Govern de la Generalitat un pla de reindustrialització per al territori. Els assistents, que no van descartar la convocatòria de mobilitzacions, van aprovar el manifest “En favor de la inversió industrial a les Terres de l’Ebre”.
A final d’octubre, els comerciants i restauradors de Tortosa i Roquetes es van sumar a la demanda d’un pla d’industrialització per a les Terres de l’Ebre, argumentant que la destrucció de llocs de treball en la indústria i la consegüent pèrdua de poder adquisitiu afectaven negativament el consum, i per tant, també el sector terciari.
Els ecologistes proposen una industrialització sostenible
Les organitzacions ecologistes SEO-BirdLife, Associació Ornitològica Picampall de les Terres de l'Ebre, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) i Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) van fer públic el 14 de juliol de 2009 un comunicat conjunt per reiterar la seva oposició a la implantació de la foneria del grup Gallardo al polígon Catalunya Sud. Els ecologistes van instar el front comú empresarial, encapçalat per la CCINT, que defensava la instal•lació de la planta siderúrgica, a participar en un pacte per tal d’establir criteris d'industrialització sostenible a les Terres de l’Ebre.
Els ecologistes es mostraven favorables a la creació de llocs de treball, sempre que no fos a costa de posar en perill el medi ambient, i de retruc, els llocs de treball presents i futurs de l'agricultura, la pesca, l'aqüicultura i el turisme.
Els ecologistes van recordar els casos D’ERCROS A FLIX i la CENTRAL NUCLEAR D'ASCÓ (Ribera d’Ebre) com a exemples en els quals els mecanismes de control ambiental no havien evitat impactes mediambientals, i proposaven com a alternativa consolidar els sectors industrials propis, evitar l'impacte visual de nous pols industrials, descartar les indústries potencialment contaminants, i tenir en compte la fragilitat de zones humides com el Delta.
Tanca Lear
El 16 d’octubre de 2009 el president de la CCINT, Josep Lluís Mora, va demanar al president de la Generalitat el mateix esforç per salvar Lear que el que havia dut a terme per a les empreses Nissan o Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme (SEAT), argumentant que el possible tancament de la planta de Roquetes suposava un impacte negatiu molt més gran per a les Terres de l’Ebre que no pas el de les empreses citades en l’àmbit metropolità. Mora també va demanar que si es confirmava el tancament, els governs català i espanyol fessin l’esforç d’invertir per a la industrialització i el futur de les Terres de l’Ebre.
Tres dies després, Lear confirmava que tancava la planta de Roquetes, i d’aquesta manera deixava al carrer 518 treballadors. Durant els dies posteriors els principals partits polítics van donar la seva versió dels fets. Des de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) van criticar la Generalitat per no haver actuat a l’Ebre amb la mateixa fermesa amb què havia defensat llocs de treball en altres indrets del país. Des del Govern, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ICV donaven el seu suport als treballadors i incidien en la necessitat d’invertir a les Terres de l’Ebre, a la vegada que es defensaven de les crítiques afirmant que el Govern sí que tirava endavant iniciatives importants a les Terres de l’Ebre, com ara el polígon Catalunya Sud.
Unes 20.000 persones van participar el 31 d’octubre en una manifestació a Tortosa, sota el lema “Volem indústria, volem treball. No als tancaments”, per rebutjar el tancament de Lear i demanar al Govern un pla d'industrialització a les Terres de l’Ebre. La marxa, convocada per UGT, CCOO i USOC, va anar més enllà de l'estricta reivindicació laboral, i es va fer evident la queixa d'un territori que se sentia menystingut per l'Administració. En l’acte també hi van assistir treballadors d’Ercros i del sector del moble de la Sénia, afectats per expedients de regulació d’ocupació o de tancament. Els sindicats convocants consideraven que encara es podia evitar el tancament de Lear, en considerar que la planta encara tenia viabilitat, a la vegada que van exigir una reunió amb el president de la Generalitat i un pacte social entre polítics, sindicats i empresaris per corregir l'abandonament històric de les Terres de l’Ebre.
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va responsabilitzar del tancament la política d’inversions de la multinacional, que havia gestionat en cinc anys deu subvencions (374.743 €) per modernitzar la planta de Valls, i no n'havia demanat cap per a la de Roquetes.
El 10 de novembre unes 400 persones, entre xiquets, adolescents, i pares, es van reunir convocats per l'Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) del Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP) Marcel•lí Domingo de Roquetes per realitzar una asseguda solidària amb què reivindicar la creació de llocs de treball a les Terres de l’Ebre.
L’endemà, els treballadors de Lear van fer una altra manifestació a Barcelona, amb uns 500 participants.
Les administracions reaccionen
A començament de novembre es va fer públic que els pressupostos generals de l’Estat (PGE) incorporaven importants inversions per a les Terres de l’Ebre, entre les quals destacaven els 10 MEUR destinats al foment de la industrialització, 1,1 MEUR per a la revitalització i diversificació econòmica del sector del moble de la Sénia, i dues partides de 500.000 €per a la millora de l'estació de tren de l'Aldea i per a l'Observatori de l'Ebre.
El 9 de novembre, el president de la Generalitat, José Montilla, va exposar en una reunió amb sindicats i patronals ebrencs (no hi va ser present la CCINT, fet que va motivar les posteriors queixes del seu president) el paquet de mesures que componien el programa conegut amb el nom de Compromís amb l’Ebre. El cinc eixos principals del Compromís amb l’Ebre per afrontar la crisi a la zona eren l’acceleració de la creació de nous polígons industrials, amb facilitat per a les empreses per instal•lar-s’hi; la incorporació del Montsià, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre al Pla d’iniciatives de dinamització comarcal (PIDC), que preveia ajudes i préstecs per incentivar l’activitat econòmica; la priorització de les Terres de l’Ebre en la instal•lació de futures indústries a Catalunya, juntament amb la col•laboració en l’impuls de projectes innovadors i d’internacionalització de les empreses de la zona i el foment de l’emprenedoria; l’avançament d’inversions en infraestructures estratègiques; i una inversió de 8,2 MEUR en formació i ocupació.
Montilla es va comprometre, també, a crear una comissió de seguiment, integrada per Govern, agents socioeconòmics i administracions locals, per garantir el compliment dels compromisos contrets.
Les Terres de l’Ebre quedaven a l’espera que es comencessin a desenvolupar les mesures previstes en el Compromís amb l’Ebre. La primera reunió de la comissió de seguiment es preveia per al principi del mes de gener de 2010.
Més informació
www.cambratortosa.com
www.depana.org
www.gencat.cat/diue
www.gepec.org
www.picampall.org
www.seo.org
www.tauladelsenia.org
El 16 d’octubre de 2009 el president de la CCINT, Josep Lluís Mora, va demanar al president de la Generalitat el mateix esforç per salvar Lear que el que havia dut a terme per a les empreses Nissan o Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme (SEAT), argumentant que el possible tancament de la planta de Roquetes suposava un impacte negatiu molt més gran per a les Terres de l’Ebre que no pas el de les empreses citades en l’àmbit metropolità. Mora també va demanar que si es confirmava el tancament, els governs català i espanyol fessin l’esforç d’invertir per a la industrialització i el futur de les Terres de l’Ebre.
Tres dies després, Lear confirmava que tancava la planta de Roquetes, i d’aquesta manera deixava al carrer 518 treballadors. Durant els dies posteriors els principals partits polítics van donar la seva versió dels fets. Des de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) van criticar la Generalitat per no haver actuat a l’Ebre amb la mateixa fermesa amb què havia defensat llocs de treball en altres indrets del país. Des del Govern, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i ICV donaven el seu suport als treballadors i incidien en la necessitat d’invertir a les Terres de l’Ebre, a la vegada que es defensaven de les crítiques afirmant que el Govern sí que tirava endavant iniciatives importants a les Terres de l’Ebre, com ara el polígon Catalunya Sud.
Unes 20.000 persones van participar el 31 d’octubre en una manifestació a Tortosa, sota el lema “Volem indústria, volem treball. No als tancaments”, per rebutjar el tancament de Lear i demanar al Govern un pla d'industrialització a les Terres de l’Ebre. La marxa, convocada per UGT, CCOO i USOC, va anar més enllà de l'estricta reivindicació laboral, i es va fer evident la queixa d'un territori que se sentia menystingut per l'Administració. En l’acte també hi van assistir treballadors d’Ercros i del sector del moble de la Sénia, afectats per expedients de regulació d’ocupació o de tancament. Els sindicats convocants consideraven que encara es podia evitar el tancament de Lear, en considerar que la planta encara tenia viabilitat, a la vegada que van exigir una reunió amb el president de la Generalitat i un pacte social entre polítics, sindicats i empresaris per corregir l'abandonament històric de les Terres de l’Ebre.
El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va responsabilitzar del tancament la política d’inversions de la multinacional, que havia gestionat en cinc anys deu subvencions (374.743 €) per modernitzar la planta de Valls, i no n'havia demanat cap per a la de Roquetes.
El 10 de novembre unes 400 persones, entre xiquets, adolescents, i pares, es van reunir convocats per l'Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) del Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP) Marcel•lí Domingo de Roquetes per realitzar una asseguda solidària amb què reivindicar la creació de llocs de treball a les Terres de l’Ebre.
L’endemà, els treballadors de Lear van fer una altra manifestació a Barcelona, amb uns 500 participants.
Les administracions reaccionen
A començament de novembre es va fer públic que els pressupostos generals de l’Estat (PGE) incorporaven importants inversions per a les Terres de l’Ebre, entre les quals destacaven els 10 MEUR destinats al foment de la industrialització, 1,1 MEUR per a la revitalització i diversificació econòmica del sector del moble de la Sénia, i dues partides de 500.000 €per a la millora de l'estació de tren de l'Aldea i per a l'Observatori de l'Ebre.
El 9 de novembre, el president de la Generalitat, José Montilla, va exposar en una reunió amb sindicats i patronals ebrencs (no hi va ser present la CCINT, fet que va motivar les posteriors queixes del seu president) el paquet de mesures que componien el programa conegut amb el nom de Compromís amb l’Ebre. El cinc eixos principals del Compromís amb l’Ebre per afrontar la crisi a la zona eren l’acceleració de la creació de nous polígons industrials, amb facilitat per a les empreses per instal•lar-s’hi; la incorporació del Montsià, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre al Pla d’iniciatives de dinamització comarcal (PIDC), que preveia ajudes i préstecs per incentivar l’activitat econòmica; la priorització de les Terres de l’Ebre en la instal•lació de futures indústries a Catalunya, juntament amb la col•laboració en l’impuls de projectes innovadors i d’internacionalització de les empreses de la zona i el foment de l’emprenedoria; l’avançament d’inversions en infraestructures estratègiques; i una inversió de 8,2 MEUR en formació i ocupació.
Montilla es va comprometre, també, a crear una comissió de seguiment, integrada per Govern, agents socioeconòmics i administracions locals, per garantir el compliment dels compromisos contrets.
Les Terres de l’Ebre quedaven a l’espera que es comencessin a desenvolupar les mesures previstes en el Compromís amb l’Ebre. La primera reunió de la comissió de seguiment es preveia per al principi del mes de gener de 2010.
Més informació
www.cambratortosa.com
www.depana.org
www.gencat.cat/diue
www.gepec.org
www.picampall.org
www.seo.org
www.tauladelsenia.org
