Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE SOL I VISTA I LA IMMACULADA (REUS)
Barri de Sol i Vista Foto: Moisès Jordi
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2009

El setembre de 2009 la Generalitat inclou, entre els seleccionats dins la sisena convocatòria del Programa de millora de barris i àrees urbanes d’atenció especial, el projecte de reforma integral dels barris de Sol i Vista i l’Immaculada a Reus, dues zones d’autoconstrucció que presenten com a riscos principals l’aïllament urbanístic respecte del centre urbà i el risc d’exclusió social dels seus habitants.

Sol i Vista i la Immaculada són dues barriades de Reus situades a l’oest del centre urbà, amb predomini d’edificacions autoconstruïdes seguint l’estructura del parcel•lari rústic i sorgides a partir dels anys cinquanta. El barri de Sol i Vista es troba situat a tocar de la carretera d’Alcolea del Pinar (N-420a), entre el centre urbà i el polígon industrial AgroReus; mentre que el barri de la Immaculada està edificat entorn de la carretera de Riudoms (T-310). Bona part dels edificis es van construir entre 1965 i 1975 per acollir persones immigrades, procedents principalment d’Andalusia i Extremadura. En el conjunt de l’àmbit hi viuen 2.329 persones el 2009, xifra que suposa el 2,17% dels 107.118 habitants empadronats a la ciutat de Reus.

El consistori proposa la reforma integral dels barris de Ponent
L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va anunciar que l’Ajuntament preveia presentar un projecte d’intervenció integral dels barris de Sol i Vista i la Immaculada a la convocatòria següent del Programa de MILLORA DE BARRIS I ÀREES URBANES D’ATENCIÓ ESPECIAL. SISENA CONVOCATÒRIA de la Generalitat.

Pérez va afirmar que les converses amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) feien preveure que el projecte s’aprovaria, i destacava l’experiència prèvia del barri del Carme, un dels escollits en la primera convocatòria de la LLEI DE MILLORA DE BARRIS, on s’estaven enllestint, encara que amb endarreriment, les actuacions programades.

Veïns i oposició valoren positivament la proposta
La primera reacció dels veïns fou favorable a la proposta. El president de l’Associació de Veïns de la Immaculada, Ramon Sambró, va explicar que el seu barri i el veí de Sol i Vista eren dues zones molt deteriorades que necessitaven moltes reformes, que havien quedat posposades fins a la data per manca de finançament. Sambró considerava que si el projecte tirava endavant es podria practicar un canvi radical en la situació d’aquests barris.

El portaveu municipal de Convergència i Unió (CiU), Carles Pellicer, es va manifestar a favor de la iniciativa, tot i supeditar el seu suport al fet que el projecte es desenvolupés amb el consentiment dels veïns i amb la participació directa de la ciutadania.

L’alcalde va respondre a aquestes demandes afirmant que es pensava obrir un procés de participació i consulta ciutadana entre els veïns afectats per tal que poguessin aportar els seus suggeriments i valoracions al projecte.

L’Ajuntament aprova la presentació del projecte
A final de març, un cop presentats els trets principals del projecte als veïns afectats, la junta de govern de l’Ajuntament va ratificar la intenció de presentar la millora urbana de l'eix urbanístic format pels barris de la Immaculada i Sol i Vista a la convocatòria d’ajuts del DPTOP. La primera tinent d'alcalde, Empar Pont, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va afirmar que el consistori pensava tirar endavant les reformes encara que no es rebessin les subvencions i encara que això suposés un calendari d’execució més llarg.

Principals trets dels Pla
El Pla integral a l’eix Sol i Vista i la Immaculada tenia com a objectius principals acabar amb l'aïllament i garantir la connectivitat tant física com psicològica amb la ciutat, generar espai públic i equipaments de proximitat per atendre les necessitats dels veïns, eliminar els espais insalubres i l'infrahabitatge respectant la trama urbana i el dret dels veïns afectats a continuar vivint al barri, i crear equipaments per al seus habitants que fossin capaços d’atreure usuaris de la resta de la ciutat, amb la finalitat de crear una nova centralitat urbana.

La proposta afectava una superfície de 42,6 ha i incloïa 57 actuacions, de les quals 35 s’integraven dins la convocatòria de la Llei de barris i les 22 restants les pensava desenvolupar el consistori fora d’aquest àmbit de finançament.

Dos terços del pressupost previst, de 13,5 MEUR, es destinaven a accions de caire urbanístic, entre les quals destacaven l’obertura d’un camí que connectava els dos barris superant, mitjançant passeres, els barrancs de la Mina i dels Capellans, i que es pensava envoltar d’horts urbans; la construcció d’equipaments com el nou edifici de l’Associació de Veïns de Sol i Vista o el centre cívic del Parc dels Capellans; l’esponjament dels espais construïts i l’eliminació d’atzucacs per millorar l’habitabilitat i l’accessibilitat interna de l’entorn; la rehabilitació subvencionada dels elements comuns dels edificis en mal estat de conservació; i la previsió de construir fins a 53 nous habitatges destinats en part a allotjar els veïns expropiats durant el procés.

En l’apartat de mesures de caire social, destacava la creació d’una xarxa cívica per als barris de Ponent, aprofitant els nous equipaments previstos; els programes de prevenció de la marginalitat, l’incivisme, l’alcoholisme i el consum de drogues; el foment de la formació i l’ocupació especialitzada en paisatge i medi ambient; els programes destinats als joves per a la seva integració social; i la intenció d’integrar la perspectiva de gènere en l’elaboració dels diferents projectes previstos al Pla.

El Pla també preveia la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), mitjançant la implantació d’una xarxa Wi-Fi i d’espais de lliure accés a Internet en els equipaments presents i futurs de la zona, així com programes de formació per facilitar l’accés dels veïns a les noves tecnologies.

Es rep la subvenció
A final de juliol es va saber que el projecte havia estat escollit pel DPTOP. El pressupost del conjunt de l’actuació va quedar finalment en 12,39 MEUR, finançats a parts iguals per la Generalitat i l’Ajuntament. El 4 de setembre, el ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar per majoria l’acceptació de la subvenció, amb un únic vot en contra, del regidor de la Coordinadora Reusenca Independent (CORI), Ariel Abel Santamaria, que considerava excessiva l’aportació municipal al projecte*.

A principi de 2010 es preveia que se signaria el conveni amb el DPTOP. La idea era que la part més important de les obres es desenvolupés durant les dues darreres anualitats (2012 i 2013), que concentraven el 83,6% del pressupost total del projecte.

Més informació
reus.cat

* Tot i que l’article 10.1 de la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial, deia que la Generalitat podia aportar entre un 50 i un 75% del pressupost global de cada projecte, també deixava establert que els criteris per delimitar aquest percentatge de subvenció s’indicarien en cada convocatòria del Programa. En la resolució PTO/832/2009, de 27 de març de 2009, que obria la convocatòria d’ajuts a la qual concursava el projecte, s’especificava que el municipis de més de 10.000 habitants només podien rebre un 50% de subvenció. El percentatge de subvenció era, doncs, fix i no negociable.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp