Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE MONTORNÈS NORD (MONTORNÈS DEL VALLÈS)
Marc Sogues
Una imatge de Montornès Nord Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2009

A final de juliol, el DPTOP adjudica una ajuda de 4,99 MEUR al projecte d’intervenció integral a Montornès Nord, en el marc de la convocatòria d’ajudes del Programa de millora de barris. Els principals objectius d’aquest projecte són millorar la connexió del barri amb Montornès centre, promoure la rehabilitació del teixit residencial i els espais públics del barri i revalorar i potenciar l’ús del patrimoni històric, així com promoure la cohesió social i la dinamització econòmica del barri. La participació pública té un paper rellevant tant en l’elaboració com en l’inici de la implementació del projecte.


Montornès del Vallès és un municipi situat a l’extrem sud de la comarca del Vallès Oriental. S’estén per la vall baixa del Mogent fins a prop de la seva confluència amb el Congost, en la qual es forma el Besòs, i limita a l’est amb els termes de Vilanova del Vallès i Vallromanes, al sud amb Santa Maria de Martorelles i Martorelles, a l’oest amb Montmeló i al nord amb Granollers.

A final del 2008, el municipi tenia 15.058 habitants, tres quartes parts dels quals habitaven al nucli de Montornès centre, que es situa a la part més plana del terme, a la riba esquerra del Mogent, entorn de l’església parroquial de Sant Sadurní de Montornès. Una quarta part (3.714) ho feia a Montornès Nord, un nucli residencial situat a la riba dreta del Mogent, entre el riu, el Parc de les Tres Creus i els polígons industrials El Raiguer i Riera-Marsà.

Montornès Nord es va construir per tal de donar cabuda a l’onada migratòria espanyola dels anys seixanta i setanta i es va concebre com a polígon d’habitatge. L’aïllament respecte del nucli principal de Montornès, la degradació dels edificis i els espais públics, les mancances infraestructurals i de serveis que el barri havia anat acumulant des de la seva construcció, juntament amb la manca d’activitat econòmica, l’elevada taxa d’atur i una composició poblacional amb prop d’un 40% de població de nova immigració, van fer que l’ajuntament es plantegés la necessitat d’intervenir al barri per millorar-ne la situació urbanística i social. Així, l’any 2003 el consistori va elaborar una proposta de pla d’intervenció integral i la va presentar a la primera convocatòria de les ajudes del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANÍSTIQUES D’ATENCIÓ ESPECIAL DE LA GENERALITAT. El projecte no va resultar escollit aquell any, ni tampoc quan es va tornar a presentar, l’any 2005.

Una nova proposta, amb participació ciutadana
L’any 2009, l’Ajuntament es va proposar tornar a optar a les ajudes de la Generalitat, per la qual cosa va elaborar de nou el projecte d’intervenció. La nova proposta es va encarregar a Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats (GSHUA) de la Diputació de Barcelona i, a diferència de l’anterior, va recollir les aportacions dels ciutadans. Per fer-ho, a final de febrer es va organitzar un taller de participació, que es va dur a terme al centre infantil La peixera i que va consistir en dues sessions, una de presentació del projecte i una de recollida de propostes. A la primera hi van assistir cinquanta persones i a la segona trenta. L’accessibilitat (voreres amples, rampes i escales mecàniques), la mobilitat (transport urbà i escolar, i reorganització de les zones d’aparcament), la rehabilitació d’edificis i la comunicació entre Montornès Nord i Montornès Centre van ser algunes de les qüestions que els participants van plantejar com a aspectes que calia millorar. També van plantejar la necessitat de millorar les condicions dels equipaments esportius, reactivar els espais públics i afavorir la convivència i el civisme al barri.

En la seva versió definitiva, el projecte proposava 38 actuacions encaminades a millorar la qualitat de vida dels habitants del barri, treballar per la cohesió social, ajudar a la rehabilitació d’habitatges i millorar l’espai públic. Estava previst que es desenvolupés al llarg de quatre anys i tenia un pressupost de 10 MEUR. El 20% d’aquest pressupost es destinaria a l’habitatge, prioritzant-hi les intervencions en millora de façanes i zones comunes, instal•lació d’ascensors i supressió de barreres arquitectòniques.

Un altre dels objectius prioritaris del pla era la millora de la connectivitat de Montornès Nord, la qual passava per l’adequació del Gran Vial, que enllaça amb Montornès Centre, per a convertir-lo en un passeig apte per a vianants i bicicletes. Aquesta actuació es preveia per al segon i tercer any d’execució del projecte. Així mateix, també es preveia la reforma i millora del carrer de Federico García Lorca i de la plaça del Poble, i la instal•lació d’una àrea de contenidors soterrats a mode d’experiència pilot a la cruïlla dels carrers García Lorca i Llibertat.

Pel que fa a les actuacions sobre l’espai públic, destacaven la continuació del pla de supressió de barreres arquitectòniques al barri, amb actuacions a les places del Primer de Maig i del Poble, i al carrer del Nou d’Abril. Quant als equipaments, a les instal•lacions del mercat s’habilitaria l’Oficina de Barri, des de la qual s’atendrien els ciutadans i es coordinaria tot el projecte i, cap al segon semestre de 2010, s’iniciarien les obres de condicionament de l’immoble situat als baixos de l’església Nostra Senyora del Carme, per adequar una sala polivalent per a usos socioculturals. També s’apostava per revalorar i potenciar l’ús del patrimoni històric del barri, amb la recuperació de la muntanya de les Tres Creus com a parc arqueològic i natural i l’emfasització del refugi de ca l’Arnau construït durant la Guerra Civil Espanyola.

D’altra banda, el projecte també incloïa programes per a la cohesió social a través de la cultura, la dinamització del comerç i la inserció laboral.

Per completar les propostes de l’equip encarregat de la redacció del projecte, es van incorporar les propostes sorgides del taller de barri que es van considerar adequades, així com les valoracions de diverses entitats i associacions del barri i l’estudi de camp dels alumnes del CEIP Mogent sobre les barreres arquitectòniques a Montornès Nord. Finalment, també s’hi van incloure il•lustracions de la ninotaire Pilarin Bayés, que representaven el present i la projecció de futur del barri.

A principi de maig es va finalitzar el projecte i es va presentar a la convocatòria del DPTOP.
Parc infantil a Montornès Nord Foto: Moisès Jordi
El DPTOP adjudica l’ajuda a Montornès Nord
A final de juliol es va conèixer la resolució de la sisena convocatòria del PROGRAMA DE MILLORA DE BARRIS, en la qual es va adjudicar una ajuda de 4,99 MEUR al projecte de Montornès Nord. Aquesta ajuda constituïa la meitat del pressupost del projecte.

A mitjan octubre, el consistori va presentar als ciutadans el contingut del projecte en una sessió informativa a la qual van acudir unes 150 persones i que va rebre la participació de la responsable de millora urbana de la GSHUA de la Diputació de Barcelona, Anna Font, l’alcalde Daniel Cortés (Partit dels Socialistes de Catalunya), la regidora de Relacions Ciutadanes i Participació, Cristina Tarrés, i el director de l’Oficina Local d’Habitatge (OLH) Montornès-Montmeló- Parets, Juan José Sierra.

D’altra banda, l’execució de les actuacions anava acompanyada de processos singulars de participació ciutadana, el primer dels quals va ser un taller que es va portar a terme el 21 de novembre a l’Escola Marinada i que va tenir per objecte la definició dels usos de la plaça del Poble. Entre les consideracions exposades pels participants, hi va haver la proposta de canviar l’emplaçament del mercat setmanal, del carrer de la Llibertat a la plaça del Poble. Els veïns pensaven que d’aquesta manera s’afavoriria la mobilitat el dia de mercat i es reactivaria el comerç proper a la plaça. En aquesta sessió també es van tractar altres aspectes com la recuperació de la plaça com a espai públic de convivència sociocultural, la seva accessibilitat; i la creació d’àrees concretes destinades a diversos col•lectius (gent gran, infants, joves, etc.). Les conclusions del taller havien de servir per orientar la redacció del projecte tècnic de reforma de la plaça. Les obres d’aquesta actuació tenien un pressupost de 480.000 €, finançat a parts iguals entre l’Ajuntament i la Generalitat.

A més, a final de novembre, es va conèixer que el projecte de recuperació integral de la muntanya de les Tres Creus havia rebut una ajuda de 500.000 €dels fons europeus FEDER per executar el projecte Parc Arqueològic i Natural Observatori de la Via Augusta. Aquest projecte consistia en la restauració paisatgística dels turons, l’arranjament de les principals vies d’accés al jaciment romà i al futur parc, i la construcció d’un punt d’informació per als visitants.

De cara al 2010, es preveia que a partir del gener començarien les obres de supressió de barreres arquitectòniques als espais previstos i que es començarien a estudiar les sol•licituds d’ajudes econòmiques dels veïns.
MSM

Més informació
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/arees/ciutat/barris/index.jsp

Agraïments: Pere Pascual, arquitecte municipal de Montornès del Vallès
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Oriental