MILLORA URBANA DE LA PLAÇA LESSEPS (BARCELONA)
Elisabet Sau
Actualitzat a 31/12/2009
L’any 2008, les obres de remodelació de la plaça Lesseps són a punt d’acabar-se. L’execució de la urbanització en superfície, amb els elements escultòrics dissenyats per l’arquitecte Viaplana que la decoren, no acaba d’agradar a una part dels veïns. La plataforma Una altra plaça Lesseps és possible i els responsables municipals defensen que s’ha executat exactament el projecte consensuat tres anys abans, mentre que l’oposició municipal i el sector de veïns descontents reclamen canvis. La plaça s’inaugura l’abril de 2009 i una nova plataforma ciutadana treballarà per canviar-ne els aspectes, que a parer seu, han resultat poc reeixits.
Antecedents 2003, 2004
La plaça Lesseps s’obre entre el barri de Gràcia i els barris del Putxet, la Salut i Vallcarca de Barcelona. Aquesta plaça va sorgir en una confluència d’antigues rieres i camins tradicionals que, amb la progressiva urbanització de la ciutat, van esdevenir finalment carrers que van facilitar la connexió entre barriades fins que l’arribada de la ronda del Mig la va convertir en un dels enclavaments viaris més importants de la ciutat. Fins als anys setanta del segle passat era una plaça sorrenca, arbrada, amb moltes àrees de jocs infantils, però a partir d’aquella data, la construcció d’aquesta ronda, una mena de via ràpida de circumval•lació urbana que havia d’unir els barris de Sants amb el de Sant Andreu però que es va quedar al del Guinardó, va arribar a la plaça Lesseps, i la va haver de travessar. A grans trets es pot dir que la solució per permetre el pas de la via ràpida va consistir a dividir en dos l’espai que ocupava la plaça per reorganitzar el trànsit en superfície i alhora es va construir un túnel mig soterrat que unia la part de la ronda del Mig o Mitre amb el de la travessera de Dalt i un altre que enllaçava els carrers en sentit ascendent.
L’any 2002, l’Ajuntament de Barcelona va fer pública una primera proposta per remodelar la plaça. Aquest projecte va ser sotmès a un debat previ a l’aprovació inicial. Veïns agrupats en la plataforma Una altra plaça Lesseps és possible, professionals experts en temes ecològics i urbanístics com Salvador Rueda, o de mobilitat, com Ole Thorson, coordinats per l’arquitecte Ítziar González, van treballar amb els tècnics del consistori i els autors del projecte, Viaplana Arquitectes, fins que van aconseguir consensuar un segon projecte.
El desembre de 2003 se’n va fer la presentació, que preveia, entre altres canvis: la recuperació del pendent original de la plaça enfonsant el túnel de la ronda del Mig i procurant que cap pendent superés el 6% de desnivell; facilitar el pas i la circulació de vianants; deixar visibles les façanes més significatives dels edificis que envolten la plaça; alliberar 21.000 m2 d’espais de lleure i recuperar la plaça com a lloc de trobada de la gent.
L’any 2008, les obres de remodelació de la plaça Lesseps són a punt d’acabar-se. L’execució de la urbanització en superfície, amb els elements escultòrics dissenyats per l’arquitecte Viaplana que la decoren, no acaba d’agradar a una part dels veïns. La plataforma Una altra plaça Lesseps és possible i els responsables municipals defensen que s’ha executat exactament el projecte consensuat tres anys abans, mentre que l’oposició municipal i el sector de veïns descontents reclamen canvis. La plaça s’inaugura l’abril de 2009 i una nova plataforma ciutadana treballarà per canviar-ne els aspectes, que a parer seu, han resultat poc reeixits.
Antecedents 2003, 2004
La plaça Lesseps s’obre entre el barri de Gràcia i els barris del Putxet, la Salut i Vallcarca de Barcelona. Aquesta plaça va sorgir en una confluència d’antigues rieres i camins tradicionals que, amb la progressiva urbanització de la ciutat, van esdevenir finalment carrers que van facilitar la connexió entre barriades fins que l’arribada de la ronda del Mig la va convertir en un dels enclavaments viaris més importants de la ciutat. Fins als anys setanta del segle passat era una plaça sorrenca, arbrada, amb moltes àrees de jocs infantils, però a partir d’aquella data, la construcció d’aquesta ronda, una mena de via ràpida de circumval•lació urbana que havia d’unir els barris de Sants amb el de Sant Andreu però que es va quedar al del Guinardó, va arribar a la plaça Lesseps, i la va haver de travessar. A grans trets es pot dir que la solució per permetre el pas de la via ràpida va consistir a dividir en dos l’espai que ocupava la plaça per reorganitzar el trànsit en superfície i alhora es va construir un túnel mig soterrat que unia la part de la ronda del Mig o Mitre amb el de la travessera de Dalt i un altre que enllaçava els carrers en sentit ascendent.
L’any 2002, l’Ajuntament de Barcelona va fer pública una primera proposta per remodelar la plaça. Aquest projecte va ser sotmès a un debat previ a l’aprovació inicial. Veïns agrupats en la plataforma Una altra plaça Lesseps és possible, professionals experts en temes ecològics i urbanístics com Salvador Rueda, o de mobilitat, com Ole Thorson, coordinats per l’arquitecte Ítziar González, van treballar amb els tècnics del consistori i els autors del projecte, Viaplana Arquitectes, fins que van aconseguir consensuar un segon projecte.
El desembre de 2003 se’n va fer la presentació, que preveia, entre altres canvis: la recuperació del pendent original de la plaça enfonsant el túnel de la ronda del Mig i procurant que cap pendent superés el 6% de desnivell; facilitar el pas i la circulació de vianants; deixar visibles les façanes més significatives dels edificis que envolten la plaça; alliberar 21.000 m2 d’espais de lleure i recuperar la plaça com a lloc de trobada de la gent.
El juliol de 2004 es va obrir el procés d’informació pública i tramitació del projecte de remodelació i urbanització consensuat que va culminar l’any 2005 amb l’aprovació definitiva i el posterior inici de les obres. Al cap de tres anys, la remodelació arribava a la fi. El cost de les obres, executades per l’empresa municipal BIMSA (Barcelona, Infraestructures Municipals), rondava els 43 MEUR, als quals s’havien d’afegir els prop de 15 MEUR que havia costat el mobiliari urbà i el conjunt escultòric dissenyat per l’estudi Viaplana.
La urbanització de la plaça genera controvèrsia
L’espai ocupat per l’antiga plaça, la xarxa de carrers en superfície i el pas mig soterrat de la ronda del Mig han estat objecte d’una profunda remodelació que ha tingut com a objectius generals guanyar espai per als vianants i restringir el trànsit per millorar-ne l’ús cívic. El projecte s’estructura sobre dos eixos viaris: la ronda del Mig i el pas de Gran de Gràcia a l’avinguda Vallcarca. Part de l’antic túnel que comunicava el carrer Gran de Gràcia amb l’avinguda de Vallcarca s’ha segellat i s’hi ha instal•lat un centre de recollida pneumàtica de residus que donarà servei a 21.000 veïns i 180 comerços amb les 338 bústies que s’han desplegat a la rodalia. També s’han emprat panells fotovoltaics per reduir al màxim l’impacte dels cotxes.
La part més propera al carrer Torrent de l’Olla acollirà l’única zona verda de tota la plaça amb un parc infantil, un amfiteatre i una pista de petanca (5.000 m2). Aquesta zona no es va poder acabar d’urbanitzar ja que estava afectada per la construcció de la LÍNIA 9 DE METRO, la responsabilitat de la qual era del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).
Quant al tema de l’arbrat, al final, els 450 arbres previstos en el projecte inicial van acabar sent 302, fet que va significar un augment en relació amb els 286 que hi havia abans de la remodelació. Aquesta reducció va ser motivada pels diferents elements que hi ha enterrats al subsòl de la plaça (un col•lector subterrani pròxim a la parada de metro de la Línia 3, el centre de recollida pneumàtica de brossa o el nou túnel de la ronda) i que fan que no hi hagi prou terra per plantar-ne més. Per augmentar la sensació de verd, l’Ajuntament va decidir instal•lar-hi jardineres.
La urbanització de la plaça es va completar amb unes estructures metàl•liques minimalistes, de ferro i de grans proporcions. Hi ha una biga que travessa la plaça de nord a sud per on circula aigua i que, segons Viaplana, representa el canal de Suez, obra d’enginyeria que va donar fama al diplomàtic i empresari francès Ferdinand de Lesseps. Davant la Biblioteca Jaume Fuster, al nord de la plaça, hi ha un cub de 28 m d’alçada que, segons l’arquitecte i dissenyador, vol reflectir el que hi ha sota terra, i que serà la lluerna del gran vestíbul que connectarà les línies 3 i 9 de metro.
Tot i que aquests elements ornamentals figuraven en el projecte consensuat, la seva execució ha generat, conjuntament amb la reducció de l’arbrat, controvèrsia entre els veïns i l’Ajuntament.
Veïns descontents s’agrupen en una nova plataforma
La tardor de 2008, la plataforma Una altra plaça Lesseps és possible es va dissoldre després de seguir el desenvolupament de les obres al llarg de tres anys. En el comunicat on feia pública la dissolució, el grup considerava que s’havien assolit els objectius que s’havien pactat l’any 2003 i considerava que no tenia sentit mantenir activa la formació. Tanmateix, un sector dels veïns, descontent amb el resultat de les obres d’urbanització, va formar l’Associació de Veïns i Comerciants de Lesseps amb l’objectiu d’introduir, a parer seu, algunes correccions que millorarien la plaça.
La urbanització de la plaça genera controvèrsia
L’espai ocupat per l’antiga plaça, la xarxa de carrers en superfície i el pas mig soterrat de la ronda del Mig han estat objecte d’una profunda remodelació que ha tingut com a objectius generals guanyar espai per als vianants i restringir el trànsit per millorar-ne l’ús cívic. El projecte s’estructura sobre dos eixos viaris: la ronda del Mig i el pas de Gran de Gràcia a l’avinguda Vallcarca. Part de l’antic túnel que comunicava el carrer Gran de Gràcia amb l’avinguda de Vallcarca s’ha segellat i s’hi ha instal•lat un centre de recollida pneumàtica de residus que donarà servei a 21.000 veïns i 180 comerços amb les 338 bústies que s’han desplegat a la rodalia. També s’han emprat panells fotovoltaics per reduir al màxim l’impacte dels cotxes.
La part més propera al carrer Torrent de l’Olla acollirà l’única zona verda de tota la plaça amb un parc infantil, un amfiteatre i una pista de petanca (5.000 m2). Aquesta zona no es va poder acabar d’urbanitzar ja que estava afectada per la construcció de la LÍNIA 9 DE METRO, la responsabilitat de la qual era del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP).
Quant al tema de l’arbrat, al final, els 450 arbres previstos en el projecte inicial van acabar sent 302, fet que va significar un augment en relació amb els 286 que hi havia abans de la remodelació. Aquesta reducció va ser motivada pels diferents elements que hi ha enterrats al subsòl de la plaça (un col•lector subterrani pròxim a la parada de metro de la Línia 3, el centre de recollida pneumàtica de brossa o el nou túnel de la ronda) i que fan que no hi hagi prou terra per plantar-ne més. Per augmentar la sensació de verd, l’Ajuntament va decidir instal•lar-hi jardineres.
La urbanització de la plaça es va completar amb unes estructures metàl•liques minimalistes, de ferro i de grans proporcions. Hi ha una biga que travessa la plaça de nord a sud per on circula aigua i que, segons Viaplana, representa el canal de Suez, obra d’enginyeria que va donar fama al diplomàtic i empresari francès Ferdinand de Lesseps. Davant la Biblioteca Jaume Fuster, al nord de la plaça, hi ha un cub de 28 m d’alçada que, segons l’arquitecte i dissenyador, vol reflectir el que hi ha sota terra, i que serà la lluerna del gran vestíbul que connectarà les línies 3 i 9 de metro.
Tot i que aquests elements ornamentals figuraven en el projecte consensuat, la seva execució ha generat, conjuntament amb la reducció de l’arbrat, controvèrsia entre els veïns i l’Ajuntament.
Veïns descontents s’agrupen en una nova plataforma
La tardor de 2008, la plataforma Una altra plaça Lesseps és possible es va dissoldre després de seguir el desenvolupament de les obres al llarg de tres anys. En el comunicat on feia pública la dissolució, el grup considerava que s’havien assolit els objectius que s’havien pactat l’any 2003 i considerava que no tenia sentit mantenir activa la formació. Tanmateix, un sector dels veïns, descontent amb el resultat de les obres d’urbanització, va formar l’Associació de Veïns i Comerciants de Lesseps amb l’objectiu d’introduir, a parer seu, algunes correccions que millorarien la plaça.
El president de la nova associació, Josep M. Flotats, va dir que assumien la irreversibilitat de la reforma i que no els agradava massa el resultat estètic dels elements decoratius. Si bé reconeixia que aquests elements (la biga i el cub) apareixien en el projecte definitiu, sembla que ningú no n’havia imaginat les dimensions reals ja que la maqueta no permetia fer-se càrrec de l’alçada de les escultures. Al desembre, la nova associació va convocar un acte a la Biblioteca Jaume Fuster, que va reunir unes 300 persones, en el qual es van recollir algunes queixes, com l’escassetat d’espais per seure, la manca d’ombra i pocs espais infantils, i també unes quantes demandes per millorar el conjunt urbanístic: corregir la posició d’alguns bancs que segons ells estaven massa a prop del pas del cotxes; condicionar un parc infantil provisional mentre no es pugui construir el definitiu; millorar l’enllumenat, i, si era possible, que es retiressin les estructures escultòriques de la plaça.
Consistori i oposició municipal opinen
Arran de les queixes veïnals, l’Ajuntament de Barcelona va intentar frenar les crítiques adduint que la reforma havia seguit escrupolosament el projecte pactat l’any 2003. El segon tinent alcalde i responsable de l’àrea d’Urbanisme, Ramon Garcia-Bragado, va dir que, tot i que l’aspecte final no corresponia al que els usuaris s’havien imaginat, no hi havia incompliment del projecte, del qual destacava la qualitat, la manera com s’havien portat les obres i el consens veïnal.
En canvi, Xavier Trias, cap del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), va posar l’accent en el fet que, a parer seu, la remodelació havia resolt pocs dels aspectes que s’havien pactat amb els veïns. Entre els que no s’havien resolt va destacar la duresa de l’espai o el fet que no hagués recuperat el pendent natural. Segons Trias, a la plaça també hi mancava un aparcament i instal•lacions esportives, però segons la plataforma, aquests aspectes no havien estat mai consensuats. Alberto Fernández, cap del grup municipal del Partit Popular (PP), va afegir-hi la seva veu crítica i va dir que l’obra era poc reeixida, a banda de recordar que el seu partit no havia donat suport al projecte.
Aquests dos partits van aconseguir que Itziar Gónzalez declarés a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge municipal després que CiU presentés una proposició basada en el fet que l’execució de la reforma no complia els acords veïnals. La notícia de premsa permetia saber que, si bé CiU es mantenia ferma en la seva acusació, Gónzalez va declarar que la “reforma de la plaça era la millor, tècnicament”, sense referir-se a cap dels suposats acords vulnerats que mantenia CiU; per la seva banda, Garcia Bragado va defensar l’actuació municipal i va acusar CiU de mantenir una actitud crítica perquè hi havia un grup de veïns descontents amb la reforma. Després del debat, la proposició va ser rebutjada pels partits de govern, és a dir, pel Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i pel vot d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Finalment, la plaça es va inaugurar el mes d’abril de 2009, amb una festa a la qual va assistir l’alcalde Jordi Hereu, que va ser escridassat per part dels veïns, tot i que anava acompanyat pel president de l’Associació de Comerciants de la Plaça qui, a porta tancada, li va entregar un manifest amb les seves reivindicacions.
La plaça no es podrà acabar fins que finalitzin les obres de la parada de la Línia 9 de Metro, previstes per al 2010, i cap al 2013 s’espera que la vegetació que s’hi haurà anat plantant des del 2008 hagi crescut prou perquè l’indret perdi per sempre l’adjectiu de “plaça dura”.
Més informació
www.avclesseps.cat
www.viaplana.com
Consistori i oposició municipal opinen
Arran de les queixes veïnals, l’Ajuntament de Barcelona va intentar frenar les crítiques adduint que la reforma havia seguit escrupolosament el projecte pactat l’any 2003. El segon tinent alcalde i responsable de l’àrea d’Urbanisme, Ramon Garcia-Bragado, va dir que, tot i que l’aspecte final no corresponia al que els usuaris s’havien imaginat, no hi havia incompliment del projecte, del qual destacava la qualitat, la manera com s’havien portat les obres i el consens veïnal.
En canvi, Xavier Trias, cap del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), va posar l’accent en el fet que, a parer seu, la remodelació havia resolt pocs dels aspectes que s’havien pactat amb els veïns. Entre els que no s’havien resolt va destacar la duresa de l’espai o el fet que no hagués recuperat el pendent natural. Segons Trias, a la plaça també hi mancava un aparcament i instal•lacions esportives, però segons la plataforma, aquests aspectes no havien estat mai consensuats. Alberto Fernández, cap del grup municipal del Partit Popular (PP), va afegir-hi la seva veu crítica i va dir que l’obra era poc reeixida, a banda de recordar que el seu partit no havia donat suport al projecte.
Aquests dos partits van aconseguir que Itziar Gónzalez declarés a la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge municipal després que CiU presentés una proposició basada en el fet que l’execució de la reforma no complia els acords veïnals. La notícia de premsa permetia saber que, si bé CiU es mantenia ferma en la seva acusació, Gónzalez va declarar que la “reforma de la plaça era la millor, tècnicament”, sense referir-se a cap dels suposats acords vulnerats que mantenia CiU; per la seva banda, Garcia Bragado va defensar l’actuació municipal i va acusar CiU de mantenir una actitud crítica perquè hi havia un grup de veïns descontents amb la reforma. Després del debat, la proposició va ser rebutjada pels partits de govern, és a dir, pel Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i pel vot d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Finalment, la plaça es va inaugurar el mes d’abril de 2009, amb una festa a la qual va assistir l’alcalde Jordi Hereu, que va ser escridassat per part dels veïns, tot i que anava acompanyat pel president de l’Associació de Comerciants de la Plaça qui, a porta tancada, li va entregar un manifest amb les seves reivindicacions.
La plaça no es podrà acabar fins que finalitzin les obres de la parada de la Línia 9 de Metro, previstes per al 2010, i cap al 2013 s’espera que la vegetació que s’hi haurà anat plantant des del 2008 hagi crescut prou perquè l’indret perdi per sempre l’adjectiu de “plaça dura”.
Més informació
www.avclesseps.cat
www.viaplana.com
Barcelonès
