Divendres 28 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI SOBRE EL RÈGIM ESPECIAL DE LA CERDANYA
La plana ceretana des de Bolvir Foto: Moisès Jordi
Xavier Crehuet
Actualitzat a 31/12/2009

El setembre de 2009 el Consell Comarcal de la Cerdanya presenta per tercera vegada la Proposició de llei de règim especial de la Cerdanya que reclama competències i més pes polític. Tanmateix, el Parlament la rebutja aprovant una esmena a la totalitat amb els vots del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s). Aquests grups parlamentaris argumenten que no és el moment per a aquestes reivindicacions, ja que cal debatre les noves vegueries.


La Cerdanya se situa als Pirineus, al nord de Catalunya. Està dividida en dos estats, l’espanyol i el francès, i la part de Catalunya, la Baixa Cerdanya també anomenada Cerdanya, en dues províncies, Lleida i Girona. La Baixa Cerdanya està formada per 17 municipis, inclòs l’enclavament de Llívia, on hi viuen uns 16.000 habitants. La seva capital és Puigcerdà.

L’any 1998 bona part dels alcaldes de la Cerdanya van firmar el manifest de Font-romeu que reclamava, entre altres aspectes, el reconeixement de la Cerdanya com a unitat històrica, cultural i socioeconòmica, la creació d’un ens gestor que treballés per a la planificació i el desenvolupament de tot el territori i la creació d’un consell general de la Cerdanya. L’any 2008 el Consell Comarcal de la Cerdanya va intentar entrar la Proposició de llei de règim especial de la Cerdanya al tràmit parlamentari, però la cambra li va requerir els informes històrics, econòmics i socials d’acompanyament del projecte.

El Consell Comarcal de la Cerdanya insisteix
L’abril del 2009 el Consell Comarcal de la Cerdanya va entrar al Parlament de Catalunya per segona vegada la Proposició de llei de règim especial de la Cerdanya, que afectava la Baixa Cerdanya. Finalment, però, el Govern va refusar la tramitació al Parlament argumentant que variava el pressupost en vigor. Tanmateix, al setembre la mesa del Parlament sí que va admetre a tràmit la proposició de llei que va presentar el Consell Comarcal de la Cerdanya per tercera vegada perquè incloïa l’endarreriment a nivell pressupostari fins a l’any següent a la seva aprovació.

Creen l'Assemblea General de la Cerdanya
El 20 de setembre es va celebrar a Bolvir la 27a Diada de la Cerdanya organitzada per l’Institut d’Estudis Ceretans amb un vessant festiu i un altre de reivindicació històrica. Un total de 24 ajuntaments de l'Alta i la Baixa Cerdanya van signar el manifest de fundació de l’Assemblea General de la Cerdanya, que havia d’impulsar projectes comuns i constituir uns estatuts propis. El nou ens s’inspirava en el manifest de Font-romeu, i els impulsors pretenien aconseguir el suport dels 32 municipis de l'Alta i la Baixa Cerdanya.

En aquest consens també hi havia de tenir un paper important el debat amb el Consell Comarcal de la Cerdanya i el Consell General de l’Alta Cerdanya, que estaven immersos en la creació d’un ens similar de dret europeu. A més, tota la Cerdanya formava part de L’EURODISTRICTE DE L’ESPAI CATALÀ TRANSFRONTERER que incloïa més d’un milió d’habitants de les comarques gironines i la Catalunya Nord.

Una proposició de llei que reclama competències
Amb la Proposició de llei la Cerdanya reclamava la seva unitat històrica i geogràfica per sobre de les fronteres administratives. La proposició es va presentar per unanimitat de tots els grups al Consell Comarcal de la Cerdanya, Convergència i Unió (CiU), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

Segons establia l’article 21 de la Proposició de llei, s’havia de crear una comissió bilateral formada per cinc representants del Consell Comarcal i cinc de la Generalitat. L’article també proposava que entre els membres del Govern hi hagués el conseller de Governació, que l’havia de convocar com a mínim dues vegades l’any. Aquesta comissió havia de fixar, com a funció principal, el procés de traspàs de les competències que el Consell Comarcal volia com a pròpies, i també havia d’elaborar convenis de cooperació respecte als àmbits que no s’havien de traspassar. En aquest sentit, l’article 17 detallava els 23 àmbits competencials que havia de cedir la Generalitat al Consell Comarcal, com ara ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, ordenació del territori i urbanisme, consum i turisme, agricultura, joventut, lleure, esports, carreteres locals, justícia, treball, els tributs delegats, noves tecnologies o oficina d’atenció ciutadana.

Al mateix temps, la proposició de llei establia que en FUTURES NOVES DIVISIONS TERRITORIALS la Cerdanya no podia quedar inclosa dins de cap nova divisió que no tingués com a límits els límits geogràfics de la Cerdanya. Sobre aquest debat l’article 2 avisava que si en un cas hipotètic la comarca quedava inclosa en una supradivisió territorial, com en el cas de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, aquesta nova delimitació havia d’anomenar-se Cerdanya. Per altra banda, es feia incidència en l’eliminació de la divisió provincial.

Es presenta una esmena a la totalitat per a la Proposició de llei
El 12 de novembre la Proposició de llei sobre el règim especial de la Cerdanya no va superar el debat al Parlament perquè el PSC, ERC i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) hi van presentar conjuntament una esmena a la totalitat. Per tant, el text ja no s’havia de tramitar en cap comissió per debatre’l.

El diputat Pere Vigo (ERC) va detallar que no era el moment perquè s’estava tramitant la llei d’ordenació territorial. Per la seva banda, el diputat Esteve Pujol (PSC) va manifestar que no qüestionaven la necessitat de la descentralització, però que calia parlar de vegueries i no de casos individuals. En la mateixa línia, el diputat Lluís Postigo (ICV) va remarcar que amb les noves vegueries havia de desaparèixer la línia provincial que tants problemes de gestió creava a la Cerdanya. Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s) també va votar a favor de l’esmena a la totalitat perquè preveien que altres comarques i territoris també podrien sol•licitar-ho.

Per altra banda, CiU i Partit Popular (PP) van votar a favor de la iniciativa del Consell Comarcal. El diputat Eudald Casadesús (CiU) va reclamar debat, no témer les reivindicacions i poder parlar-ne. El diputat Enric Millo (PP) va explicar que les vegueries no eren la solució per a la Cerdanya.

L’aturada en sec de la proposició no en tancava el debat segons el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Esteve Maurell (PSC), ja que va anunciar que hi insistirien. En la mateixa línia s’expressava el vicepresident del Consell Comarcal, Joan Pous (CiU). L’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella (ERC), creia que els vots a favor de CiU i PP representaven guanyar terreny.

Al final del novembre el Consell Comarcal de la Cerdanya i l'Ajuntament de Puigcerdà van convocar un acte per explicar la jornada parlamentària i plantejar el futur. El tinent d’alcalde d’Urús, Ramon Vidal (CiU), va avisar que la Proposició de llei no gaudia del suport unànime dels ajuntaments perquè els plens de Lles, Martinet i Alp no l’havien aprovat. Sobre aquest tema tant el vicepresident del Consell, Joan Pous, com l’alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, van recordar que ni al Consell Comarcal ni al Consell d’Alcaldes ningú no hi va plantejar discrepàncies.

Discuteixen la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran
El dia 1 de desembre els alcaldes de la Cerdanya van boicotejar una reunió convocada pel Departament d’Interior a la Seu d’Urgell per preparar el pla de prevenció i consells sobre nevades en tot l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran. Els batlles no volien assumir implícitament la capitalitat de la futura vegueria per part de la Seu d’Urgell. A més, el president del Consell Comarcal, Esteve Maurell, desitjava integrar-se a la vegueria de la Catalunya Central abans que a la de l’Alt Pirineu i Aran.

Al final del desembre el Consell Comarcal de la Cerdanya va aprovar presentar al•legacions a l’Avantprojecte de llei d’organització veguerial de Catalunya. Segons el Consell Comarcal la nova vegueria de l'Alt Pirineu i Aran tindria uns recursos molt limitats, hi havia molts organismes oficials al territori i era més necessari eliminar la divisió provincial.

Més informació:
www.cerdanya.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Cerdanya