Dimarts 21 de Novembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DE MILLORA DE LES URBANITZACIONS AMB DÈFICITS URBANÍSTICS
Marc Sogues
Municipis seleccionats a la primera convocatòria Imatge: DPTOP
Actualitzat a 31/12/2009

A mitjan desembre, el DPTOP concedeix a 36 municipis les primeres ajudes derivades de la Llei de millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. El Parlament havia aprovat definitivament aquesta llei a començament de març i en el text s’establia la creació de diferents instruments econòmics destinats a ajuntaments i particulars que volguessin emprendre les accions necessàries per a l’adequació urbanística de les seves urbanitzacions. En aquestes accions s’incloïen tant la revisió del planejament com la implementació de serveis i l’execució d’obres d’urbanització en aquests espais urbans.*


Antecedents 2007, 2009

A començament de 2007, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) estimava que a Catalunya hi havia prop de 2.300 urbanitzacions. S’entenien com a tals aquelles àrees residencials de baixa densitat edificatòria formades principalment per habitatges unifamiliars aïllats i construïdes, en la majoria dels casos, en emplaçaments allunyats dels nuclis urbans consolidats. Una bona part de les urbanitzacions existents, especialment les construïdes entre els primers anys de la dècada dels seixanta i la primeria dels vuitanta, presentaven importants dèficits urbanístics relacionats amb aspectes com la parcel•lació dels terrenys, la pavimentació, la previsió de serveis i les dotacions de les xarxes de subministrament d’aigua, sanejament, enllumenat públic i energia elèctrica. De fet, d’acord amb un estudi de la Diputació de Barcelona de l’any 2006, el 61% de les urbanitzacions de la seva demarcació presentaven dèficits de pavimentació, el 55%, d’abastiment d’aigua, el 60%, d’infraestructures de sanejament, i el 62%, d’enllumenat públic**.

Si bé aquestes problemàtiques van ser inherents a les urbanitzacions des del moment mateix de la construcció, es van anar agreujant a partir dels anys noranta, quan moltes d’aquestes àrees, originalment construïdes com a segones residències, es van convertir en habitatge principal i per tant, se’n va intensificar l’ús. El DPTOP estimava que l’any 2007 més de 625.000 persones vivien en urbanitzacions.

D’altra banda, una part important de les urbanitzacions, i especialment les construïdes entre l’entrada en vigor de la Ley del suelo y ordenación urbana (1956) i la de la Llei de protecció de la legalitat urbanística (1981), presentaven la peculiaritat de no trobar-se prou ben regulades pel planejament vigent, ja que, tot i que se’n feien usos urbans, sovint es trobaven emplaçades en sòls no classificats com a tals. Si bé en molts casos veïns i ajuntaments van ser capaços d’endegar les actuacions necessàries per resoldre aquestes situacions, a final de l’any 2007, el DPTOP estimava que encara quedaven prop de 400 urbanitzacions en sòl no urbanitzable, el 70% de les quals construïdes abans de 1975***.

Per tal de donar resposta a totes aquestes problemàtiques, el febrer de 2007, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va començar a treballar en l’elaboració d’una llei que millorés les condicions de les urbanitzacions catalanes. Durant aquell any es va portar a terme un procés de consulta institucional entre col•legis professionals, administracions públiques i entitats susceptibles de trobar-se afectades per l’aprovació del text legal per tal que hi fessin les seves aportacions. Aquest procés va comptar amb la participació i el consens de la Cambra de Parcel•listes, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, així com la de nombrosos ajuntaments. EI juny de 2008 el Departament va trametre l’avantprojecte de llei al Parlament.
Urbanització del Mas d'en Gall (Esparreguera) Foto: Moisès Jordi
Paral•lelament, el DPTOP va iniciar un pla pilot dotat amb 2,9 MEUR per tal de conèixer quines serien les necessitats i demandes dels ajuntaments i poder calcular quina hauria de ser la dotació econòmica del fons que la llei preveia. Aquest pla es va aplicar a deu urbanitzacions dels municipis d’Alpicat, Castellvell del Camp, Corbera de Llobregat, la Juncosa del Montmell, Masquefa, Lliçà d’Amunt, Maçanet de la Selva, Mediona, Vacarisses i Vidreres.

La llei preveu mecanismes de finançament per a ajuntaments i parcel•listes
La llei es va aprovar definitivament a principi de març de 2009 amb els vots a favor dels grups parlamentaris del Pacte de l’Entesa, l’abstenció del Partit Popular i el Grup Mixt i els vots a favor i l’abstenció de CiU en referència a diferents aspectes de la llei. L’objectiu principal de la llei era ordenar la situació de les urbanitzacions del país amb més mancances i dotar-les de serveis per tal de millorar-ne la qualitat de vida dels residents. A fi d’acomplir aquest objectiu, el text establia la creació de mecanismes de finançament per a ajuntaments i parcel•listes.

Pel que fa als ajuntaments, d’una banda, es creava un fons de 10 MEUR per als anys 2009 i 2010 destinat a finançar l’elaboració dels denominats programes d’adequació. Aquests programes consistirien en un recull detallat del conjunt d’actuacions administratives que, a parer de l’ajuntament, fossin necessàries per iniciar i executar la regularització de la situació urbanística de les urbanitzacions, per completar-ne les obres, per proveir-les dels serveis corresponents i, si s’esqueia, per reduir-ne parcialment o totalment l’àmbit inicialment previst d’urbanitzar****. El programa d’adequació hauria d’establir les determinacions d’ordre jurídic, tècnic, econòmic i financer necessàries per completar el desenvolupament urbanístic de la urbanització, d’acord amb el planejament vigent o amb el que es considerés necessari de redactar i aprovar per modificar-lo o completar-lo.

La formulació d’aquests programes es fixava com a requisit imprescindible perquè els municipis poguessin accedir a una línia de préstecs pensada específicament per finançar eventuals obres d’urbanització. La llei establia que aquests préstecs es concedirien a través de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) i que els ajuntaments els haurien de reemborsar a partir de les quotes d’urbanització recaptades als parcel•listes. Per a aquests últims, s’establia la creació d’una segona línia de préstecs, dotada amb 3,2 MEUR i destinada a facilitar el pagament de l’import de les obres de millora efectuades a la seva urbanització.

La Cambra de Parcel•listes valora l’aprovació de la llei
La Cambra de Parcel•listes, associació sense afany de lucre creada per a la defensa dels drets dels propietaris de parcel•les a Catalunya, va néixer l’any 1982 per resoldre situacions anòmales derivades de les actuacions urbanístiques dels anys seixanta i setanta al nostre país. Aquesta entitat va valorar positivament l’aprovació de la nova llei, tot i que va lamentar que en la tramitació que se’n va fer no s’haguessin atès part de les seves consideracions. El comunicat emès en el seu web feia una crida de responsabilitat als ajuntaments i els demanava que s’acollissin als fons articulats per la llei per tal de solucionar els diferents problemes urbanístics que pateixen les urbanitzacions. També van fer un advertiment als propietaris de parcel•les, a fi de no generar falses expectatives entre aquest col•lectiu, ja que, a parer seu, la nova llei bàsicament millorava alguns aspectes regulats per la Llei d’urbanisme de Catalunya, alhora que concretava els deures i les obligacions dels propietaris d’acord amb aquesta mateixa llei.
Sant Salvador de Guardiola Foto: Àlex Tarroja
Es concedeixen les primeres ajudes
A mitjan octubre, el DPTOP va obrir la primera convocatòria d’ajuts per a l’elaboració dels programes d’adequació, que va rebre les sol•licituds d’un total de 128 municipis, amb projectes per a 213 urbanitzacions. A mitjan desembre, el Departament va anunciar que s’havien seleccionat un total de 36 projectes de 36 municipis diferents, distribuïts a diferents parts del país*****. Entre els criteris emprats per efectuar la selecció dels municipis als quals es van concedir les ajudes, es van tenir especialment en compte, d’acord amb la llei, aspectes com el nombre d’urbanitzacions dels municipis i la superfície que ocupaven als diferents termes municipals, l’antiguitat en l’ocupació de les urbanitzacions o els dèficits de serveis bàsics. També es va fer especial atenció als projectes que preveien una reducció dels àmbits susceptibles d’urbanitzar que encara no s’havien desenvolupat. En aquest sentit, els municipis més destacats eren el Montmell (Baix Penedès), Querol (Alt Camp), Pontons (Alt Penedès), Sant Martí de Llémena (Gironès), Sant Salvador de Guardiola (Bages) i Pals (Baix Empordà), que es proposaven reduir l’àmbit de la urbanització en més d’un 20%.

De cara als primers mesos de 2010 hi havia prevista la convocatòria de les altres dues línies d’ajuts complementàries, és a dir, els préstecs per a ajuntaments i parcel•listes.

Més informació
www.cambraparcellistes.org
www.dogc.cat
www.gencat.cat/sial/subven/subv_0234.htm

*Agraïments: Albert Carceller (Diputació de Barcelona) i Josep Ramon Pol (DPTOP-Arquitectura i Paisatge)

**Les dades provenen de l’estudi Les urbanitzacions a la província de Barcelona. Localització i característiques dels sistemes de baixa densitat residencial, Joan Barba i Montserrat Mercadé, Diputació de Barcelona, 2006. Tanmateix, les dades d’aquest estudi provenen de l’Enquesta d’infraestructura i equipament local de l’any 1993, i van ser parcialment actualitzades per a l’any 2003 per a una trentena de municipis específicament per a l’estudi de Barba i Mercadé.

***Aquestes dades provenen d’extrapolacions fetes durant el 2006 pel DPTOP a nivell de Catalunya, partint de les dades disponibles de l’informe de la Diputació de Barcelona esmentat a la nota 1.

****Cal recordar que s’estimava que a les urbanitzacions catalanes hi havia entorn d’unes unes 333.000 parcel•les, i que només a la meitat s’havien desenvolupat l’edificació permesa.

*****4 a l’Alt Camp, 1 a l’Alt Empordà, 2 a l’Alt Penedès, 1 a l’Anoia, 7 al Bages, 5 al Baix Camp, 3 al Baix Empordà, 2 al Baix Llobregat, 1 al Baix Penedès, 2 al Garraf, 1 a la Garrotxa, 1 al Gironès, 4 al Maresme, 1 a la Noguera I 1 al Segrià.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame