Diumenge 26 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS
Moisès Jordi
Línia elèctrica de molt alta tensió Sentmenat-Bescanó-Baixàs 2010 Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2009

Durant el 2009 la tramitació de la línia elèctrica de 400 kV segueix endavant. Entre Sentmenat i Bescanó les obres ja quasi estan enllestides. Entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema i al ramal de Riudarenes s’està pendent de la resolució de les al•legacions, en les quals els ajuntaments reclamen el soterrament i modificacions del traçat. Finalment pel que fa al tram transfronterer, entre Santa Llogaia i Baixàs, es va concretant el traçat soterrat de la infraestructura.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008

Articles posteriors 2010, 2012, 2013, 2015

La línia elèctrica transfronterera de 400 quilovolts (kV), coneguda també com línia de molt alta tensió (MAT), és un projecte dels governs espanyol i francès que té com a objectiu augmentar el volum d’energia que l’Estat francès subministra a l’Estat espanyol. L’acord es va signar a començament dels anys vuitanta i consistia a augmentar en 1.000 megawatts (MW) (passant de 1.400 a 2.400 MW) l’energia que França proveeix, majoritàriament procedent dels excedents nuclears, a través de la creació d’una nova línia elèctrica d’alta tensió. Després de rebutjar la possibilitat de fer-la passar pels Pirineus occidentals o centrals, on la proposta va aixecar una forta oposició, els dos governs es van decantar en una cimera francoespanyola celebrada a Perpinyà el 2001 pels Pirineus orientals, mitjançant la construcció d’una línia de doble circuit de 400.000 volts (V) entre els municipis de Sentmenat (Vallès Occidental), Bescanó (Gironès) i Baixàs (Rosselló). La MAT tindria una llargada d’uns 200 km i comportaria la ubicació, aproximadament cada 300 m, de torres de fins a 60 m d’alçada, 35 m d’ample i una superfície de base d’uns 400 m2.

Els governs espanyol i francès, que són els qui tenen les competències en les línies elèctriques d’interconnexió, defensaven el projecte per reforçar el subministrament elèctric a les comarques gironines i per alimentar el futur FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) EN EL TRAM BARCELONA-PERPINYÀ. El Govern català, al seu torn, també defensava aquesta interconnexió, per bé que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) havien reclamat l’estudi d’alternatives menys impactants.

Per contra, la infraestructura tenia l’oposició de grups ecologistes del nord i del sud de la frontera, que van crear respectivament el Collectif Non à la THT i la Plataforma No a la MAT, i de nombrosos ajuntaments coordinats a través de l’associació Sydeco THT-66, a la Catalunya Nord, i l’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT), a les comarques gironines. Els detractors consideraven que l’objectiu principal de la línia era vendre l’excedent nuclear a Portugal i el Marroc i no pas proveir les comarques gironines, subratllaven el fort impacte ambiental i paisatgístic que comportaria i alertaven dels efectes negatius que els camps electromagnètics que generaria podrien tenir sobre la salut. Com a alternativa defensaven el reforçament de les línies existents, un model energètic basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum i, en el cas dels ajuntaments, aquests demanaven que, en cas que es fes, se soterrés la infraestructura.
Línies d'alta tensió prop de Baixàs Foto: Àlex Tarroja
Al final del 2008 el primer tram de la MAT, entre Sentmenat i Bescanó, ja estava en obres. En un punt intermedi d’aquest tram, a l’alçada de Santa Coloma de Farners, en sortia una ramificació que avançava cap al sud fins a Riudarenes (Selva) per alimentar el FAV i que disposava de projecte executiu. Només restava la resolució de les al•legacions perquè fos declarat d’utilitat pública i s’iniciessin els treballs. A partir de Bescanó la línia es dirigia a Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà): aquest tram ja tenia l’avantprojecte i estava a l’espera de la resolució de les al•legacions per redactar-ne el projecte constructiu. El darrer tram, el de la interconnexió entre Santa Llogaia i Baixàs, estava pendent de l’avantprojecte després que els governs espanyol i francès acordessin, a instàncies del coordinador europeu Mario Monti, un soterrament total per la Jonquera.

Es concreta el tram soterrat
A final de març de 2009 el delegat de Red Eléctrica de España (REE) a Catalunya, Lluís Pinós, va concretar davant els alcaldes afectats la proposta de soterrament de la línia entre Santa Llogaia d’Àlguema i la frontera. Així entre Santa Llogaia d’Àlguema i la Jonquera transcorrerà soterrada en rasa i a partir de llavors es construirà un túnel de 8 km paral•lel al del FAV. En concret, hi haurà dues rases paral•leles d’un parell de metres de profunditat i separades uns cinc metres. La zona d’afectació, que quedarà lliure de vegetació i cultius, serà d’una amplada de 13 m. Pel que fa al traçat, entre Santa Llogaia i Llers se situarà al costat de l’AP-7 i entre Llers i la Jonquera seguirà el mateix corredor del FAV.

D’altra banda, Pinós va descartar la possibilitat de soterrar més trams de la MAT, remarcant que multiplicarien el cost com a mínim fins a deu vegades respecte al traçat aeri. Així mateix assegurava que no hi havia cap línia de 400 kV soterrada amb una longitud tan gran –60 km– com la que es construirà entre Santa Llogaia i Baixàs. Segons Pinós, el tram més extens soterrat és a Tòquio (40 km), seguit d’un a Copenhagen (32 km) i d’un tercer a Madrid (12,7 km).

El CILMA veu viable soterrar dos trams més
L’11 de juliol el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA), organisme depenent de la Diputació de Girona, va presentar a Girona un estudi sobre la viabilitat elèctrica, constructiva, d’implantació territorial, econòmica i sociopolítica del soterrament de la MAT. El treball, realitzat per l’empresa MOST Enginyers, considerava que soterrar els 40 km entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema i els 20 del ramal de Riudarenes era viable.

L’estudi defensava un traçat lleugerament diferent al proposat per Red Eléctrica. Entre Bescanó i Santa Llogaia proposava aproximar-se més al corredor de l’AP-7 i l’N-II, i al ramal de Riudarenes aprofitar més els camins ja existents. Així mateix, considerava que no calia crear una subestació a Sant Julià de Ramis (entre Bescanó i Santa Llogaia), sinó que seria suficient de modernitzar la xarxa ja existent de Juià. A més es proposava eliminar l’actual línia de 220 kV entre Vic i Juià –amb un traçat similar al de la MAT– i compactar la de 132 kV entre Juià i Figueres amb la MAT.
Pancarta contra la MAT prop d'Albanyà Foto: Àlex Tarroja
El treball calculava que el cost de la MAT soterrada seria sis vegades superior al de la MAT aèria. No obstant això, si es tenien en compte l’impacte sobre les persones i les activitats econòmiques, la pèrdua de valor dels terrenys i el manteniment posterior només costaria el doble. A més, si s’afegien aspectes com els valors d’herència i preservació, el cost seria molt similar o fins i tot inferior a la MAT aèria.

La Generalitat reclama modificacions
El mes de novembre, la Direcció General d’Energia i Mines de la Generalitat va lliurar al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç un informe sobre l’avantprojecte del traçat entre Bescanó i Santa Llogaia. En aquest document s’informava favorablement sobre la infraestructura, si bé s’hi proposaven canvis per minimitzar l’impacte sobre el territori.

Per un costat es dibuixaven petites modificacions del traçat en forma de variants que, en conjunt, afectaven 23,7 km dels 42 que té en total. Aquests canvis permetien allunyar la infraestructura d’un grup de cases situades al nord del terme municipal de Sant Gregori, del nucli de Montcal (Canet d'Adri), de Fellines (Viladesens) i de Vilamorell (Borrassà), entre altres. D’aquesta manera es pretenia aconseguir que es respectessin les distàncies mínimes que REE havia assegurat que s’intentarien mantenir per garantir que no es produïssin efectes sobre la salut: 500 m respecte als nuclis i 100 m respecte a les cases aïllades. Tot i això, la forta dispersió de la població en aquesta zona provocava que hi continués havent diversos habitatges situats a menys de 100 m i petits nuclis a menys de 500 com els Masos de Llampaies (Camallera) o Ermedàs (Garrigàs).

D’altra banda, l’informe instava a compactar els traçats existents de 220 kV entre Vic i Juià i de 132 kV entre Juià i Figueres amb la MAT i desmantellar-los. D’aquesta manera s’eliminarien un total de 39,3 km de línies existents. Finalment reclamava petites modificacions de l’emplaçament de les subestacions de Sant Julià de Ramis i de Santa Llogaia d’Àlguema.

El director general d’Energia i Mines de la Generalitat, Agustí Maure, es mostrava confiat que els canvis serien acceptats pel Ministeri d’Indústria. Per la seva banda, el president de l’AMMAT, Xavier Quer, va lamentar que el Govern de la Generalitat no hagués tingut en compte la reivindicació del soterrament i afirmava que els alcaldes se sentien “traïts”.

A final d’any les obres del tram entre Sentmenat i Bescanó ja estaven molt avançades i es preveia que acabarien el primer trimestre de 2010. Entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema, després de l’informe de la Generalitat, el pas següent consistia a esperar que el Ministeri d’Indústria aprovés l’avantprojecte –introduint-hi o no les modificacions proposades– i que iniciés l’elaboració del projecte executiu. El ramal de Riudarenes també estava pendent de la resolució de les al•legacions, però en aquest cas ja era en fase de projecte executiu, per la qual cosa el tràmit següent seria la declaració d’utilitat pública i l’inici de les obres. El darrer tram, el de la interconnexió, continuava pendent de l’avantprojecte, si bé el traçat ja estava força definit.

Més informació
www.collectif-nonalatht.com
www.icaen.net
www.nomat.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati