Dijous 20 de Juny de 2013
LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ PENYALBA-ISONA
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2009
Red Eléctrica de España, amb el suport del govern estatal, presenta una proposta de creació d’una línia de molt alta tensió entre Penyalba, a Osca, i Isona, al Pallars Jussà. Els ens locals afectats d’Aragó i Catalunya, com en propostes similars anteriors, s’hi oposen frontalment pel seu impacte ambiental, i proposen com a mal menor l’aprofitament d’alguna de les línies ja existents.
Articles posteriors 2010, 2011, 2012
La línia elèctrica de 400 kV, coneguda també com a línia de molt alta tensió (MAT), promoguda per Red Eléctrica de España (REE) va de Penyalba (Osca) a Isona (Pallars Jussà) i té entre 74 i 85 km de recorregut (uns 15 en territori lleidatà), atès que hi ha diverses alternatives de traçat. Els municipis lleidatans afectats pel seu traçat són el Pont de Suert a l’Alta Ribagorça; Baix Pallars al Pallars Sobirà; i Isona i Conca Dellà, la Pobla de Segur, Abella de la Conca, Castell de Mur, Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Tremp, Llimiana, Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Talarn i Senterada, del Pallars Jussà.
Una proposta ja rebutjada en el passat
El 1995 el Govern de l’Estat va plantejar la construcció d’una línia MAT transpirinenca entre les centrals aragoneses de Castellnou i Escatrón i la localitat francesa de Casarilh. Davant les queixes aragoneses, el govern presentava el 1997 un traçat alternatiu pel Pirineu de Lleida, amb un tram entre Graus i Isona, que va comportar actes de protesta per part dels ajuntaments afectats a Aragó i al Pallars Jussà. El 1998 la Generalitat va mostrar la seva oposició al projecte, però va continuar tramitant-lo. Els municipis afectats van presentar un recurs d’alçada el 1999 per evitar la construcció de la MAT, que finalment va quedar aturada per una sentència del Tribunal Suprem de 19 d’octubre de 2005. Preveient aquest final, el govern estatal ja havia presentat el 2004 davant la Comissió Europea una variació del traçat que acabava a Salàs de Pallars en lloc d’Isona, amb la intenció de minimitzar l’impacte ambiental.
A final d’abril de 2007, Luís Atienza, president de REE, anunciava la intenció de la companyia d’establir una nova línia MAT entre Penyalba (Osca), Montsó (Osca) i Salàs de Pallars (Pallars Jussà), per millorar la connectivitat entre les xarxes aragonesa i catalana. Segons Atienza, aquesta infraestructura seria operativa l’any 2014, tot i que encara no s’havia tancat el calendari d’actuació i no hi havia data d’inici de la fase d’estudi.
Atienza considerava que la línia era necessària, però donava prioritat a la finalització de la LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS. Des de REE s’afirmava que l’objectiu de la nova MAT no era garantir la producció elèctrica a la província de Lleida, sinó enfortir el sistema energètic entre Aragó i Catalunya i augmentar la capacitat d’evacuació de l’energia eòlica. El projecte es trobava inclòs en la planificació del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) amb un horitzó d’actuació previst per al 2016, i variava el traçat original de la MAT Graus-Isona per tal de connectar a l’altura de Salàs de Pallars amb la línia Sentmenat-Sallent, que donava servei a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Això comportava la necessitat de començar de nou els tràmits i negociacions amb les parts afectades, però Atienza va afirmar que comptaven amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
A final de maig de 2008, REE i el Govern de l’Estat fixaven un nou termini, el 2011, per a la construcció de la nova MAT, i preveien també l’ampliació de potència, de 110 kW a 220 kW, de diverses línies, entre elles la que anava de la central de Sallente (la Torre de Cabdella) a l’àrea metropolitana de Barcelona, passant per la Pobla de Segur. El MITYC justificava aquestes mesures en l’augment de la demanda per noves infraestructures com el FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT MADRID-BARCELONA i plantes dessaladores d’aigua com la del Prat de Llobregat.
REE notifica el projecte als ajuntaments
A final de novembre de 2008, REE anunciava als ajuntaments afectats –14 de lleidatans, de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i 76 d’aragonesos– la intenció d’engegar la construcció d’una línia MAT de 400 kW entre Penyalba (Osca) i Isona (Pallars Jussà), en un document inicial on es proposaven diverses alternatives de traçat. La línia havia de permetre, bàsicament, donar sortida als excedents de les centrals tèrmiques aragoneses cap a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Els ajuntaments afectats d’ambdues comunitats autònomes es mostraven contraris al projecte, com ja havia passat anteriorment amb el projecte de construcció de la MAT transpirinenca entre Castellnou i Casarilh, que va quedar descartada quan es va optar per efectuar la connexió amb França per comarques gironines, a través de la MAT gironina.
Amb la presentació de la documentació, s’obria un període d’un mes per tal que els ajuntaments poguessin presentar al•legacions al projecte.
Els ens territorials s’hi posicionen en contra
Josep Castells, alcalde de Castell de Mur i vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), preveia que els alcaldes de la comarca es tornarien a unir per plantar cara a un projecte que, segons el seu parer, no aportava res de positiu al territori i provocava un gran impacte ambiental. Castells va criticar que les torres de la MAT tenien previst de passar per sobre de pobles com ara Claramunt, que encara no disposaven d’electricitat.
El delegat de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran i alcalde de Tremp, Víctor Orrit, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), afirmava que veia molt difícil que la proposta es realitzés, perquè havia de complir amb el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN, i afectava paratges naturals i infraestructures ja programades.
Per la seva banda, Francesc Borrell, alcalde de Salàs de Pallars, d’Independents per Salàs-Progrés Municipal, va manifestar la seva sorpresa en veure que la subestació de final de línia que el projecte de REE presentat al juny situava al seu municipi, en la nova proposta s’ubicava a Isona.
Red Eléctrica de España, amb el suport del govern estatal, presenta una proposta de creació d’una línia de molt alta tensió entre Penyalba, a Osca, i Isona, al Pallars Jussà. Els ens locals afectats d’Aragó i Catalunya, com en propostes similars anteriors, s’hi oposen frontalment pel seu impacte ambiental, i proposen com a mal menor l’aprofitament d’alguna de les línies ja existents.
Articles posteriors 2010, 2011, 2012
La línia elèctrica de 400 kV, coneguda també com a línia de molt alta tensió (MAT), promoguda per Red Eléctrica de España (REE) va de Penyalba (Osca) a Isona (Pallars Jussà) i té entre 74 i 85 km de recorregut (uns 15 en territori lleidatà), atès que hi ha diverses alternatives de traçat. Els municipis lleidatans afectats pel seu traçat són el Pont de Suert a l’Alta Ribagorça; Baix Pallars al Pallars Sobirà; i Isona i Conca Dellà, la Pobla de Segur, Abella de la Conca, Castell de Mur, Conca de Dalt, Gavet de la Conca, Tremp, Llimiana, Salàs de Pallars, Sant Esteve de la Sarga, Talarn i Senterada, del Pallars Jussà.
Una proposta ja rebutjada en el passat
El 1995 el Govern de l’Estat va plantejar la construcció d’una línia MAT transpirinenca entre les centrals aragoneses de Castellnou i Escatrón i la localitat francesa de Casarilh. Davant les queixes aragoneses, el govern presentava el 1997 un traçat alternatiu pel Pirineu de Lleida, amb un tram entre Graus i Isona, que va comportar actes de protesta per part dels ajuntaments afectats a Aragó i al Pallars Jussà. El 1998 la Generalitat va mostrar la seva oposició al projecte, però va continuar tramitant-lo. Els municipis afectats van presentar un recurs d’alçada el 1999 per evitar la construcció de la MAT, que finalment va quedar aturada per una sentència del Tribunal Suprem de 19 d’octubre de 2005. Preveient aquest final, el govern estatal ja havia presentat el 2004 davant la Comissió Europea una variació del traçat que acabava a Salàs de Pallars en lloc d’Isona, amb la intenció de minimitzar l’impacte ambiental.
A final d’abril de 2007, Luís Atienza, president de REE, anunciava la intenció de la companyia d’establir una nova línia MAT entre Penyalba (Osca), Montsó (Osca) i Salàs de Pallars (Pallars Jussà), per millorar la connectivitat entre les xarxes aragonesa i catalana. Segons Atienza, aquesta infraestructura seria operativa l’any 2014, tot i que encara no s’havia tancat el calendari d’actuació i no hi havia data d’inici de la fase d’estudi.
Atienza considerava que la línia era necessària, però donava prioritat a la finalització de la LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS. Des de REE s’afirmava que l’objectiu de la nova MAT no era garantir la producció elèctrica a la província de Lleida, sinó enfortir el sistema energètic entre Aragó i Catalunya i augmentar la capacitat d’evacuació de l’energia eòlica. El projecte es trobava inclòs en la planificació del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) amb un horitzó d’actuació previst per al 2016, i variava el traçat original de la MAT Graus-Isona per tal de connectar a l’altura de Salàs de Pallars amb la línia Sentmenat-Sallent, que donava servei a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Això comportava la necessitat de començar de nou els tràmits i negociacions amb les parts afectades, però Atienza va afirmar que comptaven amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
A final de maig de 2008, REE i el Govern de l’Estat fixaven un nou termini, el 2011, per a la construcció de la nova MAT, i preveien també l’ampliació de potència, de 110 kW a 220 kW, de diverses línies, entre elles la que anava de la central de Sallente (la Torre de Cabdella) a l’àrea metropolitana de Barcelona, passant per la Pobla de Segur. El MITYC justificava aquestes mesures en l’augment de la demanda per noves infraestructures com el FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT MADRID-BARCELONA i plantes dessaladores d’aigua com la del Prat de Llobregat.
REE notifica el projecte als ajuntaments
A final de novembre de 2008, REE anunciava als ajuntaments afectats –14 de lleidatans, de les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, i 76 d’aragonesos– la intenció d’engegar la construcció d’una línia MAT de 400 kW entre Penyalba (Osca) i Isona (Pallars Jussà), en un document inicial on es proposaven diverses alternatives de traçat. La línia havia de permetre, bàsicament, donar sortida als excedents de les centrals tèrmiques aragoneses cap a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Els ajuntaments afectats d’ambdues comunitats autònomes es mostraven contraris al projecte, com ja havia passat anteriorment amb el projecte de construcció de la MAT transpirinenca entre Castellnou i Casarilh, que va quedar descartada quan es va optar per efectuar la connexió amb França per comarques gironines, a través de la MAT gironina.
Amb la presentació de la documentació, s’obria un període d’un mes per tal que els ajuntaments poguessin presentar al•legacions al projecte.
Els ens territorials s’hi posicionen en contra
Josep Castells, alcalde de Castell de Mur i vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), preveia que els alcaldes de la comarca es tornarien a unir per plantar cara a un projecte que, segons el seu parer, no aportava res de positiu al territori i provocava un gran impacte ambiental. Castells va criticar que les torres de la MAT tenien previst de passar per sobre de pobles com ara Claramunt, que encara no disposaven d’electricitat.
El delegat de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran i alcalde de Tremp, Víctor Orrit, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), afirmava que veia molt difícil que la proposta es realitzés, perquè havia de complir amb el PLA TERRITORIAL PARCIAL DE L’ALT PIRINEU I ARAN, i afectava paratges naturals i infraestructures ja programades.
Per la seva banda, Francesc Borrell, alcalde de Salàs de Pallars, d’Independents per Salàs-Progrés Municipal, va manifestar la seva sorpresa en veure que la subestació de final de línia que el projecte de REE presentat al juny situava al seu municipi, en la nova proposta s’ubicava a Isona.
El govern aragonès també va mostrar la seva oposició a la línia d’alta tensió, un cop es va conèixer que els ajuntaments aragonesos afectats per la MAT havien rebut la documentació inicial del projecte, tramès pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí (MARM). El Govern d’Aragó ja havia rebutjat en el seu moment la MAT que connectava amb França, amb un tram de torres ja instal•lades sobre el terreny, i que REE pensava emprar en part del recorregut de la nova infraestructura.
Bona part dels municipis aragonesos afectats, molts d’ells amb escassos recursos, es van posar en contacte amb la Diputació Provincial d’Osca per sol•licitar assessorament jurídic a l’hora de redactar les al•legacions al projecte.
A principi de desembre de 2008 la Generalitat encara no s’havia pronunciat sobre el projecte, atès que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) encara estava revisant la documentació presentada per REE. Els alcaldes i el Consell Comarcal del Pallars Jussà, per la seva banda, s’oposaven a la MAT pel seu impacte ambiental, ja que afectava dos espais protegits d’interès natural (EIN) en el moment de travessar els rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa, i en algunes de les alternatives proposades, una zona d’hàbitat prioritari, a més de preveure una subestació elèctrica a un quilòmetre de Figuerola d’Orcau.
Segons la documentació rebuda, la MAT podia entrar en territori català travessant el riu Noguera Ribagorçana per dos punts alternatius. El que se situava més al sud es trobava al començament del paratge del CONGOST DE MONT-REBEI, i afectava l’EIN de la Serra del Montsec. Més endavant, un dels ramals proposats passaria just per damunt d’una àrea que la Generalitat ha declarat zona d’hàbitat prioritari, a Collatrava.
En el pas sobre la Noguera Pallaresa, les dues alternatives presentades per REE es trobaven dins l’EIN Serra del Montsec, a més de l’àrea declarada com a zona humida de la cua del pantà de Terradets i Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) Serra del Montsec, Sant Mamet i la Mitjana.
Les diverses alternatives de la línia en territori català vorejaven també tres zones declarades d’interès geològic per la Generalitat, i el conjunt del territori afectat era considerat zona de protecció de la reintroducció del trencalòs.
La MAT es connectaria amb diverses línies elèctriques que passaven a prop d’Isona, entre elles la línia central de Sallent (Parc Nacional d’Aigüestortes)-Calders-Sentmenat i les línies de 220 kW Pont de Suert-Abrera i Pobla de Segur-Rubí. Aquestes connexions també eren criticades pels ens locals, donat que es proposava construir la subestació en uns terrenys situats a l’entrada del poble de Figuerola d’Orcau. REE preveia dues ubicacions per a la subestació, a 3 i 1 km de la població, respectivament.
Les quatre alternatives de traçat per terres aragoneses (per Calassanya, pel sud de Jusseu, per Benavarri i Tolba i per Graus i Lasquarri) també presentaven recels entre les administracions locals. Part del tram aragonès pensava aprofitar les torres d’alta tensió ja aixecades de Penyalba a Graus en el marc de la fallida MAT transpirinenca –el tram en la tèrmica de Castellnou i Penyalba ja funcionava i donava servei al Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) –. Entre Penyalba i Graus les torres havien quedat ocupades per nius de cigonyes.
Els afectats organitzen l’oposició al projecte
El 7 de desembre, una trentena d’alcaldes, representants d’entitats veïnals, ecologistes i propietaris afectats pel traçat de la futura MAT de Ponent es van reunir a la localitat ribagorçana del Pont de Montanyana (Osca) per començar a preparar una resposta conjunta al projecte de REE. En la reunió es va acordar la reactivació de la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica, que el 2002 ja havia aconseguit truncar el plans de REE a la zona. A la reunió van participar alcaldes i regidors de la Ribagorça aragonesa (el Pont de Montanyana, Tolba, Lasquarri, Benavarri i Fonts), i pel Pallars Jussà hi fou present l’alcalde de Castell de Mur i vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Castells, i un grup de militants d’ERC d’Isona i Conca Dellà. També hi van ser presents grups veïnals de Torres del Bisbe i Montanyana (Baixa Ribagorça) i Castissent (Pallars Jussà) i el dirigent de la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de la Natura a Lleida (IPCENA), Joan Vázquez.
Els representants d’ERC es van comprometre a fer pressió perquè el seu grup al Parlament i al Congrés votés en contra del projecte, mentre que el secretari general de Chunta Aragonesista (CHA) a la província d’Osca i regidor a Fonts, Eduardo Pueyo, va anunciar que el seu grup ja havia presentat una moció al parlament aragonès perquè es declarés en contra del projecte.
La Plataforma denunciava que el projecte volia donar sortida a l’excedent de les hidroelèctriques aragoneses amb un traçat de fort impacte ambiental, i es va posar a disposició de consistoris i entitats per recollir al•legacions al projecte.
Per mobilitzar els municipis catalans, la plataforma va dur a terme una assemblea informativa el 13 de desembre al Museu de Tremp, on va denunciar que no s’havia informat correctament els veïns dels pobles afectats sobre el projecte de REE. Segons la plataforma, aquesta infraestructura perjudicaria els pobles afectats en termes econòmics, paisatgístics i de salut, pel perill que suposava el camp magnètic de les MAT. La plataforma també considerava que des de REE s’estava intentant dividir els ajuntaments afectats amb la inclusió al projecte de reivindicacions històriques com ara la millora de la xarxa elèctrica del polígon industrial de Montsó.
La plataforma també reclamava que no es fes cap línia nova i que en tot cas, la MAT aprofités alguna de les línies elèctriques ja existents amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental. En l’esmentada assemblea, es va acordar la realització d’una campanya informativa entre la població, l’ús de totes les accions legals possibles per aturar el projecte i la previsió de mobilitzacions de protesta.
Bona part dels municipis aragonesos afectats, molts d’ells amb escassos recursos, es van posar en contacte amb la Diputació Provincial d’Osca per sol•licitar assessorament jurídic a l’hora de redactar les al•legacions al projecte.
A principi de desembre de 2008 la Generalitat encara no s’havia pronunciat sobre el projecte, atès que el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) encara estava revisant la documentació presentada per REE. Els alcaldes i el Consell Comarcal del Pallars Jussà, per la seva banda, s’oposaven a la MAT pel seu impacte ambiental, ja que afectava dos espais protegits d’interès natural (EIN) en el moment de travessar els rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa, i en algunes de les alternatives proposades, una zona d’hàbitat prioritari, a més de preveure una subestació elèctrica a un quilòmetre de Figuerola d’Orcau.
Segons la documentació rebuda, la MAT podia entrar en territori català travessant el riu Noguera Ribagorçana per dos punts alternatius. El que se situava més al sud es trobava al començament del paratge del CONGOST DE MONT-REBEI, i afectava l’EIN de la Serra del Montsec. Més endavant, un dels ramals proposats passaria just per damunt d’una àrea que la Generalitat ha declarat zona d’hàbitat prioritari, a Collatrava.
En el pas sobre la Noguera Pallaresa, les dues alternatives presentades per REE es trobaven dins l’EIN Serra del Montsec, a més de l’àrea declarada com a zona humida de la cua del pantà de Terradets i Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) Serra del Montsec, Sant Mamet i la Mitjana.
Les diverses alternatives de la línia en territori català vorejaven també tres zones declarades d’interès geològic per la Generalitat, i el conjunt del territori afectat era considerat zona de protecció de la reintroducció del trencalòs.
La MAT es connectaria amb diverses línies elèctriques que passaven a prop d’Isona, entre elles la línia central de Sallent (Parc Nacional d’Aigüestortes)-Calders-Sentmenat i les línies de 220 kW Pont de Suert-Abrera i Pobla de Segur-Rubí. Aquestes connexions també eren criticades pels ens locals, donat que es proposava construir la subestació en uns terrenys situats a l’entrada del poble de Figuerola d’Orcau. REE preveia dues ubicacions per a la subestació, a 3 i 1 km de la població, respectivament.
Les quatre alternatives de traçat per terres aragoneses (per Calassanya, pel sud de Jusseu, per Benavarri i Tolba i per Graus i Lasquarri) també presentaven recels entre les administracions locals. Part del tram aragonès pensava aprofitar les torres d’alta tensió ja aixecades de Penyalba a Graus en el marc de la fallida MAT transpirinenca –el tram en la tèrmica de Castellnou i Penyalba ja funcionava i donava servei al Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) –. Entre Penyalba i Graus les torres havien quedat ocupades per nius de cigonyes.
Els afectats organitzen l’oposició al projecte
El 7 de desembre, una trentena d’alcaldes, representants d’entitats veïnals, ecologistes i propietaris afectats pel traçat de la futura MAT de Ponent es van reunir a la localitat ribagorçana del Pont de Montanyana (Osca) per començar a preparar una resposta conjunta al projecte de REE. En la reunió es va acordar la reactivació de la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica, que el 2002 ja havia aconseguit truncar el plans de REE a la zona. A la reunió van participar alcaldes i regidors de la Ribagorça aragonesa (el Pont de Montanyana, Tolba, Lasquarri, Benavarri i Fonts), i pel Pallars Jussà hi fou present l’alcalde de Castell de Mur i vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep Castells, i un grup de militants d’ERC d’Isona i Conca Dellà. També hi van ser presents grups veïnals de Torres del Bisbe i Montanyana (Baixa Ribagorça) i Castissent (Pallars Jussà) i el dirigent de la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de la Natura a Lleida (IPCENA), Joan Vázquez.
Els representants d’ERC es van comprometre a fer pressió perquè el seu grup al Parlament i al Congrés votés en contra del projecte, mentre que el secretari general de Chunta Aragonesista (CHA) a la província d’Osca i regidor a Fonts, Eduardo Pueyo, va anunciar que el seu grup ja havia presentat una moció al parlament aragonès perquè es declarés en contra del projecte.
La Plataforma denunciava que el projecte volia donar sortida a l’excedent de les hidroelèctriques aragoneses amb un traçat de fort impacte ambiental, i es va posar a disposició de consistoris i entitats per recollir al•legacions al projecte.
Per mobilitzar els municipis catalans, la plataforma va dur a terme una assemblea informativa el 13 de desembre al Museu de Tremp, on va denunciar que no s’havia informat correctament els veïns dels pobles afectats sobre el projecte de REE. Segons la plataforma, aquesta infraestructura perjudicaria els pobles afectats en termes econòmics, paisatgístics i de salut, pel perill que suposava el camp magnètic de les MAT. La plataforma també considerava que des de REE s’estava intentant dividir els ajuntaments afectats amb la inclusió al projecte de reivindicacions històriques com ara la millora de la xarxa elèctrica del polígon industrial de Montsó.
La plataforma també reclamava que no es fes cap línia nova i que en tot cas, la MAT aprofités alguna de les línies elèctriques ja existents amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental. En l’esmentada assemblea, es va acordar la realització d’una campanya informativa entre la població, l’ús de totes les accions legals possibles per aturar el projecte i la previsió de mobilitzacions de protesta.
El president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Xavier Pont, de Convergència i Unió (CiU), va afirmar per les mateixes dates que el seu organisme estava recopilant tota la informació i havia posat els serveis tècnics del consell a disposició dels ajuntaments afectats. Pont confiava que una resposta unitària del territori aconseguiria aturar el projecte, com ja havia passat amb la MAT transpirinenca. Pont va proposar que, en tot cas, es podia reconvertir la línia Seire-Terrassa, de 110 kW i amb uns vuitanta anys d’història, en lloc de crear un nou corredor elèctric al Pallars, i lamentava que la línia projectada per REE afectés paratges d’interès natural i geològic com ara Puigcercós Vell, un entorn visitat cada any per científics d’arreu del món pel seu interès.
L’alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, estava indignat pel fet que s’havien dut a terme tasques importants de recuperació de nuclis despoblats i millora del paisatge que ara es veurien molt perjudicats per la nova infraestructura. Posava com a exemple el nucli del Meüll, on fa pocs anys es va fer arribar l’electricitat amb un projecte de minimització de l’impacte visual molt costós, amagant la línia entre la forma dels turons i els desnivells. La proposta de la MAT hi passava recte pel davant.
El gerent del Consorci del Montsec, Joan Camats, va anunciar que donarien suport a les al•legacions que estaven preparant diferents ens locals del Pallars Jussà.
L’Ajuntament de Tremp va anunciar a mitjan desembre que pretenia presentar com a al•legació a la construcció de la MAT la planificació d’un aeròdrom en el mateix indret per on havia de passar el corredor elèctric. El lloc escollit per a la futura subestació elèctrica d’Isona estava molt a prop del futur aeròdrom, cosa que segons l’alcalde de Tremp, Víctor Orrit, feia incompatible el projecte de REE amb la planificació vigent del territori. Víctor Orrit va explicar que el PLA D’AEROPORTS, AERÒDROMS I HELIPORTS DE CATALUNYA (2009-2015) preveia la creació de l’aeròdrom de Tremp i que en el moment de ser aprovat aquest document sectorial REE no hi va presentar cap tipus d’al•legació. Un altre aspecte pel qual es pensava al•legar en contra de la MAT era que el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, recentment aprovat, no preveia aquest corredor.
Per la seva banda, l’alcalde d’Isona i Conca Dellà, Antoni Grasa (CiU), descartava en un primer moment fer una oposició frontal al projecte, tot i que no veia amb bons ulls el traçat previst. Grasa considerava que la solidaritat elèctrica que el Pallars havia tingut amb la resta del país, amb la presència de set línies elèctriques en un corredor de poc més de cinc quilòmetres i una de nova en perspectiva, havia de compensar-se amb contrapartides importants per al territori.
El territori presenta al•legacions
El 2009 va començar amb la presentació de deu al•legacions al projecte. El Consell Comarcal del Pallars Jussà va fonamentar els seus cinc al•legats en la protecció de les aus, el turisme, el patrimoni cultural i la salut dels habitants de la comarca. Aquestes al•legacions tenien el suport dels municipis afectats pel traçat, encara que Tremp i Castell de Mur també van presentar els seus propis escrits de protesta, així com institucions com la Comunitat de Regants de la Conca de Tremp, el Consorci del Montsec i l’Associació Naturalista lo Trencalòs.
A mitjan gener de 2009, el candidat de CiU a les Eleccions al Parlament Europeu, Ramon Tremosa, se sumava a les crítiques al projecte de REE, i considerava que era preferible la reconversió d’una de les dues línies de 220 kW que ja travessaven d’oest a est el Pallars Jussà: una al nord de la comarca, de la Torre de Tamúrcia fins a la Pobla de Segur, i l’altra més al sud, seguint el curs de la carretera comarcal 1311 entre el Pont de Montanyana i Tremp.
A final de gener es van reunir al Pont de Montanyana representants de les diputacions de Lleida i Osca, amb alcaldes i regidors dels municipis afectats per la MAT. En la reunió es va acordar fer un grup de treball comú i es va llançar un missatge dirigit a REE i al MITYC, en el qual es precisava que el territori no acceptaria un traçat amb imposicions. Com a punt de partida per negociar, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert (ERC), va reconèixer que la connexió elèctrica entre Aragó i Catalunya podia ser necessària, però també va apuntar que es podia optar per alternatives menys agressives, com l’aprofitament de les línies existents.
Josep Castells exposava a principi de febrer el que bona part dels afectats consideraven l’alternativa més viable al projecte, consistent a aprofitar de nou el traçat de la línia de 110 kW que uneix les estacions de Seira (Osca) i Terrassa (Vallès Occidental), que entra a Catalunya a l’alçada del Pont de Montanyana i que segueix els traçats de les carreteres C-1311 i C-1412. Aquesta línia no disposava de mesures de seguretat modernes, com els sistemes de protecció per a aus, i en el seu reaprofitament Castells hi veia també avantatges per a REE, que només hauria de substituir les torres actuals per unes altres de més altes, però en canvi s’estalviaria, entre altres coses, el pagament d’expropiacions i disposaria dels accessos ja existents per al manteniment de la línia.
Amb aquesta proposta els ajuntaments afectats, que ja havien presentat al•legacions al projecte, intentaven minimitzar l’impacte paisatgístic que causaria la nova línia. Els consistoris estaven especialment preocupats pels efectes que la MAT tindria sobre la incipient activitat turística de la comarca, que estava vinculada sobretot al patrimoni natural, geològic i cultural.
Els actes de protesta van continuar amb la penjada durant el març de diverses pancartes de rebuig a la MAT en llocs estratègics del nucli urbà de Tremp i la creació d’un grup de discussió en la xarxa facebook, per part de la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica.
Per la seva banda, REE anunciava a final de maig un retard en la data prevista de posada en funcionament de la MAT, que es fixava per al 2013.
A l’espera de la resolució del conflicte, membres de la plataforma contrària a la MAT van continuar fent actes de protesta durant la segona meitat de 2009, com la pintada de dos murals a Tremp, el repartiment de fulls informatius entre la població o diverses xerrades. Així mateix van enunciar mobilitzacions durant el 2010.
Més informació
autopistaelectricano.blogspot.com
www.ree.es
L’alcalde de Castell de Mur, Josep Castells, estava indignat pel fet que s’havien dut a terme tasques importants de recuperació de nuclis despoblats i millora del paisatge que ara es veurien molt perjudicats per la nova infraestructura. Posava com a exemple el nucli del Meüll, on fa pocs anys es va fer arribar l’electricitat amb un projecte de minimització de l’impacte visual molt costós, amagant la línia entre la forma dels turons i els desnivells. La proposta de la MAT hi passava recte pel davant.
El gerent del Consorci del Montsec, Joan Camats, va anunciar que donarien suport a les al•legacions que estaven preparant diferents ens locals del Pallars Jussà.
L’Ajuntament de Tremp va anunciar a mitjan desembre que pretenia presentar com a al•legació a la construcció de la MAT la planificació d’un aeròdrom en el mateix indret per on havia de passar el corredor elèctric. El lloc escollit per a la futura subestació elèctrica d’Isona estava molt a prop del futur aeròdrom, cosa que segons l’alcalde de Tremp, Víctor Orrit, feia incompatible el projecte de REE amb la planificació vigent del territori. Víctor Orrit va explicar que el PLA D’AEROPORTS, AERÒDROMS I HELIPORTS DE CATALUNYA (2009-2015) preveia la creació de l’aeròdrom de Tremp i que en el moment de ser aprovat aquest document sectorial REE no hi va presentar cap tipus d’al•legació. Un altre aspecte pel qual es pensava al•legar en contra de la MAT era que el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, recentment aprovat, no preveia aquest corredor.
Per la seva banda, l’alcalde d’Isona i Conca Dellà, Antoni Grasa (CiU), descartava en un primer moment fer una oposició frontal al projecte, tot i que no veia amb bons ulls el traçat previst. Grasa considerava que la solidaritat elèctrica que el Pallars havia tingut amb la resta del país, amb la presència de set línies elèctriques en un corredor de poc més de cinc quilòmetres i una de nova en perspectiva, havia de compensar-se amb contrapartides importants per al territori.
El territori presenta al•legacions
El 2009 va començar amb la presentació de deu al•legacions al projecte. El Consell Comarcal del Pallars Jussà va fonamentar els seus cinc al•legats en la protecció de les aus, el turisme, el patrimoni cultural i la salut dels habitants de la comarca. Aquestes al•legacions tenien el suport dels municipis afectats pel traçat, encara que Tremp i Castell de Mur també van presentar els seus propis escrits de protesta, així com institucions com la Comunitat de Regants de la Conca de Tremp, el Consorci del Montsec i l’Associació Naturalista lo Trencalòs.
A mitjan gener de 2009, el candidat de CiU a les Eleccions al Parlament Europeu, Ramon Tremosa, se sumava a les crítiques al projecte de REE, i considerava que era preferible la reconversió d’una de les dues línies de 220 kW que ja travessaven d’oest a est el Pallars Jussà: una al nord de la comarca, de la Torre de Tamúrcia fins a la Pobla de Segur, i l’altra més al sud, seguint el curs de la carretera comarcal 1311 entre el Pont de Montanyana i Tremp.
A final de gener es van reunir al Pont de Montanyana representants de les diputacions de Lleida i Osca, amb alcaldes i regidors dels municipis afectats per la MAT. En la reunió es va acordar fer un grup de treball comú i es va llançar un missatge dirigit a REE i al MITYC, en el qual es precisava que el territori no acceptaria un traçat amb imposicions. Com a punt de partida per negociar, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert (ERC), va reconèixer que la connexió elèctrica entre Aragó i Catalunya podia ser necessària, però també va apuntar que es podia optar per alternatives menys agressives, com l’aprofitament de les línies existents.
Josep Castells exposava a principi de febrer el que bona part dels afectats consideraven l’alternativa més viable al projecte, consistent a aprofitar de nou el traçat de la línia de 110 kW que uneix les estacions de Seira (Osca) i Terrassa (Vallès Occidental), que entra a Catalunya a l’alçada del Pont de Montanyana i que segueix els traçats de les carreteres C-1311 i C-1412. Aquesta línia no disposava de mesures de seguretat modernes, com els sistemes de protecció per a aus, i en el seu reaprofitament Castells hi veia també avantatges per a REE, que només hauria de substituir les torres actuals per unes altres de més altes, però en canvi s’estalviaria, entre altres coses, el pagament d’expropiacions i disposaria dels accessos ja existents per al manteniment de la línia.
Amb aquesta proposta els ajuntaments afectats, que ja havien presentat al•legacions al projecte, intentaven minimitzar l’impacte paisatgístic que causaria la nova línia. Els consistoris estaven especialment preocupats pels efectes que la MAT tindria sobre la incipient activitat turística de la comarca, que estava vinculada sobretot al patrimoni natural, geològic i cultural.
Els actes de protesta van continuar amb la penjada durant el març de diverses pancartes de rebuig a la MAT en llocs estratègics del nucli urbà de Tremp i la creació d’un grup de discussió en la xarxa facebook, per part de la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica.
Per la seva banda, REE anunciava a final de maig un retard en la data prevista de posada en funcionament de la MAT, que es fixava per al 2013.
A l’espera de la resolució del conflicte, membres de la plataforma contrària a la MAT van continuar fent actes de protesta durant la segona meitat de 2009, com la pintada de dos murals a Tremp, el repartiment de fulls informatius entre la població o diverses xerrades. Així mateix van enunciar mobilitzacions durant el 2010.
Més informació
autopistaelectricano.blogspot.com
www.ree.es
Localització
Línia elèctrica de molt alta tensió Penyalba-Isona
