Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LÍNIA ELÈCTRICA DE 132 KV SERINYÀ-SANTA LLOGAIA D’ÀLGUEMA
Marc Sogues

Actualitzat a 31/12/2009

A principi de novembre de 2009 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona aprova la declaració d’impacte ambiental de la línia de 132 kV entre Serinyà i Santa Llogaia d’Alguema, un tram de la línia del mateix voltatge que ha d’unir Olot i Figueres. Ajuntaments i ecologistes denuncien el pas del traçat de la catenària per espais d’interès natural del Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, i el CILMA presenta un estudi que proposa com a millor solució la compactació d’aquest traçat amb el de dues altres infraestructures en execució: el desdoblament de l’A-26 i el gasoducte Martorell-Figueres.

Tant el PLA DE L’ENERGIA 2006-2015 com el PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’EMPORDÀ  proposen la realització d’una línia elèctrica de 132 kV i de circuit simple entre Olot (Garrotxa), Serinyà (Pla de l’Estany) i Santa Llogaia d’Àlguema-Figueres (Alt Empordà). Amb aquesta infraestructura es garanteix la connexió de la Garrotxa i el Pla de l’Estany a la LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS, la qual estava previst que tingués a Santa Llogaia una de les seves subestacions de distribució.

Per tal de dur a terme aquesta actuació, el març de 2007 Endesa Distribució va redactar el Projecte d’execució línia 132 kV S.E. Serinyà – Suport T.101 de la línia 132kV SE Figueres – SE Renfe Llançà, que va passar a efectuar els tràmits urbanístics i ambientals corresponents durant el 2008.

Entre Olot i Serinyà ja existia una línia aèria de 66 kVm i d’entrada només es preveia eixamplar-la fins als 132 kV però sense canviar-ne el traçat. De Serinyà a Santa Llogaia, en canvi, calia construir la major part de la catenària, per la qual cosa a final de gener de 2008 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC), seguint el projecte d’Endesa, va aprovar un pla especial en el qual se’n definia el traçat i les característiques. D’acord amb el pla, la línia tindria una llargada de 19,2 km, passaria pels municipis de Serinyà, Esponellà, Crespià, Cabanelles, Navata, Ordis, Avinyonet de Puigventós, Vilafant i Santa Llogaia, i es dividiria en tres trams: els dos dels extrems, que serien de nova construcció, i el central, que constituïa el 45% del traçat i que aprofitaria la traça existent de la línia de 66 kV entre Banyoles i Figueres. El projecte suposava la construcció d’una nova subestació a Serinyà i la instal•lació d’una trentena de torres de 25 m d’alçada al llarg del recorregut com a punts de suport.

El traçat inclòs al Pla especial suposava travessar espais naturals de valor reconegut, especialment, en el tram entre Serinyà i Crespià. Aquest era el cas dels terraprims de l’Empordà i els plans al•luvials del Fluvià, inclosos al Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de la Diputació de Girona, o el pla de Martís, inclòs a la XARXA NATURA 2000. Aquesta situació va provocar les protestes dels ajuntaments afectats, que van presentar-hi al•legacions, i de l’entitat ecologista del Pla de l’Estany Limnos. Per aquestes entitats la línia afectava àrees d’elevada qualitat paisatgística i ecològica i modificava de manera irreversible el paisatge dels habitants dels municipis que travessava, per la qual cosa exigien sotmetre el projecte a una avaluació d’impacte ambiental i modificar-ne el traçat de la línia. En aquest sentit, Limnos proposava que s’estudiés com a possible alternativa un traçat situat més cap al nord, en paral•lel a l’N-260, que permetria evitar l’afectació del riu Fluvià i que es considerés la possibilitat de soterrar la línia aprofitant el PROJECTE DE DESDOBLAMENT DE LA VIA.

A final de setembre de 2008, els alcaldes dels municipis afectats es van reunir amb representants dels departaments de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) i amb representants de la companyia elèctrica Fecsa-Endesa Distribución S.L. per tal de debatre les al•legacions presentades. Tanmateix, les al•legacions es van rebutjar i la companyia es va negar a fer un estudi de viabilitat del canvi de traçat i del soterrament per problemes tècnics i econòmics, i els ajuntaments van acusar el Govern català de fer més cas del que deia la companyia que no pas el territori.

Un estudi del CILMA defensa el soterrament de la línia
El juliol de 2009, el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (CILMA) va presentar un estudi que recomanava el soterrament total de la línia i la seva compactació amb les infraestructures ja existents o en previsió de fer-se, especialment el corredor d’infraestructures de l’autovia A-26/N-260 i el traçat del gasoducte Martorell-Figueres. Aquesta solució suposava passar per Sant Ferriol i Maià de Montcal (Garrotxa), al nord de la C-26, abans d’arribar a Cabanelles, des d’on se seguiria el traçat d’aquest eix. Tindria una longitud de 22,7 km, 3 km més que la proposta de Fecsa-Endesa, i suposava triplicar la inversió del traçat aeri, passant de 4,8 MEUR a 14,2. Tanmateix, l’estudi sostenia que el soterrament era viable si es prenia en consideració tant l’impacte paisatgístic com els costos indirectes de la infraestructura, els quals es concretaven en uns costos de manteniment menors, en l’augment de la vida útil de la infraestructura, en pèrdues energètiques menors que en el transport aeri, i també en una percepció social millor i en una acceptació en general de les noves infraestructures elèctriques.

Sí a la nova catenària aèria, però amb mesures correctores
Malgrat l’oposició del territori, a principi de novembre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar la declaració d’impacte ambiental de la línia de 132 kV entre Serinyà i Figueres, si bé va condicionar la realització del projecte a la introducció de diverses mesures correctores sobre el paisatge i els sistemes naturals. En concret, exigia dos estudis de detall: el primer era per al pas de la línia pel pla de Martís, a Serinyà i Esponellà, i tenia l’objectiu de definir amb precisió les modificacions de traçat, de les alçàries dels suports, així com les mesures que permetrien millorar la integració de la infraestructura en aquest espai d’especial valor natural. El segon estudi de detall serviria per al mateix a l’alçada de Crespià i tindria una especial atenció en proposar mesures per disminuir la visibilitat de la catenària des del nucli del municipi.

Els requeriments introduïts per la Generalitat no van agradar a Endesa, que va manifestar la seva sorpresa i desacord per la decisió de la comissió. Segons va explicar un portaveu de la companyia el projecte s’havia perfilat amb consens amb tots els agents del territori, incloent-hi ajuntaments i entitats ecologistes. Els alcaldes, però, contradeien Endesa i afirmaven que no hi havia hagut consens en l’elaboració del traçat. Els consistoris consideraven favorable que la CTUG apostés per millorar el traçat del pla de Martís, però es recolzaven en l’estudi del CILMA per continuar defensant el soterrament de la línia. Per la seva banda, Limnos va lamentar l’aprovació i va declarar que la mesura de reduir l’impacte ambiental al pla de Martís era insuficient, i va acusar Endesa de mentir deliberadament en assegurar que el traçat tenia el consens del territori.

Un cop donat el vistiplau d’Urbanisme, s’esperava que les obres de la línia començarien el primer semestre de 2010, si bé els únics detalls que se’n coneixien a final d’any eren que les limitacions establertes a la declaració d’impacte ambiental, d’acord amb les quals el DMAH, prohibien efectuar obres entre els mesos de maig i agost en les zones de campeig de l’ocell esparver cendrós, especialment a les planes agrícoles.

Més informació
www.cilma.org/obrir_arxiu.php?arxiu=/documents/777.pdf
www.limnos.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pla de l'Estany