INCINERADORA DE CAMPDORÀ (GIRONA)
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2009
El 8 de setembre de 2009 el ple de l'Ajuntament de Girona aprova iniciar els tràmits per modificar el planejament que hauria de permetre construir un complex de tractament de residus al nucli de Campdorà. La infraestructura, que hauria d’entrar en servei el 2013 i que comportarà una inversió de 100 MEUR, suposarà enderrocar l’actual incineradora, construir-ne una de nova en uns terrenys propers i edificar les instal•lacions pertinents de gestió de la recollida selectiva. Els veïns del nucli i CiU s’hi oposen, i el PP no ho veu clar. El consistori gironí admet que aquesta incineradora es construeix al costat de la planta actual amb la voluntat d’evitar la moratòria del Parlament a tirar-ne endavant de “noves”.
L’any 1984 es va posar en servei la incineradora de Campdorà, al terme municipal de Girona, que donava servei tant a la capital del Gironès com a Salt i Sant Julià de Ramis. La instal•lació està situada a l’est del riu Ter, al sud de la C-66, i queda a prop de diversos barris de Sant Julià i Sarrià de Ter. Al llarg dels 25 anys de vida de la instal•lació, s’hi han executat millores per adaptar-la a les normatives que regulen els nivells d’immissió –contaminants dipositats sobre la superfície terrestre– i per assegurar-ne l’eficiència energètica. En aquest sentit, hi destaca una caldera de recuperació energètica que permet convertir en electricitat el 20% de la calor emesa en el procés de combustió. Un estudi de la Universitat de Girona (UdG) del 2008 també va assenyalar que la incineradora estava dissenyada per a una tipologia de residus de baix poder calorífic. La implementació de la recollida de la fracció orgànica ha suposat que el residu que es crema augmenti el poder calorífic per bé que, per contra, aquest fet no s’aprofita per generar energia.
Un nou complex de tractament de residus
A començament de juny de 2009 es va fer públic el projecte per substituir la incineradora de Campdorà. Es tracta d’un nou macrocomplex de 54.000 m2, situat a l’altre cantó de la depuradora. La instal•lació actual, que ocupa la meitat de superfície, s’enderrocaria i l’espai es restauraria com a zona verda.
La directora de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Genoveva Català (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va anunciar a l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, municipi en què una part dels habitatges queden molt a prop de Campdorà, que la inversió seria de 100 MEUR i que el nou complex donaria servei al conjunt del Gironès, amb una població potencial de 175.000 persones. “Serà emblemàtica, es convertirà en una de les plantes més modernes i avançades d’Europa”, va afirmar Català. Des de l'ARC definien el projecte com a “integral”, ja que hi hauria processos de tractament de la fracció orgànica –fins ara s’hi enviaven 23.000 tones anuals a plantes situades a Olot, Santa Coloma i Lleida–, de separació de la fracció resta per minimitzar la incineració, dels voluminosos i també espais de transferència i triatge de les fraccions de vidre i paper.
El nou complex tindria una capacitat de tractament de 130.000 tones de brossa, 30.000 més que la producció anual del Gironès. El volum que s’acabaria incinerant es continuaria mantenint al voltant de les 40.000 tones. El regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo (ICV), va destacar que també s’hi incorporaria el procés de bioassecatge, que permet reduir la humitat del material de rebuig i, per tant, el volum final dels residus. La directora de l'ARC també va subratllar l’elevada eficiència energètica del centre –s’aprofitaria el 75% de la calor de la incineració per generar electricitat– i va remarcar que la planta seria autosostenible.
El 8 de setembre de 2009 el ple de l'Ajuntament de Girona aprova iniciar els tràmits per modificar el planejament que hauria de permetre construir un complex de tractament de residus al nucli de Campdorà. La infraestructura, que hauria d’entrar en servei el 2013 i que comportarà una inversió de 100 MEUR, suposarà enderrocar l’actual incineradora, construir-ne una de nova en uns terrenys propers i edificar les instal•lacions pertinents de gestió de la recollida selectiva. Els veïns del nucli i CiU s’hi oposen, i el PP no ho veu clar. El consistori gironí admet que aquesta incineradora es construeix al costat de la planta actual amb la voluntat d’evitar la moratòria del Parlament a tirar-ne endavant de “noves”.
L’any 1984 es va posar en servei la incineradora de Campdorà, al terme municipal de Girona, que donava servei tant a la capital del Gironès com a Salt i Sant Julià de Ramis. La instal•lació està situada a l’est del riu Ter, al sud de la C-66, i queda a prop de diversos barris de Sant Julià i Sarrià de Ter. Al llarg dels 25 anys de vida de la instal•lació, s’hi han executat millores per adaptar-la a les normatives que regulen els nivells d’immissió –contaminants dipositats sobre la superfície terrestre– i per assegurar-ne l’eficiència energètica. En aquest sentit, hi destaca una caldera de recuperació energètica que permet convertir en electricitat el 20% de la calor emesa en el procés de combustió. Un estudi de la Universitat de Girona (UdG) del 2008 també va assenyalar que la incineradora estava dissenyada per a una tipologia de residus de baix poder calorífic. La implementació de la recollida de la fracció orgànica ha suposat que el residu que es crema augmenti el poder calorífic per bé que, per contra, aquest fet no s’aprofita per generar energia.
Un nou complex de tractament de residus
A començament de juny de 2009 es va fer públic el projecte per substituir la incineradora de Campdorà. Es tracta d’un nou macrocomplex de 54.000 m2, situat a l’altre cantó de la depuradora. La instal•lació actual, que ocupa la meitat de superfície, s’enderrocaria i l’espai es restauraria com a zona verda.
La directora de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Genoveva Català (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va anunciar a l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis, municipi en què una part dels habitatges queden molt a prop de Campdorà, que la inversió seria de 100 MEUR i que el nou complex donaria servei al conjunt del Gironès, amb una població potencial de 175.000 persones. “Serà emblemàtica, es convertirà en una de les plantes més modernes i avançades d’Europa”, va afirmar Català. Des de l'ARC definien el projecte com a “integral”, ja que hi hauria processos de tractament de la fracció orgànica –fins ara s’hi enviaven 23.000 tones anuals a plantes situades a Olot, Santa Coloma i Lleida–, de separació de la fracció resta per minimitzar la incineració, dels voluminosos i també espais de transferència i triatge de les fraccions de vidre i paper.
El nou complex tindria una capacitat de tractament de 130.000 tones de brossa, 30.000 més que la producció anual del Gironès. El volum que s’acabaria incinerant es continuaria mantenint al voltant de les 40.000 tones. El regidor de Medi Ambient de Girona, Enric Pardo (ICV), va destacar que també s’hi incorporaria el procés de bioassecatge, que permet reduir la humitat del material de rebuig i, per tant, el volum final dels residus. La directora de l'ARC també va subratllar l’elevada eficiència energètica del centre –s’aprofitaria el 75% de la calor de la incineració per generar electricitat– i va remarcar que la planta seria autosostenible.
“Neguit” a Sant Julià de Ramis
Dies després de la presentació del projecte, l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va expressar públicament el seu “neguit” pel projecte. En aquest sentit, el riu Ter era l’única separació entre el complex i una part del municipi, “molt més densament poblat que el nucli de Campdorà”. Després de diverses reunions amb representants de l’ARC es va acordar crear una comissió de seguiment amb la participació dels diversos partits i les associacions del municipi.
A Campdorà el projecte suposava enderrocar una casa i una granja de 1.500 porcs d’engreix. També hi havia una segona casa oficialment no afectada però amb un talús que arribava a pocs metres de la finca. Segons havia publicat el Diari de Girona, feia més d’un any i mig que l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), havia comunicat als veïns de Campdorà els detalls del projecte, per bé que els havia demanat “silenci” per evitar una gran campanya d’oposició i rebuig. Tot i que no hi havia acord entre els habitants del nucli, es plantejaven compensacions com ara permetre edificar en zones actualment no permeses, tenir preferència als futurs llocs de treball del complex o no pagar la taxa de residus ni la factura de la llum.
Una “modernització” per esquivar la moratòria
En unes jornades celebrades a la Cambra de Comerç de Girona a final de juny, el regidor Enric Pardo va admetre que el complex es construiria a Campdorà, ja que era “l’única opció”. I és que el Parlament de Catalunya l’any 2000 havia aprovat una moratòria a la construcció d’incineradores i tant l’ARC com l’Ajuntament consideraven que no se’n plantejava cap de “nova”, sinó una “reforma de l’actual”. D’aquesta manera es podia esquivar la moratòria i complir el Pla estratègic de residus del Gironès (2006) que apostava per “adequar tecnològicament la incineradora” i habilitar tractaments complementaris que permetessin millorar el tractament de la recollida selectiva.
Per a la Confederació Ecologista Independentista el projecte incomplia clarament la moratòria. El seu portaveu, Nani Huertos, el titllava de “frau polític” i “projecte vergonyós”. En les jornades de la Cambra el portaveu ecologista va afirmar que el nou complex apostava per un model “antiecològic” i que la solució passava per augmentar els nivells de recollida selectiva i evitar la incineració.
El ple inicia la tramitació
El ple municipal de l’Ajuntament de Girona va aprovar el 8 de setembre la tramitació prèvia a la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) i al Pla especial del futur complex de tractament de residus de Campdorà. El tràmit no va tenir el suport de l’oposició, que hi va votar en contra (Convergència i Unió, CiU) o s’hi va abstenir (Partit Popular, PP). Segons el portaveu convergent, Carles Puigdemont, es tractava d’un “despropòsit i un abús” situar el complex a Campdorà i va apuntar que seria millor emplaçar-lo en un polígon industrial d’algun altre municipi del Gironès. Per la seva banda, la regidora popular, Concepció Veray, va demanar més informació, ja que va considerar que no tenia clar si l’espai i el projecte eren idonis.
El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Joan Pluma (PSC), va respondre que cap altre municipi havia proposat acollir les instal•lacions. “És raonable i normal, si no hi ha alternativa proposada, que la capital faci la proposta", va afirmar.
Malgrat que l’acord entre Generalitat i consistori era total, els veïns de Campdorà no acabaven de veure gens clar el projecte. En aquest sentit, a mitjan novembre la plataforma Campdorà Té Veu va acusar l’Ajuntament de Girona de convertir el nucli “en l’abocador de deixalles de la resta de ciutadans del Gironès”. A més, veien amb preocupació que la instal•lació també pogués arribar gestionar brossa d’altres comarques. Segons va explicar el president de l’entitat, Albert Jordà, havien “aguantat fins ara” la incineradora i la depuradora, però havien decidit “no mantenir el silenci” pel que feia al nou complex. Les previsions de l'Agència de Residus de Catalunya era poder-la posar en funcionament el 2013.
Més informació
www.arc.cat
Dies després de la presentació del projecte, l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va expressar públicament el seu “neguit” pel projecte. En aquest sentit, el riu Ter era l’única separació entre el complex i una part del municipi, “molt més densament poblat que el nucli de Campdorà”. Després de diverses reunions amb representants de l’ARC es va acordar crear una comissió de seguiment amb la participació dels diversos partits i les associacions del municipi.
A Campdorà el projecte suposava enderrocar una casa i una granja de 1.500 porcs d’engreix. També hi havia una segona casa oficialment no afectada però amb un talús que arribava a pocs metres de la finca. Segons havia publicat el Diari de Girona, feia més d’un any i mig que l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), havia comunicat als veïns de Campdorà els detalls del projecte, per bé que els havia demanat “silenci” per evitar una gran campanya d’oposició i rebuig. Tot i que no hi havia acord entre els habitants del nucli, es plantejaven compensacions com ara permetre edificar en zones actualment no permeses, tenir preferència als futurs llocs de treball del complex o no pagar la taxa de residus ni la factura de la llum.
Una “modernització” per esquivar la moratòria
En unes jornades celebrades a la Cambra de Comerç de Girona a final de juny, el regidor Enric Pardo va admetre que el complex es construiria a Campdorà, ja que era “l’única opció”. I és que el Parlament de Catalunya l’any 2000 havia aprovat una moratòria a la construcció d’incineradores i tant l’ARC com l’Ajuntament consideraven que no se’n plantejava cap de “nova”, sinó una “reforma de l’actual”. D’aquesta manera es podia esquivar la moratòria i complir el Pla estratègic de residus del Gironès (2006) que apostava per “adequar tecnològicament la incineradora” i habilitar tractaments complementaris que permetessin millorar el tractament de la recollida selectiva.
Per a la Confederació Ecologista Independentista el projecte incomplia clarament la moratòria. El seu portaveu, Nani Huertos, el titllava de “frau polític” i “projecte vergonyós”. En les jornades de la Cambra el portaveu ecologista va afirmar que el nou complex apostava per un model “antiecològic” i que la solució passava per augmentar els nivells de recollida selectiva i evitar la incineració.
El ple inicia la tramitació
El ple municipal de l’Ajuntament de Girona va aprovar el 8 de setembre la tramitació prèvia a la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) i al Pla especial del futur complex de tractament de residus de Campdorà. El tràmit no va tenir el suport de l’oposició, que hi va votar en contra (Convergència i Unió, CiU) o s’hi va abstenir (Partit Popular, PP). Segons el portaveu convergent, Carles Puigdemont, es tractava d’un “despropòsit i un abús” situar el complex a Campdorà i va apuntar que seria millor emplaçar-lo en un polígon industrial d’algun altre municipi del Gironès. Per la seva banda, la regidora popular, Concepció Veray, va demanar més informació, ja que va considerar que no tenia clar si l’espai i el projecte eren idonis.
El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Joan Pluma (PSC), va respondre que cap altre municipi havia proposat acollir les instal•lacions. “És raonable i normal, si no hi ha alternativa proposada, que la capital faci la proposta", va afirmar.
Malgrat que l’acord entre Generalitat i consistori era total, els veïns de Campdorà no acabaven de veure gens clar el projecte. En aquest sentit, a mitjan novembre la plataforma Campdorà Té Veu va acusar l’Ajuntament de Girona de convertir el nucli “en l’abocador de deixalles de la resta de ciutadans del Gironès”. A més, veien amb preocupació que la instal•lació també pogués arribar gestionar brossa d’altres comarques. Segons va explicar el president de l’entitat, Albert Jordà, havien “aguantat fins ara” la incineradora i la depuradora, però havien decidit “no mantenir el silenci” pel que feia al nou complex. Les previsions de l'Agència de Residus de Catalunya era poder-la posar en funcionament el 2013.
Més informació
www.arc.cat
Gironès