Divendres 20 d ' Octubre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
INCENDIS FORESTALS AL SECÀ DE PONENT
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2009

Els ambients de secà de les terres de ponent pateixen molt el foc de la temporada d’incendis de 2009, ja que es cremen més de 7.200 ha, 5.700 de les quals en un sol incendi declarat a Agramunt que va afectar tres comarques. La major part dels incendis a les terres de Lleida tenen lloc en els camps de conreu de secà, durant els treballs de la sega, la qual cosa provoca pèrdues de collites, així com un considerable malestar en el sector agrari. El març de 2010 el Departament d’Agricultura aprova els ajuts als damnificats, amb un mínim de 4.000 €, i es planifiquen noves mesures per evitar els incendis en els secans.


2009 va ser un any especialment destacat pels incendis forestals a Catalunya. Amb 8.829 ha cremades en 2.827 incendis, va ser l’estiu més complicat des de 2005. I és que el de 2009 va ser un estiu advers des del punt de vista meteorològic, amb fortes i llargues onades de calor des de final de juny i episodis de vents de component sud. També va contribuir a aquest resultat la simultaneïtat d’incendis –un fet crític per la distribució d’efectius de bombers al territori–. Així, per exemple, el 2 de juliol es van declarar 44 incendis a Catalunya.

A més de l’INCENDI D’HORTA DE SANT JOAN, la campanya d’incendis de 2009 va tenir un capítol destacat a les Terres de Lleida, amb incendis inèdits en extensió i virulència que van acaparar un 80% de la superfície cremada del Principat. En total, en l’àmbit van tenir lloc 177 incendis que van cremar unes 7.200 ha (vegeu Taula 1). El 2007 es van cremar 182 ha i el 2008 només 18.

Una particularitat dels incendis forestals a les terres de Lleida és que aquests van afectar especialment la vegetació agrícola, i concretament els camps de cereals de secà. Els incendis més importants es van produir a final de juny i començament de juliol després que diverses onades de calor assequessin el cereal coincidint amb l’inici de la sega dels camps. Els professionals del sector atribuïen la proliferació d’incendis a l’excel•lent collita d’aquell any. A l’agost, un cop acabada la sega, els incendis van ser de menor intensitat.

 
Incendis
Data ha Tipus de vegetació
La Donzell d’Urgell 17 juliol 5.700 agrícola
Plans de Sió 17 juliol 314 agrícola
Balaguer 14 juny 311 agrícola
Montcortès 1 juliol 232,5 agrícola
Les Oluges 2 juliol 212,9 forestal
Vilamajor 3 juliol 177,8 agrícola
Oliola 2 juliol 118,7 agrícola
Pujalt* 24 juliol 90 agrícola
Rocafort de Queralt* 23 juliol 49,8 agrícola
Nalec 2 juliol 46,2 agrícola
Vilanova de l’Aguda 2 juliol 46 agrícola
Sant Ramon 24 juny 36,5 forestal
Portella 27 maig 26 forestal
Soses 14 juny 25 agrícola

* Tot i ser fora de l’àmbit administratiu de les terres de Lleida, formen part de l’àmbit geogràfic dels secans de ponent
Font: Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

Mesures contra els incendis
Davant la situació d’alt risc d’incendi, els dies 3 i 4 de juliol, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DIRIP) va demanar extremar les mesures de precaució i va prohibir l’ús de maquinària agrícola (màquines recol•lectores de cereal i màquines empacadores de palla) durant les hores de major insolació (entre les dues i les cinc de la tarda) a set comarques de Catalunya (Noguera, Urgell, Segrià, Segarra, Solsonès, Garrigues i Bages).

La prohibició va revoltar els pagesos i alcaldes afectats. Unió de Pagesos (UP) va considerar inacceptable que el DIRIP prohibís segar, ja que això perjudicava directament la collita, perquè el cereal s’havia de recol•lectar en hores i dies concrets, quan l’ambient és menys humit, per tal d’aprofitar millor el gra. A més, trobava inadmissible que Interior fes pública la decisió amb tant poca antelació. El sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), per la seva banda, va acusar el Govern de prendre mesures precipitades.

Ambdós sindicats agraris denunciaven una espiral persecutòria contra el sector agrari. La Diputació de Lleida, per la seva banda, també va criticar la mesura, i el seu president, Jaume Gilabert, va demanar a la Generalitat que promogués mesures preventives en lloc de prohibir l’activitat agrària.

Uns dies abans havia tingut lloc una reunió d’urgència a la seu del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) amb representants del mateix Departament, del d’Interior, Bombers i de les organitzacions agràries, en la qual es va acordar l’elaboració d’un document de mesures preventives per minimitzar els efectes de possibles incendis en camps de conreu. Aquestes mesures eren netejar la maquinària més d’un cop al dia, portar la pinta de la segadora una mica enlairada per evitar que piqués amb les pedres, dur sempre un extintor i aigua al tractor per apagar les brases i disposar d’un telèfon mòbil amb els números d’emergència necessaris en cas d’incendi.

L’incendi de la Donzell d’Urgell, el més virulent dels deu darrers anys
L’incendi més important de tot Catalunya respecte de la superfície afectada de la campanya d’estiu del 2009 va ser el que es va originar a la Donzell d’Urgell (Agramunt, Urgell) el 17 de juliol, i que va cremar en poc més de 24 hores 5.700 ha, un 65% de les quals de vegetació agrícola. A més a més, un veí de Guissona (Segarra) de 86 anys va perdre la vida com a conseqüència d’aquest incendi. Va ser l’incendi més important de les comarques de Lleida en deu anys.

L’incendi, empès pel fort vent que bufava a la zona, va travessar la Noguera i va arribar fins a Biosca, a la Segarra. El foc es va estendre en diversos fronts en funció de com va anar bufant el vent, que va conduir les flames cap als pallers i el terreny agrícola. Els Bombers de la Generalitat van treballar amb més de setanta dotacions terrestres i deu mitjans aeris per estabilitzar el perímetre i evitar revifalles a l’interior, i els veïns hi van col•laborar apartant els materials combustibles del camp. El foc va calcinar pallers i coberts, així com vuit masies deshabitades de la zona. Els municipis afectats van ser Agramunt (Urgell), Cabanabona, Oliola i Vilanova de l’Aguda (Noguera), i Biosca, Sanaüja i Torrefeta-Florejacs (Segarra). El municipi més afectat va ser Oliola, amb 1.820 ha del seu terme cremades.

La caiguda d’un pal elèctric era la principal hipòtesi d’origen del foc, segons van avançar els Bombers de la Generalitat i més tard va confirmar el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar. Fonts de Fecsa-Endesa, però, van replicar que era impossible determinar la causa de l’incendi. Segons la companyia elèctrica, el seu registre d’incidents va detectar el tall de subministrament elèctric dues hores més tard que es declarés l’incendi. D’aquesta manera, la companyia va assenyalar que el pal elèctric que el Govern va apuntar com a possible origen del foc podria haver caigut durant l’incendi. El responsable del cereal d’UP, Alejandro Domingo, va aprofitar per manifestar que l’acusació als agricultors de ser els culpables del 90% dels incendis agrícoles no tenia fonament.

Compensacions pels incendis i mesures preventives
El DAR va obrir una línia d’ajuts per reparar els danys que va causar el foc. Com a novetat, es va crear per primera vegada una oficina que va dur a terme una atenció personalitzada a tots els usuaris que van declarar afectació i assessorament individualitzat en cadascuna de les sol•licituds d’ajut presentades en tots els processos dels expedients. Es preveia que els afectats pels incendis comencessin a cobrar els ajuts el maig de 2010. Les mesures que es van posar en marxa per ajudar als afectats consistien en un ajut directe de 4.000 € pels danys provocats pel foc, i la possibilitat de sol•licitar plans de millora i crèdits de l’Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA).

L’episodi també va servir per analitzar possibles actuacions de cara a evitar futurs incendis. UP va demanar que s’incrementés el manteniment de les línies d’electricitat, no només a les zones boscoses sinó a totes les zones agrícoles. Els afectats també van reclamar més atenció per a la zona per part de l’Administració, a fi de resoldre dèficits històrics com les deficiències en les xarxa de camins o la manca de punts d’aigua, entre altres mancances. També van demanar una acció conjunta entre les conselleries d’Agricultura, Medi Ambient, Governació i Interior.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/estadistiques_incendis.jsp
www.gencat.cat/interior/emergencies/bombers/index.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame