Dilluns 21 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
INCENDI FORESTAL A HORTA DE SANT JOAN
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2009

L’estiu de 2009 el risc d’incendis a bona part de Catalunya és molt elevat. El dia 20 de juliol es declara un incendi al nord del massís dels Ports, vora Horta de Sant Joan, a la Terra Alta. L’endemà, un reforçament del vent revifa el foc, que crema descontrolat durant quatre dies, mata cinc bombers i s’acosta perillosament a Horta de Sant Joan, primer, i a Prat del Comte, més tard. Dues setmanes després de l’inici de l’incendi, els bombers el poden extingir. S’han cremat més de mil hectàrees, la meitat de les quals dins el Parc Natural dels Ports, i diversos pagesos i empresaris turístics de la zona veuen perjudicada la seva activitat.

Abans de l’estiu de 2009 ja es preveia a Catalunya un elevat risc d’incendi, com a conseqüència de les ventades de l’hivern anterior (TEMPORAL DE VENT), que havien tombat nombrosos arbres, i d’una primavera amb una pluviometria mitjana que havia permès que el sotabosc creixés considerablement a bona part del país. Amb aquests condicionants de risc, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DIRIP) va dur a terme un pla de neteja dels boscos durant la primavera anterior, amb la contractació de mil persones durant tres mesos.

Però, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), l’estiu va ser sec a bona part de Catalunya (amb precipitacions inferiors al 90% de la mitjana) i molt sec (precipitacions inferiors al 30%) a bona part de la façana litoral i prelitoral. En zones de les Terres de l’Ebre, la primavera i l’estiu hi van ser especialment secs i alguns indrets van recollir la meitat de les precipitacions habituals.

En arribar el juliol, es va constatar que les mesures preventives no eren suficients per contrarestar un risc d’incendi tan elevat. Així, el 17 de juliol, es va declarar el primer gran incendi de la temporada vora el poble de Donzell d’Urgell (Agramunt), a la comarca de l’Urgell, que durant dos dies va cremar 5.055 ha de camps, rostolls i bardisses en aquesta comarca, la Noguera i la Segarra, i va provocar una víctima mortal.

Es declara un incendi als Ports
Poques hores després que s’extingís l’incendi d’Agramunt, el dia 20 al vespre es va declarar un incendi al nord del massís dels Ports. Més concretament, el focus de l’incendi va ser vora el torrent conegut com el barranc dels Cubars, entre Horta de Sant Joan (Terra Alta) i Paüls (Baix Ebre), en una zona encinglerada i boscosa. Aquella nit, l’incendi va cremar unes 100 ha i, gràcies a l’absència de vent, avançava a poc a poc i semblava que els bombers el podrien controlar aviat.

Però l’endemà, dia 21, a la tarda, el foc es va revifar amb un reforçament del vent de garbí, que arribava als 80 km/h, i una humitat relativa molt baixa, inferior al 20%. El foc va travessar el riu Canaletes i la carretera T-330 (d’Arnes a Prat del Comte), i va arribar a 1 km escàs de la població d’Horta de Sant Joan, escampant el neguit entre els seus veïns. Un canvi brusc en la direcció del vent va atrapar un grup de bombers del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) entre un cingle i el barranc dels Cubars, en un lloc on només s’hi podia arribar a peu per causa del relleu tan accidentat que hi domina. L’operació de rescat va resultar impossible. Quatre dels sis bombers van morir i els altres dos van resultar greument ferits, un dels quals va morir al cap de pocs dies a l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Aquell dia les hectàrees cremades havien arribat a 800. Els bombers de la Generalitat hi van enviar més efectius i mitjans aeris i van rebre el suport de bombers de València i Aragó, així com de la Unidad Militar de Emergencias del Ministeri de Defensa.

Alguns veïns de la zona i els alcaldes d’Horta, Àngel Ferràs (de Convergència i Unió, CiU) i d’Arnes (Terra Alta), Xavier Pallarès (CiU), van acusar els caps dels bombers de descoordinació i relaxació en el moment de la revifada del foc. El cap de Bombers de la Generalitat es va defensar immediatament, argumentant que, si no s’havien vist hidroavions i helicòpters aquella tarda, era perquè les fortes ratxes de vent “els haurien llançat contra les muntanyes”. Els sindicats Comissions Obreres (CC.OO) i Unió General de Treballadors (UGT) també es van mostrar indignats per les acusacions que havia rebut el cos de bombers. Així mateix, Joan Boada (d’Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), secretari general del DIRIP, va afirmar que en cap cas els bombers havien donat el foc per controlat i que els mitjans terrestres havien continuat treballant, com els homes mateixos que van morir.

Els màxims representats del Govern català es van desplaçar a Horta de Sant Joan per seguir els fets de prop i donar ple suport a la tasca dels bombers. L’endemà, diversos dirigents de CiU, com Artur Mas o Duran i Lleida, es reunien amb diversos veïns d’Horta i els asseguraven que demanarien una investigació sobre els fets.

El dia 22 el foc va tornar a revifar a la vall del riu Canaletes i va avançar cap al NE, en direcció a Prat de Comte (Terra Alta), allunyant-se d’Horta, i guiat per un vent fort i sec que va dificultar les tasques d’extinció. L’SMC havia alertat d’una onada de calor, que va arribar al seu punt àlgid els dies 22 i 23 de juliol, amb temperatures extremes (com els 39,9ºC d’Horta de Sant Joan), i que es va allargar fins a final de mes. Els bombers van aconseguir aturar l’avançada del foc a 3 km de Prat del Comte, però continuava cremant en llocs inaccessibles per terra.

El dia 23 el vent va encalmar, el perímetre del foc va quedar estabilitzat i els bombers es van poder dedicar a remullar les zones cremades per evitar cap revifada. L’endemà al matí, els bombers van poder anunciar que el foc estava en fase de control. Tot i així, encara sota l’onada de calor, es van anar produint diversos incendis que, tot i ser de petites dimensions, van mantenir en risc extrem d’incendi el 90% del territori català fins a final de mes, i la Generalitat va haver de tallar l’accés a diversos massissos. De fet, no va ser fins al dia 3 d’agost que es va poder considerar definitivament extingit l’incendi dels Ports.

Segons un estudi fet pel cos d’agents rurals, l’incendi es va originar per culpa d’un llamp que havia caigut sis dies abans, que havia deixat brases latents fins que les condicions meteorològiques extremes del dia 20 van encendre les primeres flames.

El dia 28 de juliol el conseller Joan Saura va comparèixer a petició pròpia davant la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana, per donar explicacions sobre l’incendi i va reafirmar que no hi havia hagut descoordinació i que els únics culpables de la mort dels bombers havien estat el foc, unes condicions meteorològiques extremes i una orografia molt complicada. Els partits de l’oposició continuaven qüestionant les afirmacions del conseller i unes setmanes més tard, els familiars de quatre de les cinc víctimes mortals van personar-se com a acusació particular en el cas instruït pel jutjat de Gandesa sobre la mort dels bombers (que es trobava sota secret de sumari), ja que tampoc no confiaven en les explicacions que havien rebut per part del conseller.

Repercussions econòmiques
L’incendi va afectar diverses finques agrícoles (sobretot oliveres i ametllers) i ramaderes, i l’alcalde d’Horta i representants d’Unió de Pagesos (UP) van reclamar al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) ajudes directes als pagesos. També es van mostrar molestos i patien pel seu bestiar perquè no se’ls va deixar accedir a les finques fins al cap d’uns dies. Durant els dies de l’incendi i els dies posteriors, l’afluència de turistes (una de les principals fonts d’ingressos de la zona) es va reduir i, fins i tot, es van cancel•lar diverses reserves. Per això, a principi d’agost, la Cambra de Comerç de Reus va anunciar que promouria un pla estratègic per impulsar la marca comercial i turística d’Horta de Sant Joan, a fi de pal•liar la mala imatge que havia quedat del poble arran dels focs. Tot i així, al cap d’un parell de setmanes, els empresaris turístics ja van notar certa reactivació de l’activitat.

A més, a mitjan agost, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona va editar un catàleg sobre els paisatges i els monuments d’Horta de Sant Joan, amb l’objectiu de transmetre la situació de normalitat del municipi, ja que els principals elements d’interès turístic no van resultar afectats pel foc. A final d’agost, la Cambra de Comerç de Tortosa també es va reunir amb l’alcalde i empresaris del poble i van acordar establir àmbits de promoció i coordinar les actuacions que les diverses administracions fan al municipi per potenciar els actius comercials i turístics.

Repercussions ambientals
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar (ICV), va informar que, en total, el foc havia cremat 1.140 ha. D’aquesta superfície, 587 ha es trobaven dins del Parc Natural dels Ports, del qual representaven un 1,4% de l’extensió. La pràctica totalitat de la superfície cremada també formava part de la XARXA NATURA 2000 i d’una zona d’especial protecció de les aus (ZEPA). Segons Boada, una “nota positiva” era que la majoria d’arbres cremats eren pins blancs, amb capacitat per regenerar-se sols, cosa que facilitaria la recuperació d’aquest paisatge. El director de l’Ecomuseu dels Ports, Salvador Carbó, mostrava una opinió semblant i defensava que l’incendi no havia comportat cap catàstrofe ambiental, ja que s’havia produït en una zona perifèrica del parc i no havia arribat a les cotes més altes.

A final d’agost l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va començar uns treballs de neteja del riu Canaletes i els torrents que hi conflueixen. Aquests treballs havien de durar tres mesos i consistien en la retirada dels arbres cremats i la creació de barreres vegetals, per reduir el risc que una pujada del nivell del riu provoqués una inundació i l’erosió dels terrenys calcinats, respectivament. Segons l’ACA, l’actuació, que costaria 80.000 €, preservaria la vegetació amb capacitat de rebrotar i ajudaria a preservar els espais fluvials. A més, el DIRIP reconstruiria una bassa privada que havia estat molt utilitzada per l’extinció del foc, i el DAR donaria ajuts als propietaris dels conreus cremats. Entre aquestes i altres actuacions, la Generalitat invertiria fins a 5 MEUR en la restauració de la zona cremada.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Terra Alta