Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
GOSSERA AL PARC DE L’ORENETA (BARCELONA)
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2009

L’octubre de 2008 l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona tria el Parc de l’Oreneta com a ubicació de la futura gossera. Les protestes veïnals, recollides pels grups polítics de l’oposició, aturen el projecte i obren un debat en el qual es prenen en consideració altres possibles emplaçaments per a l’equipament. Finalment, el setembre de 2009 l’Ajuntament decideix canviar-ne la localització per un solar a Montjuïc, entre el cementiri i l’Institut Botànic.

L’actual gossera de Barcelona, situada a la carretera de l’Arrabassada, data dels anys setanta, i les instal•lacions, ja obsoletes, no es rehabiliten ni es posen al dia des del 2003, quan l’Ajuntament de Barcelona va prometre cercar una nova ubicació per a l’equipament, excessivament saturat des de la prohibició de sacrificar els animals perduts o abandonats a la via pública en aplicació de la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals.

Aquest centre va acollir i atendre durant el 2008 fins a 1.501 animals, dels quals 832 van ser adoptats i 542 van ser retornats als seus propietaris, mentre que 65 exemplars (agressius o bé amb malalties infeccioses) van ser sacrificats.

A final de juliol de 2008 la regidora de Medi Ambient i cinquena tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol, d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), qualificava la recerca d’un nou emplaçament per a la gossera municipal d’urgència política, i afirmava que s’estava treballant amb un total de tretze alternatives de localització per al nou equipament, tant a Barcelona com a l’àrea metropolitana.

L’Ajuntament es decanta pel Parc de l’Oreneta
Mayol va anunciar a final d’octubre de 2008 que el nou centre d'acollida d'animals de companyia (CAAC) es construiria en terrenys municipals al costat del Parc de l'Oreneta, al barri de Pedralbes, en un espai situat al nord de la ronda de Dalt i a tocar del PARC DE COLLSEROLA. La proposta de l'Ajuntament ocuparia uns 17.000 m2 de superfície, amb un equipament amb capacitat per a 250 gossos i 200 gats i un pressupost previst de 9 MEUR, i es preveia tenir-lo enllestit per al 2011. Mayol va destacar que els criteris emprats per escollir el lloc havien estat la bona accessibilitat i l’escassa densitat de població de la zona.

El projecte constava d’una zona d'allotjament per als animals, una àrea de passeig a l'aire lliure, una zona d'oficines i clínica veterinària, i una àrea per a activitats educatives adreçades a escoles i particulars. La proposta incorporava mesures especials per reduir l’impacte acústic en la zona. La intenció de l’Ajuntament era mantenir en funcionament la gossera de l’Arrabassada com a suport del nou centre en casos de saturació.

Immediatament, el cap del grup municipal de Convergència i Unió (CiU), Xavier Trias, va criticar l’elevat pressupost del nou CAAC, i va rebatre que costava quatre vegades més per animal que el que acabava de construir el Consell Comarcal del Barcelonès a Badalona.

Oposició al projecte i debat d’alternatives
A final de gener de 2009 el ple de l’Ajuntament va rebutjar una proposta presentada per CiU i el Partit Popular (PP) contra la ubicació de la gossera, fonamentada en les possibles molèsties per males olors i soroll, i per la proximitat a les escoles privades Aula, Betània-Patmos i Costa Llobera. La proposta del govern municipal tenia el suport condicionat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que demanava que no es descartessin altres localitzacions i que també es mostrava crítica amb l’elevat cost de l’equipament.

Les dues associacions de veïns afectades (Can Caralleu i Nord de Pedralbes) i els col•legis privats de la zona van mostrar la seva oposició al projecte. Un grup de representants de l'escola Aula, encapçalats pel president del Banc Sabadell, Josep Oliu, en representació dels pares d'alumnes, es va reunir amb l'alcalde, Jordi Hereu, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), per demanar-li la retirada de la proposta per motius urbanístics i ambientals. L'escola, que va contractar el bufet d’advocats Roca Junyent per elaborar al•legacions contra el CAAC, va proposar com a emplaçament alternatiu el barri de Vallbona, a Nou Barris, on estava previst desenvolupar una de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL BARCELONÈS.

Des de l’equip de govern, Francesc Narváez (PSC) justificava les reticències dels partits a l’oposició en el fet que la ubicació triada es trobava en una zona privilegiada de la ciutat. Per la seva banda, CiU, ERC i PP proposaven emplaçaments alternatius, com ara Can Calopa, en terrenys municipals a Collserola on es conreaven vinyes, o bé a tocar del CAAC de Badalona, en uns terrenys actualment ocupats per un abocador.

Mayol es va reunir per separat amb els diferents grups municipals per intentar consensuar un projecte comú per a la CAAC, encara que no es va assolir cap acord definitiu. L’opció de Can Calopa era la que tenia més opcions de prosperar, atès que es trobava dins el terme, el solar era de propietat municipal, no tenia edificacions properes i tenia el vistiplau de l'oposició.

L’arquitecta que va dissenyar el projecte, Dolors Ylla, va aprofitar la reunió de la Comissió d'Urbanisme del districte de les Corts de principi de febrer per defensar la seva proposta, afirmant que el cost del CAAC només es reduiria un 10% si s’allunyava de les zones habitades, i va garantir que es mantindria un corredor verd d’entre 8 i 18 m entre l’equipament i l’escola Aula, que serviria de camí d’accés a Collserola. El projecte ja havia rebut llavors unes 600 al•legacions, bàsicament centrades en les possibles molèsties acústiques que podia generar l’equipament, que l'Ajuntament es va comprometre a resoldre en el termini d’un mes.

Les protectores d’animals demanen una ràpida solució
A principi de març els portaveus d’unes 150 entitats de protecció dels animals van reclamar que es tirés endavant el projecte de CAAC al Parc de l’Oreneta de forma urgent, ateses les males condicions del centre de l’Arrabassada, a la vegada que demanaven l’arranjament d’aquest centre antic mentre duressin les obres.

Les protectores van criticar el paper dels partits de l’oposició, alhora que negaven que el nou equipament fos massa costós, i afirmaven que no comportaria molèsties als veïns. Eduardo Anselmi, d'Allibera!, considerava que el procés s’havia "polititzat en excés".

L’11 de març la Comissió de Govern va aprovar el pla especial urbanístic (PEU) del projecte, però aquest va ser rebutjat una setmana després en la Comissió d’Urbanisme, davant l’oposició de la resta de grups municipals.

Jordi Portabella, portaveu d’ERC, va afirmar que no donaven suport al PEU i que descartaven definitivament el Parc de l’Oreneta com a ubicació del futur CAAC, en considerar que era un espai lliure associat al futur Parc Natural de Collserola que calia preservar i on no es podia edificar, extrem que va ser rebutjat per Imma Mayol, que va assegurar que el solar estava qualificat com a equipament. Portabella va proposar, tanmateix, fins a set noves localitzacions alternatives, tres de les quals a Sarrià (Santa Eulàlia, Pomaret i Carles Riba).

Montjuïc, emplaçament definitiu
A mitjan mes de setembre de 2009, l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona va acordar amb ERC que finalment el CAAC se situaria a Montjuïc, en un solar situat al passeig del Migdia, entre el cementiri i l’Institut Botànic, que no havia estat tingut en compte per cap de les alternatives d’emplaçament estudiades anteriorment.

El terrenys, unes 1,8 ha ocupades per un viver municipal, estaven qualificats com a zona verda, fet que obligava a modificar el Pla general metropolità (PGM) i a requalificar els terrenys com a sòl d’equipaments. El nou CAAC estaria com a mínim a 500 m de l’habitatge més proper i no afectaria tampoc cap escola. L’Ajuntament tenia previst fer una nova convocatòria de concurs per al nou projecte, que seguiria a grans trets les característiques de l’anterior.

Les protectores d’animals van rebre positivament l’acord, tot i lamentar-ne el retard. Pel que fa als altres grups polítics, CiU va donar-hi suport amb matisos i el PP no s’hi va mostrar en contra.

Per la seva banda, les associacions de veïns dels barris de Can Clos i el Poble Sec, i el Centre d'Estudis de Montjuïc, van criticar la proposta, que a parer seu vulnerava l’acord de no incloure més equipaments a Montjuïc fins que no estigues aprovat el PLA D’USOS DE LA MUNTANYA, i van remarcar que afectava una àrea d’interès natural. El gerent del districte de Sants-Montjuïc, Josep Sans, va recordar que el procés comportava un canvi de planejament, que es pensava coordinar amb el Pla d’usos, i que es compensaria la zona verda perduda amb un solar similar també a Montjuïc.

La previsió era que es podrien iniciar les obres el primer trimestre de 2011 i que el CAAC entraria en funcionament el 2013.

Pel que fa al solar del Parc de l’Oreneta, a final de setembre es va saber que l’Ajuntament estava preparant un PEU per ubicar-hi una escola d’educació especial i una residència per a persones grans.

Més informació
www.aspb.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès