Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL
Obres del FEIL a Anglès Foto: Moisès Jordi
Xavier Crehuet
Actualitzat a 31/12/2009

El Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) finança 3.935 projectes dels ajuntaments catalans per reactivar l’economia i crear ocupació. Els projectes planificats s’han d’executar durant el 2009 i són principalment de millora d’espais públics urbans i de construcció i rehabilitació d’equipaments. El repartiment dels 1.275,9 MEUR del FEIL a Catalunya segueix un criteri proporcional a la població que provoca grans obres a les ciutats i actuacions amb menys pressupost als pobles.


El Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) és un fons extraordinari integrat en el Pla espanyol per a l’estímul de l’economia i l’ocupació, conegut també com a Plan E. El FEIL es va aprovar al Consell de Ministres del 28 de novembre del 2008. El termini de presentació de projectes per part dels ajuntaments va durar sis setmanes, fins al 24 de gener del 2009.

Un pla per reactivar l’economia
Els objectius del Govern espanyol eren reactivar l’economia a curt termini en un context de crisi econòmica (HABITATGE. CRISI), a partir del manteniment i de la generació d’ocupació en el sector de la construcció, afavorint la viabilitat de petites i mitjanes empreses centrades en activitats annexes a la construcció, i millorant les infraestructures municipals. Així doncs, es pretenia fomentar l’obra pública, i els ajuntaments eren els encarregats d’aplicar-ho.

Els projectes finançats havien de ser de competència municipal, sense planificar i l’execució havia de tenir lloc durant el 2009. Cada projecte no podia superar els 5 MEUR i se’n pagava el total de l’actuació. Les inversions recomanades giraven entorn de la rehabilitació o millora d’espais públics urbans, la millora de l’abastament d’aigua, la conservació del patrimoni municipal i històric, l’eficiència energètica, la promoció del turisme, la supressió de barreres arquitectòniques, i la construcció o rehabilitació d’equipaments socials, sanitaris, funeraris, educatius, culturals o esportius, entre altres obres.

En el moment que s’adjudicava un projecte a una empresa, el Ministeri d’Administracions Públiques (MAP) ingressava a l’ajuntament el 70% de l’import total i el 30% restant es pagava una vegada s’acabava l’obra. El MAP repartia el fons als ajuntaments segons un criteri proporcional a la població, concretament de 177 € per habitant.

Es van validar un total de 3.935 projectes a tot Catalunya, 2.342 a la província de Barcelona, 648 a la província de Girona, 436 a la província de Lleida i 509 a la província de Tarragona. Dels 946 municipis catalans només la Quar (Berguedà) i Arres (Val d’Aran), els dos amb menys de cent habitants, no van presentar propostes. De totes les obres, només seixanta es van haver de prorrogar, i la resta van acabar en el termini previst.

Els projectes presentats eren, sobretot, de rehabilitació o millora d’espais públics urbans (31,79%), equipaments i infraestructures de serveis bàsics (28,89%) i la construcció o rehabilitació d’equipaments socials, sanitaris, funeraris, educatius, culturals o esportius (25,8%).

Invertir per crear ocupació
El FEIL tenia assignat a Catalunya una inversió de 1.275,9 MEUR. Per províncies, Barcelona tenia reservats 943,7 MEUR, Girona 124,9 MEUR, Lleida 73,2 MEUR i Tarragona 134,1 MEUR. Les sol•licituds havien d’incloure una comptabilització del nombre de persones ocupades i aquest era un dels indicadors que decantaven la balança en el moment d’adjudicar les obres. De fet, es preveia generar una ocupació directa d’unes 41.000 persones, que per províncies es repartien en 29.100 a Barcelona, 4.800 a Girona, 2.500 a Lleida i 4.400 a Tarragona. Finalment es van superar les expectatives i es van crear uns 60.000 llocs de treball.

En referència a altres efectes del FEIL a l’economia, la iniciativa va salvar la licitació d’obra pública a Catalunya segons un informe del Grup de Treball d’Infraestructures (GTI-4), format per la Cambra de Comerç de Barcelona, la patronal Foment del Treball, el Cercle d'Economia i el RACC. Concretament, durant el primer semestre del 2009 va caure un 7%, quan sense el FEIL la baixada es calculava que seria aproximadament d’un 48%.

Grans projectes a les ciutats
Tenint en compte el criteri poblacional com a indicador per distribuir els diners, les grans ciutats com ara Barcelona, amb 302 actuacions, van gaudir de fortes inversions. A Sabadell es van aprovar els 118 projectes presentats per l’Ajuntament, per un import de 35,7 MEUR, que van ocupar unes 2.000 persones. Entre les obres programades a Sabadell, hi destacava la urbanització vial del camí de Can Quadres, la rehabilitació i millora de la mobilitat d’un tram de la Gran Via, la urbanització vial de la connexió entre Sabadell i Barberà del Vallès i també la construcció d’aparcaments, entre moltes altres.

A Figueres es van tramitar deu projectes valorats en 7,2 MEUR. A la capital de l’Alt Empordà es va aprofitar el FEIL per executar obres com ara els nous vestidors del camp de futbol municipal de Vilatenim, el nou vial d’accés al barri de l’Olivar Gran, la construcció de dues piscines exteriors o la millora de l'accessibilitat de vianants i de seguretat viària a la ronda Sud.

La ciutat de Lleida tenia 22,5 MEUR per gastar en els 21 projectes. El nou col•lector a Gardeny, el Centre Cívic de la Bordeta o la construcció de l’escola bressol de Raimat eren algunes de les actuacions a la capital del Segrià. A Reus es va aprofitar el FEIL per executar dinou obres com ara la reforma de la vorera de la carretera de Castellvell, els poliesportius lleugers a les escoles Alberich i Casas i Ciutat de Reus o la recollida pneumàtica.

Als pobles, obres amb menys pressupost
Pel mateix criteri poblacional de repartiment de les subvencions, els ajuntaments amb menys població gaudien d’inversions menors. Així doncs, al Pont de Suert (Alta Ribagorça) els tres projectes, amb un pressupost de 427.000 €, eren l’enllumenat públic del sector Doctor Saura, la rehabilitació de l’Ajuntament Vell i l’obertura de pas al carrer Major.

Com que no podien estar planificats, es finançaven projectes no previstos a curt termini. A Fontcoberta (Pla de l’Estany) es van gastar els 214.000 € en la creació d’aules d’activitats dirigides al pavelló municipal, l’arranjament de l’aparcament del pavelló i la urbanització del carreró d’escales del Baixant de la Lloca. Per altra banda, a Avià (Berguedà) es van executar cinc actuacions per valor de 373.000 €, la urbanització de tres trams de carrers, la reubicació del bar de l’Ateneu i de la sala d’exposicions, i l’arranjament parcial d’una zona verda.

Valoracions majoritàriament positives
Joan Rangel, delegat del Govern espanyol a Catalunya, va manifestar que es va complir, fins i tot superant les expectatives, l’objectiu de foment i generació de l’ocupació. A més, segons Rangel, la iniciativa va permetre avançar inversions i es va assolir a bastament el propòsit de millorar l’espai públic urbà i els equipaments dels municipis. Rangel creia que la majoria d’ajuntaments van escollir encertadament els projectes.

La gran majoria d’alcaldes catalans es mostraven partidaris del FEIL i de l’oportunitat d’executar totes les obres associades. Un altre denominador comú dels alcaldes era minimitzar les molèsties als veïns provocades per les obres. L’alcalde de Sarrià de Ter (Gironès), Roger Torrent (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), destacava que molts projectes no s’haurien executat a curt termini sense el FEIL, una opinió molt generalitzada també entre els batlles catalans. Els dos únics municipis catalans que no es van acollir al FEIL, però, no es mostraven tan satisfets. L’alcalde d'Arres, Pere Castet (Convergència Democràtica Aranesa, CDA), argumentava la seva negativa a participar-hi per l’alt cost que implicava la redacció del projecte. En la mateixa línia l’Ajuntament de la Quar va explicar que els semblava exigua la xifra de 10.600 € que els corresponia, perquè creien que no seria suficient per contractar el personal extern, com ara aparelladors o arquitectes, que els hauria calgut per redactar els projectes.

Més informació
www.map.es
www.plane.gob.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame