Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT. BARCELONA
Ferrocarril d'alta velocitat. Barcelona Mapa: Montse Ferrés
Marta Sánchez
Actualitzat a 31/12/2009

L’any 2009 es comença a perforar el túnel de sortida de Barcelona cap a França, entre el nus de la Trinitat i Montcada, i a muntar la tuneladora que haurà de perforar el túnel entre les estacions de la Sagrera i Sants passant vora la Sagrada Família. D’altra banda, continuen les mobilitzacions contra el traçat aprovat l’any 2008 i es licita l’estació de la Sagrera, després d’assolir un nou acord de finançament entre les tres administracions involucrades.


Antecedents: 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008

La línia del Ferrocarril d’Ata Velocitat (FAV) a la ciutat de Barcelona, entre el barri de Sants i el de la Sagrera, forma part de la línia ferroviària d’alta velocitat Madrid-Saragossa-Lleida-Tarragona-Barcelona-Frontera francesa. Per a la seva materialització, l’any 2003 l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Foment (MIFO) van constituir el Consorci de l’Alta Velocitat, que seria l’encarregat de coordinar les actuacions urbanístiques a la ciutat referents al FAV i de fer-ne el seguiment. També van crear la Societat Barcelona Sagrera Alta Velocitat SA (SBSAV), un organisme gestor que s’encarregaria de coordinar els treballs i gestionar el sòl públic afectat.

Des de l’any 2003, en què les tres administracions van consensuar un primer traçat del FAV entre les estacions de Sants i la Sagrera, la polèmica sobre el traçat i la seva possible afectació als edificis limítrofs i a la Sagrada Família va ser una constant. Aquest fet no va impedir, però, que el 2007 el Consell de Ministres aprovés l’execució de les obres del túnel del FAV pel centre de la ciutat, que finalment es construiria per sota els carrers de Provença i de Mallorca.

Durant el 2008 es van adjudicar les obres del túnel del Ferrocarril d’Alta Velocitat i se’n van iniciar les obres. Malgrat tot, la Plataforma AVE pel litoral va continuar activa, demanant la suspensió cautelar de les obres i expressant el seu malestar dient que no s’havia tingut en compte els veïns i comerciants de la zona del Clot. L’any va acabar amb previsions que les obres de construcció de l’estació d’alta velocitat de la Sagrera poguessin començar el setembre del 2009.

Continuen les obres del túnel del FAV entre Sants i la Sagrera
A començament de gener de 2009 es preveia que les dues tuneladores de l’AVE iniciarien els treballs en pocs mesos. La primera foradaria els quatre quilòmetres del túnel de sortida de Barcelona cap a França, entre el nus de la Trinitat i Montcada, mentre que la segona (Barcino) s’encarregaria del tram més compromès i llarg per Mallorca, Diagonal i Provença entre les estacions de la Sagrera i Sants passant a prop de la Sagrada Família.

A comenáment de febrer, Adif va començar a muntar la primera tuneladora que a final d’abril excavaria en direcció a Barcelona des de Montcada. En paral•lel, van començar els treballs per desplaçar les dues vies en servei de la línia Barcelona-Granollers-Portbou a la zona del camp de futbol de Vallbona per poder construir el pou per on s’extrauria la tuneladora el 2010. Per la seva banda, s’esperava que la Barcino pogués començar a funcionar al setembre. Malgrat tot, ja s’estaven construint les pantalles del futur túnel al carrer de Mallorca i al voltant de la torre del Fang, i Adif va tallar el trànsit entre Tarradellas i Nicaragua per iniciar les obres de la rampa d’accés al subsòl, on es construiria l’enllaç entre el nou túnel i l’estació de Sants.

A final d’abril, la primera tuneladora es va posar en marxa en direcció al nus de la Trinitat. La galeria no passaria sota cap edifici i prèviament s’havia realitzat una campanya d’inspeccions de l’estat dels 170 edificis i 300 habitatges situats a l’àrea d’influència del túnel. També s’hi havia instal•lat una xarxa de sensors.

D’altra banda, al maig el MIFO va començar a fer el pou que hi havia entre els carrers de Mallorca i de Trinxant i que s’utilitzaria per fer el manteniment de la tuneladora que perforaria el subsòl. Adif planejava amb l’Ajuntament els desviaments necessaris al tram de Mallorca i a la cruïlla amb Padilla. Aquesta operació començaria a l’estiu i una vegada desviats tots els serveis, feina que en el cas de Padilla estava a punt d’acabar.

A mitjan mes d’agost es van iniciar les cates al subsòl veí de la Sagrada Família i va arribar a Barcelona la tuneladora Barcino, que es muntaria al pou obert entre el pont de Bac de Roda i la torre del Fang. Es preveia que a partir del febrer del 2010 ja podria arribar a l’altura de la Sagrada Família. Però a final de novembre es va revisar el calendari, amb la qual cosa la perforació es va postergar fina a principi del 2010 i no a la tardor del 2009. Malgrat tot, els responsables d’Adif insistien que tenien marge de temps per acabar l’obra el 2012.

Impacte de les obres del FAV a la ciutat de Barcelona
A final de gener es van aplicar canvis en els trajectes dels trens de Rodalies per poder dur a terme les obres del FAV a la zona de la Sagrera i la reforma completa de l’estació de Sant Andreu Comtal. Concretament, l’R-2 se substituiria per dues noves línies (R-2 Nord i R-2 Sud) per evitar que els trens del sud passessin per la zona d’obres i per homogeneïtzar les freqüències de pas des de Vilanova. L’R-10 desapareixia i els trens de l’R-1 (Maresme), R-2 Nord i mitja distància (Figueres i Girona) haurien de reduir la marxa, fet que allargaria els trajectes entre 5 i 13 minuts. Renfe ja havia previst quins recorreguts alternatius proposaria si algun problema en les obres impedia la circulació dels trens.

A mitjan febrer, els veïns del Clot van exigir que es paralitzessin les obres per instal•lar les pantalles de formigó. Demanaven informes que demostressin que no hi havia perill. També preocupava als veïns el soroll constant de les obres i alguns desperfectes que ja havien comportat.

A l’abril van reclamar més vigilància després de dos assalts amb ferits. La regidora de Seguretat, Assumpta Escarp (PSC, Partit dels Socialistes de Catalunya), va fer reforçar les patrulles d’agents dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana i va fer reduir l’altura de les tanques per augmentar la visibilitat dels vianants. Alhora, va reclamar nous punts de llum, la poda dels arbres i més neteja. Un portaveu d’Adif va anunciar que de forma immediata es col•locarien nous punts de llum a la zona per augmentar la seguretat.

D’altra banda, com ja s’havia produït el 2008, més negocis es van veure obligats a tancar com a conseqüència de les afectacions de les obres, que van reduir al mínim el pas dels vianants i de possibles clients.

Continua el debat sobre la seguretat del túnel de la Sagrada Família
A final de febrer, polítics i tècnics continuaven sense trobar un consens sobre la seguretat del túnel del FAV a Barcelona al seu pas per la Sagrada Família.

Al juny, el Comitè de Patrimoni Mundial de la Unesco va analitzar l’informe presentat per la seva delegació espanyola sobre l’estat de conservació de la Sagrada Família i el possible impacte de la construcció del túnel del FAV pel subsòl del carrer de Mallorca. El document arribava a la conclusió que no hi havia possibilitat d’un traçat alternatiu i considerava satisfactòries les mesures de prevenció i control que s’havien proposat.

D’altra banda, a final d’octubre, l’Audiència Nacional va desestimar la petició de la junta constructora del temple d’aturar les obres perquè representessin un perill per a la seva estabilitat, ja que considerava que no concorrien circumstàncies d’especial urgència per suspendre provisionalment les obres. Era la tercera vegada que la junta del temple sol•licitava una mesura cautelar d’aquestes característiques.


Negociacions per al finançament de la reforma urbana de la Sagrera
Segons l’acord assolit entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el MIFO (les tres administracions que formaven el consorci Barcelona Sagrera Alta Velocitat) l’any 2002, el PLA URBANÍSTIC DE LA SAGRERA. S’havia de finançar amb l’aportació de 223 MEUR per part del MIFO i amb les plusvàlues generades per les oficines i l’hotel que es volia construir al complex ferroviari. Però la recessió econòmica va fer que els possibles inversors perdessin interès pel projecte i que fos impossible obtenir del sector privat els 369 MEUR necessaris per cobrir el pressupost.

Després de més de quatre mesos de negociacions, les tres administracions van arribar a un nou acord de finançament, segons el qual tota la inversió correria a càrrec del Govern de l’estat: 161 MEUR provindrien dels pressupostos d’Adif, 255 anirien per compte de les inversions de l’Estat a Catalunya previstes a la disposició addicional tercera de l’Estatut, i 287 provindrien de les plusvàlues que generarien els terrenys que ocupaven les vies un cop fossin urbanitzats. A mitjan mes d’agost, el Consell de Ministres va autoritzar el MIFO a fer front a aquesta despesa.

Finalment, les obres de l’estació es van licitar al desembre. El maig o el juny de 2010 es començaria a construir l’estació, un cop acabat el desviament del parc de vies de la Sagrera. Dos anys abans que s’enllestissin aquestes obres, que durarien almenys 54 mesos, s’haurien de posar a licitació les de la segona fase, que afectarien bàsicament l’arquitectura i les instal•lacions de l’estació.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès