Dimarts 22 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
DIPÒSIT SUBMARÍ DE GAS I PLANTA DE TRACTAMENT A ALCANAR I VINARÒS
Arnau Urgell
Dipòsit Alcanar Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2009

El novembre de 2009 el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica la declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable al projecte Castor que consisteix en un magatzem submarí de gas i una planta de tractament terrestre ubicada al terme de Vinaròs però més propera al poble d’Alcanar. A l’espera de diversos tràmits, la promotra, Escal UGS, manté per a la primavera de 2010 l’inici d’unes obres que podrien finalitzar el 2012. Per la seva banda, la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia manté l’oposició al projecte i el torna a denunciar a la Unió Europea (UE).


Antecedents 2007, 2008

L’agost de 2007 es va posar a informació pública el denominat projecte Castor que consisteix en un dipòsit de gas natural submarí a 21 km de la costa i una planta de tractament terrestre al municipi de Vinaròs (Baix Maestrat) però més propera al poble d’Alcanar (el Montsià) –just al límit entre el Principat de Catalunya i el País Valencià–. Ràpidament es va constituir una entitat en contra de la infraestructura energètica –la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia–, mentre que ajuntaments com els d’Alcanar, la Sénia i Ulldecona (el Montsià) progressivament també van mostrar-hi la seva oposició. Per la seva banda, tant el consistori de Vinaròs com la Generalitat Valenciana van passar de mostrar certes reserves al projecte a defensar-lo plenament. Per rebaixar les veus contràries, l’empresa promotora, Escal UGS, va acceptar modificar l’emplaçament de la planta terrestre 6 km cap a l’interior.

El maig de 2008 el Govern de l’Estat va aprovar la concessió del magatzem submarí –un antic pou de petroli– a Euscal UGS, mentre que l’Ajuntament de Vinaròs va signar un conveni d’idoneïtat urbanística per a la planta terrestre. Després de l’estiu es va posar a informació pública el projecte de magatzem submarí amb la preceptiva declaració d’impacte ambiental (DIA) i l’autorització ambiental integrada de la planta terrestre.

Continuen tant els tràmits previs com l’oposició al Castor
El 2009 va començar amb l’anunci que Enagàs, concessionària del transport de gas, havia adjudicat a OHL la construcció del ramal d’11 km que uniria la planta terrestre del Castor amb el gasoducte duplicat Tivissa-Paterna. Per altra banda, Euscal UGS va sol•licitar a la conselleria d’Infraestructures i Transport del País Valencià utilitzar 10.000 m2 del port de Vinaròs mentre durés la construcció de la planta submarina.

L’empresa estava a l’espera de la DIA que havia de resoldre el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM). Les seves estimacions situaven l’inici de les obres a la primavera de 2010, mentre que la posada en servei del dipòsit de 1.300 milions de m3 gas podria ser per al 2012. Així mateix, l’empresa gasista ja havia pogut adquirir el 80% dels terrenys de la planta terrestre que en un 90% corresponien a propietaris d’Alcanar.

Mentre continuaven els tràmits previs del projecte, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia hi mantenia la seva total oposició. A mitjan mes de febrer es va desplaçar a Brussel•les per reunir-se amb diversos eurodiputats i fer-los arribar la queixa europea que l’entitat havia elaborat contra el Castor. “Creiem que la tramitació incompleix directives europees a nivell de participació ciutadana i transparència en la informació, així com en el vessant ambiental”, va declarar el portaveu de l’entitat, Joan Ferrando. Per altra banda, va sol•licitar a la conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge de la Generalitat Valenciana i al Ministeri d’Indústria que requerís a la promotora perquè se solucionessin diverses omissions a l’estudi d’impacte ambiental.

Nou període d’informació pública
El juny de 2009 el Ministeri d’Indústria va anunciar que allargava el període d’informació pública durant trenta dies més per errors de tramitació, com l’existència de documents d’importància escrits exclusivament en anglès, tal com havia denunciat la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i Iniciativa del País Valencià (IPV). Dies després, el subdelegat del Govern espanyol a Castelló, Antonio Lorenzo, va visitar l’oficina que Escal UGS va obrir al port de Vinaròs i va defensar aferrissadament el projecte.

A final de mes, el Ministeri d’Indústria va afirmar que no hi hauria cap compensació per als municipis del Baix Maestrat i del Montsià afectats per la construcció del projecte Castor. D’aquesta manera responien a les preguntes realitzades un any ençà pel diputat al Congrés espanyol, Joan Herrera (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV).

L’1 de juliol la ministra del MARM, Elena Espinosa (Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE), va anunciar que havien decidit resoldre favorablement la DIA del dipòsit de gas. Ho va dir al Congrés dels Diputats responent a les preguntes de Francesc Canet (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC).
La primera proposta d'ubicació de la planta de gas es trobava a tocar del nucli d'Alcanar Foto: Àlex Tarroja
Adjudiquen la construcció de la planta marina
A final de setembre Euscal UGS va adjudicar a l’empresa nord-americana Kiewit la construcció de les instal•lacions marines del projecte Castor per un valor de 350 MEUR. D’aquesta manera es descartava l’opció anunciada el 2008 que l’encàrrec podria fer-se a Dragados Offshore de Puerto Real (Cadis). Mentrestant, ACS –la principal accionista d’Escal UGS– tancava els darrers serrells per aconseguir un crèdit de 1.400 MEUR que li permetés iniciar les obres a la primavera de 2010.

La promotora també va presentar un nou traçat del gasoducte que havia de connectar les plantes terrestre i marítima per reduir el nombre de propietaris afectats (de 132 a 112). L’Ajuntament d’Alcanar continuava veient-ho amb mals ulls ja que la conducció passava a 1.000 m del centre cívic i a menys de 1.500 m de l’escola i de l’institut. Per aquest motiu va presentar-hi al•legacions, per demanar que augmentés la distància respecte al nucli urbà.

Per altra banda, el 5 de novembre es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) la resolució per la qual s’eximia d’avaluació d’impacte ambiental el ramal de connexió entre la planta terrestre i el gasoducte Tivissa-Paterna en no afectar espais protegits. Una setmana després, també es publicava la resolució favorable al Castor que la ministra Espinosa havia anunciat el mes de juliol. Després d’aquest tràmit, i abans d’iniciar les obres, l’empresa havia d’obtenir encara l’autorització ambiental de la Generalitat Valenciana, l’autorització administrativa del Ministeri d’Indústria i la llicència d’obres de la planta terrestre a l’Ajuntament de Vinaròs. Es mantenia per a la primavera de 2010 la data per començar el projecte.

Tot i que el procés encetava la recta final, els opositors no cedien. En aquest sentit, el portaveu d’Els Verds Esquerra Ecologista del País Valencià (EV-EEPV), Carles Arnal, va denunciar que la DIA “semblava estar fet a mida dels interessos de l’empresa promotora” i que s’infravaloraven greus afeccions com els impactes visuals de les torres, l’efecte de les càrregues explosives al fons marí, l’impacte sobre la pesca i la proximitat als nuclis habitats, entre altres. També la Plataforma de les Terres del Sénia va denunciar que no s’incloïa cap informe sobre la protecció del patrimoni cultural, contràriament a allò que dicta la Llei de patrimoni valencià. Per la seva banda, la Comissió Europea es va mostrar disposada a “tornar a estudiar el cas” per la possible infracció de directives en resposta a les interpel•lacions dels eurodiputats Raül Romeva (ICV) i Oriol Junqueras (ERC).

L’any finalitzava amb una nova denúncia de la plataforma contrària al projecte a la direcció general de Medi Ambient de la Unió Europea. L’entitat criticava que el Ministeri de Medi Ambient hagués permès fraccionar el projecte del gasoducte, fet que havia evitat sotmetre’l a avaluació d’impacte ambiental. Mentrestant, l’empresa continuava mantenint que podria iniciar les obres a la primavera després de finalitzar els diversos tràmits pendents.

Més informació
plataformapelsenia.blogspot.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Montsià