Dimarts 21 de Novembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CONTAMINACIÓ PER RESIDUS SALINS A SALLENT
Arnau Urgell
Runam salí al barri de la Botjosa Foto Àlex Tarroja
Actualitzat a 31/12/2009

El gener de 2009 s’evacuen d’urgència 46 habitatges del barri de l’Estació de Sallent que s’enfonsaven, ja que s’havien construït a al damunt d’una antiga mina de sal. El mes de març, i després de catorze anys de negociacions, se signa l’acord per compensar econòmicament els afectats. Per altra banda, continuen els vessaments del col•lector de salmorra: entre l’estiu de 2008 i de 2009 se’n produeixen un mínim d’onze. Malgrat que el DMAH es compromet a construir-ne un de nou en el tram Abrera-Cardona, la mesura no es concreta. Anteriorment el focus de la polèmica s’havia centrat en el trasllat de la línia elèctrica que limita el creixement del runam del Cogulló.


Antecedents 2005, 2007

Sallent és una de les poblacions més afectades per la contaminació derivada de l’activitat minera de la sal. I és que en el seu terme municipal hi ha el runam del Cogulló creat l’any 1978. Conegut popularment com el Mont Salat, és l’acumulació de rebuig salí més recent però al mateix temps amb major volum de la comarca del Bages (40 milions de tones que ocupen 35 ha) i amb un creixement més intens (1,5 milions de tones anuals). Les filtracions d’aigua salobre del runam van provocar ràpidament la salinització de les fonts més properes i en els primers anys es van produir mortaldats d’animals en granges de Santpedor. L’any 2002 va caldre construir una planta de potabilització per tractar l’aigua que abastia Sallent, que també s’havia salinitzat. Els efectes de l’elevada salinitat del riu afecten alhora l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB), ja que els alts percentatges de salinitat de l’aigua del Llobregat suposa un elevat potencial de formació de trihalometans en el procés de potabilització. Per evitar-ho, Aigües Ter-Llobregat (ATLL) va decidir implementar un sistema d’electrodiàlisi reversible (EDR) a la potabilitzadora d’Abrera (el Baix Llobregat), amb un cost de 70 MEUR.

El juny del 2007 es va constituir a Sallent el col•lectiu Prou Sal! amb l’objectiu de denunciar “el crim ecològic comès per Iberpotash”, empresa israeliana propietària de la mina. Els primers mesos d’existència, la nova plataforma va centrar la seva actuació en la denúncia del possible trasllat d’una línia elèctrica que limitava el creixement del runam del Cogulló. Aquesta actuació tenia el suport del comitè d’empresa, que la considerava “absolutament necessària” per garantir l’activitat minera.

Autoritzen el trasllat de la línia
El 4 de gener de 2008 un grup de miners van lliurar a l’Ajuntament de Sallent les 4.911 signatures per demanar el trasllat de la línia elèctrica del runam del Cogulló. L’acció pretenia contrarestar les 1.500 al•legacions presentades per Prou Sal! contra el projecte. Una setmana més tard el comitè d’empresa recomanava que s’atorgués un “permís temporal” o “en precari” a Fecsa-Endesa per permetre realitzar el trasllat i evitar l’aturada de la producció. Iberpotash ja havia advertit que la capacitat del runam se superaria el 15 de febrer i que possiblement caldria tirar endavant un expedient de regulació d’ocupació (ERO) temporal.

En primera instància la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va retornar al consistori sallentí l’expedient de trasllat per defecte de forma ja que havia aprovat l’acord abans de tancar el període d’al•legacions. Quatre dies després Prou Sal! va demanar a la CTUB “transparència” i va recordar que una vegada fet el desplaçament de la línia l’abocament es duria a terme en sòl no urbanitzable, fet que no permet la Llei d’urbanisme i que suposaria una “infracció molt greu”. La plataforma va rebre aquells dies l’adhesió d’Unió de Pagesos (UP) del Bages. Per la seva banda, el Consell Comarcal del Bages va demanar a la Generalitat “intensificar l’estratègia” per resoldre els problemes ambientals derivats de les explotacions mineres.

Finalment, el 31 de gener la CTUB va aprovar l’expedient de trasllat. El desviament permetia ampliar l’abocador, que mantenia la superfície però creixeria en vertical. El president del comitè d’empresa, Francisco Hernández, va celebrar la decisió ja que “garantia la continuïtat de l’activitat minera”. En canvi Prou sal! considerava que els polítics “s’havien venut” i havien acceptat “el xantatge de l’empresa”. Fecsa-Endesa va iniciar els treballs previs al trasllat el 5 de febrer i va explicar que el trasllat duraria molt pocs dies.

La problemàtica del barri de l’Estació
L’activitat minera de Sallent també afectava els barris de l’Estació i la Rampinya. Aquests s’havien construït sobre l’antiga mina Enrique, explotada en el període 1932-1977. Les primeres esquerdes es van detectar el 1997 i es va constatar que creixien a un ritme de 2,5 cm anuals, xifra que el 2007 va augmentar fins a 4 cm. Des de l’any 2005 el barri disposa d’un pla d’actuació d’emergències per risc de subsidències, per determinar actuacions d’urgència com les evacuacions.

A banda, la Generalitat s’havia compromès a traslladar els veïns abans de la fi del 2010 per construir 158 habitatges. L’actuació tenia una inversió prevista de 27 MEUR. L’11 de gener l’Associació de Veïns de l’Estació va presentar al delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Fàbrega (Entesa pel Progrés Municipal, EPM), la contraproposta de compensació dels afectats pels desallotjament. El Govern oferia 1.507 euros/m² per habitatge i els veïns en demanaven 1.800; per altra banda, demanaven que les parcel•les de les noves cases fossin de 160 m² i no pas de 130.

El 14 d’abril es van fer públics els resultats d’un estudi de riscos geològics elaborats pel Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) encarregat per l’Ajuntament de Sallent com a document previ a l’elaboració del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). A banda dels barris de l’Estació i la Rampinya, el treball de la UPC assenyalava afectacions a la zona de Puigbò i dels Rocals, a causa de l’explotació de potassa de Vilafruns (Balsareny). Segons l’alcalde, Jordi Moltó (Convergència i Unió, CiU), els resultats no afectarien els plans de creixement en aquestes zones, tot i que caldria “fer-ne una disposició diferent”. Per altra banda, les darreres dades de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) assenyalaven una estabilització en els moviments a l’Estació.

Endavant l’autorització ambiental del Cogulló
El 29 d’abril es va aprovar l’autorització ambiental de les mines de Súria i Sallent d’Iberpotash, un tràmit necessari des del 2004 però que s’havia ajornat per la manca d’un pla d’adequació ambiental, segons la directora general de Qualitat Ambiental, Maria Comellas (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV). Comellas va explicar dies després al ple sallentí que Iberpotash i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) tirarien endavant actuacions com la construcció de rases, basses i altres sistemes de l’aigua salinitzada.

Tanmateix, la lluita de Prou Sal! contra els efectes nocius de l’activitat minera continuaven. Precisament ho volien mostrar a la festa de les Enramades, una de les activitats més populars de Sallent, amb dos salers que penjaven del pont Vell i una plataforma que surava al riu amb la paraula “sal”. El fet que l’equip de govern n’ordenés la retirada va ser percebut per l’entitat com un “acte de sabotatge”. Una vintena de membres de la plataforma van protestar per aquest fet en el ple del mes de juny, que va suposar la reprovació de l’alcalde amb els vots de tota l’oposició (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC; Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC; Candidatura d’Unitat Popular, CUP; i ICV). L’alcalde, Jordi Moltó, es va defensar dient que “l’enramada reivindicativa no tenia autorització”, mentre que la regidora de la CUP, Anna Gabriel, va qualificar la seva actitud de “caciquista i autoritària”.
Panoràmica de la fàbrica de potasses i runam salí del Cogulló Foto Àlex Tarroja
Al llarg de l’estiu es van produir almenys set fuites del col•lector de salmorres que porten l’aigua salobre dels runams fins al mar. Quatre van ser al juliol, en diversos punts de Súria i Balsareny, i tres més a l’agost; una de les més greus va provocar, el 7 d’agost, una mortaldat d’arbres a la zona humida protegida de la Corbatera de Sallent. Així mateix, el 8 de setembre Prou Sal! va denunciar la desaparició d’un sistema de captació de les surgències salines del polígon industrial de l’Illa, fet que provocava que l’aigua salobre anés a parar directament al Llobregat. La plataforma ja havia denunciat temps enrere que el sistema era un “gran nyap”, però advertia que la seva retirada s’havia “fet a consciència” ja que calia una grua. Per al portaveu, Albert Junyent, la responsabilitat de controlar les surgències era de l’ACA.

En el ple de setembre els quatre grups de l’oposició van aprovar una moció per tal que es depuressin responsabilitats per les fuites del col•lector, especialment per l’episodi de la Corbatera. Segons la regidora d’ERC, Mirella Cortès, el consistori “havia de fer els deures” i l’ACA invertir en la renovació de la infraestructura. Precisament el Fòrum de la Minera, un espai de trobada d’administracions, empresaris, sindicats i entitats ecologistes va reclamar al cap d’uns dies l’agilitació dels tràmits per construir un nou col•lector de salmorres entre Cardona i Abrera. La directora general de Qualitat Ambiental, Maria Comellas, va explicar que l’obra s’iniciaria al llarg del 2009 i que es faria una “restitució estricta” dels danys ocasionats per les diverses fuites. Pocs dies després, un nou incident va afectar la canonada a la zona de la Corbatera, tot i que, segons tècnics de l’ACA, no es van produir abocaments a la llera.

Per altra banda, entre setembre i octubre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va admetre a tràmits dos recursos contra l’autorització ambiental a Iberpotash, de l’Associació de la Rampinya i de Sebastià Estradé, propietari d’una casa molt propera al runam del Cogulló. Els contenciosos assenyalaven que l’autorització era il•legal atès que no incloïa un pla de restauració i que el runam ocupava cinc vegades més espai que l’àrea autoritzada per l’Ajuntament.

Evacuació d’urgència
A final de novembre la junta de l’Associació de Veïns de l’Estació de Sallent es va tancar al consistori per pressionar les administracions a assolir l’acord econòmic per al trasllat del barri. Demanaven que la indemnització oferta (1.582 euros/m²) s’apliqués a la superfície construïda i no només a la superfície útil i que en els terrenys sense edificar es pagués 180 € en comptes de 93.

Tanmateix, un mes després van saltar per sorpresa totes les alarmes. L’IGC va detectar que els desplaçaments del sòl havien augmentat des del setembre fins als 7 cm anuals. El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació va activar el Pla d’emergència en grau d’alerta per evacuar 43 habitatges i 120 veïns abans de l’1 de febrer de 2009. L’alcalde assegurava que “no hi havia risc imminent d’esfondrament” però que calia actuar amb “prevenció per garantir la seguretat”. Al cap de quatre dies, unes tres-centes persones van assistir a una assemblea per explicar el procés de trasllat. La reunió va ser tensa i fins i tot un veí va llançar una sabata a la taula on intervenien la secretària d’Habitatge, Carme Trilla (ICV), i el delegat del Govern, Jordi Fàbrega. Trilla va afirmar que buscaven immobles per acollir els veïns, preferiblement a Sallent, però que les noves promocions per acollir-los no estarien acabades abans del 2010. Per altra banda, Fàbrega es va mostrar convençut que s’estava molt a prop de l’acord pel que feia a les indemnitzacions.

A començament de gener de 2009 Joan Batlle, representant d’Adigsa i la Generalitat en la negociació, va afirmar que ja tenien una cartera de pisos prou àmplia per reallotjar els veïns que havien d’abandonar les seves cases abans de l’1 de febrer. Concretament, es tractava de 37 pisos ja que tres famílies havien aconseguit una solució pel seu compte i tres més havien sol•licitat traslladar-se a Manresa.

Es tractava de pisos de lloguer en diversos punts del mateix municipi després de confirmar que els dos blocs de pisos que es construïen a cal Sala i a la Fàbrica Vella no estarien a punt a causa de la “precipitació” dels desallotjaments. En aquest sentit, la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Sallent, Empar Arenas (CiU), va explicar que els veïns primer anirien als pisos de lloguer, després als “pisos pont” –en aquests blocs de promoció pública– i finalment s’instal•larien a les noves cases del barri de Puigbò. Segons Arenas els “pisos pont” servirien també per a les següents fases d’evacuacions del barri.

El 25 de gener els primers veïns del barri de l’Estació afectats van deixar les seves cases. Ho feien sense saber quan cobrarien les indemnitzacions ni l’import final. En aquest sentit, tres dies abans l’associació de veïns va rebre el darrer esborrany del conveni, fet que podia demorar l’acord un mínim d’un mes. Els veïns evacuats van recordar als mitjans de comunicació presents les paraules de la secretària d’Habitatge, Carme Trilla, que havia assegurat que el mes de gener “tindrien el taló sobre la taula”. Després de quatre dies, va finalitzar el procés per desallotjar les primeres 46 famílies –s’hi havien afegit tres més que no estaven a la denominada zona 1.

Finalment, el darrer dia de febrer, i després de catorze anys de negociacions, una assemblea de l’Associació de Veïns del barri de l’Estació va ratificar per pràctica unanimitat el principi d’acord per les indemnitzacions dels afectats per les evacuacions. Es tractava de 1.670 €/m2 construït i 1.520 €/m2 per aquells que optessin en el futur a una parcel•la a Sallent per construir-hi una casa nova. Deu dies després el Govern acordava destinar 50 MEUR per satisfer les indemnitzacions a les 140 darreres famílies que residien al barri, entre les quals les 46 que ja l’havien abandonat el mes de gener.

L’acord es va firmar el 23 de març en presència del conseller Francesc Baltasar, l’alcalde de Sallent, Jordi Moltó i el president de l’associació veïnal, Rodrigo Garcia. El titular del DMAH va assenyalar que era un dia “important” després de poder “culminar un llarg procés” i que l’acord permetria a molts veïns “sentir-se alleugerits després de patir tant”. Per al batlle sallentí es tractava d’un dia “històric”, mentre que el dirigent veïnal considerava que havia de suposar un “descans” per al conjunt d’habitants del barri.

Al llarg de 2009 diverses famílies més van abandonar el barri de l’Estació, si bé a final d’any encara en quedaven unes quantes desenes residint-hi.

Tornen els vessaments de salmorra
A final d’abril l’Ajuntament de Sallent va fer públic que el peritatge relacionat amb els dos vessaments del 2008 a la zona humida de la Corbatera valorava en vora 95.000 € les pèrdues ocasionades. Segons Empar Arenas, regidora de Medi Ambient, el consistori “no reclamava diners” a l’ACA i Agbar, sinó que pretenia que es fessin actuacions per recuperar el paratge. Els treballs, consistents a substituir arbres i arbustos morts i a retirar uns 4.000 m3 de terra afectada per la salmorra, s’haurien de definir segons Arenas com a màxim a mitjan tardor.

Després d’uns quants mesos sense incidents, el 9 de juny es va produir un nou vessament a la Corbatera. Es van abocar uns 280 m3 de salmorra, fet que va afectar 3.500 m2 de la zona humida. Es tractava del quart vessament en deu mesos al paratge i el sisè en el conjunt del Bages. Dos dies més tard se’n va produir un altre, aquesta vegada a la zona de Cabrianes, també al terme de Sallent. L’àrea afectada va ser d’uns 1.500 m2.

Després dels dos vessaments consecutius, fonts de l’ACA van afirmar que valoraven la possibilitat “d’avançar la renovació d’algun tram conflictiu” del col•lector de salmorres especialment a la zona de la Corbatera. Des de l’Ajuntament sallentí el seu alcalde va demanar a l’administració hidràulica “mesures contundents” per solucionar el problema. Per la seva banda, la regidora de Medi Ambient Empar Arenas, va explicar que s’havia assolit un acord amb l’ACA perquè requerís a Agbar un sistema de bombament des del Llobregat que s’activés en cas de vessament. D’aquesta manera quan es detectés una fuga de salmorra, l’aigua dolça permetria reduir la concentració salina en l’espai afectat. Precisament Arenas va destacar que la instal•lació de més sensors havia permès detectar amb major rapidesa el darrer vessament a la Corbatera.

En el ple municipal del mes de juny es va aprovar amb els vots en contra de CiU a l’equip de govern una moció d’ERC en la qual instava al consistori a incoar un expedient informatiu contra l’ACA i Agbar. Per a la portaveu republicana, Mirella Cortès, l’Ajuntament tenia una “actitud passiva” i realitzava una “gestió opaca”. “El consistori ja ha demanat un compromís a les empreses per la restauració dels danys”, va respondre Arenas en una sessió marcada per la crispació. Tres dies més tard, l’ACA es comprometia per escrit a assumir la restauració de la Corbatera.

El 29 de juliol va transcendir que s’havia produït un nou vessament del col•lector al sector de la colònia Antius, entre Callús i Súria. Els veïns que ho van fer públic –cap administració en va informar– van explicar que se n’havien produït com a mínim tres més el darrer any i mig en un tram soterrat d’uns 300 m.

A final d’any l’ACA i l’Ajuntament de Sallent van firmar el conveni per recuperar el paratge natural de la Corbatera. L’ACA es comprometia a assumir el cent per cent dels danys ecològics, valorats en 140.000 euros i l’Ajuntament a coordinar i supervisar els treballs, que s’havien d’iniciar el 2010.

Més informació
www.lasequia.org/montsalat
www.prousal.org
www.sallent.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages