CENTRALS EÒLIQUES. INTRODUCCIÓ
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2009
El Govern aprova el decret que ha de permetre simplificar la tramitació dels parcs eòlics i racionalitzar-ne la instal•lació. Es preveu que es creïn diverses zones de desenvolupament prioritari on se n’impulsarà la construcció. Al llarg de l’any entren en funcionament 8 parcs eòlics més, de tal manera que ja estan en actiu 25 parcs eòlics que sumen 641 MW.
Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007
Articles posteriors 2010, 2011
L’energia eòlica és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta, ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D’aquesta manera, esdevé una eina per disminuir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d’una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en més o menys quantitat es troba a tot el món.
A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, tot i que no fou fins a final dels noranta que el Govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força amb la presentació de diversos plans per impulsar-los que van desembocar el 2004 en un mapa de recursos eòlics que identificava les zones que oferien més possibilitats per a l’aprofitament del vent en la generació d’energia. El 2005 es va aprovar el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 que preveia arribar a una potència instal•lada d’energia eòlica de 1.500 MW el 2007 i de 3.500 MW el 2015. Paral•lelament, al llarg dels darrers anys havien començat a aparèixer nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament situades al sud de Catalunya. Diverses entitats ecologistes, tot i manifestar-se favorables a aquest tipus d’energia, rebutjaven el model d’implantació dels parcs eòlics per la concentració excessiva que se’n feia al sud del país i perquè, a parer seu, no tenia en compte aspectes com l’impacte sobre el paisatge, el medi ambient i la comunitat local.
Amb tot, a final de 2008 hi havia 17 parcs construïts (420 MW), 51 d’autoritzats (1.528 MW) i 25 més en tràmits administratius (777 MW).
Sentència del Tribunal Superior contra dos parcs
El mes de gener de 2009 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decretar que dos parcs eòlics en funcionament (SERRA DEL TALLAT I SERRA DE VILOBÍ) no s’haurien d’haver construït sobre sòl rústic, ja que constituïen un “veritable, efectiu i innegable sistema general urbanístic”. Així es considerava nul•la l’autorització administrativa atorgada per la Direcció General d’Energia i Mines, ja que obviava el planejament urbanístic de la zona i permetia construir els aerogeneradors en sòl no urbanitzable. Aquesta sentència era la resposta al recurs presentat per la Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA), i, tot i que encara no era ferma, deixava a la corda fluixa la major part d’instal•lacions eòliques catalanes, que també se situaven en sòl no urbanitzable.
La patronal eòlica Eoliccat, que agrupa cinquanta empreses del sector, va recordar que com que no era una sentència ferma encara no creava jurisprudència i va assegurar que havia actuat sempre de manera transparent a l’hora de tramitar els projectes eòlics. Per la seva banda, Albert Calduch, advocat de diverses plataformes ecologistes contràries al model d’implantació eòlica, va assegurar que si la sentència s’acabava donant per bona, caldria desmantellar els aerogeneradors dels parcs ubicats en sòl no urbanitzable.
El Govern aprova el decret que ha de permetre simplificar la tramitació dels parcs eòlics i racionalitzar-ne la instal•lació. Es preveu que es creïn diverses zones de desenvolupament prioritari on se n’impulsarà la construcció. Al llarg de l’any entren en funcionament 8 parcs eòlics més, de tal manera que ja estan en actiu 25 parcs eòlics que sumen 641 MW.
Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007
Articles posteriors 2010, 2011
L’energia eòlica és una font d’obtenció d’energia elèctrica neta, ja que, a diferència de les centrals tèrmiques i nuclears, no produeix emissions atmosfèriques ni residus. D’aquesta manera, esdevé una eina per disminuir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, principalment el CO2, responsables, almenys en part, del canvi climàtic. A més, es tracta d’una energia renovable, és a dir, inesgotable, que en més o menys quantitat es troba a tot el món.
A Catalunya els primers parcs eòlics van aparèixer als anys vuitanta, tot i que no fou fins a final dels noranta que el Govern de la Generalitat va decidir apostar-hi amb més força amb la presentació de diversos plans per impulsar-los que van desembocar el 2004 en un mapa de recursos eòlics que identificava les zones que oferien més possibilitats per a l’aprofitament del vent en la generació d’energia. El 2005 es va aprovar el PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 que preveia arribar a una potència instal•lada d’energia eòlica de 1.500 MW el 2007 i de 3.500 MW el 2015. Paral•lelament, al llarg dels darrers anys havien començat a aparèixer nombrosos projectes de centrals eòliques, majoritàriament situades al sud de Catalunya. Diverses entitats ecologistes, tot i manifestar-se favorables a aquest tipus d’energia, rebutjaven el model d’implantació dels parcs eòlics per la concentració excessiva que se’n feia al sud del país i perquè, a parer seu, no tenia en compte aspectes com l’impacte sobre el paisatge, el medi ambient i la comunitat local.
Amb tot, a final de 2008 hi havia 17 parcs construïts (420 MW), 51 d’autoritzats (1.528 MW) i 25 més en tràmits administratius (777 MW).
Sentència del Tribunal Superior contra dos parcs
El mes de gener de 2009 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decretar que dos parcs eòlics en funcionament (SERRA DEL TALLAT I SERRA DE VILOBÍ) no s’haurien d’haver construït sobre sòl rústic, ja que constituïen un “veritable, efectiu i innegable sistema general urbanístic”. Així es considerava nul•la l’autorització administrativa atorgada per la Direcció General d’Energia i Mines, ja que obviava el planejament urbanístic de la zona i permetia construir els aerogeneradors en sòl no urbanitzable. Aquesta sentència era la resposta al recurs presentat per la Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA), i, tot i que encara no era ferma, deixava a la corda fluixa la major part d’instal•lacions eòliques catalanes, que també se situaven en sòl no urbanitzable.
La patronal eòlica Eoliccat, que agrupa cinquanta empreses del sector, va recordar que com que no era una sentència ferma encara no creava jurisprudència i va assegurar que havia actuat sempre de manera transparent a l’hora de tramitar els projectes eòlics. Per la seva banda, Albert Calduch, advocat de diverses plataformes ecologistes contràries al model d’implantació eòlica, va assegurar que si la sentència s’acabava donant per bona, caldria desmantellar els aerogeneradors dels parcs ubicats en sòl no urbanitzable.
S’aprova el decret per rellançar l’energia eòlica
El mes de setembre el Govern de la Generalitat va aprovar el DECRET REGULADOR DE LA TRAMITACIÓ DELS PARCS EÒLICS I FOTOVOLTAICS que tenia com a objectiu simplificar-ne la gestió i racionalitzar-ne la instal•lació en el territori. En l’àmbit eòlic, per a aquelles instal•lacions de més de cinc aerogeneradors o més de 10 MW de potència, es crearien les zones de desenvolupament prioritari (ZDP), espais en els quals es donen les condicions òptimes per a la seva ubicació: recurs eòlic, capacitat per evacuar l’energia a la xarxa elèctrica i viabilitat ambiental, paisatgística i urbanística. Un cop catalogades aquestes zones, el Govern adjudicarà per concurs públic la construcció de parcs eòlics als projectes que s’ajustin més als requeriments tecnològics, ambientals, paisatgístics i de consens social.
Pel que fa a la tramitació se simplificaven les gestions. Les ZDP ja disposaran d’idoneïtat i això reduirà els documents necessaris. D’altra banda, fora d’aquestes zones, la Direcció General d’Energia i Mines esdevé l’òrgan interlocutor al qual s’hauria d’adreçar el promotor per dur a terme els tràmits energètics, ambientals i urbanístics d’aquestes instal•lacions.
L’objectiu final del Decret era assolir per a l’any 2015 una potència eòlica de 3.500 MW, tal com preveia el Pla d’energia de Catalunya.
Entren en funcionament més parcs eòlics
Al llarg de 2009 van entrar en funcionament vuit parcs eòlics més. D’aquests, la meitat se situaven a la comarca de l’Anoia: Turó del Magre (Pujalt, Veciana, Argençola i Sant Martí Sesgueioles, 28 MW), Veciana (Veciana, 28 MW), Pujalt (Pujalt, 42 MW) i Alta Anoia (Pujalt, Veciana, Prats de Rei i Calonge de Segarra, 16 MW). Dos més pertanyien a la Terra Alta: Mudèfer II (Caseres i Bot, 12,8 MW) i Vilalba (Vilalba dels Arcs, 49,80 MW). Els altres dos es localitzaven a l’Alt Camp (serra Voltorera, a Cabra del Camp, 16 MW) i a la conca de Barberà (Conesa I, a Conesa, 28 MW).
D’aquesta manera ja eren 25 els parcs eòlics actius, sis dels quals se situaven al Baix Ebre, sis a l’Anoia, tres a la Terra Alta, dos a la Conca de Barberà, dos al Baix Camp, dos entre el Priorat i el Baix Camp, un a l’Alt Camp, un a les Garrigues, un entre la Conca de Barberà i l’Urgell i un entre la conca de Barberà i la Segarra. En total sumaven 641 MW.
A part d’aquests, 44 disposaven d’autorització administrativa, de tal manera que sumarien 1.254 MW. Destacava la Terra Alta, amb onze parcs autoritzats (un dels quals compartit amb la Ribera d’Ebre), les Garrigues amb vuit i l’Alt Empordà amb set.
Per al 2010 es preveia que el Govern delimités les zones de desenvolupament prioritari on es podran autoritzar noves centrals eòliques de més de cicn aerogeneradors o 10 MW de potència.
Més informació
www.eoliccat.net
El mes de setembre el Govern de la Generalitat va aprovar el DECRET REGULADOR DE LA TRAMITACIÓ DELS PARCS EÒLICS I FOTOVOLTAICS que tenia com a objectiu simplificar-ne la gestió i racionalitzar-ne la instal•lació en el territori. En l’àmbit eòlic, per a aquelles instal•lacions de més de cinc aerogeneradors o més de 10 MW de potència, es crearien les zones de desenvolupament prioritari (ZDP), espais en els quals es donen les condicions òptimes per a la seva ubicació: recurs eòlic, capacitat per evacuar l’energia a la xarxa elèctrica i viabilitat ambiental, paisatgística i urbanística. Un cop catalogades aquestes zones, el Govern adjudicarà per concurs públic la construcció de parcs eòlics als projectes que s’ajustin més als requeriments tecnològics, ambientals, paisatgístics i de consens social.
Pel que fa a la tramitació se simplificaven les gestions. Les ZDP ja disposaran d’idoneïtat i això reduirà els documents necessaris. D’altra banda, fora d’aquestes zones, la Direcció General d’Energia i Mines esdevé l’òrgan interlocutor al qual s’hauria d’adreçar el promotor per dur a terme els tràmits energètics, ambientals i urbanístics d’aquestes instal•lacions.
L’objectiu final del Decret era assolir per a l’any 2015 una potència eòlica de 3.500 MW, tal com preveia el Pla d’energia de Catalunya.
Entren en funcionament més parcs eòlics
Al llarg de 2009 van entrar en funcionament vuit parcs eòlics més. D’aquests, la meitat se situaven a la comarca de l’Anoia: Turó del Magre (Pujalt, Veciana, Argençola i Sant Martí Sesgueioles, 28 MW), Veciana (Veciana, 28 MW), Pujalt (Pujalt, 42 MW) i Alta Anoia (Pujalt, Veciana, Prats de Rei i Calonge de Segarra, 16 MW). Dos més pertanyien a la Terra Alta: Mudèfer II (Caseres i Bot, 12,8 MW) i Vilalba (Vilalba dels Arcs, 49,80 MW). Els altres dos es localitzaven a l’Alt Camp (serra Voltorera, a Cabra del Camp, 16 MW) i a la conca de Barberà (Conesa I, a Conesa, 28 MW).
D’aquesta manera ja eren 25 els parcs eòlics actius, sis dels quals se situaven al Baix Ebre, sis a l’Anoia, tres a la Terra Alta, dos a la Conca de Barberà, dos al Baix Camp, dos entre el Priorat i el Baix Camp, un a l’Alt Camp, un a les Garrigues, un entre la Conca de Barberà i l’Urgell i un entre la conca de Barberà i la Segarra. En total sumaven 641 MW.
A part d’aquests, 44 disposaven d’autorització administrativa, de tal manera que sumarien 1.254 MW. Destacava la Terra Alta, amb onze parcs autoritzats (un dels quals compartit amb la Ribera d’Ebre), les Garrigues amb vuit i l’Alt Empordà amb set.
Per al 2010 es preveia que el Govern delimités les zones de desenvolupament prioritari on es podran autoritzar noves centrals eòliques de més de cicn aerogeneradors o 10 MW de potència.
Més informació
www.eoliccat.net
