Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL TÈRMICA DE BESCANÓ (2009)
Pol Huguet - X3 Estudis Ambiental

Actualitzat a 31/12/2009

El 2009, després de tres anys, l’empresa Endesa Generación continua fent passos per aprovar el projecte de construcció d’una central tèrmica de cicle combinat a Bescanó. Ecologistes i ajuntaments de la zona, successivament, havien presentat al•legacions al projecte de la central i al pla especial que hauria de permetre la requalificació dels terrenys necessària per a la construcció de la central. Algunes al•legacions encara no han rebut resposta el mes d’octubre i és difícil apuntar quin serà el desenllaç del conflicte.

Les centrals tèrmiques de cicle combinat generen electricitat cremant combustible (normalment gas) i combinant dos sistemes per aprofitar-ne l’energia. Primerament, com en un reactor d’avió, s’aprofita la combustió per transformar el moviment d’una turbina de gas en electricitat; i a continuació els gasos calents resultants escalfen aigua i produeixen vapor que, com en una tèrmica convencional, fa moure una turbina amb què es torna a produir electricitat. Així, aquestes centrals obtenen alts rendiments energètics, de més del 55%. També produeixen menys gasos contaminants, tot i que aquest resultat depèn de la puresa del combustible utilitzat, per bé que continuen generant diòxid de carboni, el qual contribueix a l’escalfament global del planeta. Aquesta central seria la primera d’aquesta tipologia a les comarques gironines.

A mitjan 2006, el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va enviar a l’Ajuntament de Bescanó (Gironès) un projecte d’Endesa Generación per construir una central tèrmica de cicle combinat en aquest municipi. Pocs mesos després, la companyia elèctrica adquiria 5 ha de terreny a mig camí entre el poble de Bonmatí (Selva) i el nucli de Vilanna (al municipi de Bescanó), a la finca de Can Ribera, vora el riu Ter. Així, la central se situaria a pocs quilòmetres de Girona i ben a prop del gasoducte i de la subestació elèctrica que s’havia de construir pròximament i que permetria evacuar fàcilment l’energia generada per la central, que podria arribar a 400 MW/h. Segons el projecte, la central, d’última generació, minimitzaria el consum d’aigua i reduiria les emissions d’òxid de nitrogen a una quarta part de les usuals. Tot i així, en casos d’emergència, la central utilitzaria gasoil. Endesa també afirmava que el projecte incorporaria un estudi paisatgístic per reduir-ne l’impacte. La central se situaria a menys d’un quilòmetre de la futura subestació de la línia elèctrica de molt alta tensió (MAT) de Bescanó. Segons Fecsa-Endesa la central, a banda de subministrar energia, permetria amortir qualsevol incidència que es produís en la línia.

Aquests eren els primers passos d’un llarg procés per obtenir tots els permisos que permetrien construir la central, però aquesta iniciativa es va alentir encara més com a conseqüència de l’oposició de part de la població local, molt mobilitzada també en contra de la MAT. De fet, alguns partits havien proposat la construcció de la central per reduir l’important dèficit energètic de les comarques gironines i així evitar la construcció de la MAT. Però alguns tècnics afirmaven que la central no seria suficient i apostaven per construir totes dues infraestructures.

Els ecologistes, en contra
Pocs mesos després, les entitats Associació de Naturalistes de Girona i Ecologistes en Acció van presentar al•legacions al projecte de la tèrmica. Segons opinaven, l’informe del projecte era incomplet en relació amb els contaminants que la central emetria, i denunciaven que la instal•lació seria perjudicial per a la salut de les persones i per als ecosistemes del riu Ter, i que, per tant, era innecessària i contrària a la “nova cultura de l’energia”. També posaven en dubte que la disponibilitat de gas per a totes les centrals espanyoles fos real i que assolir aquest objectiu comportaria que sovint haguessin de fer servir gasoil, fet que generaria un impacte ambiental encara més pronunciat.

A començament de 2007, el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA), de la Diputació de Girona, va fer públic un estudi que, entre altres aspectes, afirmava que la central de Bescanó no era “necessària” i apostava per construir centrals en zones amb més dèficit energètic, com l’Alt Empordà i la Costa Brava.

S’aprova inicialment el pla especial i els municipis s’hi oposen
El novembre de 2008, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar inicialment el pla especial que havia de permetre la requalificació de terrenys necessària per a la construcció de la central, en la qual Endesa invertiria 320 MEUR. A final de desembre es sotmetia a informació pública la sol•licitud d’autorització administrativa i l’avaluació d’impacte ambiental.

El partit a l’oposició a l’Ajuntament, Entesa per Bescanó, s’havia mostrat clarament en contra del projecte i havia acusat l’alcalde de no oposar-s’hi. El partit al govern, Convergència i Unió (CiU), havia evitat pronunciar-se sobre la construcció de la central, a l’espera de tenir un projecte més definitiu, però, a final de 2008, l’Ajuntament va denegar a Endesa un certificat de compatibilitat urbanística i va presentar al•legacions al pla especial considerant-lo “nul de ple dret”. El consistori argumentava que, segons la Llei d’urbanisme, la central tèrmica no es podia considerar d’interès públic (a diferència de les energies renovables) i que, per tant, no es podia construir en sòl no urbanitzable; i, encara que el pla especial aprovat inicialment preveia la requalificació dels terrenys (tal com recordava Endesa), les normes subsidiàries els classificaven com a sistema general de serveis. Així, caldria modificar el planejament de Bescanó, però l’Ajuntament no s’hi mostrava disposat.

El mes de febrer de 2009, l’Associació de Veïns i Propietaris Afectats per la MAT (AVISMAT) va demanar que se suspengués la tramitació del pla especial i es denegués la tramitació ambiental, argumentant que l’informe de compatibilitat urbanística era desfavorable i que el pla especial encara no s’havia aprovat definitivament.

Els pobles de Bonmatí i Anglès (Selva), amb suport del seu Consell Comarcal, van presentar al•legacions contra el projecte d’impacte ambiental de la central, en considerar que les emissions afectarien negativament els seus municipis i que la central tindria un alt impacte paisatgístic.

Desenllaç incert
A mitjan octubre l’Ajuntament de Bescanó informava que les seves al•legacions al pla especial encara no havien estat resoltes i Endesa no havia fet cap nou anunci. Amb tot, la companyia elèctrica continuava avançant tràmits i el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de mitjan octubre anunciava que se sotmetia a informació pública la sol•licitud d’autorització ambiental de la central.

Així, mentre alguns tràmits continuaven paralitzats i tant ecologistes com els municipis veïns s’oposaven a la central, Endesa continuava fent passos per poder construir la central.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Gironès