Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL TÈRMICA DE MEQUINENSA
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2009

A principi de 2009 el poble d’Almatret, a 7 km de la futura central tèrmica de Mequinensa, i Ecologistes en Acció incrementen la mobilització en contra de la central. El projecte, que a final de 2008 i després de quatre anys des de l’inici dels tràmits, havia rebut l’autorització ambiental integrada, surt a informació pública. Ecologistes, alguns partits polítics i ajuntaments dels pobles veïns del Segrià i la Ribera d’Ebre s’hi mostren contraris i hi presenten al•legacions.

Antecedents 2005

El 2005 s’iniciaven els tràmits per instal•lar una central tèrmica que cremaria carbó per obtenir electricitat, amb una potència de 37 MW, a Mequinensa, a la comarca aragonesa del Baix Cinca, a la Franja de Ponent i a tocar de la frontera catalana. Ecologistes en Acció i la Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA) hi van presentar al•legacions davant el temor que la nova infraestructura, promoguda per Carbonífera Energía, malmetés els valors naturals de l’aiguabarreig Segre-Cinca-Ebre, i que empitjorés la qualitat de l’aire a la zona, tradicionalment fonamentada en l’agricultura i la mineria de carbó i, darrerament, en el turisme esportiu i de natura.

La parcel•la que acolliria la planta es troba al marge esquerra de l’Ebre, a l’altura de l’embassament de Riba-roja, aigües avall de l’aiguabarreig amb el Segre. Es localitza en un entorn rural a 6 km del poble de Mequinensa.

La tèrmica obté els permisos
El 2007 el Govern aragonès va contractar la Fundació Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) per tal de fer-los fer un model de difusió de contaminants a l’àrea de Mequinensa. A partir d’aquest estudi, l’Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) va concedir a final del 2008 l’Autorització Ambiental Integrada (AAI) al projecte de central tèrmica, amb una validesa de vuit anys. Ara bé, l’INAGA recollia en un informe una setantena de condicions, encaminades a garantir que la qualitat de l’aire no empitjorés un cop la central entrés en funcionament. Segons l’informe, la tèrmica hauria d’incorporar les mesures necessàries per limitar l’emissió a l’atmosfera de partícules de monòxid de carboni (CO), diòxid de sofre (SO2) i òxids de nitrogen (NOx).

Tot i que la central afectaria la zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) Matarranya-aiguabarreig, l’INAGA argumentava que no afectaria “hàbitats ni espècies prioritàries”, que utilitzaria terrenys degradats i que impulsaria l’eliminació d’antics runams miners i la recuperació d’hàbitats naturals.

Posicions a favor i en contra de la tèrmica
El 2006, veïns, ecologistes i diversos partits polítics de la Franja de Ponent van reunir més de dues-centes persones per constituir una plataforma comarcal contra la construcció de la central. Més tard, es va celebrar una altra trobada a Mequinensa amb organitzacions ecologistes, plataformes ambientals de les Terres de l’Ebre i representants d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Per contra, un centenar de miners manifestaven el seu suport a la central i als llocs de treball que crearia.

La Federació d’Indústries Afins, de la Unió General de Treballadors (UGT) d’Aragó, va reiterar el seu suport a la central tèrmica. Segons el sindicat, les crítiques dels ecologistes eren infundades, i es va mostrar disposat a impulsar les accions i mobilitzacions necessàries per facilitar la instal•lació de la central que, segons manifestaven, tenia un “ampli suport social i de tots els partits polítics representats a la comarca”. La mateixa alcaldessa de Mequinensa, Magdalena Godia (del Partido Socialista Obrero Español, PSOE), va afirmar que la central evitaria la pèrdua d’un centenar de llocs de treball provinents de la mineria.

L’oposició dels ecologistes
En contraposició a aquestes declaracions, Ecologistes en Acció (EA) manifestava que la construcció de la tèrmica hipotecaria el futur sanitari i social de tota una comarca en la qual, a més, ja s’havien destinat molts diners públics per desenvolupar l’economia comarcal i facilitar el canvi d’ocupació dels miners.

EA va denunciar que la central provocaria un increment de la contaminació per ozó* que superaria els nivells permesos, segons la distància i les condicions meteorològiques, i que ocasionaria danys per a la salut humana. EA també considerava contradictori i irresponsable que, ara que es parla de lluita contra el canvi climàtic, s’autoritzi una central tèrmica que cremaria lignit, un combustible molt ineficaç i contaminant. Els ecologistes van demanar al govern aragonès que rectifiqués i denegués l’autorització ambiental a la central tèrmica i també a les centrals de cicle combinat que s’estaven projectant molt a prop, a Faió (comarca del Matarranya) i RIBA-ROJA D’EBRE (Ribera d’Ebre).

El novembre de 2008 els ecologistes van denunciar que l’administració aragonesa només havia sol•licitat un informe sobre la sostenibilitat social del projecte a organismes aragonesos, entre els quals diversos municipis veïns de Mequinensa: Casp, Fraga, Candasnos, Torrent de Cinca, Nonasp, Faió i Favara de Matarranya. Per contra, no havia tingut en compte els municipis catalans pròxims a la planta. De fet, en un entorn de 20 km al voltant de la central, hi hauria cinc municipis aragonesos i nou de catalans: Almatret (el més proper), la Granja d’Escarp, Maials, Massalcoreig, Seròs, Riba-roja d’Ebre, Llardecans, Pobla de Massaluca i Aitona.

L’oposició dels pobles veïns
Justament Almatret (Segrià), a 7 km de la tèrmica i al centre del triangle format per les tres centrals projectades, va ser el poble que es va mostrar més contrari a la central. Al setembre, el ple del l’ajuntament va aprovar una proposta de moció “antitèrmiques”, presentada per EA. A final d’any i a començament de 2009 el poble es va mobilitzar per intentar paralitzar el projecte, i és que, com apuntava l’alcalde Evarist Giralt (Agrupació Progressista d’Almatret, APA), la localitat s’havia obert a les energies renovables amb la projecció de tres parcs eòlics i també a la conservació del medi ambient amb la creació del Camí de l’Ebre i nombroses rutes per bicicletes de muntanya.

Els veïns del poble van crear la Plataforma Almatret Net i, entre altres accions, el diumenge de Pasqua van reivindicar la seva oposició a la central de Mequinensa tallant la carretera C-45 de manera intermitent, entre Maials i Seròs (Segrià). Van aprofitar que molts aragonesos tornaven de vacances per repartir-los informació sobre les conseqüències que tindria la construcció de les tres centrals sobre el medi ambient i la salut dels habitants de la zona.

Per aquests i altres motius, els alcaldes d’onze municipis pròxims a l’aiguabarreig van reunir-se per crear un front comú contra la central i demanar a la Generalitat de Catalunya que vetllés pels seus interessos.

La Generalitat no s’hi oposa
El març de 2009, en una reunió amb els alcaldes, la directora de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Maria Comellas, va assegurar que la contaminació per ozó seria mínima, ja que la central estaria dotada de tecnologia avançada i va considerar que la central tèrmica complia les normatives europees en matèria de medi ambient i emissions atmosfèriques, per la qual cosa no podia oposar-se a la seva construcció.

La Generalitat, que no va aconseguir tranquil•litzar els alcaldes, va accedir a constituir una comissió informativa per tractar possibles efectes de la futura central. A mitjan maig es va celebrar la primera reunió de la comissió i, entre altres, hi van participar els governs d’Aragó i Catalunya, els ajuntaments dels municipis més pròxims, els consells comarcals del Segrià i del Baix Cinca, la promotora Carbonífera Energía i la Plataforma Almatret Net.

El projecte surt a informació pública
A mitjan abril, el Govern d’Aragó va treure a informació pública el projecte de la central. Tres setmanes després, la Federació d’ERC de Lleida va presentar tretze al•legacions al projecte de construcció de la central perquè, segons els republicans, la central comportava un risc per al medi ambient i la salut i no complia tots els requeriments tècnics. El Partit Popular i la Diputació de Lleida van presentar unes al•legacions semblants, centrades en la indefinició del combustible utilitzat i la millora del control de les emissions. L’Ajuntament d’Almatret també va presentar al•legacions al projecte, i la plataforma Almatret Net en va aportar més de cinc-centes d’individuals. A final de maig es va tancar el període d’informació pública.

La plataforma també va demanar que, a les eleccions europees, els ciutadans optessin per la papereta amb la inscripció “No a la tèrmica”, que comptava com a vot nul. A Almatret, amb una participació del 46,4%, dels 168 vots emesos, 76 van ser nuls i la plataforma ho va considerar una demostració que els habitants del poble no volien la construcció de les centrals.

A final de 2009 les al•legacions al projecte no havien estat encara resoltes.

Més informació
almatretnet.blogspot.com
ecologistesenaccio-cat.pangea.org

*L’ozó troposfèric es genera a partir de la reacció d’elements precursors com els òxids de nitrogen, emesos per les centrals tèrmiques.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame