Portada
> Sectors d'activitat econòmica >
CENTRAL INTEGRADA DE MERCADERIES DEL PENEDÈS (L’ARBOÇ I BANYERES)
CENTRAL INTEGRADA DE MERCADERIES DEL PENEDÈS (L’ARBOÇ I BANYERES)
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2009
El juliol de 2009 es publica l’informe ambiental del Pla director urbanístic (PDU) del Logis Penedès amb un àmbit d’unes 400 ha als termes de l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès (Baix Penedès) de les quals 170 per a activitats logístiques. El projecte té l’oposició frontal dels tres ajuntaments i de la plataforma No Fem el CIM. Aquesta oposició havia motivat que a final de 2007 s’endarrerís la tramitació en eliminar la partida prevista als pressupostos de la Generalitat.
Antecedents 2005 2006 2007
Articles posteriors 2010
L’any 2003 l’empresa pública Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques (CIMALSA) va adquirir 160 ha de terrenys als municipis de l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès (el Baix Penedès) per tal de crear-hi un centre integrat de mercaderies (CIM) d’unes 200 ha situat a l’eix d’infraestructures format per l’autopista AP-7, la futura autovia A-7 i el ferrocarril convencional i d’alta velocitat (FAV). Després de la creació d’una plataforma contrària, No Fem el CIM, i el canvi de govern a la Generalitat, el projecte va quedar aturat. L’agost de 2006 CIMALSA va anunciar un nou dimensionament del projecte, fins a 185 ha, de les quals 128 es destinarien a usos logístics. L’oposició al territori no cessava i, de fet, les eleccions municipals de 2007 van reforçar les agrupacions locals dels partits que s’hi oposaven. A final de novembre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) “diluïa” la primera partida pressupostada per al projecte, que anomenava Logis Penedès, en el concepte genèric “d’actuacions als centres logístics”.
Un dels alcaldes que s’oposava al Logis era el de la Bisbal del Penedès, Josep Maria Puigibet (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC). Tanmateix, a final de 2007 va proposar crear una àrea logística mancomunada als terrenys de l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (Idiada) a Santa Oliva, que amb 347 ha totals ell considerava “infrautilitzades”. La proposta va suscitar una gran diversitat d’opinions. Mentre que el president del Consell Comarcal, Jordi Sánchez (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), ho valorava positivament, el batlle de Banyeres, Josep Maria Abril (Iniciativa per Catalunya Verds, ICV), considerava que seria una bona carta si la Generalitat tornava a apostar fort pel Logis. Un mes i mig després, el secretari per a la Planificació Territorial, Oriol Nel•lo (Ciutadans pel Canvi, CpC), va confirmar que el polígon logístic del Baix Penedès ja tenia un “emplaçament òptim” i va instar les institucions locals a negociar-ne tots els detalls.
El 18 de maig de 2008 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va oficialitzar el seu rebuig al projecte –fins al moment a nivell nacional s’hi havien oposat més clarament ICV i Convergència i Unió (CiU)– amb la presència del secretari general del partit, Joan Puigcercós, i el portaveu nacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), Gerard Coca, en un acte de No Fem el CIM. Puigcercós va afirmar que “havia de canviar la incapacitat d’equilibrar el territori” i va apostar per preservar el medi i el sector primari. En canvi, el batlle de la Bisbal, el republicà Josep Maria Puigibet, va donar llum verd a la instal•lació d’un polígon de 60 ha que serviria com a centre logístic d’El Corte Inglés en uns terrenys propers a l’AP7 i als polígons de Santa Oliva i la Bisbal i a uns 2 km del Logis. La plataforma No Fem el CIM va rebutjar-ho i va instar a tirar endavant una moratòria de projectes logístics fins a reprendre el pla estratègic comarcal el 2010. Dies més tard les JERC del Penedès van demanar al batlle republicà que evités la instal•lació d’El Corte Inglés afirmant que suposava “no respectar els principis d’ERC”.
El Logis reviscola
A mesura que passaven les setmanes els partidaris del projecte tornaven a fer-se veure. El primer secretari del PSC al Baix Penedès va afirmar a començament de juliol que amb la crisi econòmica i la caiguda de la construcció el centre logístic era més important que mai. Per la seva banda, el secretari de Mobilitat, Manel Nadal (PSC), trencava el silenci del DPTOP i afirmava que el projecte es mantenia però que calia “partir de zero” en les negociacions amb els alcaldes i el món econòmic per acordar la superfície, els usos i la incorporació d’un centre d’innovació. Per la seva banda, l’ecosocialista Josep Maria Abril es mostrava contundent a l’hora d’afirmar que com a alcalde faria el que “calgués per evitar la instal•lació del Logis”, unes accions que passaven des de “tallar carreteres fins a fer trontollar el tripartit”. Així mateix, va afirmar que tenia informacions de la possibilitat de traslladar el projecte a la conca de Barberà, una qüestió que Manel Nadal va desmentir immediatament.
L’aprovació inicial del PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA mantenia el projecte logístic al Baix Penedès. La plataforma No Fem el CIM va recollir en poques setmanes més de mil al•legacions contra la plataforma logística, pel reconeixement de la vegueria Penedès i per reclamar que l’autovia A7 passés per l’autopista AP-7.
A final d’octubre el PSC del Baix Penedès reiterava el suport al Logis: “És un autèntic despropòsit renunciar-hi tenint en compte la desacceleració de la construcció”, va afirmar Josep Guasch. Tot plegat tenia lloc dies abans de la visita del president José Montilla a l’Arboç, la qual va ser contestada per un centenar d’activistes. El fet que en la visita del president de la Generalitat es llancessin ous i altres objectes va obligar la plataforma No Fem el CIM a condemnar-ho i a assegurar que des de l’entitat s’havia deixat molt clar que la protesta havia de ser cívica. Tot i així, van lamentar “l’intent de criminalització i de desviar l’atenció sobre el veritable problema: la degradació del territori”.
El juliol de 2009 es publica l’informe ambiental del Pla director urbanístic (PDU) del Logis Penedès amb un àmbit d’unes 400 ha als termes de l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès (Baix Penedès) de les quals 170 per a activitats logístiques. El projecte té l’oposició frontal dels tres ajuntaments i de la plataforma No Fem el CIM. Aquesta oposició havia motivat que a final de 2007 s’endarrerís la tramitació en eliminar la partida prevista als pressupostos de la Generalitat.
Antecedents 2005 2006 2007
Articles posteriors 2010
L’any 2003 l’empresa pública Centrals i Infraestructures per a la Mobilitat i les Activitats Logístiques (CIMALSA) va adquirir 160 ha de terrenys als municipis de l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès (el Baix Penedès) per tal de crear-hi un centre integrat de mercaderies (CIM) d’unes 200 ha situat a l’eix d’infraestructures format per l’autopista AP-7, la futura autovia A-7 i el ferrocarril convencional i d’alta velocitat (FAV). Després de la creació d’una plataforma contrària, No Fem el CIM, i el canvi de govern a la Generalitat, el projecte va quedar aturat. L’agost de 2006 CIMALSA va anunciar un nou dimensionament del projecte, fins a 185 ha, de les quals 128 es destinarien a usos logístics. L’oposició al territori no cessava i, de fet, les eleccions municipals de 2007 van reforçar les agrupacions locals dels partits que s’hi oposaven. A final de novembre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) “diluïa” la primera partida pressupostada per al projecte, que anomenava Logis Penedès, en el concepte genèric “d’actuacions als centres logístics”.
Un dels alcaldes que s’oposava al Logis era el de la Bisbal del Penedès, Josep Maria Puigibet (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC). Tanmateix, a final de 2007 va proposar crear una àrea logística mancomunada als terrenys de l’Institut d’Investigació Aplicada de l’Automòbil (Idiada) a Santa Oliva, que amb 347 ha totals ell considerava “infrautilitzades”. La proposta va suscitar una gran diversitat d’opinions. Mentre que el president del Consell Comarcal, Jordi Sánchez (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), ho valorava positivament, el batlle de Banyeres, Josep Maria Abril (Iniciativa per Catalunya Verds, ICV), considerava que seria una bona carta si la Generalitat tornava a apostar fort pel Logis. Un mes i mig després, el secretari per a la Planificació Territorial, Oriol Nel•lo (Ciutadans pel Canvi, CpC), va confirmar que el polígon logístic del Baix Penedès ja tenia un “emplaçament òptim” i va instar les institucions locals a negociar-ne tots els detalls.
El 18 de maig de 2008 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va oficialitzar el seu rebuig al projecte –fins al moment a nivell nacional s’hi havien oposat més clarament ICV i Convergència i Unió (CiU)– amb la presència del secretari general del partit, Joan Puigcercós, i el portaveu nacional de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), Gerard Coca, en un acte de No Fem el CIM. Puigcercós va afirmar que “havia de canviar la incapacitat d’equilibrar el territori” i va apostar per preservar el medi i el sector primari. En canvi, el batlle de la Bisbal, el republicà Josep Maria Puigibet, va donar llum verd a la instal•lació d’un polígon de 60 ha que serviria com a centre logístic d’El Corte Inglés en uns terrenys propers a l’AP7 i als polígons de Santa Oliva i la Bisbal i a uns 2 km del Logis. La plataforma No Fem el CIM va rebutjar-ho i va instar a tirar endavant una moratòria de projectes logístics fins a reprendre el pla estratègic comarcal el 2010. Dies més tard les JERC del Penedès van demanar al batlle republicà que evités la instal•lació d’El Corte Inglés afirmant que suposava “no respectar els principis d’ERC”.
El Logis reviscola
A mesura que passaven les setmanes els partidaris del projecte tornaven a fer-se veure. El primer secretari del PSC al Baix Penedès va afirmar a començament de juliol que amb la crisi econòmica i la caiguda de la construcció el centre logístic era més important que mai. Per la seva banda, el secretari de Mobilitat, Manel Nadal (PSC), trencava el silenci del DPTOP i afirmava que el projecte es mantenia però que calia “partir de zero” en les negociacions amb els alcaldes i el món econòmic per acordar la superfície, els usos i la incorporació d’un centre d’innovació. Per la seva banda, l’ecosocialista Josep Maria Abril es mostrava contundent a l’hora d’afirmar que com a alcalde faria el que “calgués per evitar la instal•lació del Logis”, unes accions que passaven des de “tallar carreteres fins a fer trontollar el tripartit”. Així mateix, va afirmar que tenia informacions de la possibilitat de traslladar el projecte a la conca de Barberà, una qüestió que Manel Nadal va desmentir immediatament.
L’aprovació inicial del PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA mantenia el projecte logístic al Baix Penedès. La plataforma No Fem el CIM va recollir en poques setmanes més de mil al•legacions contra la plataforma logística, pel reconeixement de la vegueria Penedès i per reclamar que l’autovia A7 passés per l’autopista AP-7.
A final d’octubre el PSC del Baix Penedès reiterava el suport al Logis: “És un autèntic despropòsit renunciar-hi tenint en compte la desacceleració de la construcció”, va afirmar Josep Guasch. Tot plegat tenia lloc dies abans de la visita del president José Montilla a l’Arboç, la qual va ser contestada per un centenar d’activistes. El fet que en la visita del president de la Generalitat es llancessin ous i altres objectes va obligar la plataforma No Fem el CIM a condemnar-ho i a assegurar que des de l’entitat s’havia deixat molt clar que la protesta havia de ser cívica. Tot i així, van lamentar “l’intent de criminalització i de desviar l’atenció sobre el veritable problema: la degradació del territori”.
A mitjan mes de desembre el DPTOP va encarregar la redacció del Pla director d’infraestructures del Penedès. El portaveu de No Fem el CIM, Pau Batlle, considerava que no es tractava de “cap amenaça”, ja que el ramal de mercaderies d’ample ibèric entre l’Arboç i Banyeres havia caigut de les directrius del pla i, per tant, “perdia força la idea del Logis”. En canvi el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, apostava perquè el territori aprofités el període de redacció per arribar a un consens. “La nova infraestructura farà la comarca més competitiva i donarà noves oportunitats laborals”, defensava Sabaté.
El projecte rebia el mes de febrer de 2009 nous impulsos, com ara l’acord entre l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) i CIMALSA per potenciar l’arribada de nous operadors logístics al port tarragoní i al conjunt del Camp de Tarragona amb els CIM de Montblanc, el Camp (CENTRALS INTEGRADES DE MERCADERIES DEL CAMP DE TARRAGONA) i el Penedès com a principals elements d’atracció). També l’alcalde del Vendrell, Benet Jané (CiU), considerava que en el context de crisi el Logis podia ser positiu sempre que reduís part de la seva activitat logística a favor d’una indústria tecnològicament capdavantera.
Els alcaldes dels tres municipis afectats, l’Arboç, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys, no volien sentir a parlar de la crisi i l’atur com un argument per acceptar el polígon logístic. “L’atur del Baix Penedès no se solucionarà amb el Logis, sinó que augmentarà, ja que atraurà molta més població de fora”, defensava l’alcalde de Banyeres, Josep Maria Abril. Per a l’alcalde de l’Arboç, Joan Plana (CiU), fer servir l’argument de la crisi era una fal•làcia, ja que “els llocs de treball no serien realitat fins al cap de quatre anys”. Per la seva banda, la plataforma No Fem el CIM denunciava que el Pla director urbanístic (PDU) del Logis serviria per requalificar terrenys no urbanitzables dels tres municipis a la força. El 2 d’abril se’n va adjudicar la redacció a l’estudi d’arquitectura Jornet-Llop-Pastor, amb un cost de 187.000 €.
L’informe ambiental, tret de partida del projecte
A final de juliol es va fer públic l’informe ambiental preliminar per a l’elaboració del PDU del Logis. La plataforma logística intermodal ocuparia 170 ha en l’espai entre l’AP-7 i l’actual corredor ferroviari. A diferència d’altres propostes anteriors, el Logis es distanciaria de la riera de Marmellar i, en canvi, ocuparia l’espai entre la futura autovia A-7 i el tren, de tal manera que connectaria amb l’àrea industrial de l’Arboç. El document també proposava la distribució en el complex d’altres activitats complementàries (serveis, comerç, recerca i formació). El document assenyala beneficis ambientals del projecte, com la reducció del 55% de les actuals emissions de CO2 pel traspàs anual de la càrrega de fins a 106.000 camions al ferrocarril.
El desenvolupament del complex suposaria la creació d’un nou vial de connexió entre l’AP-7 i la futura A7 i enllaços amb les línies d’alta velocitat i d’ample ibèric compatibles amb una futura línia de mercaderies que projecta el Govern espanyol entre Tarragona i Castellbisbal. Com a compensació l’informe proposava la protecció de la riera de Marmellar –al límit entre el Baix i l’Alt Penedès–i la masia del Papiol, un bé cultural d’interès nacional (BCIN).
Tanmateix, l’oposició no cessava. Les JERC del Penedès van afirmar que el Logis només responia als “interessos empresarials de Tarragona i Barcelona” i consideraven que el delegat del Govern a les comarques tarragonines, Xavier Sabaté, aprofitava la crisi per intentar justificar el projecte. També l’Ajuntament de l’Arboç hi mantenia la seva oposició, i va presentar, a mitjan setembre, un recurs contenciós administratiu contra la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CUCT) per l’obligació d’incorporar el Logis a la tramitació del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Segons l’alcalde, la implantació del Logis suposaria un creixement molt més fort del municipi del que es preveia al POUM. “Si hem de preveure aquesta infraestructura, llavors la memòria que acompanya el pla s’ha de refer perquè ja no és vàlida”, va assegurar el nou alcalde arbocenc Carles Ribé (ERC).
Una setmana més tard la plataforma No Fem el CIM va emetre la seva posició sobre l’informe ambiental. Juntament amb els tres municipis afectats consideraven que la superfície real afectada pel projecte era de 408 ha –de les quals 114 dedicades a la protecció de la riera de Marmellar–, però que amb les infraestructures, naus i aparcaments se superaria de molt les 170 ha logístiques. Així mateix, consideraven “no creïbles” les dades de contaminació: “la intermodalitat ferroviària no seria un fet abans de deu o quinze anys”, afirmaven. També van denunciar que la plataforma limitaria amb un BCIN, la Torre de Marmellà, i sectors urbans del mateix municipi. Per als tres alcaldes, l’informe era “propaganda electoralista i virtual”i van denunciar l’actitud “col•laboracionista” del president del Consell Comarcal, Jordi Sànchez.
El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, va lamentar que els alcaldes i la plataforma opositora aportessin informació “desajustada a la realitat”. Per al responsable del DPTOP les 400 ha d’afectació eren l’àmbit del PDU que, va explicar, tot just estava al començament de la tramitació. “Passarà molt de temps abans no tinguem el pla director fet”, va concloure Nadal.
Més informació
www.cimalsa.cat
www.nofemelcim.org
El projecte rebia el mes de febrer de 2009 nous impulsos, com ara l’acord entre l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) i CIMALSA per potenciar l’arribada de nous operadors logístics al port tarragoní i al conjunt del Camp de Tarragona amb els CIM de Montblanc, el Camp (CENTRALS INTEGRADES DE MERCADERIES DEL CAMP DE TARRAGONA) i el Penedès com a principals elements d’atracció). També l’alcalde del Vendrell, Benet Jané (CiU), considerava que en el context de crisi el Logis podia ser positiu sempre que reduís part de la seva activitat logística a favor d’una indústria tecnològicament capdavantera.
Els alcaldes dels tres municipis afectats, l’Arboç, Banyeres i Sant Jaume dels Domenys, no volien sentir a parlar de la crisi i l’atur com un argument per acceptar el polígon logístic. “L’atur del Baix Penedès no se solucionarà amb el Logis, sinó que augmentarà, ja que atraurà molta més població de fora”, defensava l’alcalde de Banyeres, Josep Maria Abril. Per a l’alcalde de l’Arboç, Joan Plana (CiU), fer servir l’argument de la crisi era una fal•làcia, ja que “els llocs de treball no serien realitat fins al cap de quatre anys”. Per la seva banda, la plataforma No Fem el CIM denunciava que el Pla director urbanístic (PDU) del Logis serviria per requalificar terrenys no urbanitzables dels tres municipis a la força. El 2 d’abril se’n va adjudicar la redacció a l’estudi d’arquitectura Jornet-Llop-Pastor, amb un cost de 187.000 €.
L’informe ambiental, tret de partida del projecte
A final de juliol es va fer públic l’informe ambiental preliminar per a l’elaboració del PDU del Logis. La plataforma logística intermodal ocuparia 170 ha en l’espai entre l’AP-7 i l’actual corredor ferroviari. A diferència d’altres propostes anteriors, el Logis es distanciaria de la riera de Marmellar i, en canvi, ocuparia l’espai entre la futura autovia A-7 i el tren, de tal manera que connectaria amb l’àrea industrial de l’Arboç. El document també proposava la distribució en el complex d’altres activitats complementàries (serveis, comerç, recerca i formació). El document assenyala beneficis ambientals del projecte, com la reducció del 55% de les actuals emissions de CO2 pel traspàs anual de la càrrega de fins a 106.000 camions al ferrocarril.
El desenvolupament del complex suposaria la creació d’un nou vial de connexió entre l’AP-7 i la futura A7 i enllaços amb les línies d’alta velocitat i d’ample ibèric compatibles amb una futura línia de mercaderies que projecta el Govern espanyol entre Tarragona i Castellbisbal. Com a compensació l’informe proposava la protecció de la riera de Marmellar –al límit entre el Baix i l’Alt Penedès–i la masia del Papiol, un bé cultural d’interès nacional (BCIN).
Tanmateix, l’oposició no cessava. Les JERC del Penedès van afirmar que el Logis només responia als “interessos empresarials de Tarragona i Barcelona” i consideraven que el delegat del Govern a les comarques tarragonines, Xavier Sabaté, aprofitava la crisi per intentar justificar el projecte. També l’Ajuntament de l’Arboç hi mantenia la seva oposició, i va presentar, a mitjan setembre, un recurs contenciós administratiu contra la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CUCT) per l’obligació d’incorporar el Logis a la tramitació del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). Segons l’alcalde, la implantació del Logis suposaria un creixement molt més fort del municipi del que es preveia al POUM. “Si hem de preveure aquesta infraestructura, llavors la memòria que acompanya el pla s’ha de refer perquè ja no és vàlida”, va assegurar el nou alcalde arbocenc Carles Ribé (ERC).
Una setmana més tard la plataforma No Fem el CIM va emetre la seva posició sobre l’informe ambiental. Juntament amb els tres municipis afectats consideraven que la superfície real afectada pel projecte era de 408 ha –de les quals 114 dedicades a la protecció de la riera de Marmellar–, però que amb les infraestructures, naus i aparcaments se superaria de molt les 170 ha logístiques. Així mateix, consideraven “no creïbles” les dades de contaminació: “la intermodalitat ferroviària no seria un fet abans de deu o quinze anys”, afirmaven. També van denunciar que la plataforma limitaria amb un BCIN, la Torre de Marmellà, i sectors urbans del mateix municipi. Per als tres alcaldes, l’informe era “propaganda electoralista i virtual”i van denunciar l’actitud “col•laboracionista” del president del Consell Comarcal, Jordi Sànchez.
El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, va lamentar que els alcaldes i la plataforma opositora aportessin informació “desajustada a la realitat”. Per al responsable del DPTOP les 400 ha d’afectació eren l’àmbit del PDU que, va explicar, tot just estava al començament de la tramitació. “Passarà molt de temps abans no tinguem el pla director fet”, va concloure Nadal.
Més informació
www.cimalsa.cat
www.nofemelcim.org
