Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CENTRAL DE COGENERACIÓ DE BIOMASSA DE LA GARRIGA
Arnau Urgell
Detall de l'empresa Tamayo on s'ubicaria la central Foto: Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2009

El 16 de desembre de 2009 el ple de la Garriga –amb l’equip de govern dividit– dóna llum verd a la modificació del PGOU per permetre construir al grup Tamayo una central de cogeneració a partir de biomassa forestal. La tramitació havia començat dos anys abans, tot i l’oposició d’una plataforma i d’alguns dels grups polítics del municipi. Amb tot, per tal de començar a construir-la, encara ha d’arribar la llicència ambiental, que ja disposa de l’informe favorable del Departament de Medi Ambient. La plataforma, davant d’aquests resultats, amenaça d’iniciar accions judicials contra un projecte que consideren que al darrere amaga una incineradora.

El municipi de la Garriga se situa a la vall del Congost (Vallès Oriental) entre les faldes dels cingles de Bertí i del Montseny, dos espais eminentment forestals. A començament de novembre de 2007 el Grup Tamayo, que té una planta al sud del terme dedicada al reciclatge de vehicles i runes, va sol•licitar, a través de l’empresa Rebrot i Paisatge, construir una planta de cogeneració de biomassa forestal a les seves instal•lacions. La central tindria una potència de 5,9 MW elèctrics i funcionaria a partir de 60.000 tones anuals de restes vegetals generades per mitjà de les podes dels boscos de l’entorn. A més d’electricitat la planta generaria calor. L’operació, que també suposava situar a cobert part de l’actual activitat, implicava una modificació del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) per incrementar l’edificabilitat del 3 al 40%.

Pocs dies després que es publiqués al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) la sol•licitud de llicència ambiental per a la planta, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) –a l’oposició– va presentar esmenes al projecte. La seva portaveu, Neus Ballbuena, mostrava els seus dubtes sobre l’increment de l’edificabilitat. També Iniciativa per Catalunya (ICV) i Esquerra Independent de la Garriga (EiLG) van esmenar-lo i van sol•licitar més informació a l’equip de govern format per Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

L’Associació de Veïns del Barri de Can n’Illa de la Garriga va iniciar al cap d’un mes una recollida de signatures contra un projecte que consideraven que tenia un gran impacte ambiental per les emissions que generaria. A més, criticaven que se situava a 500 m de l’entorn urbà i que generaria un intens trànsit de camions de gran tonatge. A mitjan gener, l’oposició veïnal va cristal•litzar amb la creació de la Plataforma Antiincineradora del Congost. Havien recollit unes 350 signatures i el suport del Consell de Poble de la Llerona del municipi de les Franqueses, ja que la planta s’ubicava a 600 m d’aquest nucli.
Una imatge de l'empresa Tamayo on s'ubicaria la central Foto: Moisès Jordi
L’abril de 2008 una moció de censura va suposar que Neus Ballbuena (PSC) substituís l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó (CiU), gràcies als vots dels socialistes, d’EiLG, ICV i el Grup Independent de la Garriga (GiG). La flamant batllessa va assumir el compromís d’informar i fomentar el debat públic sobre la central.

Medi Ambient hi dóna el vistiplau
A final de maig l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada (OGAU) del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va emetre un informe favorable a la sol•licitud de llicència ambiental. Carles Vilaseca, director de Rebrot i Paisatge, es va mostrar “molt satisfet amb l’informe” i la resposta a les al•legacions presentades per la plataforma i tres dels quatre partits que formaven part de l’actual equip de govern (PSC, ICV i GiG). En aquest sentit, s’assegurava que la planta “no era una incineradora de residus” –tal com assegurava la plataforma– i que no podia produir efectes negatius per a la salut humana. A més, considerava innecessari un estudi d’impacte ambiental.

El setembre de 2008 el Grup Tamayo va presentar al consistori la seva proposta de modificació del PGOU per permetre reordenar les actuals activitats industrials i construir la planta de biomassa. La petició incorporava l’increment de l’edificabilitat del 3 al 40% però no la requalificació d’un terreny no urbanitzable com s’havia plantejament inicialment. “L’increment es fa per adaptar les activitats a les noves necessitats tecnològiques i ambientals, a banda de construir la central”, va explicar Carles Vilaseca. Mentre l’alcaldessa explicava que encara no havia adoptat una posició, la portaveu de l’oposició, Meritxell Budó, lamentava la seva “passivitat” respecte del projecte. La portaveu convergent es va reunir amb els treballadors i directius de Tamayo i va mostrar la seva preocupació “perquè 100 treballadors poguessin anar al carrer” si l’Ajuntament no acceptava l’increment d’edificabilitat.

Mentrestant, el consistori va encarregar un estudi a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per conèixer l’impacte ambiental de la planta i poder donar resposta a Tamayo. Tot i així no es van estalviar les crítiques a l’empresa. “Una modificació del pla general no es fa així”, va afirmar el regidor d’Urbanisme, Miquel Pujol (EiLG), i es va mostrar sorprès per “l’excessiva pressa” de l’empresa.

L’empresa es planteja un contenciós
El 12 de novembre de 2008 es va fer públic l’estudi de la UPC en el qual s’afirmava que la presència de substàncies estranyes a l’atmosfera, la immissió, generades per les emissions potencials, no superaven els límits permesos i que els nivells màxims se situaven en zones industrials i rurals al sud de Tamayo (a la banda oposada de la Garriga). Amb l’estudi sobre la taula, la secció local d’ICV va acceptar iniciar la negociació de la concessió de la llicència ambiental però el seu portaveu advertia que “no seria fàcil”. Jaume Aspa (GiG), un dels regidors de l’equip de govern més crítics amb el projecte apostava per fer una consulta popular.

La Plataforma Antiinceneradora va respondre convocant una manifestació per al 21 de desembre que va congregar unes 200 persones bàsicament del barri de ca n’Illa de la Garriga i de la urbanització els Gorcs de Llerona. També el ple de l’Ajuntament de les Franqueses s’hi va posicionar en contra amb els vots de tots els grups excepte l’abstenció de CiU. La moció considerava que la ubicació no era adequada per la proximitat als nuclis de la Garriga, Llerona i l’Ametlla del Vallès i a més alertava de la contaminació de gasos i partícules en suspensió.
Pancarta contra la central al Passeig de la Garriga Foto: Moisès Jordi
El 2009 va començar amb les crítiques de l’empresa al consistori per no atorgar la llicència ambiental. Els representants de Tamayo van afirmar que s’havia concedit per silenci administratiu un fet que el consistori va negar basant-se en un informe dels serveis jurídics municipals. En aquest sentit l’alcaldessa va advertir –a diferència del que s’havia afirmat anteriorment– que primer caldria resoldre els aspectes urbanístics. L’advocat de l’empresa, Josep Maria Matencio, va anunciar que presentarien un recurs contenciós administratiu contra la decisió però que “no es volien precipitar”.

Les posicions s’acosten
A mitjan mes de juny l’alcaldessa garriguenca va expressar la voluntat d’arribar a un acord amb l’empresa tant per la llicència ambiental com per la modificació del planejament. La decisió depenia del fet que l’empresa acceptés els requisits plantejats per l’equip de govern i que no es van fer públics. Carles Vilaseca, director de Rebrot i Paisatge, considerava que estaven “a prop de la solució definitiva” i que amb aquest nou escenari renunciaven a presentar el contenciós administratiu. Aquesta situació, i especialment la negativa a dur a terme la consulta, van provocar que el regidor del GIG, Jaume Aspa, decidís abandonar l’equip de govern i el deixés en minoria quinze mesos després de la moció.

Després de l’estiu, Rebrot i Paisatge va signar un conveni amb l’Associació de Propietaris del Montseny (APM) per subministrar les restes de podes per alimentar la central i per crear un pèl•let amb marca de qualitat per calderes d’equipaments públics i habitatges privats.

A final d’octubre la plataforma va denunciar que les modificacions del planejament contenien irregularitats. “El procés ha estat parcial i s’han pogut produir interpretacions interessades a favor de l’empresa promotora”, va explicar la portaveu Glòria Lloreda. En aquest sentit, van exposar sense èxit al ple la demanda per invalidar l’expedient. Setmanes més tard es va presentar un manifest signat per quaranta regidors i exregidrors de la Garriga, l’Ametlla i les Franqueses contra la planta de cogeneració. El text afirmava que eren favorables a les renovables però que una central com la de Tamayo “no és ni innòcua ni neta” i que anava més enllà de l’àmbit municipal.

Finalment el ple municipal del 16 de desembre va aprovar la modificació del PGOU amb l’equip de govern dividit. En aquest sentit, van votar-hi a favor el PSC, EiLG, CiU, ERC i el PP. En canvi els dos regidors d’ICV es van sumar a l’oposició del GiG i el regidor d’Unió no adscrit. El tràmit permetia a l’empresa construir la planta de cogeneració i situar a cobert algunes de les activitats actuals. A canvi, Tamayo aportava una compensació d’1,3 MEUR i la cessió al municipi d’uns terrenys no urbanitzables. El regidor d’Urbanisme, Miquel Pujol, va insistir que no es produïa cap requalificació, mentre que ICV va lamentar que la modificació només responia als interessos de l’empresa. Tant els ecosocialistes com els regidors del GIC i d’UDC van insistir en la celebració d’una consulta popular. Des de l’oposició, CiU i ERC van definir el seu suport com un “sí crític”, per la “mala gestió” de la tramitació. A més, els republicans van demanar el cessament dels regidors d’ICV.

Mentre se celebrava el ple, uns 150 veïns es van concentrar a l’exterior per mostrar amb cassoles l’oposició a allò que consideren una incineradora. Van advertir que no dubtarien a iniciar mesures judicials i que s’oposarien a la concessió de la llicència ambiental prevista per al 2010.

Més informació
antiincineradoradelcongost.blogspot.com
www.lagarriga.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Oriental