CATÀLEG DE PAISATGE DE LES TERRES DE L'EBRE
Pol Huguet-X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2009
El novembre de 2009 la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge aprova inicialment el Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre, i se sotmet a informació pública fins a mitjan desembre. Aquest catàleg, coordinat per l’Observatori de Paisatge de Catalunya, pretén ser l’instrument per caracteritzar els paisatges d’aquest àmbit territorial, ordenar-los, i protegir-ne i difondre’n els valors. Entre altres al•legacions, l’Associació Eòlica de Catalunya reclama que s’elimini la crítica als parcs eòlics i la incoherència que això comporta respecte del Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, tal com també alerta la direcció general d’Energia.
Antecedents 2007
Els catàlegs de paisatge són els instruments bàsics d’intervenció que preveu la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, per determinar la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, així com els objectius de qualitat paisatgística i les propostes per assolir-los. El 2005, a més de l’aprovació de la llei esmentada abans, l’Observatori de Paisatge de Catalunya (OPC) va publicar el Prototipus de catàleg de paisatge, que establia les bases per a l’elaboració dels set catàlegs, un per a cada àmbit de planificació territorial de Catalunya.
El 2005 va començar el procés d’elaboració dels catàlegs però, de moment, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) només ha aprovat definitivament EL CATÀLEG DE PAISATGE DE LES TERRES DE LLEIDA. El cas del de les Terres de l’Ebre va ser especial, ja que el 2004 l’Institut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE) havia aprovat iniciar un estudi paisatgístic d’aquest àmbit. L’any 2006 l’OPC va signar un conveni amb l’IDECE per tal que l’estudi de l’organisme ebrenc esdevingués el Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre mateix i evitar, així, duplicar treballs. El Catàleg, un cop acabat, havia d’incorporar-se al PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE.
L’IDECE va col•laborar amb la Universitat Rovira i Virgili, el Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix Ebre i el Montsià (CODE) i el Col•legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) per fer l’estudi, sota la supervisió i coordinació de l’OPC. L’equip tècnic també va comptar amb experts en participació ciutadana, que es van encarregar de desenvolupar diversos mecanisme de consulta als agents i a la població en general sobre la seva percepció del paisatge de les Terres de l’Ebre. Així, es van fer més de 800 enquestes telefòniques, es va dissenyar una consulta web que va rebre gairebé 400 aportacions, es van fer una vintena d’entrevistes aprofundides a agents de paisatge i es van dinamitzar uns grups de discussió amb una trentena de participants, a més de diversos tallers de debat entre agents de paisatge i població interessada. En total, hi van participar unes 1.400 persones provinents d’àmbits ben diversos.
El novembre de 2009 la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge aprova inicialment el Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre, i se sotmet a informació pública fins a mitjan desembre. Aquest catàleg, coordinat per l’Observatori de Paisatge de Catalunya, pretén ser l’instrument per caracteritzar els paisatges d’aquest àmbit territorial, ordenar-los, i protegir-ne i difondre’n els valors. Entre altres al•legacions, l’Associació Eòlica de Catalunya reclama que s’elimini la crítica als parcs eòlics i la incoherència que això comporta respecte del Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, tal com també alerta la direcció general d’Energia.
Antecedents 2007
Els catàlegs de paisatge són els instruments bàsics d’intervenció que preveu la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, per determinar la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, així com els objectius de qualitat paisatgística i les propostes per assolir-los. El 2005, a més de l’aprovació de la llei esmentada abans, l’Observatori de Paisatge de Catalunya (OPC) va publicar el Prototipus de catàleg de paisatge, que establia les bases per a l’elaboració dels set catàlegs, un per a cada àmbit de planificació territorial de Catalunya.
El 2005 va començar el procés d’elaboració dels catàlegs però, de moment, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) només ha aprovat definitivament EL CATÀLEG DE PAISATGE DE LES TERRES DE LLEIDA. El cas del de les Terres de l’Ebre va ser especial, ja que el 2004 l’Institut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre (IDECE) havia aprovat iniciar un estudi paisatgístic d’aquest àmbit. L’any 2006 l’OPC va signar un conveni amb l’IDECE per tal que l’estudi de l’organisme ebrenc esdevingués el Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre mateix i evitar, així, duplicar treballs. El Catàleg, un cop acabat, havia d’incorporar-se al PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES TERRES DE L’EBRE.
L’IDECE va col•laborar amb la Universitat Rovira i Virgili, el Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix Ebre i el Montsià (CODE) i el Col•legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) per fer l’estudi, sota la supervisió i coordinació de l’OPC. L’equip tècnic també va comptar amb experts en participació ciutadana, que es van encarregar de desenvolupar diversos mecanisme de consulta als agents i a la població en general sobre la seva percepció del paisatge de les Terres de l’Ebre. Així, es van fer més de 800 enquestes telefòniques, es va dissenyar una consulta web que va rebre gairebé 400 aportacions, es van fer una vintena d’entrevistes aprofundides a agents de paisatge i es van dinamitzar uns grups de discussió amb una trentena de participants, a més de diversos tallers de debat entre agents de paisatge i població interessada. En total, hi van participar unes 1.400 persones provinents d’àmbits ben diversos.
S’aprova inicialment el Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre
Finalment, el 9 de novembre de 2009, el director general d’Arquitectura i Paisatge, Joan Ganyet, va aprovar inicialment el Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre. Una setmana després, el 16 de novembre, s’obria el període d’informació pública, que havia de durar un mes.
El Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre consta de disset capítols. Els primers fan referència a l’instrument mateix del catàleg i a la metodologia emprada en l’estudi. El gruix del catàleg són els capítols que fan referència a diferents aspectes del paisatge, és a dir, els elements naturals que el constitueixen, la seva evolució històrica, com és el paisatge actual, com s’ha expressat artísticament, quins valors té i quines rutes o indrets són idonis per observar-los. També s’aborda la dinàmica actual del paisatge, quins impactes i riscos té, i quina n’és la possible evolució. Pel que fa als riscos que corre aquest paisatge, el Catàleg destaca la densificació de parcs eòlics en línies de carenes “que sovint formen fons escènics d’una gran harmonia”, així com el risc d’incendi, en augment atès l’abandó de conreus i la substitució per plantes piròfiles. El darrer gran incendi havia tingut lloc pocs mesos abans, l’estiu de 2009, i havia cremat més de 1.100 ha vora HORTA DE SANT JOAN.
A l’hora de caracteritzar el paisatge, el Catàleg va identificar dinou unitats de paisatge, d’una extensió mitjana de 285 km2, que constitueixen les peces territorials bàsiques amb certa uniformitat on aplicar les polítiques de paisatge. Els dinou paisatges de les Terres de l’Ebre són: els costers de l’Ebre, l’altiplà de la Terra Alta, la serra del Tormo, les riberes d’Algars, les serres de Pàndols-Cavalls, la cubeta de Móra, el Baix Priorat, la serra de Llaberia, Barrufemes, els Burgans, muntanyes de Tivissa-Vandellòs, serres de Cardó-Boix, els Ports, la plana del baix Ebre-Montsià, el paisatge fluvial de l’Ebre, els vessants de Tivenys-coll de l’Alba, el litoral del baix Ebre, les serres de Montsià-Godall i el delta de l’Ebre.
A més, el Catàleg caracteritza quatre paisatges d’atenció especial: el riu Ebre, les oliveres, la pedra en sec i la batalla de l’Ebre.
Finalment, el 9 de novembre de 2009, el director general d’Arquitectura i Paisatge, Joan Ganyet, va aprovar inicialment el Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre. Una setmana després, el 16 de novembre, s’obria el període d’informació pública, que havia de durar un mes.
El Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre consta de disset capítols. Els primers fan referència a l’instrument mateix del catàleg i a la metodologia emprada en l’estudi. El gruix del catàleg són els capítols que fan referència a diferents aspectes del paisatge, és a dir, els elements naturals que el constitueixen, la seva evolució històrica, com és el paisatge actual, com s’ha expressat artísticament, quins valors té i quines rutes o indrets són idonis per observar-los. També s’aborda la dinàmica actual del paisatge, quins impactes i riscos té, i quina n’és la possible evolució. Pel que fa als riscos que corre aquest paisatge, el Catàleg destaca la densificació de parcs eòlics en línies de carenes “que sovint formen fons escènics d’una gran harmonia”, així com el risc d’incendi, en augment atès l’abandó de conreus i la substitució per plantes piròfiles. El darrer gran incendi havia tingut lloc pocs mesos abans, l’estiu de 2009, i havia cremat més de 1.100 ha vora HORTA DE SANT JOAN.
A l’hora de caracteritzar el paisatge, el Catàleg va identificar dinou unitats de paisatge, d’una extensió mitjana de 285 km2, que constitueixen les peces territorials bàsiques amb certa uniformitat on aplicar les polítiques de paisatge. Els dinou paisatges de les Terres de l’Ebre són: els costers de l’Ebre, l’altiplà de la Terra Alta, la serra del Tormo, les riberes d’Algars, les serres de Pàndols-Cavalls, la cubeta de Móra, el Baix Priorat, la serra de Llaberia, Barrufemes, els Burgans, muntanyes de Tivissa-Vandellòs, serres de Cardó-Boix, els Ports, la plana del baix Ebre-Montsià, el paisatge fluvial de l’Ebre, els vessants de Tivenys-coll de l’Alba, el litoral del baix Ebre, les serres de Montsià-Godall i el delta de l’Ebre.
A més, el Catàleg caracteritza quatre paisatges d’atenció especial: el riu Ebre, les oliveres, la pedra en sec i la batalla de l’Ebre.
Algunes propostes i mesures
Finalment, proposa uns objectius de qualitat paisatgística (com es vol que sigui el paisatge futur) i quines mesures i accions són necessàries per arribar-hi. Algunes de les mesures proposades que destaquen més són que s’estudiï la possibilitat de reconvertir en sòl no urbanitzable tots aquells espais litorals que encara no s’han urbanitzat. També proposa diversos criteris per reduir l’impacte paisatgístic dels futurs parcs eòlics, com fomentar parcs de dimensions petites i mitjanes, emprendre mesures per restaurar el paisatge del voltant dels parcs, tenir en consideració aspectes de visibilitat, i excloure’ls dels miradors i zones de més valor paisatgístic.
D’altra banda, els autors del catàleg sostenen que el riu Ebre és una de les joies d’aquest àmbit i que la millor manera de protegir-lo és “mitjançant un aprofitament econòmic que faci indispensable gaudir d’un riu en bon estat”, que consistiria en mesures per fomentar diversos tipus de navegació, des d’embarcacions esportives fins al foment de les baixades en piragua.
També es recomana impulsar una xarxa d’oliveres monumentals, la producció d’oli d’oliva de qualitat i la preservació de l’arquitectura de pedra en sec associada als conreus tradicionals.
Al•legacions dels promotors eòlics
L’Associació Eòlica de Catalunya, EolicCat, va ser una de les entitats que va presentar al•legacions durant el període d’informació pública. El gerent d’EolicCat, Jaume Morrón, criticava que només es considerés l’energia eòlica com una amenaça i no es fes referència a la seva contribució a reduir les emissions de diòxid de carboni. També alertava del tarannà d’alguns membres de l’equip redactor, “contraris al model d’energia eòlica previst a Catalunya”, a través del PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015. L’entitat denunciava que no se’ls havia tingut prou en compte i defensava que els projectes de parcs eòlics sí que respecten el paisatge i que han obtingut declaracions d’impacte ambiental favorables.
En una línia semblant, la Direcció General d’Energia, que depèn del Departament d’Economia, va enviar una carta a la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (DGAP) expressant la disconformitat amb les crítiques a l’energia eòlica i demanant evitar contradiccions entre conselleries. Els dos directors generals (el d’Energia i el d’Arquitectura i Paisatge) van acordar reunir-se per tal de consensuar una posició conjunta. Per suavitzar la polèmica, la directora de l’IDECE, Genoveva Margalef, recordava que el catàleg de paisatge no era un document vinculant i que les seves directrius no eren de compliment obligat.
A l’espera de l’aprovació definitiva
El dia 16 de desembre es va tancar la informació pública. Aquelles persones o entitats que havien presentat al•legacions, continuaven a mitjan mes de febrer a l’espera de rebre resposta i que el Govern aprovés definitivament el catàleg.
Més informació
www.catpaisatge.net/cat/cataleg_presentats_te.php
Finalment, proposa uns objectius de qualitat paisatgística (com es vol que sigui el paisatge futur) i quines mesures i accions són necessàries per arribar-hi. Algunes de les mesures proposades que destaquen més són que s’estudiï la possibilitat de reconvertir en sòl no urbanitzable tots aquells espais litorals que encara no s’han urbanitzat. També proposa diversos criteris per reduir l’impacte paisatgístic dels futurs parcs eòlics, com fomentar parcs de dimensions petites i mitjanes, emprendre mesures per restaurar el paisatge del voltant dels parcs, tenir en consideració aspectes de visibilitat, i excloure’ls dels miradors i zones de més valor paisatgístic.
D’altra banda, els autors del catàleg sostenen que el riu Ebre és una de les joies d’aquest àmbit i que la millor manera de protegir-lo és “mitjançant un aprofitament econòmic que faci indispensable gaudir d’un riu en bon estat”, que consistiria en mesures per fomentar diversos tipus de navegació, des d’embarcacions esportives fins al foment de les baixades en piragua.
També es recomana impulsar una xarxa d’oliveres monumentals, la producció d’oli d’oliva de qualitat i la preservació de l’arquitectura de pedra en sec associada als conreus tradicionals.
Al•legacions dels promotors eòlics
L’Associació Eòlica de Catalunya, EolicCat, va ser una de les entitats que va presentar al•legacions durant el període d’informació pública. El gerent d’EolicCat, Jaume Morrón, criticava que només es considerés l’energia eòlica com una amenaça i no es fes referència a la seva contribució a reduir les emissions de diòxid de carboni. També alertava del tarannà d’alguns membres de l’equip redactor, “contraris al model d’energia eòlica previst a Catalunya”, a través del PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015. L’entitat denunciava que no se’ls havia tingut prou en compte i defensava que els projectes de parcs eòlics sí que respecten el paisatge i que han obtingut declaracions d’impacte ambiental favorables.
En una línia semblant, la Direcció General d’Energia, que depèn del Departament d’Economia, va enviar una carta a la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (DGAP) expressant la disconformitat amb les crítiques a l’energia eòlica i demanant evitar contradiccions entre conselleries. Els dos directors generals (el d’Energia i el d’Arquitectura i Paisatge) van acordar reunir-se per tal de consensuar una posició conjunta. Per suavitzar la polèmica, la directora de l’IDECE, Genoveva Margalef, recordava que el catàleg de paisatge no era un document vinculant i que les seves directrius no eren de compliment obligat.
A l’espera de l’aprovació definitiva
El dia 16 de desembre es va tancar la informació pública. Aquelles persones o entitats que havien presentat al•legacions, continuaven a mitjan mes de febrer a l’espera de rebre resposta i que el Govern aprovés definitivament el catàleg.
Més informació
www.catpaisatge.net/cat/cataleg_presentats_te.php
