CARTA DE PAISATGE DE L'ALT EMPORDÀ
Xavier Sabaté-X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2009
El novembre de 2009 finalitzen els treballs d’elaboració de la Carta del paisatge de l’Alt Empordà. Aquesta carta té l’objectiu de sumar compromisos per protegir, ordenar, millorar i valorar els paisatges de la comarca, atenent al seu important valor identitari. La carta, un cop signada durant la primavera de 2010, haurà de reflectir el consens assolit entre els diversos agents del paisatge de l’Alt Empordà en matèria de protecció i promoció del patrimoni paisatgístic de la comarca.
L’Alt Empordà, al vèrtex nord-est de Catalunya, es caracteritza per una gran plana al•luvial formada per la Muga i el Fluvià. Aquests rius desemboquen en el golf de Roses, entre el cap de Creus i el massís del Montgrí. El massís de l’Albera, al nord, i els Terraprims i la Garrotxa d’Empordà, a ponent, acaben d’emmarcar aquest territori. És una comarca amb moltes tensions a nivell territorial i paisatgístic degudes a la seva condició d’espai de pas durant mil•lennis, al seu elevat potencial per a l’energia eòlica i a la pressió urbanística que pateix el seu litoral.
Per tal d’establir criteris bàsics per a l’ordenació del territori tant per a l’Alt com per al Baix Empordà, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar el PLA DIRECTOR DE L’EMPORDÀ. Entre els criteris que establia aquest pla hi havia el d’afavorir la diversitat del territori i mantenir-ne la matriu biofísica, protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general, preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori, i moderar el consum de sòl.
Un compromís comú pel paisatge
La LLEI 8/2005, DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE defineix les cartes del paisatge com a instruments de concertació d’estratègies entre els agents públics i els privats, aplicables a escala local, supramunicipal o comarcal, per tal de dur a terme actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que tinguin per objectiu mantenir-ne els valors.
A diferència dels CATÀLEGS DE PAISATGE promoguts per l’Observatori del Paisatge de Catalunya (OPC), les cartes poden ser impulsades per entitats locals, i tenen vocació de document estratègic, mentre que els catàlegs la tenen d’eina d’ordenació del paisatge. En qualsevol cas, les cartes del paisatge han de respectar tot allò que els catàlegs de paisatge estableixin en el seu àmbit*.
Malgrat l’important component estratègic i voluntari d’una carta del paisatge, aquest document no és una simple declaració testimonial de principis, sinó un document de caràcter públic i de compromís a favor del paisatge on les parts signants es comprometen davant la societat a formar part d’un projecte col•lectiu i a treballar en conseqüència per assolir els compromisos signats.
La iniciativa de l’Alt Empordà se suma a les CARTES DEL PAISATGE DE L’ALT PENEDÈS, del BERGUEDÀ, de la vall de Camprodon (2009) i del PRIORAT, que malgrat ser la primera a desenvolupar-se, el gener de 2004, encara no s’havia aprovat a principi de 2010. Mentrestant, també estaven en marxa la Carta del paisatge de la conca de la riera d’Argentona (Maresme) i la de la vall del Tenes (Vallès Oriental).
Els impulsors de la Carta
L’elaboració de la Carta del paisatge de l’Alt Empordà es va emmarcar en un procés més ampli de reflexió sobre el medi ambient i el paisatge de l’Alt Empordà, i de fet va coincidir amb la redacció de l’Agenda 21 de la comarca. Com a precedent en l’àmbit del paisatge, el Consell Comarcal havia desenvolupat una xarxa de deu miradors al conjunt del territori, en el marc d’un projecte per donar a conèixer els paisatges més significatius de la comarca i els seus valors.
El Consell Comarcal de l’Alt Empordà va assumir el lideratge de la iniciativa, i va rebre el suport de la Diputació de Girona, de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del DPTOP i de l’OPC. Aquestes institucions van contibuir especialment en la revisió i validació de la carta, col•laborant amb l’equip redactor i assessorant als agents durant la preparació i redacció dels acords assolits.
El novembre de 2009 finalitzen els treballs d’elaboració de la Carta del paisatge de l’Alt Empordà. Aquesta carta té l’objectiu de sumar compromisos per protegir, ordenar, millorar i valorar els paisatges de la comarca, atenent al seu important valor identitari. La carta, un cop signada durant la primavera de 2010, haurà de reflectir el consens assolit entre els diversos agents del paisatge de l’Alt Empordà en matèria de protecció i promoció del patrimoni paisatgístic de la comarca.
L’Alt Empordà, al vèrtex nord-est de Catalunya, es caracteritza per una gran plana al•luvial formada per la Muga i el Fluvià. Aquests rius desemboquen en el golf de Roses, entre el cap de Creus i el massís del Montgrí. El massís de l’Albera, al nord, i els Terraprims i la Garrotxa d’Empordà, a ponent, acaben d’emmarcar aquest territori. És una comarca amb moltes tensions a nivell territorial i paisatgístic degudes a la seva condició d’espai de pas durant mil•lennis, al seu elevat potencial per a l’energia eòlica i a la pressió urbanística que pateix el seu litoral.
Per tal d’establir criteris bàsics per a l’ordenació del territori tant per a l’Alt com per al Baix Empordà, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar el PLA DIRECTOR DE L’EMPORDÀ. Entre els criteris que establia aquest pla hi havia el d’afavorir la diversitat del territori i mantenir-ne la matriu biofísica, protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general, preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori, i moderar el consum de sòl.
Un compromís comú pel paisatge
La LLEI 8/2005, DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE defineix les cartes del paisatge com a instruments de concertació d’estratègies entre els agents públics i els privats, aplicables a escala local, supramunicipal o comarcal, per tal de dur a terme actuacions de protecció, gestió i ordenació del paisatge, que tinguin per objectiu mantenir-ne els valors.
A diferència dels CATÀLEGS DE PAISATGE promoguts per l’Observatori del Paisatge de Catalunya (OPC), les cartes poden ser impulsades per entitats locals, i tenen vocació de document estratègic, mentre que els catàlegs la tenen d’eina d’ordenació del paisatge. En qualsevol cas, les cartes del paisatge han de respectar tot allò que els catàlegs de paisatge estableixin en el seu àmbit*.
Malgrat l’important component estratègic i voluntari d’una carta del paisatge, aquest document no és una simple declaració testimonial de principis, sinó un document de caràcter públic i de compromís a favor del paisatge on les parts signants es comprometen davant la societat a formar part d’un projecte col•lectiu i a treballar en conseqüència per assolir els compromisos signats.
La iniciativa de l’Alt Empordà se suma a les CARTES DEL PAISATGE DE L’ALT PENEDÈS, del BERGUEDÀ, de la vall de Camprodon (2009) i del PRIORAT, que malgrat ser la primera a desenvolupar-se, el gener de 2004, encara no s’havia aprovat a principi de 2010. Mentrestant, també estaven en marxa la Carta del paisatge de la conca de la riera d’Argentona (Maresme) i la de la vall del Tenes (Vallès Oriental).
Els impulsors de la Carta
L’elaboració de la Carta del paisatge de l’Alt Empordà es va emmarcar en un procés més ampli de reflexió sobre el medi ambient i el paisatge de l’Alt Empordà, i de fet va coincidir amb la redacció de l’Agenda 21 de la comarca. Com a precedent en l’àmbit del paisatge, el Consell Comarcal havia desenvolupat una xarxa de deu miradors al conjunt del territori, en el marc d’un projecte per donar a conèixer els paisatges més significatius de la comarca i els seus valors.
El Consell Comarcal de l’Alt Empordà va assumir el lideratge de la iniciativa, i va rebre el suport de la Diputació de Girona, de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge del DPTOP i de l’OPC. Aquestes institucions van contibuir especialment en la revisió i validació de la carta, col•laborant amb l’equip redactor i assessorant als agents durant la preparació i redacció dels acords assolits.
Els treballs van ser duts a terme per la cooperativa la COPA SCCL, i van ser dirigits pels geògrafs Albert Albertí i Josep Gordi. Ambdós havien intervingut en les cartes del paisatge de la vall de Camprodon i del Berguedà, respectivament.
L’elaboració de la carta del paisatge va anar acompanyada d’un extens procés participatiu. El caràcter voluntari de la carta implicava assolir pactes i compromisos, tant de l’administració i els agents privats, com entre ells, ja que, segons l’esperit de la carta del paisatge, aquest es construeix i es transforma entre tots. El procés va consistir en una sèrie de sessions de debat per deliberar sobre el document de diagnosi i de les propostes d’actuació, i per consensuar les actuacions envers el paisatge. El procés va anar dirigit a un ventall ampli i exhaustiu dels principals agents del paisatge del territori, des d’administracions locals a entitats conservacionistes, passant per persones de rellevància en matèria de paisatge. El Dr. Josep Gordi, codirector de la carta, va destacar que el procés havia arribat a més de mil persones i representants d’institucions.
En paral•lel al procés participatiu, va tenir lloc un cicle de cinc conferències sobre diversos aspectes relacionats amb el paisatge, com el potencial turístic del paisatge, el paisatge vitivinícola o els paisatges litorals.
El paisatge com a signe d’identitat
La carta del paisatge es va fonamentar en la idea que els paisatges de l’Alt Empordà constitueixen un dels elements identitaris més importants del territori. L’objectiu de la carta del paisatge era, per tant, protegir, ordenar, millorar i valorar els paisatges de la comarca.
La carta identificava set unitats de paisatge dins la comarca: l’Alta Garrotxa, el cap de Creus, els Aspres, la Garrotxa d'Empordà, la plana de l'Empordà, les Salines - l'Albera i els Terraprims. Per a cada una, la carta descrivia els paisatges que s’hi trobaven, els seus valors i els seus impactes i riscos.
Els objectius de qualitat paisatgística que marcava la carta feien referència a totes les unitats de paisatge i a tot tipus de paisatge, des del paisatge litoral al de muntanya, sense oblidar el paisatge urbà. A més, la carta proposava conservar i revalorar el patrimoni construït, promoure l’estima i el respecte pel paisatge per part de la població resident i visitant, i aconseguir el compromís de les administracions públiques per a la consecució dels objectius de la carta.
La carta del paisatge proposava en el seu programa de gestió quatre grans acords: (1) crear una xarxa de camins i miradors per afavorir el coneixement, la interpretació i gaudi del paisatge, (2) dissenyar i aplicar un programa d’educació i sensibilització en paisatge, dirigit a les escoles i a la població en general, (3) potenciar els valors del paisatge com a factors de desenvolupament econòmic i (4) promoure l’adopció de criteris paisatgístics en el planejament i l’urbanisme municipal. Una de les concrecions que proposava la carta era crear una oficina tècnica comarcal del paisatge.
Els parcs eòlics, en un estudi apart
La carta del paisatge no tractava en profunditat l’ENERGIA EÒLICA A L’ALT EMPORDÀ, ja que el Consell Comarcal, juntament amb l'Ajuntament de Figueres i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (CILMA) ja n’estaven desenvolupant un estudi específic, que es va presentar a principi de febrer de 2010, i que proposava concentrar els parcs eòlics en dotze pobles de la comarca, i al costat de l'N-II.
El Consell Comarcal de l’Alt Empordà tenia la intenció de presentar la carta del paisatge durant la primavera de 2010, i que aquesta rebés el màxim nombre d’adhesions possible dels altres agents de la comarca implicats directament o indirecta en la protecció i promoció dels paisatges de l’Alt Empordà.
Més informació
Fortià, R. (coord) (1993). El Medi Natural a les Comarques Gironines. L’estat de la qüestió. Girona: Diputació de Girona.
www.catpaisatge.net
www.catpaisatge.net/cat/cartes_estat.php
www.paisatge-altemporda.org
www.altemporda.org
www.ddgi.cat
www.paisatge-altemporda.org/miradors.php
* El febrer de 2010 els treballs del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines, iniciats l’any 2006, estaven en procés de revisió. Segons la Llei de paisatge, aquest catàleg hauria de tenir en compte les determinacions de la Carta del paisatge de l’Alt Empordà.
L’elaboració de la carta del paisatge va anar acompanyada d’un extens procés participatiu. El caràcter voluntari de la carta implicava assolir pactes i compromisos, tant de l’administració i els agents privats, com entre ells, ja que, segons l’esperit de la carta del paisatge, aquest es construeix i es transforma entre tots. El procés va consistir en una sèrie de sessions de debat per deliberar sobre el document de diagnosi i de les propostes d’actuació, i per consensuar les actuacions envers el paisatge. El procés va anar dirigit a un ventall ampli i exhaustiu dels principals agents del paisatge del territori, des d’administracions locals a entitats conservacionistes, passant per persones de rellevància en matèria de paisatge. El Dr. Josep Gordi, codirector de la carta, va destacar que el procés havia arribat a més de mil persones i representants d’institucions.
En paral•lel al procés participatiu, va tenir lloc un cicle de cinc conferències sobre diversos aspectes relacionats amb el paisatge, com el potencial turístic del paisatge, el paisatge vitivinícola o els paisatges litorals.
El paisatge com a signe d’identitat
La carta del paisatge es va fonamentar en la idea que els paisatges de l’Alt Empordà constitueixen un dels elements identitaris més importants del territori. L’objectiu de la carta del paisatge era, per tant, protegir, ordenar, millorar i valorar els paisatges de la comarca.
La carta identificava set unitats de paisatge dins la comarca: l’Alta Garrotxa, el cap de Creus, els Aspres, la Garrotxa d'Empordà, la plana de l'Empordà, les Salines - l'Albera i els Terraprims. Per a cada una, la carta descrivia els paisatges que s’hi trobaven, els seus valors i els seus impactes i riscos.
Els objectius de qualitat paisatgística que marcava la carta feien referència a totes les unitats de paisatge i a tot tipus de paisatge, des del paisatge litoral al de muntanya, sense oblidar el paisatge urbà. A més, la carta proposava conservar i revalorar el patrimoni construït, promoure l’estima i el respecte pel paisatge per part de la població resident i visitant, i aconseguir el compromís de les administracions públiques per a la consecució dels objectius de la carta.
La carta del paisatge proposava en el seu programa de gestió quatre grans acords: (1) crear una xarxa de camins i miradors per afavorir el coneixement, la interpretació i gaudi del paisatge, (2) dissenyar i aplicar un programa d’educació i sensibilització en paisatge, dirigit a les escoles i a la població en general, (3) potenciar els valors del paisatge com a factors de desenvolupament econòmic i (4) promoure l’adopció de criteris paisatgístics en el planejament i l’urbanisme municipal. Una de les concrecions que proposava la carta era crear una oficina tècnica comarcal del paisatge.
Els parcs eòlics, en un estudi apart
La carta del paisatge no tractava en profunditat l’ENERGIA EÒLICA A L’ALT EMPORDÀ, ja que el Consell Comarcal, juntament amb l'Ajuntament de Figueres i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona (CILMA) ja n’estaven desenvolupant un estudi específic, que es va presentar a principi de febrer de 2010, i que proposava concentrar els parcs eòlics en dotze pobles de la comarca, i al costat de l'N-II.
El Consell Comarcal de l’Alt Empordà tenia la intenció de presentar la carta del paisatge durant la primavera de 2010, i que aquesta rebés el màxim nombre d’adhesions possible dels altres agents de la comarca implicats directament o indirecta en la protecció i promoció dels paisatges de l’Alt Empordà.
Més informació
Fortià, R. (coord) (1993). El Medi Natural a les Comarques Gironines. L’estat de la qüestió. Girona: Diputació de Girona.
www.catpaisatge.net
www.catpaisatge.net/cat/cartes_estat.php
www.paisatge-altemporda.org
www.altemporda.org
www.ddgi.cat
www.paisatge-altemporda.org/miradors.php
* El febrer de 2010 els treballs del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines, iniciats l’any 2006, estaven en procés de revisió. Segons la Llei de paisatge, aquest catàleg hauria de tenir en compte les determinacions de la Carta del paisatge de l’Alt Empordà.
Alt Empordà