Dilluns 8 de Març de 2021
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més
Accepto
CARRETERA N-II AL MARESME
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2009
El 30 de desembre de 2009 se signa finalment el traspàs de l’N-II a la Generalitat, el qual arriba vint mesos després que un primer protocol entre el Ministeri de Foment i el DPTOP acordés els termes de l’acord que inclou 400 MEUR per construir una via alternativa a la carretera actual. Malgrat que no es fa públic l’estudi informatiu de l’obra, tot sembla indicar que entre Montgat i Mataró es construiran uns laterals gratuïts a la C-32. En el cas de la ronda de Mataró, es preveu que aquesta actuació es pugui començar a fer el 2010 juntament amb la variant d’Arenys. Entretant continuen les mobilitzacions de les plataformes que reclamen pacificar l’N-II i la també gratuïtat total de l’autopista.
Antecedents 2006, 2007
Articles posteriors 2010, 2011
L’N-II al Maresme és una via de 50 km que uneix Montgat amb Palafolls per la façana litoral, per bé que pel traçat que té separa les platges i el tren dels nuclis urbans. La carretera té una gran intensitat de trànsit –entre 35.000 i 45.000 vehicles diaris– i una elevada sinistralitat que la situa com un dels principals punts negres del país. Aquest fet havia dut els ajuntaments i les entitats cíviques de la zona a demanar la pacificació de la via i a estudiar-hi alternatives, les quals passaven tant per construir una nova infraestructura a l’interior com per demanar la gratuïtat de l’autopista C-32.
Després d’un primer estudi informatiu de l’any 2006 fet pel Ministeri de Foment (MIFO), els municipis del Baix Maresme van consensuar una proposta redactada per Barcelona Regional que consistia en una autovia de 80 km/h que, entre Montgat i el Masnou, aniria per sobre de la C-32 i fins a Cabrera per sota. Pel que fa al tram de Mataró, es convertiria en els laterals de l’autopista. Quedava per a més endavant definir el traçat fins a Palafolls. A finals d’abril de 2008 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), i la ministra de Foment, Magdalena Álvarez (Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE), van signar un protocol per al traspàs de l’N-II a la Generalitat. L’acord incloïa una partida de 400 MEUR per construir un vial alternatiu i gratuït. Els principals partits del Maresme van celebrar l’acord, però mentre el PSC i Convergència i Unió (CiU) consideraven imprescindible construir uns laterals a la C-32, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) s’hi posicionaven en contra i apostaven per la gratuïtat de l’autopista i per estudiar una carretera interurbana que unís les rondes dels pobles litorals.
Les principals formacions polítiques de la comarca van coincidir a felicitar-se per la consecució de l’acord en virtut del qual es traspassava la titularitat del tram de l’N-II a la Generalitat. Tot i això, també es van posar novament de manifest les discrepàncies sobre les mesures que calia emprendre per pacificar aquesta via i millorar la mobilitat a la comarca. Mentre que CiU i PSC insistien en la necessitat de "garantir la construcció de calçades laterals a la C-32 per absorbir el trànsit de l’N-II", ICV i ERC reiteraven el seu desacord.
La manca de consens entre partits i ajuntaments –al juny es va constituir una comissió en el si del Consell Comarcal per intentar assolir un acord– va dur la Generalitat a descartar el mes d’octubre de 2008 la proposta del MIFO de construir una autovia amb una velocitat màxima de 100 km/h entre Montgat i Cabrera. “No té sentit tirar pel dret una idea sense consens”, va afirmar el conseller de Política Territorial. En canvi, sí que avançava el projecte dels laterals a la ronda de Mataró (tram d’autopista gratuït per on també passa el traçat de l’N-II). GISA (Gestió d’Infrastructures, SA) va adjudicar la redacció del projecte constructiu per valor d’1,1 MEUR. L’actuació, que suposava construir quatre carrils al llarg de 5 km, tenia un pressupost de 71,5 MEUR i es podria començar el 2010.
Noves propostes i més mobilitzacions
La Cambra de Comerç de Barcelona (CCB) va presentar el maig de 2009 la seva proposta per assumir el trànsit d’una N-II pacificada. El projecte consistia en una autovia, amb nou enllaços a diferent nivell i una velocitat màxima de 100 km/h, una alternativa ben diferent de l’alternativa amb la qual treballava el Consell Comarcal: més permeable, més accessos, més lenta i amb servei a tots els municipis.
En ambdós casos s’estimava que la via absorbiria un 60% del trànsit que actualment passa per l’N-II, però la Cambra considerava que la seva proposta reduiria el temps de viatge, les emissions de diòxid de carboni i els accidents. En l’acte de presentació l’alcalde d’Alella i president comarcal d’ERC, Andreu Francisco, va criticar la proposta afirmant que “no aportava res de nou”.
De fet, en els darrers mesos l’únic acord entre partits i la Generalitat va ser el que permetria aplicar descomptes al peatge de la C-32 per als usuaris del Maresme a partir del 2010. Tot i això ERC i ICV així com la Coordinadora de Plataformes del Maresme No N-II en demanaven la gratuïtat total per tal de pacificar l’N-II.
El 30 de desembre de 2009 se signa finalment el traspàs de l’N-II a la Generalitat, el qual arriba vint mesos després que un primer protocol entre el Ministeri de Foment i el DPTOP acordés els termes de l’acord que inclou 400 MEUR per construir una via alternativa a la carretera actual. Malgrat que no es fa públic l’estudi informatiu de l’obra, tot sembla indicar que entre Montgat i Mataró es construiran uns laterals gratuïts a la C-32. En el cas de la ronda de Mataró, es preveu que aquesta actuació es pugui començar a fer el 2010 juntament amb la variant d’Arenys. Entretant continuen les mobilitzacions de les plataformes que reclamen pacificar l’N-II i la també gratuïtat total de l’autopista.
Antecedents 2006, 2007
Articles posteriors 2010, 2011
L’N-II al Maresme és una via de 50 km que uneix Montgat amb Palafolls per la façana litoral, per bé que pel traçat que té separa les platges i el tren dels nuclis urbans. La carretera té una gran intensitat de trànsit –entre 35.000 i 45.000 vehicles diaris– i una elevada sinistralitat que la situa com un dels principals punts negres del país. Aquest fet havia dut els ajuntaments i les entitats cíviques de la zona a demanar la pacificació de la via i a estudiar-hi alternatives, les quals passaven tant per construir una nova infraestructura a l’interior com per demanar la gratuïtat de l’autopista C-32.
Després d’un primer estudi informatiu de l’any 2006 fet pel Ministeri de Foment (MIFO), els municipis del Baix Maresme van consensuar una proposta redactada per Barcelona Regional que consistia en una autovia de 80 km/h que, entre Montgat i el Masnou, aniria per sobre de la C-32 i fins a Cabrera per sota. Pel que fa al tram de Mataró, es convertiria en els laterals de l’autopista. Quedava per a més endavant definir el traçat fins a Palafolls. A finals d’abril de 2008 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), i la ministra de Foment, Magdalena Álvarez (Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE), van signar un protocol per al traspàs de l’N-II a la Generalitat. L’acord incloïa una partida de 400 MEUR per construir un vial alternatiu i gratuït. Els principals partits del Maresme van celebrar l’acord, però mentre el PSC i Convergència i Unió (CiU) consideraven imprescindible construir uns laterals a la C-32, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) s’hi posicionaven en contra i apostaven per la gratuïtat de l’autopista i per estudiar una carretera interurbana que unís les rondes dels pobles litorals.
Les principals formacions polítiques de la comarca van coincidir a felicitar-se per la consecució de l’acord en virtut del qual es traspassava la titularitat del tram de l’N-II a la Generalitat. Tot i això, també es van posar novament de manifest les discrepàncies sobre les mesures que calia emprendre per pacificar aquesta via i millorar la mobilitat a la comarca. Mentre que CiU i PSC insistien en la necessitat de "garantir la construcció de calçades laterals a la C-32 per absorbir el trànsit de l’N-II", ICV i ERC reiteraven el seu desacord.
La manca de consens entre partits i ajuntaments –al juny es va constituir una comissió en el si del Consell Comarcal per intentar assolir un acord– va dur la Generalitat a descartar el mes d’octubre de 2008 la proposta del MIFO de construir una autovia amb una velocitat màxima de 100 km/h entre Montgat i Cabrera. “No té sentit tirar pel dret una idea sense consens”, va afirmar el conseller de Política Territorial. En canvi, sí que avançava el projecte dels laterals a la ronda de Mataró (tram d’autopista gratuït per on també passa el traçat de l’N-II). GISA (Gestió d’Infrastructures, SA) va adjudicar la redacció del projecte constructiu per valor d’1,1 MEUR. L’actuació, que suposava construir quatre carrils al llarg de 5 km, tenia un pressupost de 71,5 MEUR i es podria començar el 2010.
Noves propostes i més mobilitzacions
La Cambra de Comerç de Barcelona (CCB) va presentar el maig de 2009 la seva proposta per assumir el trànsit d’una N-II pacificada. El projecte consistia en una autovia, amb nou enllaços a diferent nivell i una velocitat màxima de 100 km/h, una alternativa ben diferent de l’alternativa amb la qual treballava el Consell Comarcal: més permeable, més accessos, més lenta i amb servei a tots els municipis.
En ambdós casos s’estimava que la via absorbiria un 60% del trànsit que actualment passa per l’N-II, però la Cambra considerava que la seva proposta reduiria el temps de viatge, les emissions de diòxid de carboni i els accidents. En l’acte de presentació l’alcalde d’Alella i president comarcal d’ERC, Andreu Francisco, va criticar la proposta afirmant que “no aportava res de nou”.
De fet, en els darrers mesos l’únic acord entre partits i la Generalitat va ser el que permetria aplicar descomptes al peatge de la C-32 per als usuaris del Maresme a partir del 2010. Tot i això ERC i ICV així com la Coordinadora de Plataformes del Maresme No N-II en demanaven la gratuïtat total per tal de pacificar l’N-II.
El 23 de juny el nou ministre de Foment, José Blanco (PSOE), es va comprometre a “desbloquejar de forma imminent” el traspàs de l’N-II després d’una pregunta de la senadora de CiU, Montserrat Candini. Candini va recordar-li que feia quinze mesos de la signatura del protocol i que no s’havia fet cap tipus d’avanç.
El 5 de juliol, coincidint amb el 40è aniversari de la inauguració de l’autopista del Maresme, prop d’un miler de persones van fer un nou tall de trànsit a l’N-II a Premià de Mar per exigir-ne la pacificació. “El diàleg amb l’administració s’ha esgotat, ens convertirem en un autèntic destorb”, va amenaçar un dels portaveus de la Coordinadora de Plataformes.
Es concreta el traspàs
El novembre de 2009 el vicepresident del Consell Comarcal, Joan Baliarda (CiU), va qüestionar la idoneïtat dels laterals a la C-32 i va apostar per mesures de reforç del transport públic i de gestió eficient del privat. La postura de Baliarda –que s’acostava a la defensada per ERC i ICV– la va rectificar tant la senadora de CiU, Montserrat Candini, com el president de CiU al Maresme, Xavier Badia. “Estem segurs que la Generalitat prendrà finalment la decisió de construir laterals a la C-32 perquè és la millor opció per a la mobilitat a la comarca”, va afirmar Candini.
Mentre continuava el desacord a la comarca, el ministre de Foment, José Blanco, va anunciar el 15 de desembre que en dues setmanes es formalitzaria el traspàs de l’N-II. L’endemà Joaquim Nadal ho confirmava i anunciava que de la partida de 400 MEUR per construir la nova infraestructura se n’aportarien 97,4 l’any 2010 per començar els primers projectes (laterals a la ronda de Mataró i nova variant de la B-511 a Arenys de Mar).
Finalment, la signatura va arribar el 30 de desembre –vint mesos després del protocol signat amb Magdalena Álvarez–. A l’acte de Madrid el conseller Nadal va declinar referir-se al projecte de solució viària per substituir l’N-II. Tanmateix aquell mateix dia diversos mitjans van publicar el projecte que devien haver consensuat el DPTOP i el Consell Comarcal del Maresme. Consistia, finalment, en laterals a l’autopista de Montgat a Mataró i rebra la denominació de ronda del Maresme (l’N-II es traslladaria al Vallès). La nova infraestructura havia de donar accés a les diverses carreteres locals i crear nous enllaços als diversos nuclis de població que no en tenen des de la construcció de l’autopista. L’estudi informatiu de la Generalitat –que no incloïa el tram de Mataró a Palafolls– considerava que la nova via podria absorbir fins al 80% dels vehicles que actualment transitaven per l’N-II.
El mateix estudi afirmava que si l’any 2016 no es feia cap actuació de reforç del corredor d’infraestructures de la xarxa, el conjunt de vies podrien arribar a una situació de congestió. A més, es desaconsellava “caure en la simplificació d’eliminar el peatge”, ja que podria suposar captar gran part del trànsit que es desplaça de les àrees metropolitanes de Barcelona a Girona per l’AP-7.
El 5 de juliol, coincidint amb el 40è aniversari de la inauguració de l’autopista del Maresme, prop d’un miler de persones van fer un nou tall de trànsit a l’N-II a Premià de Mar per exigir-ne la pacificació. “El diàleg amb l’administració s’ha esgotat, ens convertirem en un autèntic destorb”, va amenaçar un dels portaveus de la Coordinadora de Plataformes.
Es concreta el traspàs
El novembre de 2009 el vicepresident del Consell Comarcal, Joan Baliarda (CiU), va qüestionar la idoneïtat dels laterals a la C-32 i va apostar per mesures de reforç del transport públic i de gestió eficient del privat. La postura de Baliarda –que s’acostava a la defensada per ERC i ICV– la va rectificar tant la senadora de CiU, Montserrat Candini, com el president de CiU al Maresme, Xavier Badia. “Estem segurs que la Generalitat prendrà finalment la decisió de construir laterals a la C-32 perquè és la millor opció per a la mobilitat a la comarca”, va afirmar Candini.
Mentre continuava el desacord a la comarca, el ministre de Foment, José Blanco, va anunciar el 15 de desembre que en dues setmanes es formalitzaria el traspàs de l’N-II. L’endemà Joaquim Nadal ho confirmava i anunciava que de la partida de 400 MEUR per construir la nova infraestructura se n’aportarien 97,4 l’any 2010 per començar els primers projectes (laterals a la ronda de Mataró i nova variant de la B-511 a Arenys de Mar).
Finalment, la signatura va arribar el 30 de desembre –vint mesos després del protocol signat amb Magdalena Álvarez–. A l’acte de Madrid el conseller Nadal va declinar referir-se al projecte de solució viària per substituir l’N-II. Tanmateix aquell mateix dia diversos mitjans van publicar el projecte que devien haver consensuat el DPTOP i el Consell Comarcal del Maresme. Consistia, finalment, en laterals a l’autopista de Montgat a Mataró i rebra la denominació de ronda del Maresme (l’N-II es traslladaria al Vallès). La nova infraestructura havia de donar accés a les diverses carreteres locals i crear nous enllaços als diversos nuclis de població que no en tenen des de la construcció de l’autopista. L’estudi informatiu de la Generalitat –que no incloïa el tram de Mataró a Palafolls– considerava que la nova via podria absorbir fins al 80% dels vehicles que actualment transitaven per l’N-II.
El mateix estudi afirmava que si l’any 2016 no es feia cap actuació de reforç del corredor d’infraestructures de la xarxa, el conjunt de vies podrien arribar a una situació de congestió. A més, es desaconsellava “caure en la simplificació d’eliminar el peatge”, ja que podria suposar captar gran part del trànsit que es desplaça de les àrees metropolitanes de Barcelona a Girona per l’AP-7.
La signatura del traspàs per part de Blanco i Nadal va deixar “decebudes” les plataformes maresmenques del Maresme. Segons la Coordinadora, des de l’anunci realitzat feia vint mesos, a la Generalitat no li havia interessat analitzar l’impacte de l’eliminació del peatge a l’autopista C-32. “Això és l’única alternativa per convertir l’N-II en un carrer més i no l’ampliació dels laterals a la C-32 que estudia el Govern”, van afirmar. En aquest sentit, van recordar que el “rescat” del peatge suposaria la inversió de 325 MEUR dels 400 que aportarà l’Estat i que, per tant, era “assumible”.Des de les plataformes tampoc es veia amb bons ulls que la primera actuació es fes precisament a Mataró, que era l’únic municipi amb l’N-II lluny del litoral, ja que aprofitava el traçat de l’autopista. Els nous laterals que es preveia construir a partir del 2010 abraçarien un tram de 5 km entre l’enllaç de la C-60 –que connecta amb el Vallès Oriental– i l’enllaç nord amb l’N-II. L’actuació incorporava la construcció de dos nous túnels al costat dels que existeixen a prop de la sortida Mataró Oest.
Més informació
dptop.wordpress.com
www.coordinadoramaresme.cat
