Dilluns 16 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA C-37 VIC-OLOT PEL TÚNEL DE BRACONS
Moisès Jordi
Carretera C-37 Vic-Olot pel túnel de Bracons Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2009

L’abril de 2009 s’obre al trànsit l’eix Vic-Olot pel túnel de Bracons, nou anys després de l’aprovació del primer projecte, una infraestructura que permet reduir el temps destinat a fer el trajecte entre Olot i Vic fins a 30 minuts. No obstant això, les variants de les Preses i d’Olot no es preveu que entrin en funcionament fins al 2014 i aquest fet obliga a restringir el pas de vehicles pesants per la via a fi d’evitar la congestió del centre d’Olot que es deriva del trànsit de llarg recorregut.


Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007

L’origen de l’eix Vic-Olot (EVO) es troba al Pla general de carreteres de 1985, si bé no fou fins a l’any 2000 que es va aprovar el projecte. Estava pressupostat en 215 MEUR i tenia un traçat d’uns 36 km des de Manlleu (Osona) fins a Olot (la Garrotxa), majoritàriament d’un sol carril per sentit de circulació, amb un tram de 3 km a la banda garrotxina amb quatre carrils i amb un túnel de 4 km al coll de Bracons.

El projecte de la carretera va rebre de seguida l’oposició de la coordinadora Salvem les Valls, creada el 1995, per l’impacte que representava sobre diversos espais naturals protegits com el PEIN Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm i sobre la plana agrícola de la Vall d’en Bas (la Garrotxa), una de les més fèrtils de Catalunya. També s’oposaven al projecte Unió de Pagesos (UP), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). Per contra, diverses associacions d’empresaris, Convergència i Unió (CiU), el Partit Popular (PP) i, tot i que amb matisos, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) el defensaven en considerar-lo necessari per al desenvolupament econòmic de la zona.

L’any 2002 es va construir el tram Manlleu-Torelló i el 2003 es va iniciar el tram Torelló-la Vall d’en Bas, si bé el 2004 el nou Govern de la Generalitat format pel PSC, ERC i ICV hi va introduir diverses mesures per reduir-ne l’impacte ambiental i paisatgístic, com la reconversió dels 3 km d’autovia a tres carrils gràcies a la reducció del pendent o la realització de diversos túnels i falsos túnels en diferents punts del traçat.

Un altre canvi previst el 2004 consistia a acabar l’EVO a la carretera C-63, prop de Sant Esteve d’en Bas, de tal manera que l’últim tram de la connexió Vic-Olot no tindria un nou traçat sinó que aprofitaria les variants previstes a les Preses i Olot. El 2006 es va presentar l’Estudi informatiu i d’impacte ambiental de la variant d’Olot i de la variant de les Preses, aquesta última amb dues alternatives de traçat que no generaven consens entre l’Ajuntament de la Vall d’en Bas i el de les Preses. El primer preferia que passés per l’est del nucli urbà per tal de no afectar la plana agrícola i el segon que passés per l’oest per tal que no provoqués un efecte barrera al nord del municipi quan connectés en perpendicular amb la futura variant est d’Olot.

En aquells moments es preveia que les variants de les Preses i Olot no entressin en funcionament com a mínim fins al 2011, mentre que l’eix Vic-Olot s’havia d’obrir el 2009. Per això el DPTOP va decidir a final de 2007 que mentre no estiguessin construïdes no hi podrien circular camions de gran tonatge.

Reclamen les variants
El juliol de 2008 la Federació d’Associacions de Veïns d’Olot va presentar un manifest en el qual reclamaven la construcció urgent de les variants d’Olot i les Preses amb quatre carrils. Alertaven que la imminent obertura de Bracons comportaria un gran increment del volum de trànsit que, mentre no hi hagi les variants, hauria de passar pel centre d’Olot i que això repercutiria negativament en la qualitat de vida dels ciutadans.
Viaducte de can Trona pocs dies després de la inauguració de l'EVO Foto: Moisès Jordi
En aquest sentit, el mes d’octubre de 2008 es va presentar un estudi de l’Ajuntament d’Olot encarregat a l’empresa Intra per mesurar l’impacte que tindria el túnel de Bracons sobre la mobilitat a Olot. L’estudi calculava que la zona sud-est d’Olot passaria de tenir un trànsit de 14.000 vehicles a entre 23.000 i 25.000 unitats. Per fer front als problemes que es podien ocasionar, al llarg del 2008 es va millorar el paviment de les principals vies. L’estudi proposava, però, altres mesures, com la instal•lació de sis semàfors programables –valorats en 340.000 €– amb l’objectiu de repartir el trànsit segons l’hora i l’estat. Per a una segona fase, i només si fos necessari, es preveien altres actuacions com la senyalització variable i panells informatius.

Mentrestant, la variant de les Preses continuava encallada pel desacord sobre el traçat. A final d’agost de 2008 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, es va reunir amb l’alcaldessa de les Preses, Esther Pagès, i l’alcalde de la Vall d’en Bas, Miquel Calm, amb l’objectiu de buscar una solució de consens. En la trobada van acordar que s’analitzaria més en detall l’impacte ambiental que comportaria l’opció est sobre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa –especialment el volcà de Racó– i pel que fa a l’alternativa oest s’estudiaria la viabilitat de soterrar-lo per la plana agrícola tenint en compte les característiques hidrològiques de la zona, una antiga àrea d’aiguamolls dessecada. Un cop fets aquests estudis de les dues opcions, l’Estudi informatiu i d’impacte ambiental es tornaria a sotmetre a informació pública.

S’obre al trànsit l’eix Vic-Olot
El 3 d’abril de 2009 es va inaugurar el tram entre Torelló i la Vall d’en Bas que donava continuïtat al que ja havia estat inaugurat el 2002 entre Manlleu i Torelló i que suposava l’obertura definitiva de l’eix Vic-Olot per Bracons. El tram té un total de 19 km (dels 36 que té l’eix Vic-Olot), dels quals una mica més de la meitat (10) passen per túnels i 6 per viaductes. A part del túnel de Bracons (4.556 m) també entraven en servei una desena de túnels i falsos túnels com el de la Codina (1.470 m, que permetia amagar la carretera als veïns de Joanetes) o el de Sant Andreu de la Vola (500 m), així com diversos viaductes com ara el de Mas Rubió (565 m, entre Joanetes i el veïnat de can Trona). La meitat del traçat té tres carrils i la resta dos i el pendent màxima és del 6,5%. La inversió total del tram era de 308 MEUR.

Mentre no estiguessin enllestides les variants de les Preses i Olot els camions de més de 7,5 tones no podien circular per l’eix Vic-Olot per tal d’evitar que el trànsit de mercaderies de llarg recorregut passés per la carretera. No obstant això, s’excloïen d’aquesta restricció aquells vehicles amb origen o destí a les comarques d’Osona i la Garrotxa; els que transportin animals vius, llet crua, escombraries o aigua destinada al consum humà; i els que facin serveis de correus i distribució de premsa gratuïta.

Durant la inauguració, el president de la Generalitat, José Montilla, va subratllar que el túnel de Bracons era una realitat després de més d’un segle de parlar de la necessitat de millorar les comunicacions entre la Garrotxa i Osona, i va lloar la “qualitat i integració paisatgística” de la infraestructura. Així mateix va agrair a tots els agents que havien intervingut en la seva elaboració: a CiU per haver-lo dissenyat, al tripartit per haver-lo redissenyat, als sectors que s’hi havien mostrat favorables i també als opositors, ja que, segons el seu parer, havien permès millorar el nou eix. Precisament un centenar de membres de la plataforma Salvem les Valls es van situar al mig de la carretera amb pancartes, a l’inici del recorregut, i no en van permetre l’obertura fins a mitja hora més tard del que estava previst.

La variant d’Olot a informació pública
A començament d’abril es va tornar a sotmetre l’Estudi informatiu i d’impacte ambiental de la variant d’Olot –en aquest cas sense la de les Preses– a informació pública, amb petites modificacions respecte al traçat proposat el 2006. Els principals canvis consistien a augmentar el número de carrils de dos a quatre –en considerar que la via recolliria tant el trànsit de Bracons com el que circula per la C-63 des de Santa Coloma de Farners– i desplaçar el traçat cap a l’oest per minimitzar l’impacte sobre la zona volcànica de la Garrotxa. En total, la variant d’Olot tindrà una longitud de 3,5 km des del final de la futura variant de les Preses –al sud d’Olot– fins al sector del pla de Dalt on connectarà amb l’eix Pirinenc. En el traçat es preveien tres viaductes i un túnel de 1.860 m de longitud sota el puig de Sant Valentí, en lloc dels tres previstos inicialment que sumaven un total de 1.080 m.

El DPTOP preveia aprovar l’Estudi informatiu i d’impacte ambiental de la variant d’Olot i redactar el projecte constructiu el 2010, licitar i iniciar les obres el 2010 i acabar-les el 2014, un termini similar al que es preveia per a la variant de les Preses, que encara no havia tornat a sortir a informació pública. Fins llavors a l’eix Vic-Olot es mantindrà la restricció de trànsit per a vehicles pesants.

Més informació
www.salvemlesvalls.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati