Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
CARRETERA C-31 LA TALLADA D'EMPORDÀ-TORROELLA DE FLUVIÀ
Arnau Urgell
Carretera C-31 Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2009

El gener de 2009 comencen els treballs previs a la millora de la carretera C-31 entre els municipis de la Tallada d’Empordà i Torroella de Fluvià. La nova via inclou fins a sis variants per evitar el pas per l’interior de diversos nuclis de l’Alt i el Baix Empordà i suposa completar –a excepció de la variant de Verges– la millora de l’eix la Bisbal-Figueres. El projecte pateix modificacions en la tipologia d’enllaços –passen a ser elevats i no subterranis–, fet que augmenta l’oposició a la infraestructura per part d’ambientalistes i artistes. Els alcaldes de la zona fan costat al conseller Nadal i critiquen molt durament els opositors. L’obra es preveu que finalitzi entre la Setmana Santa i l’estiu de 2010.


El novembre de 2001 els alcaldes de Torroella de Fluvià, Viladamat, Albons i la Tallada d’Empordà van signar la declaració d’Albons per reclamar la millora de la C-31 entre Figueres (Alt Empordà) i Corçà (el Baix Empordà). A mitjan any 2002 les obres van començar als extrems de la via (de Figueres a Vilacolum i de Verges a Corçà), alhora que s’intentava desencallar amb els municipis el traçat del tram central. Els principals problemes se situaven a Ventalló, a Albons i a la Tallada d’Empordà. Els seus alcaldes es queixaven que feia més de mig any que esperaven resposta de la Generalitat a les seves propostes.

L’estiu de 2003 es van inaugurar els trams Figueres-Vilacolum i Verges-Corçà i es va anunciar per al 2004 l’inici d’obres al tram central. Aleshores el principal desacord se situava a Torroella de Fluvià, amb les posicions dels dos partits del municipi, Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) totalment oposades.

El 2004 es va posar a exposició pública un traçat que la Generalitat encara considerava molt provisional per la necessitat de consensuar elements com la connexió amb els camins existents, els possibles problemes d’inundabilitat amb els nous talussos i l’accés a municipis com Viladamat. El director general de Carreteres, Jordi Follia, reconeixia que “no era una obra gens senzilla”. Entitats com Salvem l’Empordà i el sindicat Unió de Pagesos (UP) van fer al•legacions contra un traçat que consideraven “desproporcionat” i que afectava terres agrícoles de gran valor. El gener de 2007 el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar un nou estudi informatiu i va anunciar per a final d’any la licitació de l’obra.

El DPTOP licita el projecte del tram central
Política Territorial va licitar el gener de 2008 la millora del traçat de la carretera C-31 entre els municipis de la Tallada d’Empordà i Torroella de Fluvià. El pressupost per al projecte era de 75,9 MEUR i incloïa fins a sis variants als nuclis de la Tallada, Tor, Viladamat, Ventalló, Torroella de Fluvià i Vilacolum.

Els treballs licitats tenien un termini d’execució de 20 mesos i també preveien la creació d’un carril per a bicicletes. Tot i això el projecte deixava fora el tram de Verges per la manca de consens entre la Generalitat i el consistori. L’Ajuntament de Verges no acceptava la variant proposada, de 12 m d’alçada i per la banda est, i tampoc el fet que el projecte no resolgués el pas del trànsit de la carretera de Girona a Torroella de Montgrí. “Volem una variant a nivell i que es tregui tot el trànsit”, va afirmar l’alcaldessa Marta Payeró (ERC).

L’1 de febrer el president de la Generalitat, José Montilla (PSC) i el conseller del DPTOP, Joaquim Nadal (PSC) van inaugurar el desdoblament del tram de la C-31 entre Platja d’Aro i Palamós. En l’acte protocol•lari Nadal va assegurar que les obres entre Vilacolum i la Tallada començarien passat l’estiu. Precisament a final de març es van adjudicar aquests treballs a les empreses Dragados i Rubau Tarrés per un valor de 63,2 MEUR.

Comencen les obres
Els treballs previs a la millora de la C-31 van començar a final de gener de 2009. Un inici de les obres que va coincidir amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de la modificació puntual de la tipologia d’enllaços i interseccions. En el projecte inicial els brancs giratoris que servien d’enllaç amb altres carreteres es construïen per sota les variants, fet que obligava a aixecar un talús de 8 m per al tronc central. Amb el canvi es van projectar fins a 13 ponts per permetre els enllaços i el pas de carreteres secundàries, mentre que la C-31 passaria arran de terra. Segons el DPTOP les modificacions pretenien “minimitzar els moviments de terres”, reduir l’impacte visual dels enllaços i potenciar la integració en el territori. Les modificacions suposaven augmentar el nombre d’expropiacions. Una de les actuacions que incloïa el projecte era l’enderroc del pont de Viladamat, que enllaçava el nucli urbà amb la C-31, i que es va acabar a mitjan d’abril. Mentre duressin les obres es va habilitar un accés provisional a través de la carretera de Girona (GI-623).
Obres de la C-31 a l'alçada de Tor Foto: Moisès Jordi
Joaquim Nadal va visitar les obres el 18 de juliol de 2009. La presència del conseller de Política Territorial es produïa en un moment en què l’impacte paisatgístic de les obres era motiu d’articles d’opinió a la premsa gironina. En aquest context Nadal es va trobar amb una dotzena de membres de la plataforma Salvem el Terraprim que van mostrar el rebuig a la infraestructura amb una pancarta que afirmava: “Si ens destrossen les contrades, alçarem les barricades”. Els activistes van entregar un manifest al conseller de Política Territorial, en el qual qualificaven de “monstruosa” la construcció de la C-31, ja que “afecta irreversiblement la plana agrícola empordanesa i crea una gran barrera visual des del terraprim fins al mar”. Nadal, que va intentar convèncer sense èxit als ambientalistes, va recordar que precisament els canvis en el projecte havien permès reduir l’impacte visual i mitigar l’efecte barrera. “Hi ha una millora substancial respecte del disseny que va realitzar el govern de Convergència i Unió (CiU)”, va assenyalar. El conseller també va replicar els columnistes que havien criticat l’obra comparant-la amb el respecte pel paisatge que es tenia i es rflectia a les infraestructures franceses: “Al sud de França, estan fent exactament el mateix que aquí”, va concloure. El DPTOP va explicar a final de juliol que s’havien executat la meitat de moviments de terra i el 85% de les tasques de desbrossament.

Tot i que les obres avançaven, les crítiques augmentaven. En aquest sentit, entitats com Salvem l’Empordà –que ja havia al•legat contra la carretera el 2004– i SOS Empordanet van lamentar que el projecte s’hagués “sobredimensionat” i van criticar especialment els nous passos elevats. A les crítiques s’hi van afegir artistes i escriptors com Lluís Roura, Ramon Pujol Boira, Antoni Puigverd, Núria Esponellà i Enric Pladevall, que tot i considerar “necessària” una millora de la via, no entenien les “dimensions” de la nova carretera. El pintor empordanès Lluís Roura considerava que “amb brancs giratoris n’hi hauria hagut prou” i que “no calia construir aquests ponts tant aparatosos”. Tot i això tant ambientalistes com artistes i veïns contraris a l’obra admetien que ja “era massa tard per actuar” amb les obres a ple rendiment.

En canvi els alcaldes per on passava la C-31 es mostraven satisfets amb la infraestructura. El batlle de Torroella de Fluvià, Pere Moradell (PSC), va assegurar que la infraestructura es feia “tan bé com es podia” i destacava que les obres avançaven més de pressa del que s’havia previst. L’alcaldessa de la Tallada, Roser Bagué (PSC), també assenyalava el “bon ritme” dels treballs –quan es començava a posar la primera capa d’asfalt en alguns trams–, així com la ràpida resolució dels conflictes entre les constructores i els propietaris afectats.

Els ambientalistes denuncien Política Territorial
Cinc entitats en defensa del territori de l’Alt i el Baix Empordà –Salvem l’Empordà, Sos Empordanet, Salvem el Terraprim, Gent per Ventalló i el Fòrum l’Escala-Empúries– van denunciar a final de setembre el DPTOP pel que consideraven un traçat “desproporcionat”, “exagerat” i “innecessari” de la nova C-31. “És una denúncia contra l’obra faraònica i contra els actes administratius que n’han permès l’aprovació”, va explicar el portaveu de Salvem l’Empordà, Ignasi Batet.

“El Govern ho ha anomenat sempre un projecte de millora general i això és totalment fals. Es tracta d’una nova carretera que, en força ocasions, passa més d’un quilòmetre i mig allunyada de l’antiga i amb un impacte total sobre el territori”, va afegir Batet. Els ambientalistes consideraven un “frau de llei” que l’estudi d’impacte ambiental s’hagués fet per trams. “Això no hauria de ser legal perquè desdibuixa la realitat d’una obra monumental i excessiva”, va advertir Batet. La denúncia demanava la paralització immediata de les obres.
Obres de la C-31 a l'alçada de Torroella de Fluvià Foto: Moisès Jordi
En aquest context set alcaldes socialistes de l’Alt i el Baix Empordà (Viladamat, Torroella de Fluvià, Vilamacolum, l’Escala, Riumors, Ventalló i Sant Miquel de Fluvià) van “fer pinya” a favor de la infraestructura i van criticar molt durament els col•lectius en defensa del territori i els artistes que s’hi havien oposat. Especialment dur va ser Pere Moradell, batlle de Torroella de Fluvià: “si alguna cosa falla és que no és de dos carrils per banda” i va contraatacar criticant l’impacte visual de les cases d’alguns dels artistes que s’havien oposat a l’obra com Lluís Roura, Ramon Pujol Boira o Enric Pladevall.

L’alcalde de Viladamat Joan Bardera (PSC) –que va exercir d’amfitrió– va recordar que la reclamació de la nova carretera s’arrossegava des de feia una dècada i que les millores en el projecte –entre les quals els controvertits ponts– precisament reduïen l’impacte paisatgístic. El batlle de Vilamacolum, Jordi Arnall, va anar més enllà i va anunciar problemes amb les entitats quan es plantegessin els parcs eòlics a la comarca. “Amb tota aquesta colla de naturalistes i salvapàtries tornarem a tenir problemes. Tindrem energia ecològica, però tampoc els anirà bé”, va criticar Arnall. També va participar a l’acte l’alcaldessa de la Tallada d’Empordà, Roser Bagué, que es va desmarcar de bona part dels arguments dels seus companys de partit afirmant que no estava “plenament d’acord amb la manera com s’havia fet la carretera”.

La portaveu de Salvem l’Empordà, Montse Pasqual, va respondre als alcaldes amb un article a El Punt en el qual qualificava de “servilisme” el fet que es posessin al costat “del partit i el conseller de torn” abans que dels veïns de les seves poblacions. També lamentava el “to nerviós i poc respectuós” d’una part dels batlles per les crítiques i “desqualificacions personals” que havien fet.

Mentrestant, Política Territorial i Unió de Pagesos (UP) acostaven posicions per les expropiacions dels terrenys. Els pagesos havien reclamat un increment de l’import i tot semblava indicar que es podria resoldre favorablement. Per altra banda, el 20 d’octubre una altra organització ambientalista, l’Associació de Naturalistes de Girona (ANG), també denunciava el DPTOP per les obres de la carretera amb els mateixos arguments utilitzats per les cinc entitats empordaneses.

El conseller Joaquim Nadal va anunciar a final d’octubre que les obres podrien estar acabades entre la Setmana Santa i l’estiu de 2010, un mig any abans de les previsions. Nadal va continuar l’intercanvi d’articles d’opinió amb un escrit en el qual s’exclamava pel fet que “per afirmar la legitimitat de les plataformes s’hagués de discutir la legitimitat democràtica dels alcaldes i dels ajuntaments”.

A finals de novembre cinc entitats ecologistes –Salvem l’Empordà, Salvem el Terraprim, SOS Empordanet, Plataforma Cívica per Ventalló i Associació de Naturalistes de Girona- van signar un manifest en el que advertien que la C-31 era “només la punta de llança” de les "agressions" que, segons ells afectarien l’Empordà, amb projectes com les CENTRALS EÒLIQUES, l’AMPLIACIÓ DE L’AP-7 o la VARIANT DE LA BISBAL.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Alt Empordà, Baix Empordà