A començament de 2009, el DPTOP va iniciar l’elaboració d’un estudi informatiu per determinar quina de les alternatives s’acabaria executant. Segons va informar a mitjan març el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, es preveia que l’estudi estigués acabat abans de final d’any. Tanmateix, a mitjan juliol de 2009, es van conèixer alguns detalls dels traçats de les dues alternatives considerades: la de Tiana passaria entre el nucli de Mas Ram –que pertany a Badalona– i el de les Costes (Tiana); la de Badalona ho faria per la vall de Pomar i continuaria en direcció a l’hospital Germans Trias Pujols, i abans d’arribar a aquest punt, a l’altura de la colònia Sant Jordi, es faria subterrània.
Una autovia de pagament?
Nadal també va explicar que el DPTOP estudiava la possibilitat d’implantar un peatge a l’autovia, i que l’estudi informatiu incloïa una reserva de terreny per a posar-lo. Això no obstant, va afirmar que la decisió definitiva en relació amb aquesta qüestió encara no estava presa i que calia esperar a la conclusió de l’estudi. A principi de juliol, però, es va publicar al DOGC el permís d’explotació de la via per a l’empresa Tabasa.
A final d’octubre, Convergència i Unió (CiU) va presentar a la comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya una proposta de resolució perquè la B-500 no fos de pagament i va denunciar que la creació d’un nou peatge anava en contra del plantejament acordat al grup de rescat de peatges, segons el qual no es podien incorporar noves vies de pagament si no hi havia una alternativa lliure de peatge competitiva i una oferta potent de transport públic. Tot i haver rebut el suport del Partit Popular (PP), la proposta va ser rebutjada amb els vots dels representats del tripartit, que van argumentar que la decisió sobre el peatge encara no s’havia pres. Tanmateix, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va afegir que, si l’opció del peatge prosperava, s’hi oposaria.
Pel que fa als ajuntaments, el de Badalona (PSC i Iniciativa per Catalunya-Verds –ICV–) donava suport al peatge, i també ho feia l’alcalde de Mollet, Josep Monràs (PSC), per bé que a canvi de bonificacions per als habitants de Mollet i amb l’oposició, malgrat tot, dels seus socis de govern (CiU). L’Ajuntament de Tiana (Gent i CiU) s’hi mantenia al marge mentre continuava la negociació amb la Generalitat i el de Sant Fost de Campsentelles (Independents Units per Sant Fost i CiU) s’oposava a qualsevol taxa sobre la via ràpida.
Les entitats veïnals i empresarials també es van manifestar contràries al peatge, si bé la major part del col•lectiu empresarial, tot i assenyalar el greuge comparatiu que suposava en relació amb el túnel de Parpers a la C-60, reclamaven que s’aparqués el debat per a més endavant i que comencessin les obres. L’única entitat que es va mostrar favorable al peatge va ser la Cambra de Comerç de Barcelona (CCB), que considerava que la quota podia contribuir a redistribuir el trànsit i facilitar les relacions comercials entre el Maresme i el Vallès.
Preferència per l’opció nord
El 21 de desembre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va anunciar que havia acabat l’estudi previ ambiental de la B-500. En aquest document s’assegurava que la millor opció de traçat era la nord, per Tiana, ja que era la que connectava millor amb Badalona i la B-20. Aquest era el pas previ per a la presentació de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del traçat, que es preveia pel 2010.
Més informació
www.barcelonesnord.com/tunel_tot.html
* Cal recordar que, tal com estableix el mateix pla, “les propostes del PITC a l’Àmbit Metropolità se subordinen a les concrecions que es realitzin en el Pla territorial metropolità i el Pla de mobilitat de la Regió Metropolitana i la revisió del PDI”