CARRETERA B-500 PER LA CONRERIA
Marc Sogues
Actualitzat a 31/12/2009
A final d’any el Departament de Política Territorial i Obres Públiques anuncia que veu preferent l’alternativa nord del traçat de la B-500 al seu pas pel Maresme, de tal manera que transcorreria per Tiana i no per Badalona. Al llarg de 2009 la Generalitat estudia també la possibilitat de fer que la via sigui de pagament, la qual cosa motiva les queixes dels partits de l’oposició i de diversos ajuntaments i agents socials i econòmics.
Antecedents: 2003, 2004, 2005
La B-500 o carretera de la Conreria és una carretera que passa entre Badalona (Barcelonès) i Mollet del Vallès (Vallès Oriental) a través de la Serralada Prelitoral, travessant els municipis de Badalona, Tiana (Maresme), Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), Martorelles (Vallès Oriental) i Mollet del Vallès. A principi de 2003 la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar un projecte per tornar a formular aquest eix i construir-hi un túnel d’1 km per travessar el coll de Montalegre, una variant al municipi de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) i un viaducte d’uns 300 m de longitud per creuar el riu Besòs. L’objectiu de l’actuació era, segons el DPTOP, assolir una comunicació còmoda i segura entre els eixos viaris principals del Maresme i el Vallès. Es preveia que la nova carretera tindria un carril per a cada sentit, que reduiria en 4,3 km el traçat del recorregut existent i que suposaria una inversió de 50 MEUR.
Arran de les nombroses crítiques rebudes per l’impacte visual i ambiental que podia suposar la nova infraestructura, especialment a la zona del Maresme, l’any 2005, el DPTOP va elaborar una nova versió del projecte en la qual els trams soterrats es van ampliar fins a un total de 3 km i l’eix va passar a ser una autovia de quatre carrils –dos per cada sentit de circulació– amb una extensió de 10 km, 7,5 de nova construcció i 2,5 de l’anterior traçat de la via renovats. El pressupost del nou projecte era de 350 MEUR. El nou traçat de la via va quedar recollit tant en un conveni signat entre el DPTOP i el Ministeri de Foment (MIFO) com en EL PLA D'INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC). Tanmateix, el tram del Maresme no es considerava encara definitiu*, i a mitjan març de 2006, el DPTOP va explicar que treballava amb dues alternatives: una, amb el punt d’origen a la confluència de les carreteres B-20 i B-500, que passaria principalment pel municipi de Tiana; i l’altra, més al sud, que naixeria a la cruïlla entre la B-20 i la carretera de Pomar, a Badalona.
El DPTOP estudia les alternatives al Maresme
Durant el 2007 i el 2008, el DPTOP va continuar estudiant la millor opció per al tram del Maresme. El principal escull era que l’alternativa de Tiana suposava l’afectació de l’espai natural de la riera de Montalegre i del conjunt historicoartístic de Can Sentromà. L’Ajuntament i el DPTOP van mantenir negociacions fins a l’octubre de 2008, quan van acordar la introducció al projecte d’algunes mesures per minimitzar l’impacte de la infraestructura. Concretament, es va pactar desplaçar el túnel per tal d’allunyar-lo de Can Sentromà, desplaçar la rotonda prevista a la vall de Montalegre fins a la intersecció de la B-500 amb el camí dels Francesos i executar un pla urbanístic d’ordenació de la zona afectada pel pas de l’autovia. Segons va explicar Joan Pau Hernàndez (Gent pel Progrés de Tiana), tinent d’alcalde de Medi Ambient i Habitatge, aquest darrer projecte resultava especialment interessant per al municipi, ja que serviria per a ordenar urbanísticament la zona i s’obria la possibilitat de crear-hi un parc que podria incloure edificis d’activitat econòmica neta i vinculada a l’entorn natural protegit.
A final d’any el Departament de Política Territorial i Obres Públiques anuncia que veu preferent l’alternativa nord del traçat de la B-500 al seu pas pel Maresme, de tal manera que transcorreria per Tiana i no per Badalona. Al llarg de 2009 la Generalitat estudia també la possibilitat de fer que la via sigui de pagament, la qual cosa motiva les queixes dels partits de l’oposició i de diversos ajuntaments i agents socials i econòmics.
Antecedents: 2003, 2004, 2005
La B-500 o carretera de la Conreria és una carretera que passa entre Badalona (Barcelonès) i Mollet del Vallès (Vallès Oriental) a través de la Serralada Prelitoral, travessant els municipis de Badalona, Tiana (Maresme), Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), Martorelles (Vallès Oriental) i Mollet del Vallès. A principi de 2003 la Direcció General de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va aprovar un projecte per tornar a formular aquest eix i construir-hi un túnel d’1 km per travessar el coll de Montalegre, una variant al municipi de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) i un viaducte d’uns 300 m de longitud per creuar el riu Besòs. L’objectiu de l’actuació era, segons el DPTOP, assolir una comunicació còmoda i segura entre els eixos viaris principals del Maresme i el Vallès. Es preveia que la nova carretera tindria un carril per a cada sentit, que reduiria en 4,3 km el traçat del recorregut existent i que suposaria una inversió de 50 MEUR.
Arran de les nombroses crítiques rebudes per l’impacte visual i ambiental que podia suposar la nova infraestructura, especialment a la zona del Maresme, l’any 2005, el DPTOP va elaborar una nova versió del projecte en la qual els trams soterrats es van ampliar fins a un total de 3 km i l’eix va passar a ser una autovia de quatre carrils –dos per cada sentit de circulació– amb una extensió de 10 km, 7,5 de nova construcció i 2,5 de l’anterior traçat de la via renovats. El pressupost del nou projecte era de 350 MEUR. El nou traçat de la via va quedar recollit tant en un conveni signat entre el DPTOP i el Ministeri de Foment (MIFO) com en EL PLA D'INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (PITC). Tanmateix, el tram del Maresme no es considerava encara definitiu*, i a mitjan març de 2006, el DPTOP va explicar que treballava amb dues alternatives: una, amb el punt d’origen a la confluència de les carreteres B-20 i B-500, que passaria principalment pel municipi de Tiana; i l’altra, més al sud, que naixeria a la cruïlla entre la B-20 i la carretera de Pomar, a Badalona.
El DPTOP estudia les alternatives al Maresme
Durant el 2007 i el 2008, el DPTOP va continuar estudiant la millor opció per al tram del Maresme. El principal escull era que l’alternativa de Tiana suposava l’afectació de l’espai natural de la riera de Montalegre i del conjunt historicoartístic de Can Sentromà. L’Ajuntament i el DPTOP van mantenir negociacions fins a l’octubre de 2008, quan van acordar la introducció al projecte d’algunes mesures per minimitzar l’impacte de la infraestructura. Concretament, es va pactar desplaçar el túnel per tal d’allunyar-lo de Can Sentromà, desplaçar la rotonda prevista a la vall de Montalegre fins a la intersecció de la B-500 amb el camí dels Francesos i executar un pla urbanístic d’ordenació de la zona afectada pel pas de l’autovia. Segons va explicar Joan Pau Hernàndez (Gent pel Progrés de Tiana), tinent d’alcalde de Medi Ambient i Habitatge, aquest darrer projecte resultava especialment interessant per al municipi, ja que serviria per a ordenar urbanísticament la zona i s’obria la possibilitat de crear-hi un parc que podria incloure edificis d’activitat econòmica neta i vinculada a l’entorn natural protegit.
A començament de 2009, el DPTOP va iniciar l’elaboració d’un estudi informatiu per determinar quina de les alternatives s’acabaria executant. Segons va informar a mitjan març el secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, es preveia que l’estudi estigués acabat abans de final d’any. Tanmateix, a mitjan juliol de 2009, es van conèixer alguns detalls dels traçats de les dues alternatives considerades: la de Tiana passaria entre el nucli de Mas Ram –que pertany a Badalona– i el de les Costes (Tiana); la de Badalona ho faria per la vall de Pomar i continuaria en direcció a l’hospital Germans Trias Pujols, i abans d’arribar a aquest punt, a l’altura de la colònia Sant Jordi, es faria subterrània.
Una autovia de pagament?
Nadal també va explicar que el DPTOP estudiava la possibilitat d’implantar un peatge a l’autovia, i que l’estudi informatiu incloïa una reserva de terreny per a posar-lo. Això no obstant, va afirmar que la decisió definitiva en relació amb aquesta qüestió encara no estava presa i que calia esperar a la conclusió de l’estudi. A principi de juliol, però, es va publicar al DOGC el permís d’explotació de la via per a l’empresa Tabasa.
A final d’octubre, Convergència i Unió (CiU) va presentar a la comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya una proposta de resolució perquè la B-500 no fos de pagament i va denunciar que la creació d’un nou peatge anava en contra del plantejament acordat al grup de rescat de peatges, segons el qual no es podien incorporar noves vies de pagament si no hi havia una alternativa lliure de peatge competitiva i una oferta potent de transport públic. Tot i haver rebut el suport del Partit Popular (PP), la proposta va ser rebutjada amb els vots dels representats del tripartit, que van argumentar que la decisió sobre el peatge encara no s’havia pres. Tanmateix, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va afegir que, si l’opció del peatge prosperava, s’hi oposaria.
Pel que fa als ajuntaments, el de Badalona (PSC i Iniciativa per Catalunya-Verds –ICV–) donava suport al peatge, i també ho feia l’alcalde de Mollet, Josep Monràs (PSC), per bé que a canvi de bonificacions per als habitants de Mollet i amb l’oposició, malgrat tot, dels seus socis de govern (CiU). L’Ajuntament de Tiana (Gent i CiU) s’hi mantenia al marge mentre continuava la negociació amb la Generalitat i el de Sant Fost de Campsentelles (Independents Units per Sant Fost i CiU) s’oposava a qualsevol taxa sobre la via ràpida.
Les entitats veïnals i empresarials també es van manifestar contràries al peatge, si bé la major part del col•lectiu empresarial, tot i assenyalar el greuge comparatiu que suposava en relació amb el túnel de Parpers a la C-60, reclamaven que s’aparqués el debat per a més endavant i que comencessin les obres. L’única entitat que es va mostrar favorable al peatge va ser la Cambra de Comerç de Barcelona (CCB), que considerava que la quota podia contribuir a redistribuir el trànsit i facilitar les relacions comercials entre el Maresme i el Vallès.
Preferència per l’opció nord
El 21 de desembre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va anunciar que havia acabat l’estudi previ ambiental de la B-500. En aquest document s’assegurava que la millor opció de traçat era la nord, per Tiana, ja que era la que connectava millor amb Badalona i la B-20. Aquest era el pas previ per a la presentació de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del traçat, que es preveia pel 2010.
Més informació
www.barcelonesnord.com/tunel_tot.html
* Cal recordar que, tal com estableix el mateix pla, “les propostes del PITC a l’Àmbit Metropolità se subordinen a les concrecions que es realitzin en el Pla territorial metropolità i el Pla de mobilitat de la Regió Metropolitana i la revisió del PDI”
Una autovia de pagament?
Nadal també va explicar que el DPTOP estudiava la possibilitat d’implantar un peatge a l’autovia, i que l’estudi informatiu incloïa una reserva de terreny per a posar-lo. Això no obstant, va afirmar que la decisió definitiva en relació amb aquesta qüestió encara no estava presa i que calia esperar a la conclusió de l’estudi. A principi de juliol, però, es va publicar al DOGC el permís d’explotació de la via per a l’empresa Tabasa.
A final d’octubre, Convergència i Unió (CiU) va presentar a la comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya una proposta de resolució perquè la B-500 no fos de pagament i va denunciar que la creació d’un nou peatge anava en contra del plantejament acordat al grup de rescat de peatges, segons el qual no es podien incorporar noves vies de pagament si no hi havia una alternativa lliure de peatge competitiva i una oferta potent de transport públic. Tot i haver rebut el suport del Partit Popular (PP), la proposta va ser rebutjada amb els vots dels representats del tripartit, que van argumentar que la decisió sobre el peatge encara no s’havia pres. Tanmateix, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va afegir que, si l’opció del peatge prosperava, s’hi oposaria.
Pel que fa als ajuntaments, el de Badalona (PSC i Iniciativa per Catalunya-Verds –ICV–) donava suport al peatge, i també ho feia l’alcalde de Mollet, Josep Monràs (PSC), per bé que a canvi de bonificacions per als habitants de Mollet i amb l’oposició, malgrat tot, dels seus socis de govern (CiU). L’Ajuntament de Tiana (Gent i CiU) s’hi mantenia al marge mentre continuava la negociació amb la Generalitat i el de Sant Fost de Campsentelles (Independents Units per Sant Fost i CiU) s’oposava a qualsevol taxa sobre la via ràpida.
Les entitats veïnals i empresarials també es van manifestar contràries al peatge, si bé la major part del col•lectiu empresarial, tot i assenyalar el greuge comparatiu que suposava en relació amb el túnel de Parpers a la C-60, reclamaven que s’aparqués el debat per a més endavant i que comencessin les obres. L’única entitat que es va mostrar favorable al peatge va ser la Cambra de Comerç de Barcelona (CCB), que considerava que la quota podia contribuir a redistribuir el trànsit i facilitar les relacions comercials entre el Maresme i el Vallès.
Preferència per l’opció nord
El 21 de desembre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va anunciar que havia acabat l’estudi previ ambiental de la B-500. En aquest document s’assegurava que la millor opció de traçat era la nord, per Tiana, ja que era la que connectava millor amb Badalona i la B-20. Aquest era el pas previ per a la presentació de l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del traçat, que es preveia pel 2010.
Més informació
www.barcelonesnord.com/tunel_tot.html
* Cal recordar que, tal com estableix el mateix pla, “les propostes del PITC a l’Àmbit Metropolità se subordinen a les concrecions que es realitzin en el Pla territorial metropolità i el Pla de mobilitat de la Regió Metropolitana i la revisió del PDI”
Maresme, Vallès Oriental