Divendres 23 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AUTOVIA A-7 ALCANAR-VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Arnau Urgell
Autovia A-7 Mapa: Montse Ferrés
Actualitzat a 31/12/2009

El 2009 s’inauguren dos trams de l’autovia A-7 al Camp de Tarragona: entre Mont-roig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant i el segon cinturó de la capital tarragonina. En el tram de l’Ebre continua el rebuig de Tortosa al traçat previst per Camp-redó, i el Congrés dels Diputats insta Foment a presentar-ne una alternativa. En el tram penedesenc, la Declaració d’impacte ambiental descarta el pas de l’autovia per Cobertera de Calafell, tal com havia proposat la Generalitat, però accepta acostar la traça al futur Logis Penedès. Tant els ajuntaments del Vendrell com de l’Arboç manifesten la seva absoluta oposició a la proposta de traçat i mantenen l’aposta d’ampliar l’AP-7.


Antecedents 2005, 2006, 2007 I, 2007 II

Articles posteriors 2011

La carretera N-340 –convertida en diversos trams en A-7– uneix Andalusia, Múrcia i el País Valencià amb el Principat de manera més o menys paral•lela a l’autopista AP-7. Bona part del recorregut d’aquesta via presenta una elevada intensitat de trànsit i un alt índex de sinistralitat i per aquest motiu el Ministeri de Foment (MIFO) ha apostat per desdoblar-la.

L’any 2007, entre Traiguera (Baix Maestrat) i Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), els trams més endarrerits eren els del sud (Traiguera-l’Hospitalet de l’Infant) i el nord (Altafulla-Vilafranca) –només s’havia desdoblat de Tarragona a Vila-seca–. El MIFO n’havia publicat els estudis informatius el novembre de 2003 i el febrer de 2005, respectivament. En el tram de l’Ebre els ajuntaments i partits polítics van presentar un traçat alternatiu de la via per tal que passés per l’interior fins a Camarles i perquè a partir d’allà s’aprofités l’actual traçat de l’N-340 fins a l’Hospitalet de l’Infant. El setembre de 2007 Foment va presentar una nova proposta que el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, va considerar que “s’ajustava en un 99% a les demandes del territori”. El principal escull era a la pedania de Camp-redó, al municipi de Tortosa, ja que l’autovia partia el poble amb un talús de 10-12 m. El ple de l’Ajuntament de Tortosa –així com els de l’Aldea i Amposta– van demanar que se’n desplacés el traçat cap al sud.

En el cas del tram del Penedès, els consells comarcals, diversos ajuntaments i els grups ambientalistes demanaven ampliar l’AP-7 amb un quart carril i rescatar el peatge, mentre que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), el MIFO i les cambres de comerç apostaven per una autovia independent que seguís parcialment l’actual N-340. A banda de tot plegat, el DPTOP va elaborar una quarta proposta alternativa al sud de les tres primeres que Foment havia plantejat per Calafell. Aquest fet no va agradar al municipi i es va constituir la plataforma Salvem la Cobertera per denunciar l’impacte paisatgístic que comportava aquesta nova proposta sobre terrenys agrícoles, en un polígon i en diverses cases.

El març de 2008 es van inaugurar els trams de Vila-seca a Cambrils i de Cambrils fins al nucli de Miami Platja, al terme de Mont-roig del Camp. Les previsions indicaven que el segon cinturó de Tarragona i el tram entre l’Hospitalet de l’Infant i Montbrió, en aquell moment en obres, podrien entrar en servei a mitjan any 2009.

Foment vol un “acord territorial” per al traçat al Baix Penedès
El 30 de gener de 2009 la subdelegada del Govern espanyol a Tarragona, Teresa Pallarès (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va afirmar que encara no havien decidit el traçat de l’A-7 a Calafell. En aquest sentit va insistir en la necessitat d’un “acord territorial”, un fet que posava sobre la taula la possibilitat de desestimar la proposta de la Generalitat pel coll de Cobertera. Tot i això, la majoria dels ajuntaments de la zona continuaven apostant per l’ampliació de l’AP-7 i el rescat del peatge.

Mentrestant continuava l’oposició al traçat proposat per la futura autovia a la pedania de Camp-redó que dividiria el nucli urbà i el barri de Font de Quinto. L’alcalde pedani, Joan Sanahuja, va anunciar al març que l’assemblea de veïns havia decidit passar a fer accions contundents, com ara un tall a l’autovia de Tortosa a l’Aldea (C-42). Un altre dels punts conflictius era a l’Ametlla de Mar. El mes de juny el MIFO va acceptar les al•legacions del consistori i els veïns per allunyar el traçat vora 5 km en direcció a la muntanya, reduir les afectacions a les construccions existents i garantir la preservació dels espais naturals. Per al regidor d’Urbanisme, Joan Pere Gómez (Convergència i Unió, CiU), la qüestió era que “havíem de vetllar perquè la nova autovia no passés pel menjador de cap de les cases que estan al voltant del nou traçat”.
N-340 prop d'Altafulla Foto: Moisès Jordi
El 16 de juliol es va obrir un nou tram de l’autovia, el que uneix Mont-roig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant. L’obra de 9 km havia costat 45,9 MEUR i evitava el pas pel nucli de Miami Platja on es produïen grans retencions. De fet, un centenar de veïns de la urbanització van fer una celebració espontània de l’obertura de l’autovia quan el delegat del Govern espanyol, Joan Rangel (PSC), en presidia la inauguració oficial. Tanmateix, el tram entrava en funcionament amb limitacions. I és que entre la nuclear de Vandellòs i l’Hospitalet, en sentit nord, només s’havia habilitat un dels dos carrils de circulació pel risc de despreniments. Rangel va anunciar que a final d’any les obres estarien totalment acabades.

Al cap d’un mes va entrar en funcionament el segon cinturó de Tarragona, un altre tram de l’autovia A-7. El vial té 9,4 km, entre l’ermita de la Salut –sota el camp del Nàstic– i la rotonda de la Móra, on connecta amb la variant d’Altafulla i Torredembarra de l’N-340. Té dos carrils per sentit en la major part del recorregut excepte a la zona de boscos que té un tercer carril per a vehicles lents en sentit nord. Les obres finalment havien costat 42 MEUR, deu més dels previstos en l’adjudicació final. La desviació havia de ser inicialment d’un milió per a uns treballs arqueològics però s’havia disparat per “altres canvis en el traçat”, segons la versió oficial de la Subdelegació del Govern espanyol. A més, havien calgut tres anys per acabar els treballs quan se n’havien previst dos. Tot i l’obertura de l’A-7 es mantenia la gratuïtat a l’autopista AP-7 entre Torredembarra i Salou. Precisament, un tràgic accident a l’N-340 a la urbanització de la Móra el 1998, va suposar l’impuls a la construcció del segon cinturó i l’alliberament del tram alternatiu d’autopista.

A la recerca de solucions al Vendrell i Camp-redó
A principi del mes de novembre l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel (CiU), va lamentar que el PLA TERRITORIAL DE LES TERRES DE L’EBRE només dibuixés la traça proposada per Foment en el seu pas per Camp-redó. “El govern català no està actuant amb lleialtat amb Tortosa”, va afirmar i va considerar que, com a mínim, s’hauria d’incloure l’alternativa consensuada pels municipis i el mateix Govern català que evitava “trinxar” el nucli pedani.

A final de mes es va publicar al Boletín Oficial del Estado (BOE) l’estudi d’impacte ambiental del traçat d’Altafulla a Vilafranca del Penedès. El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM) descartava el pas de l’autovia per Cobertera de Calafell, tal com volia el DPTOP, ja que considerava que tenia un impacte “sever”. En canvi, acceptava l’al•legació d’acostar l’autovia cap a Banyeres del Penedès per donar servei al futur LOGIS PENEDÈS al seu pas per l’Arboç. A la resta del tram penedesenc, se seguiria l’actual N-340, mentre que entre Altafulla i Roda de Berà la traça passaria pel nord de l’AP-7.

L’Ajuntament del Vendrell va anunciar que presentaria al•legacions a la proposta de Medi Ambient per l’afectació que patia el seu terme. Segons l’estudi, l’A-7 haurà de passar entre el poble i la urbanització de la Baronia del Mar, afectant uns terrenys rústics on el consistori preveia fer-hi zona d’equipaments. “És una agressió al municipi amb premeditació”, va afirmar l’alcalde, Benet Jané (CiU). A l’Arboç, un municipi que s’oposava frontalment al Logis, van anunciar un contenciós contra l’estudi ambiental, encara que continuaven apostant per l’ampliació i el rescat de l’AP-7.

El 16 de desembre la Comissió de Foment del Congrés dels Diputats va aprovar una esmena que instava el Govern espanyol a presentar un nou traçat de l’A-7 al seu pas per Tortosa. Mentre la diputada del PSC, Lluïsa Lizárraga, subratllava la “voluntat de consens” del MIFO –posava com a exemple el cas de l’Ametlla de Mar–, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, es mostrava més caut: “S’ha fet un pas més, però encara no és el definitiu”, va afirmar.

El 2009 finalitzava a l’espera que el MIFO iniciés els projectes constructius de l’A-7 –tot i l’oposició de diversos municipis– entre Altafulla i Vilafranca. A més, havia de concretar una proposta per Camp-redó per començar el mateix tràmit pels trams de les Terres de l’Ebre. D’aquesta manera, no hi havia cap tram en obres –tot i que mancava obrir el carril afectat per inestabilitats del terreny a l’Hospitalet de l’Infant– i, a més, el recorregut des d’aquesta població fins a Altafulla estava en servei.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati