Dimecres 23 d ' Agost de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE REUS
Aeroport de Reus Mapa: Montse Ferrés
Núria Terradas
Actualitzat a 31/12/2009

Durant l’any 2009 l’aeroport de Reus endega part de les obres previstes al Pla director: es reformen les pistes i els aparcaments i s’hi construteix una nova terminal, amb la qual cosa es dota el Camp de Tarragona d’una infraestructura renovada i apta per ampliar el trànsit aeri. Ryanair, la companyia irlandesa de baix cost, renova el seu compromís de mantenir-hi la base durant quatre anys més. I mentrestant, segueixen les negociacions per aconseguir el traspàs de competències de la gestió de l’aeroport.


Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007

L’aeroport de Reus està ubicat en els termes municipals de Reus i Constantí. Gestionat per AENA –empresa pública del Ministeri de Foment–-, i d’ús exclusivament civil des de 1998, basa la seva activitat especialment en el trànsit de passatgers. L’any 2006 se n’aprova el nou Pla director on es tracen les línies d’acció per als propers anys fins al 2020, especialment en l’àmbit de renovació de la infraestructura, a fi de fer-la més competitiva. Aquest final de decenni, les comarques del Camp de Tarragona viuen una època daurada pel que fa a la renovació de les infraestructures, tant les que estan sota la responsabilitat del govern català com les que depenen de l’Estat espanyol.

Reformes i inversions
Del 2008 ençà, l’aeroport ha experimentat un període d’ampliacions i reformes importants.

El novembre del 2008 s’estrenava una terminal de facturació provisional, amb 23 taulells amb capacitat per absorbir 1.500 viatgers per hora i es duplicava la capacitat de l’aparcament.

El març del 2009 es començaven a executar les obres del CORREDOR FERROVIARI MEDITERRANI, amb la previsió d’executar el tram Vandellòs-aeroport de Reus amb ample de via ibèrica però preparat amb travesses i catenària per a ample de via europeu. Al sud de l’aeroport es preveu construir-hi la nova estació central intermodal que connectarà el corredor ferroviari amb l’AVE i l’actual línia Reus-Tarragona. Disposarà, igualment, d’un intercanviador on trens d’ample ibèric es transformaran en ample de via europeu sense necessitat que el passatger hagi de baixar i on el canvi es farà en un temps reduït. L’estació també disposarà d’un edifici singular. Es tracta d’una gran coberta que s’estén des de les andanes fins al vestíbul i la zona d’accés als vehicles, i que redueix l’impacte visual de la zona d’aparcaments.

El maig del 2009, AENA iniciava les obres d’asfaltatge de dues plataformes entre les pistes i les terminals, per estacionar-hi set avions de passatgers, i l’obertura d’un nou vial per a avions privats, per a avions comercials i per situar-hi dos helicòpters antiincendis. Ambdues accions van significar una inversió de 400.000 €.

El 31 de juliol, el Consell de Ministres acordava declarar urgent l’ocupació dels terrenys necessaris per posar en pràctica el Pla director, concretament per edificar la nova terminal. Es tracta d’unes finques de 533.891 m2 en total, de les quals 37 són del terme municipal de Constantí i 11 més del terme de Reus. Totes tenien classificació urbanística de sòl no urbanitzable.

El nom fa la cosa?
La denominació de l’aeroport és, des de fa temps, un element de disputa entre els ciutadans de Reus i Tarragona. Tant una ciutat com l’altra reclamen el seu topònim per a l’aeroport i per a l’estació central. Si bé l’Ajuntament de Reus argumentava la ubicació de les infraestructures dins del seu terme municipal com a raonament bàsic, l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Tarragona van sol•licitar a AENA el nom de Tarragona-Reus, com se sol fer a les capitals europees, on es posa al davant el nom de la capital al del terme municipal. El desembre de 2009, l’Ajuntament de Reus feia una declaració institucional on asseguraven que la denominació Aeroport de Reus era indiscutible, tant pel seu origen històric com per la seva ubicació, i reivindicaven la finalització de la polèmica per evitar distraccions de temes més importants.

Companyies
Des del 2004, operen a Reus companyies de baix cost i des del novembre del 2008 Ryanair hi té establerta la base permanent. El gener del 2010, la companyia irlandesa va exigir a la Generalitat negociar a l’alça el conveni que es va signar el febrer del 2008 per mantenir-se a Reus. Ryanair reclamava a l’administració catalana 4,5 MEUR l’any, xifra que calculava que corresponia a les pèrdues que li ocasionava romandre al Baix Camp. L’oferta de la Generalitat i de les administracions territorials no arribaven a la quantitat exigida. Tanmateix, el 8 de febrer es va signar un nou conveni mitjançant el qual la companyia mantenia el seu compromís d’operar quatre anys més, amb quasi cent vols diaris durant la temporada d’estiu i trenta-nou durant la temporada d’hivern. La Generalitat, en contrapartida, realitzarà una aportació econòmica de 750.000 € l’any, que se sumaria a la quantitat del conveni anterior.

Unes competències que no arriben
Segons l’article 140 de l’Estatut d’Autonomia “correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació d’interès general”. Tot i ser llargament i àmpliament reclamada la gestió de l’aeroport des de Catalunya, les negociacions es mantenen estancades.
CiU ha estat la formació que s’ha mostrat més activa en aquest tema. L’abril del 2008 presentava una proposició de llei al Congrés de Diputats per assolir les competències exclusives, la qual va ser rebutjada pel ple del Congrés En aquesta proposició, els aeroports de Girona, Reus i Sabadell deixaven de ser d’interès general.

El gener de 2009, el Govern aprovava definitivament el Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015, el qual marcava com una de les prioritats “la creació d’un ens gestor de manera immediata per accelerar i reforçar l’acció de Govern en aquest àmbit, poder assumir els traspassos dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell...”. Tanmateix, ni el pla ni la Llei 14/2009, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries, aprovada el juliol del mateix any, van aconseguir accelerar el procés que està pendent des de l’acord de decisió de la Comissió de Traspassos de l’abril del 2007.

L’abril del 2009, el diputat Josep Rull, portaveu d’Infraestructures de CiU al Parlament va demanar que el ministre de Foment, José Blanco, comparegués a la Cambra per donar explicacions sobre els aeroports catalans i senyalava que la nova normativa catalana vinculada a aquesta matèria no tenia gaire sentit si no s’aconseguia efectuar el traspàs de competències.
El 25 de maig de 2009, els presidents de les cambres de Comerç de Reus, Girona i Sabadell van signar una declaració on sol•licitaven que les negociacions del traspàs de competències dels tres aeroports no s’alentissin per les negociacions de l’aeroport del Prat, que són més complexes.

El grup municipal de CiU a Reus ha presentat en reiterades ocasions mocions al ple de l’Ajuntament on es demanava el compromís del consistori a demanar el traspàs de competències. Tot i així, les negociacions no sembla que s’hagin desencallat.

Estadístiques
Pel que fa a l’explotació de l’aeroport, cal precisar que el nombre de passatgers, operacions i càrrega que l’aeroport va gestionar del 2007 al 2009 (segons dades d’AENA) experimenten progressions diferents. Mentre que l’any 2007 i 2008 el nombre de passatgers anava en descens, l’any 2009 va registrar un increment del 33,5%, que es correspondria amb l’establiment de la base permanent de Ryanair.
 
  2007 % 2008 % 2009 %
Passatgers 1.306.785 -5,30 1.278.074 -2,20 1.706.609 33,50
Operacions 25.701 3,20 26.676 3,8 30.948 16,00
Càrrega 11.213 89,10 119.848 968,8 9.602 -92,00
Font: AENA

Pel que fa al moviment de transport de mercaderies, l’any 2008 va experimentar un pic espectacular, per tornar l’any següent, al ritme habitual. Amb això, l’aeroport es consolida com una infraestructura de transport de viatgers, malgrat que una de les prioritats del Pla d’aeroports sigui la consolidació d’una oferta que “reforci els usos turístics i industrials de les comarques de Tarragona”.

Previsions de futur
Per a l’any 2010, es preveia l’eixamplament de les pistes, amb totes les modificacions que comporten, així com una millora del sistema elèctric per donar compliment a la majoria d’obres i modificacions previstes al Pla director.

Més informació
www.aena.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Camp