Dissabte 25 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT DE BARCELONA (EL PRAT DE LLOBREGAT)
aeroport de barcelona
Xavier Sabaté – X3 Estudis Ambientals
Actualitzat a 31/12/2009

Un vol de Spanair estrena el 17 de juny de 2009 la nova terminal de l’aeroport del Prat, rebatejada amb el nom de T1. La inauguració coincideix amb la caiguda del nombre de passatgers per la crisi econòmica i per la posada en marxa del FAV Barcelona-Madrid. AENA preveu que a final de 2009 la T1 absorbeixi el 80% dels vols del Prat, mentre es reformen les antigues terminals. Tanmateix, durant els primers anys de funcionament, la T1 no serà accessible ni en metro ni en tren. D’altra banda, el Govern de l’Estat planteja remodelar la gestió dels aeroports, donant entrada a la participació dels governs autonòmics i a la iniciativa privada, però reservant-se’n la major part .


Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006, 2007

Després de quatre anys de creixement ininterromput, l’aeroport de Barcelona, situat al Prat de Llobregat, afrontava un període crític, durant el qual havia de concretar el seu model de gestió, posar en funcionament la nova terminal, i contrarestar la competència del nou servei de FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT BARCELONA-MADRID.

El FAV i la crisi trenquen la ratxa de creixement del Prat
L’any 2008, l’aeroport de Barcelona va perdre gairebé 2,6 milions de passatgers i va tancar l’any amb poc més de 30 milions de passatgers, un 7,5% menys que els comptabilitzats l’any 2007. La pèrdua de passatgers va coincidir gairebé exactament amb la pèrdua enregistrada per Iberia i les seves filials Air Nostrum i Clickair a Barcelona. Aquest grup, l’aposta del qual era potenciar el hub –centre de vols de connexió– de Madrid (Barajas), va perdre 2,4 milions de passatgers. Iberia va cedir per primera vegada en la història el seu lideratge al Prat i va passar a la quarta posició amb prou feines 2,7 milions de passatgers, molt lluny dels 10 milions del 2005. L’exmonopoli només oferia tres destinacions des de Barcelona: Madrid, Londres i París. El seu replegament s’explicava en part per l’estratègia de substituir la seva oferta a Barcelona per la de Clickair, aerolínia de baix cost, que va guanyar més d’1,5 milions de passatgers i que va tancar el seu segon exercici complet amb gairebé cinc milions.

El Prat era un dels aeroports de tot l’Estat que perdia més vols i més passatgers, però tot i el descens, continuava sent el segon aeroport amb major volum d’operacions, darrere de Barajas i per davant de Son Sant Joan (Mallorca), que també van perdre passatgers al llarg de 2008 (un 2,4% i un 1,7%, respectivament). La caiguda en nombre de passatgers i vols en tots els aeroports s’explicava per la frenada econòmica de la segona meitat del 2008, així com per l’encariment dels preus dels bitllets derivat de la pujada del petroli.

No obstant això, el factor decisiu que va provocar que la caiguda de passatgers afectés especialment l’aeroport barceloní va ser la posada en funcionament del FAV Barcelona-Madrid el 20 de febrer de 2008. Després d’un any de funcionament, el FAV va aconseguir superar els dos milions d’usuaris, i l’any 2008 el pont aeri va perdre més d’un milió de passatgers respecte a l’any anterior, un 23,8% menys. El pont aeri, tanmateix, va aconseguir mantenir la primacia fins a final d’any, tot i que, el mes d’octubre, el FAV va copar el 47% d’aquest corredor.

“Hub” o aeroport per a vols domèstics i “low-cost”?
La pèrdua de passatgers ocasionada pel FAV va posar en evidència la dependència de l’aeroport del Prat respecte dels vols domèstics i regionals. L’informe de 2008 del Consell Internacional d’Aeroports-Europa (ACI Europe) mostrava que l’aeroport del Prat era el dinovè d’Europa quant a volum de passatgers amb origen o destinació fora del continent.

El professor de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) Ramon Tremosa va afirmar a principi de 2008 que Barcelona desapareixeria del mapa mundial de fires i congressos de primer nivell en la propera dècada si el Prat no es convertia en un hub. Tremosa va advertir que el creixement de l’aeroport els darrers anys s’havia aconseguit gràcies a l’oferta de baix cost: des de 2004, les aerolínies de baix cost s’havien consolidat fins a significar prop del 40% de passatgers de l’aeroport. Segons Tremosa, si aquestes companyies creixien més que la resta, acabarien ofegant l’aeroport, que perdria la capacitat de captar congressos i fires internacionals. Segons l’economista, per mantenir el seu posicionament internacional, Barcelona hauria de tenir un aeroport de vols intercontinentals i els aeroports de Girona i Reus haurien de complementar l’oferta amb companyies de baix cost.

De fet, entre els cinquanta vols amb més passatgers de l’aeroport del Prat, no n’hi havia cap d’intercontinental. L’aeroport de Barcelona tancava el 2008 amb 12 destins transoceànics, davant dels 38 de Barajas. El vol intercontinental amb més passatgers era el de Nova York, amb quatre vols diaris. El president d’Iberia, Fernando Conte, va afirmar que la companyia espanyola endegaria entre sis i deu vols intercontinentals abans del 2010, un cop la nova terminal fos operativa.

Spanair esdevé catalana
Spanair, amb més de 10 milions de clients l’any 2008, era la segona companyia aeronàutica d’Espanya. Durant l’any 2008 va planar el dubte sobre el futur de la companyia, vinculada al grup Star Alliance i propietat de Scandinavian Airlines (SAS). Tot i que una opció era que Iberia l’absorbís (la qual cosa era vista amb mals ulls per part de l’empresariat català), a final d’any les dues entitats públiques i privades Turisme de Barcelona (participat per la Cambra de Comerç en un 60% i l’Ajuntament de Barcelona en un 40%) i Catalana d’Iniciatives (societat de capital risc amb quinze empreses i un 27% de participació de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya) van liderar una negociació amb SAS per adquirir Spanair, que va culminar el gener de 2009 amb la compra de la companyia pel preu simbòlic d’un euro, acompanyat d’un fort compromís d’inversió per rellançar la companyia.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Llobregat