Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
AEROPORT CORPORATIU DE BARCELONA
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2009


La Generalitat obre el concurs per acollir l’aeroport corporatiu de Barcelona i n’especifica els requisits tècnics. El Consell Comarcal d’Osona i la Cambra de Comerç de Manresa busquen ajuntaments per liderar les respectives propostes, però la majoria de consistoris ho rebutgen o no compleixen els requisits. L’aeroport d’Òdena, que rep un important consens territorial de la comarca de l’Anoia, presenta una proposta molt treballada, tot i les dificultats per complir les exigències de la Generalitat. Finalment, l’aeròdrom anoienc, únic candidat, guanya el concurs i, amb algunes modificacions, pot acollir el futur aeroport corporatiu.

Antecedents 2008

A final del 2007, la Generalitat va anunciar que obriria un concurs per rebre propostes dels municipis que volguessin acollir l’aeroport corporatiu que Fonollosa (Bages) havia rebutjat. L’aeroport corporatiu permetria l’aterratge i enlairament de jets privats, aerotaxis, missatgeria i aviació esportiva, de manera que actuaria com a aeroport complementari al del Prat de Llobregat. Per aquest motiu, era important que l’aeroport es localitzés a una distància no superior als 40 o 80 km de Barcelona i que hi estigués ben connectat.

Durant el 2008, diverses comarques s’havien anat posicionant com a possibles candidates a acollir l’aeroport. A Osona, el Consell Comarcal, alguns ajuntaments i empresaris s’hi havien mostrat partidaris, tot i el rebuig d’alguns partits polítics i sectors socials. L’aeròdrom d’Òdena sumava nombrosos suports de partits, empresaris i entitats de l’Anoia i de la resta del país, i enllestia la candidatura. A final d’any, alguns sectors empresarials i polítics del Bages manifestaven la seva voluntat de presentar una altra candidatura, per bé que amplis sectors s’hi oposaven. La competència per l’aeroport entre les tres comarques estava servida.

En començar el 2009, la Generalitat va aprovar el PLA D’AEROPORTS, AERÒDROMS I HELIPORTS DE CATALUNYA i el projecte de Llei d’aeroports i heliports, dos instruments que haurien de permetre impulsar la xarxa d’aeròdroms i d’aeroports comercials competència de la Generalitat, i dinamitzar la indústria aeronàutica catalana. Entre els nous aeroports comercials, el Pla recollia el d’ALGUAIRE, el de la SEU D’URGELL, el de les Terres de l’Ebre i l’aeroport corporatiu, encara pendent d’ubicar.

Ampli suport a l’aeroport d’Òdena
A mitjan febrer, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, afirmava que la decisió sobre la ubicació de l’aeroport corporatiu es basaria en el compliment de les bases del concurs, que s’obriria aviat, i no en la situació econòmica que poguessin patir les respectives comarques.

El 25 de febrer es va obrir el concurs, que s’allargava fins a final d’abril, i es van concretar els requisits, entre els quals destacava la necessitat que la pista d’aterratge fes 1.800 m de llarg, amb 240 m addicionals a cada extrem, i que tingués capacitat per ampliar-se fins a més de 2 km. També caldria disposar de 150 ha, no afectar cap espai natural protegit, que hi hagués més de 1.250 m de distància entre les capçaleres de la pista i les zones residencials, i que no hi hagués cap hospital ni escola en 2,5 km de radi. La Unió d’Empresaris de l’Anoia (UEA) va declarar que la llargada de la pista requerida era excessiva, que la majoria d’aeroports corporatius d’Europa tenien una llargada que oscil•lava entre 1.350 i 1.500 m, i que l’aeroport d’Òdena, amb 1.500 m, era suficient per oferir un “bon servei, operatiu, complert i competent”. En la mateixa línia, el Partit Popular (PP) va formular una pregunta al Govern de la Generalitat per demana quins estudis tècnics justificaven els requeriments exigits pel DPTOP.

Al cap de pocs dies, l’alcalde d’Igualada, Francesc Aymamí, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va anunciar que s’havia encarregat un estudi tècnic per analitzar si la proposta anoienca podia ajustar-se a la convocatòria del DPTOP.

En resposta a les queixes dels partidaris de l’aeroport d’Òdena, el secretari per a la Mobiltiat, Manel Nadal (PSC), va negar que es volgués descartar l’Anoia, va defensar la necessitat dels 1.800 m de llargada de la pista per tal que l’aeroport fos competitiu i va remarcar que, desviant l’autopista A-2, l’aeroport empresarial “hi cabria”.

A mitjan mes de març diversos representants polítics, socials i econòmics de l’Anoia es van reunir amb el conseller Joaquim Nadal per traslladar-li el consens que hi havia a la comarca per acollir l’aeroport. El conseller va confirmar que els requeriments tècnics del concurs eren de màxims i que no excloïen la candidatura anoienca, i reconeixia que el suport de tot el territori es tindria present. Els representants anoiencs van fer una valoració positiva de la reunió.

El consorci de l’aeròdrom Igualada-Òdena va aprovar l’estudi definitiu que presentarien al concurs per l’aeroport corporatiu. L’estudi determinava que la pista de l’aeroport odenenc tindria 1.500 m i que els aterratges i enlairaments s’haurien de fer pel sud de la pista per evitar els relleus de la banda nord. El responsable de l’estudi, Òscar Oliver, afirmava que, de les set aeronaus que solen fer vols corporatius, cinc podrien aterrar sense problemes i que les altres dues només s’utilitzen per a vols transoceànics, molt menys freqüents.

Els ajuntaments del Bages i d’Osona se’n desentenen
A final de gener, el Consell Comarcal d’Osona va encarregar un estudi tècnic sobre les possibilitats de cinc punts de la comarca per acollir l’aeroport. L’Ajuntament de Vic va aprovar una moció de suport a l’aeroport amb els vots de Convergència i Unió (CiU), el PSC, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Plataforma per Catalunya (PxC), mentre que la Candidatura d’Unitat Popular i també Iniciativa per Catalunya-Verds s’hi van oposar. Josep Burgaya (PSC) destacava la importància d’acollir l’aeroport “per inversió, ocupació i perquè lligaria amb el futur parc científic, la universitat i l’economia del coneixement”.

A principi de març el Consell Comarcal d’Osona va desvetllar que l’indret de la comarca que proposarien per acollir l’aeroport seria als plans de Mont-rodon, a Taradell, entre la C-17 i la via del tren. Segons el president del Consell, Miquel Arisa (PSC), la pista garantiria totes les garanties que exigia el govern. Tot i així, calia que l’Ajuntament de Taradell i els municipis veïns (Tona, Malla i Seva) s’estudiessin la proposta i hi donessin el vistiplau. El Grup de Defensa del Ter (GDT) es va mostrar obertament en contra de l’aeroport per les conseqüències negatives que comportaria per al medi ambient.

Pocs dies després, l’Ajuntament de Tona va aprovar una moció en contra de l’aeroport, que afectaria una part del seu terme i que, segons l’alcalde Josep Salom (CiU), era elitista i no responia a una demanda de la població de la comarca. També argumentava que la contaminació acústica podria provocar “greus molèsties” als veïns de la zona i que comportaria un fort impacte paisatgístic i seria contrari als objectius europeus de reducció d’emissions de CO2. El batlle va explicar que els alcaldes dels quatre municipis veïns s’havien reunit amb el president del Consell Comarcal per expressar-li el seu malestar per la manera com s’havia anunciat l’emplaçament escollit.

Del mateix parer es mostrava una plataforma veïnal de Taradell contrària a l’aeroport. Per contra, el president de la delegació comarcal de la Cambra de Comerç, Oriol Guixà, opinava que s’estava exagerant l’impacte ambiental que tindria i que, segons ell, seria molt petit en comparació amb els beneficis que comportaria per a la comarca.

A Taradell, en una assemblea amb més de 600 assistents i múltiples intervencions contràries a l’aeroport –formulades, entre altres, per veïns i representants d’Unió de Pagesos i el Grup Naturalista d’Osona–, l’alcalde Lluís Verdaguer (CiU) va anunciar que l’Ajuntament renunciava a acollir l’aeroport. El batlle argumentava que, tot i que hauria comportat beneficis econòmics, les arques municipals no ho necessitaven i, a més, havia generat una gran oposició veïnal.

Al Bages, al llarg dels primers mesos de 2009, diversos representants d’institucions polítiques i empresarials es van mostrar a favor de l’aeroport. El president de la patronal Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), Josep González, va animar el Bages a acollir l’aeroport pels beneficis que comportaria i que permetrien reduir a la comarca els efectes de la marxa de l’empresa Pirelli. El president de la Cambra de Comerç de Manresa, Manel Rossell, es mostrava ferm partidari d’acollir l’aeroport i considerava que era responsabilitat dels alcaldes que s’acabés ubicant al Bages.

Una de les opcions més fermes era aprofitar l’aeròdrom Pujol Muntalà, de Sant Fruitós de Bages, i l’alcalde Josep Rafart (CiU) va explicar que ho estudiaria. En canvi, els alcaldes de Sallent i d’Artés van explicar que els seus pobles no podrien acollir l’aeroport, ja que o bé tenien altres prioritats o bé manca d’espai, respectivament. A Manresa, el líder de l’oposició, Alexis Serra (CiU), va criticar que el govern local no fes res per aconseguir l’aeroport i va proposar que es fes un front comú per reclamar-lo. L’alcalde, Josep Camprubí (PSC), va contestar que l’Ajuntament hi estava disposat, però que calia trobar algun lloc adequat per acollir l’aeroport abans de llançar cap proposta.

Gairebé simultàniament a la renúncia de Taradell, el ple de Sant Fruitós de Bages acordava per unanimitat rebutjar l’aeroport corporatiu, perquè, segons l’alcalde Josep Rafart, no hi havia prou espai i molestaria veïns i centres escolars. Tot i així, la Cambra de Comerç de Manresa va afirmar que presentarien noves propostes.

Al cap de dues setmanes el Consell Comarcal del Bages rebutjava una proposta del grup de CiU per tal de liderar la candidatura bagenca a l’aeroport. Per contra, va aprovar una moció expressant que donaria suport a qualsevol municipi que pogués i volgués acollir l’aeroport, sempre que comptés amb la majoria absoluta del ple municipal. Durant les setmanes següents, només l’alcalde de Moià, Josep Montràs (CiU), va mostrar interès a acollir l’aeroport, però va explicar que l’aeròdrom del Prat de Moià no podia complir els requisits exigits i que no el presentarien al concurs. Ara bé, si el concurs es declarava desert i es reduïen les exigències, sí que presentarien la proposta.

L’aeroport d’Òdena, únic candidat
El dia 27 d’abril es va tancar el concurs, amb l’única proposta d’Òdena. Durant els 45 dies següents, el DPTOP s’estudiaria la proposta abans de prendre cap decisió.

Com ja havia fet l’alcalde de Moià, la Cambra de Comerç de Manresa va demanar que el concurs es declarés desert, ja que la llargada de la pista odenenca no complia els requisits.

Pocs dies després, l’alcalde de la Pobla de Claramunt, Santi Broch (CiU), va lamentar que no se n’hagués informat els municipis veïns (la Pobla, la Torre de Claramunt i Capellades) i va anunciar que, si es concedia l’aeroport a Òdena, hi presentaria al•legacions, per la perillositat i els sorolls que comportaria l’aeroport per al seu municipi, ja que tots els vols hi passarien per sobre. El grup local d’ERC va reclamar la constitució d’una comissió de seguiment de l’aeroport, formada pels partits polítics i les associacions veïnals. L’alcaldessa de Capellades, Anna Maria Sánchez (CiU), també es va queixar que no se’ls hagués informat fins després d’haver presentat el projecte, tot i que no hi estava en contra mentre no afectés el seu municipi.

El president de la UEA responia que havien d’estar tranquils ja que els controls de seguretat i de soroll serien constants i que, encara que pogués molestar a algú, la infraestructura seria molt positiva per al conjunt de la societat. Després de veure que alguns municipis trobaven a faltar informació respecte del projecte de l’aeroport corporatiu d’Òdena, a final de maig, el consorci de l’aeròdrom Igualada-Òdena va celebrar una reunió amb alcaldes, regidors, representants sindicals i diversos empresaris dels municipis anoiencs per detallar-los el projecte.

Pocs dies després, CiU entrava una proposta de resolució al Parlament per tal de donar suport a la candidatura anoienca i emprendre les accions necessàries per assolir aquest objectiu. El conseller d’Interior, Joan Saura (ICV), afegia que l’aeroport d’Òdena esdevindria un punt estratègic per controlar els incendis de la Catalunya interior.

I l’aeroport és per a l’Anoia
Finalment, el 18 de juny, el conseller Joaquim Nadal va anunciar el veredicte llargament esperat. Segons va assegurar Nadal, l’aeròdrom d’Igualada-Òdena, l’única candidatura presentada, complia els requisits i acolliria l’aeroport. Nadal va assegurar que la longitud de la pista no seria cap impediment ja que, desplaçant l’autovia A2, es podria allargar fins als 1.800 m. També va destacar la tradició aeronàutica com un valor afegit, així com el consens dels diferents agents socials, polítics i econòmics. L’anunci va ser rebut amb alegria per part dels líders empresarials i polítics de l’Anoia, que se’n van congratular.

Més informació
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/sectors/pla_aeroports.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame