Divendres 25 d ' Abril de 2014
ABOCADOR DE VACAMORTA (CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNÍ DE L'HEURA)
Xavier Sabaté - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2009


La polèmica per l’abocador de Vacamorta, al terme municipal de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) continua viva nou anys després de l’activitat de la instal•lació. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordena l’any 2003 tancar l’abocador, però aquest torna a obrir amb una nova autorització ambiental. L’any 2006 el TSJC clausura de nou l’abocador, però la Generalitat, l’empresa de l’abocador i una plataforma veïnal en contra de la instal•lació presenten sengles recursos al Tribunal Suprem. A l’espera de la sentència del Suprem, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) aprova inicialment un pla especial per regularitzar l’abocador.

Antecedents: 2003, 2004

L’abocador de Cruïlles està situat al paratge de les Terreres de Vacamorta, a menys de 400 m de la urbanització Puigventós del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) i a menys d’un quilòmetre de la Bisbal d’Empordà i del nucli de Cruïlles.

El setembre de 2000 l’empresa Recuperació de Pedreres SL va rebre per part de l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura el permís de condicionar una antiga zona d’extracció d’argiles per abocar-hi residus de tipus I (residus inerts, és a dir, que no experimenten cap transformació física, química o biològica significativa) i II (residus no especials). L’abocador pot arribar a tractar anualment gairebé 400.000 tones de residus de qualsevol procedència, i té una capacitat total de més de quatre milions de metres cúbics.

Els contraris a l’abocador
Els opositors a la instal•lació, fonamentalment veïns de la urbanització Puigventós (on viuen unes 800 persones), agrupats en la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC), van organitzar des de l’any 2000 mobilitzacions populars per queixar-se de les olors i dels perjudicis que l’abocador comportava per a la població i el medi ambient, incidint especialment en l’impacte que tenia sobre els aqüífers i les zones humides. El juliol de 2002 la PAAC va denunciar la situació al Jutjat Contenciós Administratiu de Girona.

La plataforma reivindicava que l’abocador presentava un seguit d’irregularitats, tant des del punt de vista urbanístic com de la legislació sectorial. Segons la plataforma, l’abocador estava massa a prop dels nuclis habitats, es trobava en sòl no urbanitzable i en una zona catalogada dins l’Inventari de zones humides de la Generalitat. La PAAC també advertia que la instal•lació no respectava una distància de seguretat amb el bosc. De fet, el febrer de 2005 i el juliol de 2009 van tenir lloc incendis a l’abocador, sense conseqüències greus però que van provocar una alarma considerable entre els veïns. Els veïns també es queixaven de pudors molestes i del pas dels camions a tothora.

Un procés judicial complex i llarg
El maig de 2003 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictaminar la clausura de la instal•lació perquè es trobava a menys de dos quilòmetres de la urbanització de Puigventós, incomplint el Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, de 1961, pel que fa a la distància d’aquestes activitats a nuclis habitats. En compliment de la sentència, el conseller de Medi Ambient del moment, Ramon Espadaler (Convergència i Unió, CiU), va ordenar el tancament de l’abocador, però va admetre que podria tornar a funcionar si s’adaptava a l’autorització ambiental regida per la Llei 3/1998, de la intervenció integral de l'Administració ambiental, que no estableix distàncies en aquesta mena d’instal•lacions respecte als nuclis poblats. L’empresa de l’abocador va presentar un nou projecte d’instal•lació, va obtenir la nova llicència i va reprendre l’activitat. Per la seva banda, la PAAC va tornar a interposar un recurs contenciós administratiu al TSJC en contra de l’autorització del Departament de Medi Ambient (DMA).

Un any més tard, el nou Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), dirigit per Iniciativa per Catalunya-Verds, Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUIA) va practicar inspeccions en l’abocador per verificar si s’adequava a les exigències de l’autorització ambiental atorgada per l’anterior Govern. El DMAH va considerar que no hi havia afectacions als aqüífers i que per tant no hi havia motius per clausurar l’abocador. Tanmateix, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, va admetre que la proximitat de l’abocador a zones habitades feia pensar que hi havia ubicacions millors.

Segona sentència del TSJC, de tancament de l’abocador
El novembre de 2006 el TSJC va tornar a ordenar el tancament de l’abocador arran del recurs presentat per la plataforma. El TSJC va anul•lar l’autorització ambiental de 2003 argumentant que l’abocador de Vacamorta incomplia la legislació urbanística, ja que s’havia atorgat llicència en sòl qualificat com a no urbanitzable, quan es tractava d’una activitat industrial.

L’empresa Recuperació de Pedreres SL, la Generalitat de Catalunya i la PAAC van presentar sengles recursos de cassació al Tribunal Suprem contra la sentència del TSJC. D’una banda, segons la Generalitat, el tancament de l’abocador significaria perjudicis per a l’interès general. De l’altra, segons Benet Salellas, advocat de la PAAC, la plataforma va presentar el recurs perquè volia que el Tribunal Suprem es pronunciés sobre les qüestions ambientals relacionades amb l’abocador, i no només respecte de les qüestions urbanístiques. Segons Salellas, l’abocador seguia incomplint la normativa estatal d’activitats molestes de 1961, les disposicions de la qual no podien ser obviades per la Llei 3/1998, d’àmbit autonòmic. El Tribunal Suprem va admetre tots els recursos, però fins la seva decisió final, l’abocador podria restar obert i en funcionament.

Des de les eleccions municipals de 2003, que van comportar un canvi de govern, l’Ajuntament de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura va mostrar un front comú en contra de l’abocador. Poc després de la segona sentència del TSJC, el consistori va aprovar una moció, consensuada entre tots els grups (Junts pel Municipi (JpM), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i CiU), on demanava a la Generalitat que fes complir la sentència del TSJC, i que per tant es tanqués l’abocador i es comprometés a restaurar el lloc a l’estat anterior a l’inici de les activitats.

Un nou pla especial per adequar l’abocador a la normativa urbanística
Durant el 2009 l’empresa Recuperació de Pedreres, SL va promoure el Pla especial urbanístic del dipòsit controlat del paratge de Vacamorta, per regularitzar l’activitat des d’un punt de vista urbanístic. El pla especial reclassificava els terrenys de rústec general a sistema general, i considerava l’abocador com a servei tècnic de caràcter supramunicipal. El Pla especial remarcava que l’abocador havia de donar servei a diversos municipis a tot Catalunya per a la deposició de residus industrials, i que per tant la necessitat de mantenir-lo estava plenament justificada. El 21 de setembre la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) va aprovar inicialment el document, obrint un període d’informació pública de 30 dies.

L'Ajuntament es va oposar en ferm al Pla especial urbanístic, i va assegurar que hi presentaria al•legacions. L’alcalde del municipi, Ramon Nadal (JpM), va denunciar que el Pla envaïa les competències de l’Ajuntament, i que només pretenia legalitzar urbanísticament l’abocador. Per la seva banda, el primer tinent d’alcalde, Salvi Casas (ERC), va reiterar l’exigència que la Generalitat complís la sentència que ordena el tancament de l’abocador i que en preveiés un emplaçament alternatiu. La plataforma, per la seva banda, es mantenia expectant la resolució del Tribunal Suprem, que podia confirmar la il•legalitat de la instal•lació per qüestions ambientals, i no només urbanístiques.

Més informació
www.xtec.es/ieslabisbal/vacamorta
www.totbisbal.com/entitat/detallsentitat.php?nIdAssoc=349#
www.gencat.cat/diari/5478/09264097.htm
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/informacio_publica/plans_urbanistics/documentacio_peu_vacamorta.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Emprodà