Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ABOCADOR DE PINÓS
Pintades contra l'abocador prop de Pinós Foto: Moisès Jordi
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2009

A començament de febrer l’alcalde de Pinós (Solsonès), Josep Maria Isanta, convoca els 320 veïns del municipi a una sessió, amb la voluntat de presentar-los la possibilitat d’instal•lar un abocador de residus urbans i industrials no perillosos. L’emplaçament escollit és a la finca de la Guilella, a 2 km del nucli d’Enfesta del terme de la Molsosa. L’oposició no es fa esperar ni per part dels veïns de Pinós ni especialment dels municipis limítrofes i els seus alcaldes i tampoc de les organitzacions ecologistes ni d’Unió de Pagesos. Aquesta negativa radical provoca que el 26 de febrer Isanta anunciï que descarta tirar endavant el projecte i lamenta la pèrdua d’1,2 MEUR en compensacions.

A final de gener de 2009 va transcendir que l’Ajuntament de Pinós (Solsonès), un municipi de 320 habitants, plantejava construir un abocador de residus industrials no perillosos i urbans a prop del nucli d’Enfesta (al terme de la Molsosa). L’empresa Intraval, filial del grup Tradebé, amb seu a Sant Joan Despí, era la promotora d’un projecte que disposava del beneplàcit de l’equip de govern de Convergència i Unió (CiU) i de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

Les característiques del projecte
El consistori va convocar els veïns del municipi el dia 6 de febrer a una sessió informativa amb representants de l’ARC i de l’empresa. Tanmateix, la premsa havia publicat abans bona part dels detalls del projecte. La ubicació escollida era a la finca de la Guilella, de 180 ha, situada a 2 km d’Enfesta, i l’accés es faria a través de la carretera Torà-Calaf (C-1412). L’empresa promotora la compraria i la lliuraria al consistori, el qual, al seu torn, la cediria durant 25 anys per fer-la servir com a abocador controlat. La proposta preveia abocar 200.000 tones anuals de residus urbans i industrials no perillosos en una àrea d’unes 10 ha. A canvi, l’Ajuntament rebria una compensació que encara estava pendent de determinar.

Els primers que es van oposar a la iniciativa van ser alguns dels regidors del comú –a l’oposició a Pinós– i de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Torà que alertaven que “la vall del Llobregós es convertiria en l’abocador de Catalunya”. Ràpidament també es van afegir a la negativa la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC) i la Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA) que van demanar a l’ARC que no n’autoritzés la instal•lació. “És inadmissible que es plantegi abocar les bales de rebuig dels ecoparcs de l’àrea metropolitana de Barcelona en una de les comarques menys poblades i que generen menys residus de Catalunya”, consideraven.

Els veïns consultats per alguns mitjans expressaven la percepció que hi hauria més recels en els altres municipis que a Pinós, ja que la finca afectada quedava allunyada –a uns 5 km– del nucli urbà. Per la seva banda, l’alcalde Josep Maria Isanta (CiU) es mostrava convençut que tindria el suport veïnal i assegurava que representaria un “revulsiu per al municipi”. El batlle destacava que la iniciativa suposaria la creació d’una trentena de llocs de treball els dos primers anys, que s’ampliarien posteriorment a 45, “el 25% de la població activa de Pinós”, recordava.

Amb tot, no es tractava de la primera proposta per ubicar-hi una instal•lació d’aquestes característiques. L’any 2000 el consistori va fer marxa enrere a una proposta de la Generalitat per construir un abocador de residus industrials i urbans de 16 ha després de veure el resultat obtingut en la celebració d’un referèndum popular. Posteriorment, el 2007, també va rebutjar el projecte d’un veí de la localitat d’instal•lar un dipòsit de llots de depuradora.

Cap veí dóna suport públic a l’alcalde
Més de 300 veïns de Pinós, però també de la Molsosa (Solsonès), Calaf, Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra (Anoia) i Torà (Segarra) entre altres municipis, es van aplegar a la sessió informativa dedicada a presentar el projecte. El director de l’àrea industrial de l’ARC, Ramon Oliva, va considerar “adequat” l’emplaçament de la Guilella perquè disposava de bons accessos i els residus no havien de travessar cap nucli habitat ni cap espai protegit.

Tanmateix, cap de les intervencions posteriors van donar suport a la proposta d’Isanta. La majoria de veïns van recordar que nou anys enrere ja havien rebutjat un abocador al territori. Per la seva banda, els alcaldes de la Molsosa i Torà, Marià Torra (CiU) i Domènech Oliva (CiU), van demanar a Isanta que retirés el projecte. Enmig d’una tensió creixent, molts dels presents van demanar la celebració d’un referèndum vinculant, una possibilitat que l’alcalde havia descartat temps enrere.

Dies després els municipis limítrofes oficialitzaven la negativa a l’abocador mitjançant un comunicat conjunt dels ajuntaments de la Molsosa, Torà, Calaf, Calonge de Segarra i Castellfollit de Riubregós.

L’endemà l’alcalde de Pinós no va voler valorar la posició dels seus homòlegs però va recordar que en cap cas els habitants d’aquests municipis podrien participar en un possible referèndum. Isanta va explicar que al llarg de les tres setmanes següents –abans del ple municipal de març– debatria amb els regidors del seu grup la possibilitat de fer una consulta popular. Tanmateix, advertia que no seria vinculant i afegia que l’havien trucat “gairebé la meitat d’habitants del poble” per mostrar la seva posició favorable al projecte.

El 19 de febrer Unió de Pagesos (UP) s’afegia als opositors a l’abocador. El sindicat pagès considerava la infraestructura com a “insostenible” pel seu gran impacte ambiental i paisatgístic.

Mentrestant, l’ARC no va voler fer més valoracions sobre la iniciativa, ja que afirmava “no tenir-ne cap petició formal”. Així mateix recordava que si l’Ajuntament decidia tirar-lo endavant conjuntament amb l’empresa promotora seria necessari el vistiplau de fins a nou estaments, entre els quals l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la Direcció General de Medi Natural, el Departament de Salut i els bombers.

El 23 de febrer Josep Maria Isanta va emetre un comunicat per defensar l’abocador i va considerar que podia esdevenir “l’esperança per resoldre els greus problemes històrics de la zona”. Així mateix reclamava responsabilitat en el debat i recordava que arreu del Principat hi havia 28 instal•lacions similars que funcionaven “amb total normalitat, compatibles amb el medi ambient i innòcues per a la salut de les persones”.

Tot i així, l’oposició no cessava. Els alcaldes dels altres municipis tornaven a reiterar la seva postura i van afirmar que no participarien en cap tipus de negociació i que donaven suport a les possibles campanyes en contra de l’abocador. Així mateix assenyalaven que la instal•lació se situaria a prop de la capçalera del riu Llobregós, del qual s’abastaven 4.000 persones.

L’alcalde de Pinós ho deixa córrer
El 26 de febrer l’alcalde de Pinós, Josep Maria Isanta, va anunciar oficialment que havia pres la decisió de no tirar endavant la construcció de l’abocador. Segons el batlle, el motiu era la “radical oposició d’alguns alcaldes i veïns, que l’havien amenaçat d’organitzar manifestacions que portarien a una ruptura social”. “No vull de cap manera que passi això” afegia Isanta. De fet, la negativa total dels municipis limítrofes havia estat determinant per descartar el projecte.

Així mateix va afirmar que la Generalitat estava disposada a proporcionar un pla director al conjunt dels municipis per sufragar part de les seves mancances en infraestructures i equipaments. Isanta xifrava en 1,2 MEUR les compensacions que hauria rebut Pinós. Finalment considerava que en poc temps “tots plegats ens penedirem de no haver-lo tirat endavant”.

Malgrat l’anunci de l’alcalde, dos membres de la plataforma contrària a l’abocador –que funcionava tot i que no s’havia constituït oficialment– van presentar una moció en el ple de l’11 de març amb l’objectiu de fer constar al Govern la retirada del projecte. El grup de CiU la va rebutjar considerant que “no tenia ni cap ni peus” i que si s’hagués aprovat tal com estava redactada, els pagesos no hi haurien pogut entrar ni emmagatzemar cap tipus de residus com ara els purins.

Gemma Buscar i Mireia Noguerola, impulsores de la plataforma, van afirmar que la resposta d’Isanta donava peu a “dubtes” i sospitaven que un dia o altre el projecte podia tornar a veure la llum. “L’actitud d’Isanta no ens convenç”, van concloure les dues activistes.

Més informació
www.llobregos.net
www.viladetora.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Solsonès