Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL VALLÈS ORIENTAL
L'ARE dels plans de Pertagàs, a Sant Celoni, fou molt polèmica Foto: Moisès Jordi
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2009

La Generalitat proposa el febrer de 2008 construir set àrees residencials estratègiques al Vallès Oriental, que haurien de permetre la construcció de més de 6.000 habitatges, repartits per Cardedeu, Granollers, la Llagosta, Montmeló, Parets del Vallès, la Roca del Vallès i Sant Celoni. L’Ajuntament de la Roca s’hi oposa frontalment, i Sant Celoni, després d’un intens debat, hi vota en contra en una consulta popular, mentre que els altres ajuntaments hi presenten diverses al•legacions. A mitjan 2009 el Pla director urbanístic de les ARE del Vallès Oriental continua sense aprovació definitiva, per problemes tècnics, i això causa incertesa entre els alcaldes.


En un context d’augment desmesurat dels preus de l’habitatge en els darrers anys, el Govern català va aprovar l’octubre de 2007 un decret llei de mesures urbanístiques urgents per dotar les administracions catalanes d’instruments que permetessin obtenir de manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible. El decret definia un seguit d’instruments, entre els quals, les anomenades ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES (ARE), sectors a urbanitzar situats en diversos municipis de Catalunya i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges serien de protecció.

A mitjan febrer de 2008 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el document d’objectius i propòsits que donava llum verd al desenvolupament de les àrees residencials estratègiques (ARE). Segons el document, les ARE s’establirien a partir de la redacció de dotze plans directors urbanístics (PDU), un per a cadascun dels àmbits del planejament territorial i sis per a la regió metropolitana de Barcelona.

Les ARE del Vallès Oriental
Un d’aquests seria el PDU de les ARE del Vallès Oriental. Segons la primera proposta, aquesta comarca havia d’incloure set ARE que, en conjunt, ocuparien una mica més de 100 ha i 6.059 habitatges, un 6,7% dels previstos en totes les ARE catalanes. Les set ARE en qüestió es repartirien per Cardedeu, Granollers, la Llagosta, Montmeló, Parets del Vallès, la Roca del Vallès i Sant Celoni.

La meitat d’aquests pisos serien de protecció oficial i Granollers i Sant Celoni acollirien les ARE més grans, mentre que Parets del Vallès, la més petita. Bona part dels terrenys en els quals es construirien aquestes ARE estaven classificats com a sòl urbanitzable delimitat, a la Llagosta i part de Parets era sòl urbanitzable no delimitat, mentre que a Sant Celoni, l’altra part de Parets i Montmeló el terreny en qüestió era sòl no urbanitzable.

Modificacions al llarg del procés d’aprovació
A final de setembre de 2008 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar inicialment el PDU de les ARE del Vallès Oriental havent reduït un miler d’habitatges respecte dels 6.059 previstos en la primera proposta. En total, l’aprovació inicial feta per la Generalitat preveia construir 5.042 habitatges, 2.723 dels quals serien protegits. Les reduccions més significatives es feien a Sant Celoni (728 habitatges menys) i Granollers (346). També es reduïen els habitatges a la Llagosta (59), la Roca (44) i Cardedeu (15). En canvi, s’havien incrementat els habitatges previstos a Parets (107 més) i Montmeló (68).

A Granollers l’estudi informatiu incorporat al PDU i aprovat inicialment baixava la densitat prevista a l’àmbit de l’antiga bòbila (classificat com a sòl urbanitzable delimitat de tipus residencial), contra la voluntat de l’Ajuntament, reduint la quantitat d’habitatges a 1.254, respecte dels 1.600 inicials. El febrer de 2009 el consistori local va aprovar diverses al•legacions a l’ARE amb el suport del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i l’abstenció del Partit Popular (PP). Entre altres, demanaven que s’ampliés la densitat d’habitatges per recuperar els habitatges previstos o que, com a mínim, s’augmentés fins a 1.500, tenint en compte que en aquell mateix sector es podrien fer un centenar d’habitatges en zona d’equipaments. L’Ajuntament també demanava que s’ampliessin els enllaços del sector amb la carretera de la Roca i la ronda Sud per facilitar el trànsit, i que augmentés la superfície destinada a equipament escolar fins a 15.000 m2, que acollirien una escola bressol i un centre de primària i secundària.

L'Ajuntament de la Roca del Vallès, el febrer de 2008 va demanar a la Generalitat que anul•lés l’ARE de la Torreta, que preveia construir 709 habitatges, perquè, segons l’alcalde Rafael Ros (CiU), l’alta densitat d’habitatges comportaria un “perill, tant per a la cohesió social del barri, com pel seu creixement natural”, i generaria també problemes de mobilitat. L’alcalde afegia que la Generalitat havia de respectar l’autonomia local i el model de creixement lent i moderat que tenien previst a la Torreta. Per contra, fonts del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) consideraven que la ubicació de l’ARE era òptima i que continuarien les negociacions amb l’Ajuntament per arribar a un acord sobre les dimensions i les característiques de l’ARE.

Dos mesos després, el ple de l’Ajuntament va formalitzar la seva oposició a l’ARE amb l’aprovació d’una moció, amb els vots dels partits de govern, CiU i ERC, i l’abstenció del PSC. L’alcalde va explicar que buscaria el suport de la Federació Catalana de Municipis per defensar les competències dels governs locals, ja que el decret de les ARE era “absolutament inconstitucional”.

A la Llagosta, l’alcalde Antonio Rísquez (PSC) va anunciar a final de 2008 que presentaria al•legacions a l’ARE de Les Planes II, per demanar que se’n reduís l’extensió, que es revisessin els equipaments públics de la zona i que es creés una connexió “generosa” per a vianants entre l’estació de Rodalies i la resta del nucli urbà.
 
Municipi Nom del sector Règim de sòl original Document d'objectius i propostes Aprovació inicial Aprovació definitiva Previsió habitants nous ARE** % Població ARE sobre habitants 2008***
      Ha Habitatges %Protegit* Ha Habitatges %Protegit Ha Habitatges %Protegit    
Cardedeu PP4 SUD 17 857 50 17 842 55 - - - - -
Granollers Sector 129 SUD 21 1600 50 21 1254 54 - - - - -
La Llagosta Les Planes II SUND 6 630 50 6 571 59 - - - - -
Montmeló Can Gurgui SNU 13 656 50 14 724 50 - - - - -
Parets del Vallès Can Fradera SUND i SNU 7 337 50 7 444 50 - - - - -
La Roca del Vallès La Torreta SPR-6 SUD 14 709 50 14 665 55 - - - - -
Sant Celoni Plans de Pertegàs SNU 25 1270 50 11 542 55 - - - - -
TOTAL     103 6059 50 90 5042 54 - - - - -

SUD: Sòl urbanitzable delimitat
SUND: Sòl urbanitzable no delimitat
SNU: Sòl no urbanitzable

* En el document d'objectius i criteris es preveia en tots els casos un 50% d'habitatge protegit
** Habitatges aprovació definitiva * 3
*** Padró continu


L’ARE de Sant Celoni
Pocs dies després que es publiqués el document d’objectius i propòsits, l’alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu (CiU), valorava positivament que la seva localitat acollís una ARE i anunciava que s’hi ubicaria el futur hospital que hauria de substituir l’existent, que donava cobertura a uns 60.000 habitants dels municipis del Baix Montseny. A part de l’hospital i 1.200 habitatges, també s’hi construiria, segons l’alcalde, una residència i un centre de dia, constituint un complex residencial social “molt necessari actualment”. També afegia que els 600 pisos de protecció oficial permetrien atendre, durant deu o quinze anys, col•lectius amb dificultats per accedir a l’habitatge, com joves, persones grans, famílies monoparentals o persones que viuen soles.

L’ARE es construiria en uns terrenys classificats com a sòl no urbanitzable situats als plans de Pertegàs, en una zona també coneguda com Can Riera de l’Aigua, al nord del poble, i a tan sols 500 m del nucli antic, però a l’altra banda de la riera de Pertegàs, límit septentrional del nucli urbà fins a l’actualitat. Al nord, l’ARE quedaria limitada per la línia del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV), a ponent pel torrent de de Maribaus i a llevant per uns relleus boscos. Aquesta zona està constituïda sobretot per camps de conreu, alguns en desús i ocupats per les obres del FAV, algun hort, el bosc de ribera de les rieres abans esmentades, una masia i una escola.

El mes de març de 2008, el PSC de Sant Celoni va manifestar la seva oposició a l’ARE perquè calia “prioritzar un model de poble compacte, preservant la trama urbana”, mentre que, segons els socialistes, el projecte urbanístic afectava sòl de valor agrícola, forestal i rústic i ultrapassava els límits urbans. Els socialistes afirmaven que, en una ciutat de 16.700 habitants, els habitatges previstos a l’ARE i els més de 2.000 que ja estaven planificats o programats comportarien un augment de més de 8.000 habitants, fet que repercutiria en dèficits d’equipaments, serveis i infraestructures, i posaria en risc el “model de cohesió social”.

El PSC va demanar la celebració d’un ple extraordinari, celebrat a final d’abril, en el qual els set regidors de CiU van votar a favor de l’ARE, mentre que els deu del PSC i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) hi van votar en contra. Al cap d’uns dies, l’Ajuntament anunciava que se celebraria una consulta popular per acceptar o desaprovar la ubicació de l'ARE a Can Riera de l'Aigua.

Tot i així, els militants de la CUP van decidir retirar el suport dels seus dos regidors a l’equip de govern i passar a l’oposició. Segons la regidora Montserrat Vinyets, el grup de CiU havia volgut impulsar l’ARE unilateralment i sense consens, infringint el pacte entre els dos grups, que havien acordat “la defensa del territori i la redacció d’un nou POUM per determinar el model de poble de futur”.

La consulta popular sobre l’ARE de Sant Celoni
El mes de novembre el ple de l’Ajuntament va acordar celebrar la consulta el dia 25 de gener del 2009. A principi de gener de 2009, la Generalitat enviava al govern de l’Estat la sol•licitud de l’Ajuntament de Sant Celoni per realitzar la consulta amb la pregunta “Esteu a favor o en contra de l’àrea residencial estratègica (ARE) a Can Riera de l’Aigua?”. Durant les setmanes següents, els partits polítics locals van intensificar la seva campanya en relació amb la consulta: mentre CiU feia campanya a favor del “sí”, el PSC i especialment la CUP lideraven l’oposició a l’ARE. El dia de la consulta, el 69,1% dels més de 4.000 ciutadans que van votar ho van fer pel “no”. La participació va rondar el 30% i va ser valorada positivament per tots tres partits polítics.

Un cop celebrada la consulta, l’alcalde Francesc Deulofeu va demanar formalment al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), la retirada de l’ARE de Sant Celoni.

Pendents de l’aprovació definitiva
A mitjan març de 2009 el DPTOP va aprovar la majoria de plans directors de les ARE, excepte el de l’Alt Penedès-Garraf i el del Vallès Oriental. A desgrat dels alcaldes de la Roca i de Sant Celoni, aquest ajornament no significava que s’anul•lessin les ARE que havien estat rebutjades sinó que, segons fonts del DPTOP, no s’havia pogut aprovar el PDU per raons de tramitació, ja que faltava alguna documentació.

A la sessió mensual celebrada a mitjan maig, la CTUB encara no havia incorporat a l’ordre del dia l’aprovació del PDU de les ARE del Vallès Oriental i l’alcalde de Sant Celoni es queixava que continuava sense rebre cap notificació oficial sobre la retirada de l’ARE.

Més informació
www.gencat.cat/ares
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Vallès Oriental