Dimarts 16 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL MARESME
Pol Huguet - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2009

La Generalitat proposa el febrer de 2008 construir sis àrees residencials estratègiques al Maresme, repartides per cinc municipis. Mataró descarta acollir l’ARE per manca d’espai, Tordera la rebutja en una consulta popular i Argentona aconsegueix reduir-ne considerablement el nombre d’habitatges previstos. Per contra, Malgrat de Mar i, molt especialment, Pineda de Mar augmenten el nombre d’habitatges a construir, tot i les queixes de l’oposició i de plataformes ecologistes i veïnals. En total al Maresme s’hi construiran 2.718 habitatges en 43 ha.

En un context d’augment desmesurat dels preus de l’habitatge en els darrers anys, el Govern català va aprovar l’octubre de 2007 el DECRET LLEI DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA URBANÍSTICA per dotar les administracions catalanes d’instruments que permetessin obtenir de manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible. El Decret definia un seguit d’instruments, entre els quals, les anomenades ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES (ARE), sectors a urbanitzar situats en diversos municipis de Catalunya i on la meitat, com a mínim, dels seus habitatges serien de protecció.

A mitjan febrer 2008 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el document d’objectius i propòsits que donava llum verd al desenvolupament de les àrees residencials estratègiques (ARE). Segons el document, les ARE s’establirien a partir de la redacció de dotze plans directors urbanístics (PDU), un per a cadascun dels àmbits del planejament territorial i sis per a la regió metropolitana de Barcelona.

Les ARE del Maresme
Segons la primera proposta, el PDU del Maresme havia d’incloure sis ARE que, en conjunt, ocuparien 54,07 ha i acollirien 2.846 habitatges, una mica més d’un 3% dels previstos en el conjunt de les ARE catalanes. Les sis ARE en qüestió es repartirien pels municipis d’Argentona, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Tordera i Mataró.

En el cas de la capital de la comarca, de seguida es va descartar la proposta d’ARE, que hauria comportat la urbanització de 17 ha i la construcció de 826 habitatges. El regidor d’Urbanisme de Mataró, Ramon Bassa (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va argumentar que es tractava d’una intervenció “massa intensiva i inassumible”, que no s’havia trobat lloc per dur-la a terme i que es continuaria desplegant el pla urbanístic vigent.

En el cas de Tordera, les dues ARE previstes es van unir en una de sola. Així, quan a l’octubre de 2008, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) va aprovar inicialment el PDU, les quatre ARE que es preveien construir eren la del Cros, d’Argentona; Escultor Clarà, a Malgrat de Mar; Pineda Centre, a Pineda de Mar, i Sant Pere-Enric Granados, a Tordera. En el primer cas els terrenys afectats estaven classificats com a sòl urbà no consolidat (SUNC), mentre que en els altres tres eren sòl urbanitzable delimitat (SUD).
Municipi Nom del sector Règim de sòl original Document d'objectius i propostes Aprovació inicial Aprovació definitiva Previsió habitants nous ARE** % Població ARE sobre habitants 2008***
      Ha Habitatges %Protegit Ha Habitatges %Protegit Ha Habitatges %Protegits    
Argentona El Cros SUNC 7 361 50 4 195 54 4 195 54 585 5
Malgrat de Mar Escultor Clarà SUD 9 438 50 9 525 53 9 525 53 1575 9
Pineda de Mar Pineda centre SUD 14 857 50 30 2051 52 30 1998 51 5994 23
Todera St. Pere - E. Granados SUD 7 364 50 7 381 58 0 0 0 0 0
Mataró El Sorrall - 17 826 50 0 0 0 0 0 0 0 0
TOTAL     54 2846 50 50 3152 53 43 2718 52 8154 15

SUNC: Sòl urbà no consolidat
SUD: Sòl urbanitzable delimitat

* En el document d'objectius i criteris es preveia en tots els casos un 50% d'habitatge protegit
** Habitatges aprovació definitiva * 3
*** Padró continu


Modificacions al llarg del procés d’aprovació
Des del document d’objectius i criteris, passant per l’aprovació inicial i l’aprovació definitiva, el març de 2009, les quatre ARE del Maresme van experimentar diverses modificacions, com un lleuger augment de l’habitatge de protecció oficial, incrementant uns quants punts el 50% previst inicialment. Altres canvis van comportar una alteració considerable del projecte inicial.

A Argentona, on el document d’objectius i criteris proposava la construcció de 361 habitatges en 7 ha, l’Ajuntament es va mostrar reticent a acceptar l’ARE perquè, segons el regidor d’Urbanisme Xavier Collet (Tots per Argentona), el veïnat de Sant Miquel del Cros (a tocar de Mataró) ja estava prou massificat. En l’aprovació inicial, al cap de mig any, s’havia acordat reduir la superfície i el nombre d’habitatges gairebé a la meitat, proposta que va acabar sent acceptada i aprovada definitivament, amb 3,9 ha i 195 habitatges.

En canvi, l’alcaldessa de Malgrat de Mar, Conxita Campoy (PSC), valorava positivament la construcció d’una ARE al seu municipi, ja que, a més d’augmentar la dotació d’habitatge protegit, permetria compensar la desclassificació de l’avinguda dels Pins que en feia el PDU DEL SISTEMA COSTANER (PDUSC), traslladant-ne l’edificabilitat als terrenys del pla de Pineda, a l’entrada SO del municipi, entre l’N-II i la costa, creixent en direcció Pineda de Mar (a 2,5 km de distància).

A Tordera, l’ARE en qüestió havia d’ocupar 7 ha al nord del municipi, annexes al veïnat de Sant Pere, i acolliria 364 habitatges. Segons els socis del govern municipal, Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), seria una bona oportunitat per esponjar un dels barris més massificats del municipi i dotar-lo de zones verdes i equipaments que, d’una altra manera, seria molt difícil de fer. Tot i així, el Moviment Alternatiu de Tordera (MAT) i l’Associació de veïns del barri de Sant Pere es van mostrar en contra de la proposta i el MAT va proposar al ple que es realitzés una consulta popular per decidir si s’acceptava l’ARE. La resta de grups hi van estar d’acord i el dia 1 de març de 2009 es va celebrar la consulta, en la qual hi van participar un 12,5% dels electors, el 88% dels quals van votar en contra de l’ARE. L’equip de govern va acceptar els resultats de la votació i va comunicar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) que no acollirien l’ARE, que va ser exclosa de l’aprovació definitiva.

L’ARE de Pineda de Mar
El procés d’aprovació d’aquesta ARE és un cas poc comú. Just després de la publicació del document d’objectius i criteris, l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor (PSC), ho va considerar una bona notícia i va anunciar que el municipi havia ofert al DPTOP les zones que encara quedaven per desenvolupar en la darrera actualització del Pla general d’ordenació urbana.

Segons l’alcalde, un dels aspectes més interessants de l’ARE era el compromís de la Generalitat de destinar el 15% de l’aprofitament urbanístic del sòl a la construcció d’equipaments “necessaris”. El DPTOP va explicar que es preveia construir l’ARE al sector PP1 (pla parcial 1) i que es preveien construir 857 habitatges, la meitat dels quals serien de protecció oficial.

El sector PP1 es troba al SO de la població, entre el litoral i l’N-II (a l’interior) i entre el barri del Poblenou (adjacent a Calella) i la riera de Pineda, límit occidental del nucli de Pineda. Aquesta zona incloïa un càmping, alguns masos, camps de secà, horts i algun erm abandonat. Així, quan es construís l’ARE, es formaria un continu urbà entre Calella i Pineda, amb una franja de 700 m d’amplada al llarg de la costa que ocuparia la plana litoral.

A final de setembre, arran d’una proposta del Partit Popular (PP), el ple de l’Ajuntament va aprovar una moció per garantir que fos el consistori qui adjudiqués els pisos de protecció oficial, encara que en la majoria de les ARE ho faria la Generalitat, si no és que s’arribava a un acord amb l’ajuntament respectiu. En aquesta línia, l’alcalde va declarar que el 2009 es posaria en marxa una oficina local d’habitatge perquè els habitants de Pineda poguessin fer una sol•licitud oficial d’habitatge social.

Tot i així, la regidora de Medi Ambient, Mònica Palacín (ERC), va alertar que s’estaven creant unes expectatives entre la població que no eren “reals”, perquè els pisos trigarien força anys. El portaveu dels independents 100x100 per Pineda, Salvador Llorens, va afegir que no es podia assegurar que aquests pisos acabessin sent “per als veïns de Pineda que fes més de deu anys que hi vivien”. D’altra banda, els membres de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Pineda explicaven que demanarien la derogació d’aquesta ARE i impugnarien tot el PDU de les ARE del Maresme, perquè eren “una agressió urbanística i un daltabaix social innecessari” i s’havien obviat els processos de participació ciutadana.

Canvis en l’aprovació inicial de l’ARE de Pineda
Arran de les converses entre el DPTOP i l’Ajuntament, es va preveure que l’ARE de Pineda de Mar augmentaria el nombre d’habitatges fins a uns 1.600 – en la primera proposta, eren 857–, però en l’aprovació inicial de principi d’octubre aquesta xifra va arribar a 2.051 pisos, xifra que ocuparia el doble de superfície prevista primerament, gairebé 30 ha. Així, tal com comentava l’alcalde Xavier Amor, s’havia reduït la superfície dels habitatges, passant dels 90 m2 previstos, a pisos de 70 m2 i 50 m2 que, segons l’alcalde, s’ajustaven més a la demanda del mercat.

Els grups de l’oposició de Pineda de Mar, CiU i PP, van denunciar aquest increment del nombre d’habitatges, perquè no mantenia el principi de racionalitat i creixement sostenible, i trencava el procés plantejat pel planejament urbanístic de Pineda. El grup local de CiU, a la vegada, va demanar que es fes una consulta popular sobre l’ARE. La Plataforma Salvem la Vall de la Riera també va alertar de les conseqüències ambientals que l’ARE podria tenir en l’àmbit de la RIERA DE PINEDA i va recordar que Pineda esdevindria el primer municipi de l’Alt Maresme amb tota la façana marítima edificada. La regidora d’ERC també va considerar que no calien tants habitatges i que treballarien per trobar solucions que en rebaixessin el nombre.

En l’aprovació definitiva, el març del 2009, la xifra d’habitatges s’havia reduït lleugerament, fins a 1.998, per bé que no s’havia aconseguit convèncer l’oposició. L’alcalde va defensar que, gràcies a les modificacions que l’Ajuntament havia introduït en el pla urbanístic, la superfície de zona verda es triplicaria i la d’equipaments es doblaria. Segons l’alcalde, calia aprofitar aquesta ocasió per determinar de quina manera s’havia de desenvolupar aquest pla parcial, perquè tard o d’hora s’hauria fet, ja que el pla general tenia marcada aquesta zona com a urbanitzable. També afegia que Pineda faria “el pas de poble gran a ciutat petita”, i és que la seva població augmentaria més d’un 20%.

Balanç final de les ARE del Maresme
Al llarg del procés d’aprovació, es van retirar les ARE de Mataró i Tordera, i la d’Argentona havia perdut gairebé la meitat d’habitatges. Per contra, el lleuger increment d’habitatges a Malgrat de Mar i l’augment considerable del nombre a Pineda de Mar, que havia més que doblat les xifres inicials, feien que el balanç final fos més o menys estable. La superfície edificada global s’havia reduït 12 ha (fins a 43 ha), però el nombre d’habitatges gairebé s’havia mantingut respecte del document d’objectius i criteris, i havia quedat en 2.718 habitatges, el 52% dels quals serien protegits.

Més informació
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/home/ares.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Maresme