ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA II. TARRAGONÈS

Actualitzat a 31/12/2009

La Generalitat aprova el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques del Camp de Tarragona, que inclou cinc sectors a la comarca del Tarragonès, situats en municipis que el planejament territorial designa com a aptes per a un creixement poblacional important. Tot i el suport majoritari dels equips de govern dels municipis afectats, bona part dels projectes reben una forta oposició tant de grups polítics locals com d’entitats veïnals.

El Tarragonès és la comarca central de la demarcació del Camp de Tarragona, i amb 241.459 habitants el 2008, concentra el 40% de la seva població.

El Pla director urbanístic (PDU) de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA projectava cinc dels seus projectes a la comarca del Tarragonès: dos íntegrament a la seva capital, Tarragona, un altre entre aquest municipi i el dels Pallaresos, i els altres dos al municipis de Perafort i Vila-seca. Entre les quatre circumscripcions afectades sumaven una població de 162.502 habitants el 2008.

El PLA TERRITORIAL PARCIAL DEL CAMP DE TARRAGONA (PTPCT) establia per a la ciutat de Tarragona la funció de polaritat regional, per al nucli de Vila-seca una polaritat subcomarcal, mentre que per als nuclis de la Canonja i els Pallaresos fixava una situació de conurbació amb la ciutat de Tarragona. El nucli de Perafort tenia una funció estructurant respecte del seu entorn. Com Tarragona, els municipis de Perafort i Vila-seca se situaven en el document esmentat dins una estratègia de creixement potenciat, mentre que els Pallaresos figurava com a centre urbà en continus urbans. En aquest sentit, el PDU seguia les premisses de creixement marcades pel planejament territorial en el moment d’establir la ubicació de les àrees residencials estratègiques (ARE).

Dels cinc sectors triats, Perafort i Pou Boronat a Tarragona estaven completament inclosos dins de sòl urbanitzable en el planejament vigent. Les altres quatre ARE tenien, en diferents graus, part del seu àmbit d’actuació en sòl no urbanitzable (SNU): en els casos del sector residencial entre els Pallaresos i Tarragona i en el de la Canonja hi havia part dels sectors en SNU i part en sòl urbanitzable delimitat (SUD), mentre que a l’ARE de Vila-seca hi havia SNU i sòl urbà.

El febrer de 2008 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) presentava el document d’objectius i propostes de les ARE, que preveia per als cinc sectors del Tarragonès un total de 103 ha de sòl que acollirien 5.169 habitatges, els quals, seguint els preceptes del programa, serien en el 50% dels casos de protecció oficial.

Tret de l’ARE situat entre els Pallaresos i Tarragona, que va patir una petita reducció i es va subdividir en dos subsectors discontinus, la resta de sectors van experimentar lleugers increments de superfície en el document aprovat inicialment el setembre de 2008, que deixava a la comarca un total de 111,5 ha de terreny on es pensaven desenvolupar 5.818 habitatges nous. El percentatge d’habitatges protegits també va incrementar fins a arribar al 52,7%.

Tot i que en el conjunt de PDU es van desestimar fins a quatre ARE, les cinc del Tarragonès es van mantenir pràcticament sense cap canvi en les aprovacions provisional i definitiva. Finalment, al conjunt del Tarragonès, la superfície ocupada per aquests projectes era de 111,54 ha, i el nombre total d’habitatges pujava a 5.828, dels quals el 52,9% eren protegits. Aquestes xifres suposaven el 38% de la superfície i 39% dels habitatges previstos al PDU, xifres molt similars al pes demogràfic de la comarca en el conjunt de la demarcació del Camp de Tarragona.

 

SUNC: Sòl urbà no consolidat
SUD: Sòl urbanitzable delimitat
SUND: Sòl urbanitzable no delimitat
SNU: Sòl no urbanitzable

* En el document d'objectius i criteris es preveia en tots els casos un 50% d'habitatge protegit
** Habitatges aprovació definitiva * 3
*** Padró continu

L’ARE de la Canonja (Tarragona)
L’àmbit d’actuació de l’ARE es trobava emplaçat al nord-est del nucli de la Canonja, una entitat municipal descentralitzada (EMD) d’uns 5.000 habitants situada dins el terme municipal de Tarragona des de la seva annexió el 1964. La Generalitat estava impulsant per llei la segregació de la Canonja de Tarragona, fet que preveia que seria una realitat l’any 2010.

El sector limitava al nord amb l’autovia A-7, a l’est amb la partida agrícola les Garrigues, al sud amb l’avinguda Garrigues i l’eixample del barri de Masricart, i a l’oest amb la zona esportiva de la població.

En el document de propostes i objectius la Generalitat va delimitar un sector de 21 ha, amb part de SUD i part de SNU, que preveia 1.066 habitatges, la meitat amb protecció oficial. Aquest àmbit va ser ampliat i densificat en el document aprovat inicialment per la Comissió Territorial d’Urbanisme (CTUT) el setembre de 2008, on l’ARE passava a tenir 23,68 ha i 1.421 habitatges, amb un increment important del pes de l’habitatge protegit, que passava a ser del 55,5%.

El sector preveia fins a sis diferents àrees d’equipament que ocupaven un 14,32% de l’àmbit, un 40% més dels mínims establerts, i hi comptaven com a projectes estrella la construcció d’un nou ajuntament per a la població i d’un centre d’ensenyament infantil i primari (CEIP). També es reservaven 3.548 m2 per a habitatge dotacional, que representaven el 1,5% de la superfície del sector. L’espai reservat a verd públic hi era relativament poc important, i ocupava el 20% de l’àmbit.

A final d’octubre de 2008 l’associació La Canonja 3-Poble, Paisatge i Sostenibilitat va anunciar la seva intenció de presentar al•legacions contra l'ARE, i va aprofitar per lamentar que el gran nombre d’habitatges projectats pel Govern era desproporcionat respecte dels ritmes de creixement dels darrers anys al nucli de la Canonja. El president de l’associació, Joan Pons, també s’oposava a la construcció d’edificis de fins a cinc plantes en un nucli on en aquells moments el màxim eren tres. L’entitat va presentar una queixa davant del Síndic de Greuges en què denunciava que el procés d’aprovació de les ARE havia obviat la participació ciutadana, un pas que consideraven obligatori en tota planificació urbanística segons la legislació catalana. També van manifestar la seva voluntat d’impulsar una plataforma ciutadana per lluitar contra el projecte.

A mitjan desembre, en una reunió que va tenir lloc al Centre d’Estudis Canongins, l’associació va informar els assistents de les al•legacions que tenien preparades contra el projecte de l’ARE i que pensaven presentar a la Generalitat abans d’acabar l’any. Segons Joan Pons, l’ARE no era viable ni a nivell social, ni ambiental, ni econòmic. Pons esmentava com a principals inconvenients de la proposta una dimensió massa grans per al nucli on es projectava, el fet que podria incidir en la pèrdua d’identitat de la població, i l’elevada densitat del sector, que suposaria tipologies edificatòries que consideraven nocives, especialment pel que feia a l’alçada.

Des de l’entitat es considerava que eren més peremptòries les necessitats ambientals i de qualitat de vida que justificaven la preservació de l’espai per a la creació d’un espai verd. També proposaven que les zones d’equipaments projectades entre l’autovia A-7 i el sector nord del nucli fossin catalogades com a zones verdes de lliure ús per a actes lúdics, culturals i esportius.

El febrer de 2009, el grup d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a la Canonja va presentar una instància a l’Ajuntament de la població en la qual demanava l’aturada de la tramitació de l’ARE i sol•licitava que la corporació convoqués una consulta popular per tal que els ciutadans poguessin opinar. ERC fonamentava la seva posició en la inviabilitat econòmica i social del projecte, en el fet que les seves característiques d’edificació no s’adequaven a la realitat del nucli, i en la gran preocupació ciutadana que generava, tant pel que feia a la proposta en si mateixa com en la forma en què s’estava duent a terme, denunciant el fet que no hi hagués participació ciutadana en el procés.

L’Ajuntament de Tarragona, per la seva part, no va presentar cap al•legació relativa a l’ARE de la Canonja en el document enviat a la Generalitat amb les seves recomanacions sobre el PDU.

Al PDU aprovat definitivament el març de 2009 l’ARE sofria una retallada mínima de superfície (23,62 ha) i de volum d’habitatges (1.416), i un retrocés una mica més important del percentatge d’habitatges protegits (52%). Tot i que l’increment d’habitants que possibilitava el nou sector residencial (4.238 nous residents) no suposava un gran augment per al conjunt del municipi de Tarragona, per a la Canonja suposava gairebé duplicar la seva població.

Carles Sala, portaveu d’Habitatge de Convergència i Unió (CiU) al Parlament de Catalunya, reclamava a mitjan mes de maig de 2009 la revisió del projecte d’ARE a la Canonja. El diputat va afirmar que l’ARE plantejat pel Govern no tenia sentit en un nucli que aviat seria un municipi independent i considerava que havia de tenir dret a regular el seu marc urbanístic. També criticava la falta d’adequació del projecte amb el nucli preexistent, ja que considerava que l’estructura d’edificis no s’adeia amb l’entorn i trencava la uniformitat urbanística de la població, tant pel que feia a la densitat com a les alçades proposades.

ARE sector residencial (els Pallaresos-Tarragona)
L’ARE sector residencial ha patit durant el procés de tramitació modificacions importants en la seva configuració.

En el document d’objectius i propostes de febrer de 2008 es projectava un sector unitari de 25 ha i 1.225 habitatges situat a cavall dels termes dels Pallaresos i Tarragona, i entre els barris de Sant Ramon i Sant Salvador, ubicats al costat de l’N-240. El sector estava situat majoritàriament segons el planejament vigent en SUND, encara que també comptava amb una zona de SUD.

El grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a Tarragona va denunciar a principi de juliol que l’ARE, juntament amb la de la Canonja, agreujaven la tendència a desplaçar cap als barris perifèrics, a partir de la concentració de pisos protegits, els estrats socials amb menys possibilitats econòmiques.

Aquest àmbit es va modificar força en el document aprovat inicialment el setembre de 2008, no només en la reducció del seu àmbit (22,63 ha i 1.131 habitatges, el 55% dels quals protegits), sinó sobretot pel fet que es va projectar un nou àmbit discontinu.

El sector més gran, de 20,10 ha –9,13 al terme de Tarragona i 10,96 al dels Pallaresos– continuava situat entre els barris de Sant Ramon al nord, i el de Sant Salvador al sud, i limitava a l’est amb el barranc d’en Garrot i una zona boscosa, i a l’oest amb la confluència dels dos barris esmentats, en intersecció amb l’avinguda de Sant Salvador, que anava paral•lela a la carretera A-27, i que era la principal via d’entrada del sector.

La resta del sector, de 2,52 ha, es trobava íntegrament al terme dels Pallaresos, adjacent al nucli urbà del municipi.

A nivell d’equipaments docents, l’ARE preveia la construcció d’un edifici polivalent i per a usos docents en el subsector situat a tocar del nucli dels Pallaresos, i quatre edificis més, un d’ús esportiu i els altres sense ús determinat, en el subsector situat entre Sant Ramon i Sant Salvador. El conjunt d’equipaments ocupaven el 13% de la superfície de l’àmbit, i incloïen 3.661 m2 per a habitatges dotacionals, fet que suposava el 1,62% de la superfície total. L’ARE també destacava per l’elevat percentatge de sòl destinat a espais verds públics, en la seva major part parcs forestals que tenien per objectiu respectar la vegetació boscosa existent, a la vegada que se’n procurava conservar i potenciar l’ús com a zona d’esbarjo i lleure per als veïns.

A final de 2008, el delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, va fer una visita institucional al municipi dels Pallaresos per conèixer amb més profunditat diversos projectes de futur del consistori, entre els quals els terrenys de la futura ARE, que va valorar de manera positiva.

El febrer de 2009, el regidor d’Urbanisme de Tarragona, Xavier Tarrés, exposava que una de les al•legacions municipals al PDU de les ARE del Camp de Tarragona demanava l’execució d’un vial a l’ARE sector residencial que connectés amb l'estació del ferrocarril d’alta velocitat (FAV), per garantir la connexió entre el nucli de la ciutat de Tarragona amb la nova àrea residencial, i la connexió d’aquesta amb l’estació. La proposta del Govern preveia la construcció d’un carrer, que el consistori reclamava que es convertís en una via d’accés directe amb vehicle.

En el document aprovat definitivament el març de 2009 el sector es va ampliar lleugerament (22,92 ha i 1.146 habitatges), i es va incrementar el percentatge de pisos protegits (57,2%).

Un cop aprovat el projecte, a mitjan mes de maig els grups polítics a l’oposició a l'Ajuntament dels Pallaresos, formada per Agrupació Democràtica Municipal (ADM), Agrupació Independent dels Pallaresos (AIP), Partit Popular (PP) i Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), van iniciar una campanya de recollida de signatures per demanar a l’equip de govern una consulta popular per sondejar l’opinió dels veïns sobre l'ARE i la urbanització SAU-5. L’oposició assegurava que tots dos projectes urbanístics suposarien la construcció de gairebé un miler d’habitatges nous a la població, fet que consideraven excessiu.

L’ARE de Pou Boronat (Tarragona)
L’ARE de Pou Boronat estava situada al nord del nucli urbà continu de Tarragona i limitava amb la carretera N-240 de Tarragona a Valls per l’est, just per davant de la zona educativa del Campus Sescelades, l’autovia A-7 (variant de la carretera N-340) al sud, i la plana al•luvial del marge esquerre del riu Francolí a l’oest, pràcticament coincidint amb el traçat del Rec Major. L’actuació es programava sobre SUD.

El febrer de 2008, en el document d’objectius i propostes, l’ARE ocupava 33 ha on es projectaven construir 1.672 habitatges.

En el document aprovat inicialment el setembre de 2008, el sector es va ampliar fins a les 37,68 ha i els 1.890 habitatges, i s’establia un percentatge d’habitatges protegits del 50,9%. El 30% del sector estava dedicat a espais lliures públics i el 10% a equipaments, bàsicament de tipus educatiu (una escola i un institut). No s’hi preveia superfície per a habitatges dotacionals.

A final de novembre de 2008, el director dels serveis territorials d'Educació, Vicent Villena, assegurava que el CEIP Pràctiques es traslladaria a l’ARE de Pou Boronat. Amb aquesta mesura, la Universitat Rovira i Virgili (URV), propietària dels terrenys ocupats per l’escola des de 1975, podria recuperar prou espai al campus de Sescelades per tirar endavant els projectes d’ampliació del complex universitari, que incloïen noves instal•lacions esportives, pavellons, i un edifici per a l'administració.

A final de desembre, els veïns del passatge de Bonaire van protestar davant la previsió que la realització de l’ARE comportés l’enderrocament de les seves cases. Els afectats expressaven la seva indignació perquè havien conegut els fets per la premsa, i exposaven el greuge comparatiu que suposava que altres habitatges dins el sector, com els situats entorn del restaurant Les Fonts de Can Sala, es respectessin, mentre que els seus es projectava tirar-los a terra. Els habitatges del passatge de Bonaire, que en la seva majoria eren de primera residència i s’havien construït als anys cinquanta, estaven situats segons el planejament vigent en sòl urbanitzable, i no disposaven d’alguns serveis bàsics (clavegueram, enllumenat públic i gas).

El regidor d'Urbanisme de Tarragona, Xavier Tarrés, es va oferir l’endemà mateix a actuar com a mediador en el conflicte entre els veïns i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), encara que recordava que l’Ajuntament no tenia potestat decisòria en la qüestió.

A començament de gener de 2009, el que protestava era Joan Boronat, propietari del Pou Boronat –que donava nom a l’ARE– i del 40% dels terrenys afectats. Boronat explicava que els veïns feia quaranta anys que insistien a urbanitzar la zona, però que ara els venia al damunt una proposta imposada. També es queixava perquè considerava arbitrària la decisió d’afectar unes propietats mentre se’n respectaven altres. També es mostrava contrari al fet que el seu pou, que havia ofert gratuïtament durant la sequera de 2008 i que havia estat rebutjat per la Generalitat per no ser apte per al consum, en el nou projecte, fos considerat idoni per abastar els espais públics de la nova ARE, inclosos els jardins annexos al seu habitatge, que es pensaven reconvertir en parc.

L’Ajuntament va tornar a donar el seu suport als afectats del passatge Bonaire durant el mes de gener, quan Xavier Tarrés es va comprometre a presentar al•legacions per tal d’excloure aquests habitatges de l’ARE. Els veïns, per la seva banda, van constituir l'Associació d'Amics i Amigues de Bonaire per oposar-se al projecte i van contactar amb els diputats al Parlament Carles Sala (CiU), Daniel Pi, d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), i Joan Bertomeu (PP) per informar-los del seu malestar.

Pocs dies després van tenir una reunió amb el delegat del govern al Camp, Xavier Sabaté, i el responsable de Política Territorial, Joaquim Margalef, que van reafirmar la postura del DPTOP d’incloure el passatge de Bonaire a l’ARE, i només es van comprometre a deixar per al final del procés l’enderroc de les cases. Des de l’Associació, Rosa Queral es queixava que no els havien aclarit els criteris seguits per salvar uns habitatges (en referència a la zona del restaurant Les Fonts de Can Sala) i altres, no.

El grup municipal de CiU va presentar en el ple de l’Ajuntament de Tarragona de final de gener una moció per impedir l’enderrocament del passatge de Bonaire, que fou rebutjada per l’equip de govern (PSC i ERC). Xavier Tarrés, va assegurar que l’equip de govern compartia el parer dels veïns i que ja estava realitzant gestions amb la Generalitat. Els veïns afectats van criticar, però, que el consistori encara no hagués presentat cap al•legació.

El 5 de febrer, Xavier Tarrés va informar que entre les al•legacions presentades pel consistori al PDU de les ARE del Camp de Tarragona hi havia la demanda que el passatge de Bonaire fos exclòs de l’ARE de Pou Boronat, i va insistir en la seva funció de primera residència. La Generalitat va respondre que ho estudiaria.

El 9 de febrer, Xavier Tarrés explicava que el DPTOP havia incorporat al disseny de l’ARE la previsió de construir un vial nou que connectava l’àrea de Joan XXIII, al costat del parc del Francolí, amb la zona residencial i d’equipaments on s’estava construint la nova caserna de la Guàrdia Urbana, i on també es preveia ubicar la futura ciutat judicial. L’ordenació viària del sector havia de permetre descongestionar part del trànsit de l'N-240. i es completava amb una passarel•la per a vianants sobre l’A-7 que donava accés a un mirador públic.

La CUC, que va aprovar definitivament el PDU el 13 de març, va decidir finalment excloure les parcel•les del passatge Bonaire de l’ARE de Pou Boronat, fet que en reduïa lleugerament la superfície (37,49 ha), per bé que mantenia el volum d’habitatges previstos (amb un 52,8% d’habitatges protegits).

ARE de Perafort, a cavall del TAV
L’ARE eixample estació de Perafort es trobava situat al nord-est del terme municipal, entre el nucli urbà i el límit de terme amb la Secuita. Els terrenys, actualment d’ús agrícola i qualificats de sòl urbanitzable no programat (SUNP), es trobaven travessats de nord a sud per una franja conreada anomenada el Comellar, que coincidia amb la zona inundable del fons de la vall, i es pensava preservar com a espai verd públic. L’àmbit limitava al nord amb la línia de FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT MADRID–BARCELONA; a l’est, amb el municipi de la Secuita; al sud, amb la carretera TV-2236 i amb els desnivells de la costa del Castell que separa la vall del pla de l’Argila; i a l’oest, amb el nucli urbà de Perafort. El sector es trobava situat a l’oest de la nova estació del FAV Perafort-la Secuita, també anomenada Camp de Tarragona.

En el document d’objectius i propostes l’ARE de Perafort ocupava una superfície de 16 ha i preveia la construcció de 800 habitatges, la meitat dels quals protegits. L’àmbit es va ampliar a 19,2 ha en el document d’aprovació inicial, on també es van incrementar el nombre d’habitatges a 962, dels quals 484 eren de protecció oficial (el 50,3% del total).

El projecte no va experimentar modificacions durant els tràmits d’aprovació provisional i definitiva, i no va presentar una excessiva polèmica entre la població. L’ARE preveia una important zona d’equipaments, bàsicament educatius (un institut i una escola bressol) ubicats just al costat de la zona d’equipaments públics ja existents el municipi.

Tot i que l’espai verd públic i el dedicat a equipaments suposaven la meitat de la superfície del sector, el volum d’habitatges previstos era gairebé igual a la població que residia al municipi, que superava per poc el miler d’habitants, fet que situava l’ARE com la que reportaria un creixement poblacional més important, del 263%, molt superior a les possibilitats de creixement endogen del municipi i més relacionat amb l’impacte del TAV.

Més informació
www.gencat.cat/ares