Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE PONENT (TERRES DE LLEIDA)
Josep Ramon Mòdol
Camps de fruiters on es projecta l'ARE de Mollerussa Foto: Àlex Tarroja
Actualitzat a 31/12/2009

El procés de tramitació del Pla director urbanístic de les àrees estratègiques de Ponent, que afecta les ciutats d’Almacelles, Balaguer, les Borges Blanques, Cervera, Lleida, Mollerussa i Tàrrega, i que preveu més de 10.000 habitatges nous, avança ràpidament. El febrer de 2008 s’aprova el document d’objectius i criteris del Pla, durant l’octubre se’n produeix l’aprovació inicial i el març de 2009 s’arriba a l’aprovació definitiva, que descarta l’àrea de Cervera. La Candidatura d’Unitat Popular, i els grups municipals de Convergència i Unió a Lleida i les Borges Blanques s’oposen al Pla i hi presenten al•legacions.


Les àrees residencials estratègiques (ARE) són un instrument creat per posar a l’abast dels ciutadans habitatges més barats en zones ben preparades per acollir aquest creixement. En el cas de l’àmbit de les Terres de Lleida, les ciutats triades inicialment pel Govern per al desenvolupament de les ARE són les sis capitals comarcals –Lleida, Balaguer, les Borges Blanques, Cervera, Mollerussa i Tàrrega (capitals del Segrià, la Noguera, les Garrigues, la Segarra, el Pla d’Urgell i l’Urgell, respectivament) – i la vila d’Almacelles (Segrià), poblacions que sumades voregen els 200.000 habitants, el 57% de la població de l’àmbit territorial.

Una tramitació per via urgent
El Govern va aprovar el Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística, amb la finalitat de dotar les administracions catalanes d’instruments per tal d’obtenir de manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible.

En un temps rècord, la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el 15 de febrer de 2008 el primer dels instruments derivats d’aquest decret, el document d’objectius i propòsits per al desenvolupament de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES 2008-2011. Les premisses bàsiques de les ARE eren una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea, un 50% com a mínim d’habitatges protegits, el desenvolupament de forma integrada amb la trama urbana preexistent, una adequada dotació d’equipaments i serveis i la previsió d’una bona prestació de transport públic.

En el cas de l’àmbit de Ponent, les set ARE que preveia el document suposaven una superfície de sòl afectada de 177,15 ha de sòl, amb una volum de sostre edificable d’1.264.182 m2 i la previsió de construir-hi 10.184 habitatges nous, la meitat de protegits i la meitat lliures. La major part del sòl afectat (168,41 ha) estava classificat pel planejament municipal vigent com a sòl urbanitzable delimitat (SUD). L'ARE de Balaguer, en canvi, s’ubicava en sòl no urbanitzable.

Les densitats proposades variaven entre els 50 habitatges per hectàrea dels sectors de les Borges Blanques, Cervera i Mollerussa i els 85 de Balaguer. Els índexs d’edificabilitat se situaven entre els 0,85 m2 de sostre per metre quadrat de sòl (m²st/m²s) de Lleida i els 0,50 de Mollerussa.

El sòl total qualificat per a habitatge dotacional en el document d’aprovació inicial era de 25.730 m2, l’1,53% del total dels sòls inclosos dins del conjunt de sectors ARE. Entre les diferents propostes, la de Cervera presentava una incidència major, amb un 2,4% del sòl dedicat a habitatge dotacional.

El paper dels espais lliures públics i dels equipaments comunitaris tenien també un pes important en els diferents projectes d’ARE, ja que representaven el 19% i el 15%, respectivament, del conjunt de la superfície dels sectors. En el cas de les zones verdes, destacava l’ARE de Balaguer, amb un 26% del sòl de l’ARE destinat a potenciar els espais lliures equipats com a elements de transició per tal de garantir una adequada integració paisatgística i constituir una façana permeable entre la ciutat i el camp. Pel que fa a la presència d’equipaments a les ARE, el cas més important es donava a la ciutat de Lleida, amb un 21,4% de sòl, del qual una part important (uns 47.000 m2) es destinaven a l’ampliació del recinte firal.

Durant la primavera de 2008 aquest document va ser analitzat pels diversos consistoris afectats, i fruit de les al•legacions i documentació presentada per aquests, es va confegir un document d’avanç del Pla director urbanístic (PDU) de les ARE de Ponent amb data de maig i una addenda del document d’avanç de juliol de 2008, que incorporaven modificacions significatives als projectes presentats.

La Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida (CTUL) va aprovar inicialment el PDU de les ARE de Ponent el 10 de setembre de 2008, que mantenia a grans trets les característiques dels documents d’avanç, encara que en alguns casos es donava un increment del pes de l’habitatge protegit. El document preveia per a les set ARE un total de 167,7 ha de sòl (10 menys que en el document de propostes i objectius) i un volum d’habitatges de 11.071 (gairebé un miler més respecte del document de febrer). El 2 d’octubre, amb la publicació de l’acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DGOC), s’obria un període d’informació pública del document que acabava el 5 de desembre de 2008.

La CTUL va aprovar provisionalment el 26 de febrer de 2009 el PDU de les ARE de l’àmbit de Ponent, que presentava com a principal novetat la renúncia de Cervera al projecte a l’espera de tenir enllestida la seva planificació urbanística municipal.

El 13 de març 2009, el conseller de Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), Joaquim Nadal, va aprovar definitivament 10 dels 12 PDU de les ARE previstos a Catalunya, entre els quals el de Ponent, un cop rebut l’informe favorable de la CUC. El document definitiu a Ponent suposava la delimitació de sis ARE, que sumaven conjuntament 152,2 ha i 10.170 habitatges nous, dels quals el 52,2% eren de protecció oficial.

Evolució de les ARE
En el cas d’Almacelles, l’ARE afectava els antics sectors de SUD 2, 21 i 23, situats a l’oest del nucli urbà i en continuïtat amb aquest. La superfície de l’ARE en el document d’objectius i propostes era de 31,63 ha, amb una densitat de 60 habitatges per hectàrea. El volum d’habitatges previstos era de 1.898 (en una població que tot just superava els sis mil habitants), repartits a parts iguals entre habitatge lliure i habitatge protegit. En el document d’avanç es va mantenir la proposta inicial com a primera alternativa, però se’n preveia una segona, en els sectors 1, 2 i 5 de sòl urbanitzable, de menor dimensió en superfície (21,1 ha) i volum d’habitatges nous (1.268). En el document d’addenda de juliol s’optava per la primera alternativa, però reduint la superfície, l’edificabilitat i el volum d’habitatges. En el PDU aprovat inicialment l’ARE d’Almacelles va experimentar un lleuger creixement en superfície i nombre d’habitatges previstos, i un increment significatiu en el percentatge d’habitatge protegit, que passava a ser del 57%. En el document definitiu, es va tornar a reduir la superfície (23,4 ha) i el volum d’habitatges previstos (1.404).

A Balaguer, l’ARE Erals-el Secà ocupava en un principi 8,74 ha de sòl no urbanitzable a l’oest de la ciutat. La densitat (85 habitatges/hectàrea) hi era molt elevada. El volum d’habitatges previstos era 742, el 50% dels quals eren protegits. En el document d’avanç s’ampliava l’ARE fins a les 11,9 ha, encara que es mantenia el nombre d’habitatges en reduir-se la densitat i l’edificabilitat de la zona. L’aprovació inicial va comportar un descens en superfície i volum d’habitatges, tot i l’increment de la densitat i l’edificabilitat. L’aprovació definitiva del PDU delimitava l’ARE de Balaguer en 9,33 ha i hi preveia 584 habitatges, la meitat de protecció oficial.

A les Borges Blanques, l’ARE ocupava en un primer moment els sectors 4 i 5 de SUD emplaçats al sud-est del nucli, amb una superfície de 5,95 ha. La densitat (50 habitatges/hectàrea) i l’edificabilitat bruta s’acostaven als barems mínims. El volum d’habitatges previstos era de 298, la meitat de protegits. El document d’avanç corregia la superfície del sector (10,3 ha), i el volum d’habitatges previstos (514), que estaven malament en el document anterior. En l’addenda, però, es proposava un canvi d’àmbit (el nou emplaçament es situava en el PP1 de SUD, al sud-oest del nucli urbà), i una reducció de la superfície (6,2 ha), de l’edificabilitat i del volum d’habitatges (308). En el document d’aprovació inicial la superfície es mantenia a grans trets, però s’incrementava una mica la densitat i l’edificabilitat, fet que permetia un augment del volum d’habitatges previstos. El percentatge de protecció oficial sobre aquest nou parc d’habitatges pujava fins a un 64%. El document definitiu reduïa mínimament l’àmbit (6,1 ha) i el nombre d’habitatges (366), però mantenia la proporció d’habitatge protegit.

A la vila de Cervera, l’ARE es desenvolupava al sector del Retomb de Saulons, de 8,61 ha, situat al nord de la ciutat i pròxim a l’autovia A-2. La densitat era de 50 habitatges/hectàrea i s’hi preveien 430 nous habitatges, 215 de lliures i 215 de protegits. En el document d’addenda a l’avanç del PDU es va produir una modificació considerable de l’ARE, que va augmentar en superfície (11,4 ha) i volum d’habitatges previstos (570). El document d’aprovació inicial no va portar canvis a Cervera, però posteriorment, ja en l’aprovació provisional, es va renunciar a tirar endavant aquesta ARE perquè el consistori preferia enllestir primer el seu planejament urbanístic municipal (POUM DE CERVERA).

A Lleida ciutat, es proposava desenvolupar l’ARE en els sector 8, 9 i 23 de SUD, ubicats al sud-est del nucli urbà, i que ocupaven unes 55 ha. La densitat era de 60 habitatges/hectàrea i constituïa l’ARE més gran i la que aportava més previsió de nous habitatges (1.650 lliures i 1.650 protegits) de tot l’àmbit i el segon de Catalunya, només superat per l’ARE de la ronda Nord a Reus. En el document d’avanç s’augmentava la superfície i el volum d’habitatges previstos, seguint la proposta municipal. En l’addenda, però, es tornava a retallar la superfície i el nombre d’habitatges a nivells lleugerament superiors als de la proposta inicial. En l’aprovació inicial no es van produir modificacions, i el document definitiu només va comportar una reducció mínima de la superfície (61,4 ha) i del nombre d’habitatges previstos (3.673), mantenint la proporció d’habitatge protegit en el 50%.

A Mollerussa, l’ARE es desenvolupava en el sector SUB 16 Ferrocarril, al nord de la ciutat, separada d’aquesta per la via del ferrocarril, i que ocupava 19,9 hectàrees entre sòl urbà i sòl urbanitzable. La densitat i l’edificabilitat hi eren baixes (50 habitatges/hectàrea i 0,5 m2st/m2s), i preveia un total de 994 habitatges nous, el 50 % amb protecció oficial. En el document d’avanç l’àmbit canviava de nom a sector SUBd 04, també seguint la proposta municipal, guiada pel procés de redacció del POUM DE MOLLERUSSA, i s’augmentava lleugerament la superfície de l’àmbit, i de forma significativa la densitat i l’edificabilitat, a la vegada que el volum d’habitatges previstos creixia fins els 1.515. Amb l’aprovació inicial l’ARE va variar molt poc, amb un lleuger increment de superfície i de volum d’habitatges. El document definitiu va comportar l’increment en la superfície (21,6 hectàrees), en el volum d’habitatges (1.617) i en el percentatge d’habitatges protegits (52,6%).

Per la seva dimensió (47,6 ha) i volum d’habitatges previstos (2.522), l’ARE de Tàrrega era el segon en dimensió dins l’àmbit de Ponent. La zona que es volia desenvolupar en un primer moment, formada pels sectors 11 i 12 de SUD, estava situada al sud-oest del nucli urbà, i preveia una densitat de 53 habitatges/hectàrea. Seguint les propostes de l’Ajuntament, en el document d’avanç es va modificar l’àmbit de l’ARE, substituint la proposta inicial per una altra ubicada en el sector SUD-3 (els Prats 1), situat al nord de la ciutat. La nova proposta ocupava menys superfície (30,4 ha), però comptava amb una alta densitat (0,83 habitatges/hectàrea) i edificabilitat, fet que li permetia mantenir el volum d’habitatges previstos (2.525). Aquesta ARE no va patir modificacions importants en els documents aprovats posteriorment. Només el nombre d’habitatges va pujar mínimament, fins a 2.526.
 
 
Municipi Nom del sector Règim de sòl original Document d'objectius i propostes Aprovació inicial Aprovació definitiva Previsió habitants nous ARE** % habitants ARE sobre població 2008***
      Ha Habitatges %Protegit* Ha Habitatges %Protegit Ha Habitatges %Protegit    
Almacelles 2, 21 i 23 SUD 32 1898 50 28 1662 57 23 1404 57 4212 67
Balaguer Els Erals-El Secà SUD 9 742 50 9 654 50 9 584 50 1752 11
Borges Blanques, les 4 i 5 SUD 6 298 50 6 368 64 6 366 64 1098 18
Cervera Retomb dels Saulons SUD 9 430 50 11 570 50 0 0 0 0 0
Lleida 8, 9 i 23 SUD 55 3300 50 61 3687 50 61 3673 51 11019 8
Mollerussa SUb16 Ferrocarril SUNC i SUD 20 994 50 21 1604 50 22 1617 53 4851 36
Tàrrega 11 i 12 SUD 48 2522 50 30 2526 50 30 2526 50 7578 47
TOTAL     177 10184 50 168 11071 51 152,2 10170 52,2 30510  

SUNC: Sòl urbà no consolidat
SUD: Sòl urbanitzable delimitat
SUND: Sòl urbanitzable no delimitat
SNU: Sòl no urbanitzable

* En el document d'objectius i criteris es preveia en tots els casos un 50% d'habitatge protegit
** Habitatges aprovació definitiva * 3
*** Padró continu


L’ARE de Lleida
La ciutat de Lleida, capital de la comarca del Segrià i de la província que porta el seu nom, tenia el 2008 una població de 131.731 habitants en un terme de 212 km2.

L’arquitecte Manuel de Solà-Morales va dur a terme la redacció de la memòria, dels plànols d’informació i redacció i dels estudis de mobilitat i d’inundabilitat de l’ARE de Lleida, mentre que el projecte d’urbanització fou redactat per l’enginyer Xavier Frigola Mercader.
l are de lleida es preveu prop de
El febrer de 2008 l’Ajuntament de Lleida destacava que l’ARE que s’estava tramitant seria el sector urbanitzable més gran i amb més habitatges de la ciutat, i afirmava que seria també el que disposaria d’un major percentatge d’habitatge protegit, distribuït en quatre categories (règim especial, règim general, concertat i concertat català). El consistori va valorar positivament la fórmula de desenvolupament del projecte, mitjançant un consorci entre la Paeria i la Generalitat.

Des de la Paeria es destacava també que la zona seria com una petita ciutat, ja que es planificaven els comerços i serveis necessaris, i s’obligava per llei a la realització de part dels equipaments bàsics (escoles, centres sanitaris, logístics...), així com a fer que el consistori cedís el 15% de l’aprofitament mitjà del sector.

L'ARE s’ubicava entre el canal de Seròs, la línia de ferrocarril Lleida-Barcelona i l'antiga N-II, i era la suma dels sectors SUR8, SUR9 i SUR23, que estaven qualificats com a sòl terciari i logístic.

L’Ajuntament donava suport a la iniciativa per la seva aposta per l’habitatge social, però també destacava l’oportunitat de potenciar l’eix situat entre el canal de Seròs i l’N-II per apropar els barris de Bordeta i Magraners al centre urbà. També considerava que es reforçava la futura expansió de la Fira i es millorava l’articulació entre el barris de Bordeta i Cappont. Es projectava que la nova àrea residencial disposaria de nous accessos gràcies a la construcció del pont de Príncep de Viana, actualment en execució, i el futur vial que havia d’enllaçar el viaducte amb l’N-II i que creuava l’ARE.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va afirmar també que l’ARE permetria disposar de la trama urbana consolidada que demanava la Generalitat per a donar el seu vistiplau a un gran centre comercial prop de l’antiga N-II.

ARE de Tàrrega
Tàrrega és la capital de la comarca de l’Urgell, i el seu terme municipal (que inclou els nuclis d'Altet, Claravalls, la Figuerosa, el Talladell, Riudovelles i Santa Maria de Montmagastrell) disposava d’una superfície de 88 km2i d’una població de 16.149 habitants el 2008.

La memòria, el projecte d’urbanització i els plànols d’informació i ordenació de l’ARE de Tàrrega foren redactats per l’arquitecte Joan Güell i Roca, mentre que la consultora Agrigest Consulting en va fer l’estudi ambiental, i l’estudi de mobilitat fou redactat per Spora Serveis Ambientals.

En el document d’objectius i propòsits de febrer de 2008 es proposava com a àmbit de l’ARE de Tàrrega els sectors 11 i 12 de SUD situats al sud-oest del nucli urbà, però a proposta del consistori targarí ja es va canviar l’àmbit d’actuació en els document d’avanç del PDU. El nou ARE tenia com a àmbit d’actuació el PPU els Prats 1-SUD 3 aprovat inicialment per l’Ajuntament de Tàrrega en data 24 d’abril de 2007. Aquest sector de planejament es troba situat al nord del nucli urbà de Tàrrega, limitat a l’oest pel carrer de Sant Pelegrí, a l’est per la via del ferrocarril, al nord per l’autovia A-2 i part del SUD 4 previst al POUM de Tàrrega, i al sud amb la carretera d’accés a Rimbau. Formaven també part de l’àmbit de l’ARE els terrenys que limitaven amb el cementiri situats a l’est de la via del tren i també dues finques situades al nucli urbà a l’efecte de la seva transformació en equipament públic.

Tot i que el canvi d’ubicació va suposar una reducció important de la superfície de l’ARE (es van passar de les 47,6 ha inicials a les 30,4), es va mantenir el nombre d’habitatges previstos (2.526), fet que la situava com el segon ARE de Ponent en termes de superfície, volum d’habitatges i increment potencial de la població (entorn del 47%).

El col•lectiu Perquè Vull! qüestionava el gener de 2009 l'ARE de Tàrrega pel que consideraven un creixement desproporcionat del parc d’habitatges i de població.

En un acte organitzat a la biblioteca comarcal de Tàrrega el 24 de gener, el col•lectiu criticava el projecte de creació de les ARE perquè atemptava contra l’autonomia dels ajuntaments i, a la vegada, denunciava la connivència del consistori targarí, a qui acusava de no tenir en compte l’opinió de la ciutadania.

El col•lectiu no estava d’acord amb el model de creixement, que qualificava d’insostenible i indefinit, i considerava que el creixement de població previst podia implicar problemes a nivell de serveis públics i teixit associatiu. Des de l’entitat també es criticava que, tot i la presència d’un percentatge important d’habitatge de protecció oficial a l’ARE, no s’havien tingut en compte altres mesures, com el foment de la rehabilitació i la utilització de pisos buits.

ARE d’Almacelles
El municipi d’Almacelles, a la comarca del Segrià, situat al nord-est de la ciutat de Lleida, limitant amb la frontera amb Aragó, comptava amb una extensió de 48,91 km2 i una població de 6.295 habitants el 2008, fet que la situava com el segon nucli més gran de la comarca i el més gran entre els nuclis de Ponent que no eren capital comarcal.
ARE d'Almacelles on es preveuen 1.400 habitatges Foto: Àlex Tarroja
En el procés de redacció del PDU es va encarregar a RGA Arquitectes l’elaboració de la memòria i dels plànols d’informació i ordenació, mentre que l’estudi de mobilitat fou redactat per Assessoria d’Infraestructures de Mobilitat, i l’empresa Enginyeria i Gestió d’Infraestructures SL es va encarregar del projecte d’urbanització.

L’àmbit de l’àrea residencial estratègica se situava al nord-oest de la població. Al document d’objectius i propòsits generals dels PDU de les ARE, de febrer de 2008, es feia previsió d’una superfície de 31,63 ha, i 1.898 habitatges. Atenent a la demanda de l’Ajuntament de reduir-ne l’extensió, es va establir una nova delimitació de 27,71 ha i 1.662 habitatges al document d’aprovació inicial, que fou finalment reduïda a 23,41 ha i 1.404 habitatges en l’aprovació definitiva del PDU. Tot i les successives retallades, l’ARE era força extensa, amb una superfície equivalent a gairebé una quart part del nucli actual i amb un increment potencial de la població del 67%, el més elevat dins les ARE de Ponent.

L’ARE limitava al nord-est amb el camí d’Esplugues, a l’est amb el carrer de Melcior de Guàrdia i la carretera de Sucs, al sud amb la prolongació de l’avinguda dels Esports, la del carrer de Binèfar i el camí de Ventafarines, i amb un antic canal de rec a l’oest. L’encaix de l’àrea amb la trama urbana limítrof garantia la desitjable continuïtat amb el nucli consolidat, d’alt valor urbanístic, atès que la vil•la és un dels escassos exemples d’urbanisme il•lustrat a Catalunya.

Amb anterioritat a l’aprovació del POUM D’ALMACELLES vigent, s’havia iniciat el desenvolupament urbanístic d’un polígon industrial mitjançant un pla parcial (PP Era del Comte) que abraçava gran part de l’àmbit. Per tal d’agilitar la gestió, es va preveure la inclusió a l’ARE de totes les propietats que ja s’havien constituït en junta de compensació.

Oposició política a les ARE a Ponent
A final de març de 2008, la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Lleida va mostrar el seu rebuig al projecte de les ARE de Ponent. Des de la CUP es denunciava que hi havia una saturació del mercat immobiliari, es criticava la vulneració de l’autonomia municipal en matèria de planejament, la manca de participació ciutadana en l’elaboració del projecte, i defensaven mesures alternatives per garantir el dret a un habitatge digne, com l’increment de l’impost de béns immobles (IBI) per als habitatges vacants.

Convergència i Unió (CiU) de les Borges Blanques també va mostrar a final de novembre de 2008 el seu desacord amb l’ARE prevista al municipi, i va demanar al grup de govern de l’Ajuntament la retirada del projecte. El regidor Enric Mir va explicar que consideraven improcedent que es projectessin tants pisos quan ja hi havia un excés d’oferta al municipi. Des de l’equip de govern va mantenir el suport al projecte argumentant que era una oportunitat de dinamitzar l’economia municipal, en particular el sector immobiliari, i que en el municipi feia falta l’habitatge social previst a l’ARE.

A començament de desembre, el grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Lleida també va demanar en el ple municipal la retirada del projecte d’ARE a la ciutat. El regidor Isidre Gavín va afirmar que davant la crisi actual i la manca de demanda per la impossibilitat d’obtenir crèdits d’habitatge, no s’entenia la pressa del Govern per tirar endavant les ARE.

Gavín considerava que en el cas de Lleida ciutat Govern i Paeria confonien prioritats, atès que en la memòria de l’ARE de Lleida s’establien com a finalitats del projecte la creació d’un gran bulevard que uneixi l’N-II amb l’estació i la Fira de Lleida, així com la creació de sòl comercial, per davant de la creació d’habitatge assequible, que en teoria havia de ser la motivació principal de les ARE. L’alcalde, Àngel Ros, defensava per la seva banda el projecte en considerar que aportaria un gruix important d’habitatge assequible per a la gent jove.

La CUP va presentar a principi de desembre de 2008 cinc al•legacions per demanar la nul•litat del PDU de les ARE de Ponent. La CUP considerava que aquestes ARE incomplien l’autonomia dels municipis i vulneraven el dret dels ciutadans a participar en les decisions urbanístiques, i definia el model de creixement del Govern com a “indefinit i oposat als principis de sostenibilitat i preservació del territori”. La formació valorava la possibilitat d’actuar judicialment si no s’atenia a les seves reclamacions.

El representant de la CUP, Pau Juvillà, considerava que calia evitar el creixement desmesurat d’habitatges nous en un context on sobren pisos i solars buits als nuclis de les poblacions.

A final de gener de 2009 l’Assemblea de la CUP de Ponent va presentar una campanya contra les ARE mitjançant material gràfic, documental i amb diverses xerrades arreu del territori.

La Generalitat preveia que durant l’any 2010 ja es podria executar la urbanització dels sectors aprovats, i que durant el 2011 es podria iniciar la construcció d’habitatges.

Més informació
www.gencat.net/ares
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame