ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DE LES COMARQUES GIRONINES
Arnau Urgell
Actualitzat a 31/12/2009
El document d’objectius i propostes de les ARE planifica la redacció d’un PDU per al conjunt de les comarques gironines amb setze actuacions en dotze municipis i un total de 6.740 habitatges en 123 ha. L’aprovació inicial del document augmenta lleugerament les xifres, fins a 7.320 pisos –el 50,2% protegits– i afegeix un projecte a Torroella de Montgrí mentre que elimina el de Celrà. Altres municipis es mostren contraris a les seves ARE (Banyoles, l’Estartit, Ripoll i Vidreres) i també es retiren o bé en l’aprovació provisional o en la final. El PDU es tanca finalment amb 5.794 pisos –1.500 menys que l’aprovació inicial– i una superfície de 102,5 ha.
El Govern va aprovar l’octubre de 2008 el Decret llei de mesures urbanístiques urgents. Pretenia obtenir de manera ràpida sòl que permetés la construcció d’habitatge protegit i contrarestar l’increment sostingut dels preus dels darrers anys. Una de les figures de major abast eren les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES (ARE), nous desenvolupaments urbanístics que havien d’oferir, com a mínim, amb un 50% de pisos amb alguna modalitat de protecció oficial.
El febrer de 2008 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el document d’objectius i propòsits de les ARE. Arreu del Principat s’havien de redactar dotze plans directors dels quals un era per a les comarques gironines.
En el document d’objectius es va definir que l’àmbit tindria un total de setze ARE en dotze municipis –tant a Girona com a Palafrugell se’n preveien tres–. Globalment, els desenvolupament havien d’ocupar 123 ha i contindrien 6.740 habitatges, dels quals com a mínim la meitat serien protegits.
La majoria de projectes havien d’ocupar sòl urbanitzable, mentre que en casos com el de l’Avellaneda-Aragó de Girona, Pi Margall de Palafrugell, Palamós i Torroella de Montgrí eren sòl urbà no consolidat.
L’aprovació de les ARE de les comarques gironines
L’1 d’octubre de 2008 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CUTG) va aprovar inicialment el PDU de les ARE. El tràmit suposava incrementar lleugerament el nombre de pisos previstos fins a 7.320, dels quals un 50,2% serien protegits. La superfície afectada pels desenvolupaments augmentava fins a les 128 ha.
Les principals modificacions respecte del document d’objectius i propostes era dividir l’ARE de Figueres en dues –carretera de Llers i Horta Capallera-Cendrassos– i augmentar-ne significativament el nombre de pisos previstos (de 1.420 a 2.257). En el cas de Girona, en canvi, es deixava sense efecte l’actuació de can Turon. També es va eliminar la de Celrà, ja que el govern municipal l’havia rebutjat en considerar que era massa gran (350 habitatges) per a les necessitats del poble. Així mateix, s’incorporava un segon projecte al terme de Torroella de Montgrí –concretament al nucli de l’Estartit– i l’ARE de Vidreres canviava d’ubicació i reduïa el nombre de pisos previstos de 427 a 296. En el cas de Banyoles, s’havia reduït el nombre d’habitatges i de superfície a la meitat, tot i que la nova proposta tampoc va comptar amb el vistiplau de l’Ajuntament.
En el cas de Vidreres (el Baix Empordà) el consistori encapçalat per Ruth Rosique (Partit dels Socialistes de Catalunya) va veure inicialment la proposta amb bons ulls, però considerava que la densitat proposada era massa elevada. En canvi, l’oposició, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Convergència i Unió (CiU), rebutjava de ple el projecte, ja que considerava que el poble no podia assumir mil nous habitants. Aquest fet va suposar que el consistori reclamés al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) que canviés la proposta de blocs de sis pisos per cases de dues plantes. Malgrat que l’aprovació inicial va reduir el nombre d’habitatges fins a 296, la negativa del consistori va suposar que fos una de les ARE que no formés part de l’aprovació final.
En aquest darrer tràmit, signat pel conseller Joaquim Nadal (PSC), van “caure”, a més de Vidreres, les ARE de l’Estartit, Ripoll i Banyoles –a diferència de la resta ja no va formar part de l’aprovació provisional per part de la CUCT–. El director general d’Urbanisme, Pere Solà (PSC), va lamentar les “lectures esbiaixades i malintencionades per generar oposició”, però va deixar la porta oberta a recuperar-les en un futur si els consistoris canviaven d’opinió.
D’aquesta manera el PDU de les ARE de la demarcació es va tancar amb dotze projectes en vuit municipis. Finalment van ser 5.794 pisos –1.500 menys que l’aprovació inicial–, un 50,1% dels quals gaudia d’algun tipus de protecció oficial. La principal modificació entre els projectes que tiraven endavant era a la carretera de Llers de Figueres on es rebaixava la superfície de 9,4 a 6,5 ha i el nombre de pisos de 472 a 328.
El document d’objectius i propostes de les ARE planifica la redacció d’un PDU per al conjunt de les comarques gironines amb setze actuacions en dotze municipis i un total de 6.740 habitatges en 123 ha. L’aprovació inicial del document augmenta lleugerament les xifres, fins a 7.320 pisos –el 50,2% protegits– i afegeix un projecte a Torroella de Montgrí mentre que elimina el de Celrà. Altres municipis es mostren contraris a les seves ARE (Banyoles, l’Estartit, Ripoll i Vidreres) i també es retiren o bé en l’aprovació provisional o en la final. El PDU es tanca finalment amb 5.794 pisos –1.500 menys que l’aprovació inicial– i una superfície de 102,5 ha.
El Govern va aprovar l’octubre de 2008 el Decret llei de mesures urbanístiques urgents. Pretenia obtenir de manera ràpida sòl que permetés la construcció d’habitatge protegit i contrarestar l’increment sostingut dels preus dels darrers anys. Una de les figures de major abast eren les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES (ARE), nous desenvolupaments urbanístics que havien d’oferir, com a mínim, amb un 50% de pisos amb alguna modalitat de protecció oficial.
El febrer de 2008 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) va aprovar el document d’objectius i propòsits de les ARE. Arreu del Principat s’havien de redactar dotze plans directors dels quals un era per a les comarques gironines.
En el document d’objectius es va definir que l’àmbit tindria un total de setze ARE en dotze municipis –tant a Girona com a Palafrugell se’n preveien tres–. Globalment, els desenvolupament havien d’ocupar 123 ha i contindrien 6.740 habitatges, dels quals com a mínim la meitat serien protegits.
La majoria de projectes havien d’ocupar sòl urbanitzable, mentre que en casos com el de l’Avellaneda-Aragó de Girona, Pi Margall de Palafrugell, Palamós i Torroella de Montgrí eren sòl urbà no consolidat.
L’aprovació de les ARE de les comarques gironines
L’1 d’octubre de 2008 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CUTG) va aprovar inicialment el PDU de les ARE. El tràmit suposava incrementar lleugerament el nombre de pisos previstos fins a 7.320, dels quals un 50,2% serien protegits. La superfície afectada pels desenvolupaments augmentava fins a les 128 ha.
Les principals modificacions respecte del document d’objectius i propostes era dividir l’ARE de Figueres en dues –carretera de Llers i Horta Capallera-Cendrassos– i augmentar-ne significativament el nombre de pisos previstos (de 1.420 a 2.257). En el cas de Girona, en canvi, es deixava sense efecte l’actuació de can Turon. També es va eliminar la de Celrà, ja que el govern municipal l’havia rebutjat en considerar que era massa gran (350 habitatges) per a les necessitats del poble. Així mateix, s’incorporava un segon projecte al terme de Torroella de Montgrí –concretament al nucli de l’Estartit– i l’ARE de Vidreres canviava d’ubicació i reduïa el nombre de pisos previstos de 427 a 296. En el cas de Banyoles, s’havia reduït el nombre d’habitatges i de superfície a la meitat, tot i que la nova proposta tampoc va comptar amb el vistiplau de l’Ajuntament.
En el cas de Vidreres (el Baix Empordà) el consistori encapçalat per Ruth Rosique (Partit dels Socialistes de Catalunya) va veure inicialment la proposta amb bons ulls, però considerava que la densitat proposada era massa elevada. En canvi, l’oposició, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Convergència i Unió (CiU), rebutjava de ple el projecte, ja que considerava que el poble no podia assumir mil nous habitants. Aquest fet va suposar que el consistori reclamés al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) que canviés la proposta de blocs de sis pisos per cases de dues plantes. Malgrat que l’aprovació inicial va reduir el nombre d’habitatges fins a 296, la negativa del consistori va suposar que fos una de les ARE que no formés part de l’aprovació final.
En aquest darrer tràmit, signat pel conseller Joaquim Nadal (PSC), van “caure”, a més de Vidreres, les ARE de l’Estartit, Ripoll i Banyoles –a diferència de la resta ja no va formar part de l’aprovació provisional per part de la CUCT–. El director general d’Urbanisme, Pere Solà (PSC), va lamentar les “lectures esbiaixades i malintencionades per generar oposició”, però va deixar la porta oberta a recuperar-les en un futur si els consistoris canviaven d’opinió.
D’aquesta manera el PDU de les ARE de la demarcació es va tancar amb dotze projectes en vuit municipis. Finalment van ser 5.794 pisos –1.500 menys que l’aprovació inicial–, un 50,1% dels quals gaudia d’algun tipus de protecció oficial. La principal modificació entre els projectes que tiraven endavant era a la carretera de Llers de Figueres on es rebaixava la superfície de 9,4 a 6,5 ha i el nombre de pisos de 472 a 328.
| Municipi | Nom del sector | Règim de sòl original | Document d'objectius i propostes | Aprovació inicial | Aprovació definitiva | Previsió habitants nous ARE** | % població ARE sobre habitants 2008*** | ||||||
| Ha | Habitatges | %Protegit* | Ha | Habitatges | %Prot. | Ha | Habitatges | %Prot. | |||||
| Banyoles | UP-8 | SUD | 13 | 658 | 50 | 6 | 357 | 50 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 |
| Figueres | Horta Capallera -Cendrassos | SUD | 28 | 1420 | 50 | 30 | 1785 | 50 | 29 | 1738 | 50 | 5214 | 12 |
| Figueres | Carretera de Llers | SUD | 0 | 0 | 50 | 9 | 472 | 50 | 7 | 328 | 50 | 984 | 2 |
| Girona | L'Avellaneda-Aragó | SUND | 5 | 390 | 50 | 8 | 522 | 50 | 8 | 522 | 50 | 1566 | 2 |
| Girona | Mas Marroc | SUD | 10 | 488 | 50 | 8 | 388 | 50 | 8 | 388 | 51 | 1164 | 1 |
| Girona | Can Turon | SUNC | 6 | 393 | 50 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 |
| Olot | Mas Bosser | SUD | 9 | 432 | 50 | 9 | 431 | 50 | 9 | 431 | 50 | 1293 | 4 |
| Palafrugell | Piverd SUD 1.1 | SUD | 2 | 121 | 50 | 2 | 122 | 50 | 2 | 122 | 50 | 366 | 2 |
| Palafrugell | Pi Maragall PMU 1.7-1.9 | SUNC | 1 | 172 | 50 | 1 | 132 | 50 | 1 | 116 | 54 | 348 | 2 |
| Palafrugell | SUD 1.4 - El Terme | SUD | 3 | 144 | 50 | 3 | 145 | 50 | 3 | 144 | 50 | 432 | 2 |
| Palamós | Sector Roquetes SMU 09 | SUNC | 6 | 300 | 50 | 6 | 292 | 50 | 6 | 322 | 50 | 966 | 5 |
| Ripoll | La Fàbrica Vella | SUD | 5 | 420 | 50 | 5 | 489 | 50 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 |
| Roses | SUD-1 | SUD | 23 | 1126 | 50 | 20 | 1005 | 50 | 20 | 995 | 50 | 2985 | 15 |
| Sant Feliu de Guíxols | SUD-07 Gaziel | SUD | 7 | 443 | 50 | 7 | 466 | 50 | 7 | 466 | 50 | 1398 | 6 |
| Torroella de Montgtrí | Sector Casanova | SUNC | 5 | 233 | 50 | 5 | 234 | 50 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 |
| Torroella de Montgtrí | Façana Sud | SUNC | 0 | 0 | 50 | 3 | 184 | 50 | 3 | 222 | 50 | 666 | 6 |
| Vidreres | SUS-3 IES Est | SUD | 0 | 0 | 50 | 6 | 296 | 50 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 |
| TOTAL | TOTAL | 123 | 6740 | 50 | 128 | 7320 | 50 | 103 | 5794 | 50 | 17382 | 4 | |
SUNC: Sòl urbà no consolidat
SUD: Sòl urbanitzable delimitat
SUND: Sòl urbanitzable no delimitat
SNU: Sòl no urbanitzable
* En el document d'objectius i criteris es preveia en tots els casos un 50% d'habitatge protegit
** Habitatges aprovació definitiva * 3
*** Padró continu
Més de dos mil nous habitatges a Figueres
El DPTOP va situar a Figueres l’ARE de més magnitud de la demarcació, amb 1.410 pisos en una superfície de 28 ha. Malgrat ser un sol projecte, contenia tres sectors de sòl discontinu, dos al nord-est (l’Horta d’en Capellera i Cendrassos nord) i un a l’oest (carretera de Llers).
L’aprovació inicial del PDU va suposar segregar l’ARE en dos –l’Horta d’en Capellera-Cendrassos i carretera de Llers– i augmentar-ne la superfície fins a 33 ha. Així mateix, el nombre de pisos proposats superava els dos milers. El govern municipal de CiU veia amb bons ulls els projectes i en el cas del que era situat a l’oest de la ciutat considerava que podria afavorir el seu objectiu de regeneració urbanística i social del barri del Bon Pastor. Ja en l’etapa de l’anterior l’equip de govern (PSC) pretenia dispersar la comunitat gitana que hi habitava amb actuacions derivades de l’arribada del Ferrocarril d’Alta Velocitat (FAV) i la instal•lació d’equipaments (comissaria i jutjats). Per a l’Ajuntament, l’ARE de la carretera de Llers podia ajudar a “revalorar el barri” i afavorir la “dispersió progressiva” d’aquest col•lectiu.
El novembre de 2008 el Ministeri espanyol de l’Habitatge i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) van fer pública una tercera gran actuació d’habitatge protegit a la capital de l’Alt Empordà. Es tractava d’una promoció de 528 pisos –la meitat protegits– a la futura prolongació de l’avinguda Costa Brava (PLANS URBANÍSTICS DE FIGUERES). El desenvolupament limitaria amb les ARE de Cendrassos i l’Horta d’en Capellera, així com amb un barri que executava l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) (329 habitatges) i la futura ronda nord de Figueres. L’Estat aportaria a la promoció 1,3 MEUR, el 18% del cost de les obres.
A diferència de les ARE, l’actuació del Ministeri d’Habitatge –que també es feia en cinc municipis més del Principat– no tenia una tramitació urgent, ni una cessió especial per a equipaments, ni una densitat mínima d’habitatges. La suma dels tres projectes suposava construir 1.393 pisos de protecció oficial d’un total de 2.785.
L’aprovació definitiva de les ARE va suposar reduir significativament l’àmbit del projecte de la carretera de Llers (de 9,4 a 6,6 ha i de 472 a 328 pisos). L’Ajuntament de Figueres acceptava el seu desenvolupament –així com el de l’Horta d’en Capellera-Cendrassos– i pretenia que formés part del consorci que gestionés les transformacions urbanístiques derivades de l’arribada del TAV. Es tractava d’un ens que havia de comptar amb la representació del DPTOP, el consistori figuerenc i l’Ajuntament de Vilafant, tal com recollia el conveni signat el desembre de 2005. Tanmateix, a la primavera de 2009 no s’havia avançat en la constitució i mentre Figueres considerava que calia incloure l’ARE, l’Ajuntament de Vilafant no ho veia clar ja que “superava les seves possibilitats com a municipi”.
Roses: cap habitatge de protecció en set anys
El document d’objectius i propostes dibuixava a Roses (Alt Empordà) la segona actuació de més magnitud amb l’ARE del rec Fondo, de 1.126 habitatges en una superfície de 23 ha. Se situava al nord de la població, en una zona de conreus entre les urbanitzacions del mas Mates i el mas Oliva. L’espai formava part segons el Pla general d’ordenació urbanística (PGOU) del sector de sòl urbanitzable SUD-1, tot i que amb ampliacions al nord i a l’est en sòl no urbanitzable.
L’aprovació inicial del PDU va suposar disminuir lleugerament les previsions i determinava que la zona del rec Fondo tindria 1.005 habitatges –503 de protecció– en una superfície de 20,45 ha. L’alcaldessa de la població, Magda Casamitjana (PSC), valorava molt positivament el projecte, ja que entre el 2000 i el 2007 tot i la construcció de 3.000 habitatges al municipi, cap no era protegit. Per aquest motiu, Urbanisme havia suspès l’aprovació inicial del POUM DE ROSES, un fet que es podia solucionar amb la inclusió de l’ARE a la tramitació del planejament.
El novembre de 2008 el grup municipal de CiU va presentar una moció per reclamar a la Generalitat que es tornessin a fer els estudis de viabilitat de l’ARE. Segons els convergents ja feia dos anys que s’havien fet i en canvi la situació econòmica s’havia capgirat. Així mateix, considerava que calia programar les necessitats socials que suposarien l’arribada de mil famílies noves. També ERC, a l’oposició, s’hi mostrava desfavorable.
El febrer de 2009 l’Ajuntament va presentar la proposta d’equipaments que considerava necessaris en els 45.000 m2 previstos en el projecte: un tanatori, un centre cívic, la comissaria de la policia local, així com una escola. Segons Magda Casamitjana caldria un mínim de cinc anys per desenvolupar l’ARE i en aquest sentit demanava a la Generalitat poder-ho fer per fases.
Mentre continuaven les negociacions entre equip de govern i oposició pel POUM –el regidor d’ERC havia acordat un termini de tres mesos per intentar negociar una retirada de l’ARE–, CiU refermava la seva oposició al projecte. Per a l’exalcalde Carles Pàramo es tractaria d’un “barri marginal” per la manca de connexió amb la resta de zones urbanes.
L’aprovació final va rebaixar el nombre d’habitatges fins a 995 –la meitat protegits– per permetre una accessibilitat millor a la zona. L’alcaldessa, en presentar el projecte definitiu, va explicar que s’urbanitzaria en dos anys, tot i que la construcció dels edificis s’allargaria durant una dècada. Així mateix, la previsió d’instal•lar-hi el tanatori quedaria condicionada al vistiplau dels veïns. A final de juliol el plenari va aprovar la constitució del consorci que havia de desenvolupar l’ARE.
Els grups municipals de Banyoles no accepten l’ARE
El DPTOP pretenia ubicar una promoció de 658 pisos a Banyoles, en una zona entre els barris de la Farga i Can Puig, arran de la carretera de Vilavenut, a les UP-5 i la UP-8. El desenvolupament d’ambdues àrees –per a usos residencials i d’activitats econòmiques, respectivament–, amb una superfície total de 13 ha, s’havia aturat pocs anys abans, en un cas per l’oposició veïnal i en l’altra per part d’Urbanisme pel fet que no es protegia la riera Canaleta.
L’entitat ecologista Limnos fou la primera a manifestar el seu desacord, i van demanar a l’Ajuntament que rebutgés el projecte. Basaven la seva negativa en la gran densitat d’edificació i l’afectació d’elements patrimonials com el molí fariner de Can Boada (segle XVII), ponts i parets de travertí, diversos recs de desguàs de l’estany de Banyoles i sectors d’hortes. El maig de 2008 el regidor d’Urbanisme, Jordi Bosch “Barraca” (PSC), afirmava que només “tiraria endavant si resultava viable des d’un punt de vista global”. Per al portaveu municipal d’ERC, Joan Julià, construir quasi 660 habitatges era “excessiu” i podria convertir Banyoles en un barri de Girona. També va lamentar que el consistori anés a remolc de la Generalitat i que “l’ARE passés per davant del POUM”.
El mes de setembre va transcendir que l’aprovació inicial del PDU suposaria reduir l’afectació a Banyoles a la UP-8, a la carretera de Vilavenut, amb 357 habitatges. Tant l’alcalde, Miquel Noguer (CiU), com el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Jordi Bosch “Barraca”, van deixar clar que tot i que s’acabés fent l’aprovació inicial, “ja es veuria” si finalment tiraria endavant el projecte.
De fet, dos dies abans de l’aprovació inicial del PDU, la junta de portaveus de l’Ajuntament de Banyoles va aprovar per unanimitat –CiU, PSC, ERC i ICV– demanar la retirada de l’ARE. Malgrat que Urbanisme la va mantenir, els representants del consistori van treure importància a la decisió, ja que ho van entendre com una qüestió tècnica. En aquest sentit van anunciar que tant l’Ajuntament com els propietaris hi presentarien al•legacions bastant-se en els informes dels tècnics municipals que consideraven molt elevat el nombre de pisos buits a la ciutat, la dificultat de tirar endavant un projecte que afectava 37 propietaris i els elevats costos d’urbanització (5,9 MEUR).
El 2 de gener de 2009 el ple de Banyoles va aprovar les al•legacions contra l’ARE que no van comptar amb el vot favorable d’ICV. Els ecosocialistes van argumentar la seva abstenció pel fet que no s’explicités l’impacte de l’ARE a la zona d’hortes. “Fa mala espina que no s’esmentin, potser és perquè s’hi pensa edificar”, va afirmar la regidora d’ICV, Núria Langa. Tenint en compte la posició del consistori, la CTUG va desestimar el projecte de Banyoles en l’aprovació provisional.
El projecte de Torroella endavant, el de l’Estartit no
El document d’objectius i propostes dibuixava al terme de Torroella de Montgrí (el Baix Empordà) una ARE al nucli de l’Estartit. Concretament es tractava d’una peça de 5 ha de superfície i 233 pisos a la zona de Casanova.
En canvi, Urbanisme no preveia cap actuació per al nucli de Torroella. L’equip de govern, format per Unió i Progrés Municipal (UPM), ERC i L’Estartit Independent (LEI), va explicar l’agost de 2008 que una ARE podia ser una bona manera de desenvolupar la denominada façana sud de Torroella, una zona d’hortes i fruiters així com espais periurbans degradats propers a la riba esquerra del Ter. Preveien que s’hi construís uns 188 habitatges, una vintena més que les previsions del POUM aprovat per l’anterior govern de CiU. Precisament el grup convergent va criticar l’augment de la superfície edificable, la densitat i el baix cost dels habitatges. Així mateix, lamentava que no es tingués en compte tota l’àrea prevista en el POUM, fet que podia deixar sense executar un col•lector pendent per al barri antic.
La CTUG va incloure la proposta de l’Ajuntament de Torroella en l’aprovació inicial de les ARE amb un projecte que havia d’ocupar 2,88 ha. El 7 de desembre, el ple municipal va fer l’aprovació inicial de la modificació del POUM per incloure l’ARE prevista amb els vots de l’equip de govern i l’oposició de CiU. “Hi ha altres indrets on enquibir-ho” va explicar el regidor convergent, Joan Ribas.
Tanmateix, tant el govern municipal com l’oposició no eren favorables al projecte de Casanova de l’Estartit. En un ple extraordinari el febrer de 2009, UPM, ERC i LEI van aprovar una moció per demanar-ne la retirada, ja que consideraven la densitat i l’edificabilitat “excessiva” –el doble que el POUM–; que no s’adaptava a l’entorn pel nombre de pisos; que no hi havia consens amb els propietaris; i l’existència d’un informe negatiu de la Direcció General de Costes per la proximitat a l’àrea protegida del Ter Vell. Per la seva banda, CiU, malgrat mostrar-s’hi en contra, no va votar la moció –va abandonar la sala– per protestar per la manera com s’havia convocat: “sense transparència ni informació”. Malgrat que la CTUG va mantenir el projecte en l’aprovació provisional, el conseller Nadal la va descartar en la definitiva. En canvi, la de la façana sud de Torroella va tirar endavant amb un increment de la seva densitat. En aquest sentit, es va passar de 184 a 222 pisos, la meitat dels quals protegits.
Una consulta popular rebutja l’ARE de Ripoll
A mitjans gener de 2008 el PSC de Ripoll va proposar que la devesa del Pla, els terrenys que fins al 2005 havia ocupat l’empresa Preparación Textil, acollís una ARE. Per al portaveu socialista i segon tinent d’alcalde, Enric Pérez, la proposta podia permetre assolir un consens en la tramitació del POUM. Precisament, el futur de la devesa del Pla era un dels punts de desacord tant entre l’equip de govern –format per ERC, PSC i ICV– com amb CiU a l’oposició. Els republicans van rebre la proposta amb cautela i van recordar que el 2006 s’havia firmat amb la propietat un conveni que preveia la construcció de 420 habitatges a la zona.
El document d’objectius i propostes va incloure una ARE a la zona de la devesa del Pla, una peça de 5,5 ha situada al nucli urbà entre el riu Ter i el barri de la carretera de Barcelona, amb el mateix nombre de pisos previstos al conveni. L’alcaldessa Teresa Jordà (ERC) ho va valorar positivament però va lamentar la manca d’informació rebuda. El 26 de febrer es va aprovar inicialment el POUM; de nou el futur de la Preparación Textil generava desavinences. Mentre el portaveu de l’oposició, Jordi Munell (CiU), considerava que “esdevindria el monopoli del mercat immobiliari local”, el regidor d’Urbanisme, Eudald Casas (ERC), li responia que es crearia un consorci per vetllar per al seu desenvolupament.
L’aprovació inicial del PDU va suposar augmentar el nombre de pisos previstos fins a 489. A començament de novembre CiU de Ripoll tornava a manifestar el seu desacord i va demanar “un procés de debat real”. Segons Jordi Munell, l’ARE tenia un nombre excessiu de pisos i una densitat exagerada en un barri com el de la carretera de Barcelona, i, per tant, “no era el que necessitava Ripoll”. En aquest sentit, apostava per un projecte alternatiu amb una major mixtura d’usos.
A final de novembre el director general d’Urbanisme, Pere Solà, va presentar el projecte a Ripoll. Va explicar que caldria un mínim de quinze anys per executar el sector i que les obres d’urbanització podrien començar el 2010. Així mateix va admetre els “elevadíssims costos d’urbanització” –estimats en 9 MEUR– fruit d’actuar en una peça de tan sols 5 ha, amb elements patrimonials a mantenir i integrar i la necessitat de desenvolupar obres per mitigar la inundabilitat d’un espai situat a prop de l’aiguabarreig del Ter i el Freser.
Les explicacions no van satisfer el grup municipal de CiU, que el 12 de desembre va iniciar una campanya per exigir una consultar popular sobre l’ARE. Segons Jordi Munell la “requalificació urbanística més gran de la història” no es podia continuar tramitant “d’amagatotis”. Així mateix van advertir que si el consistori no la convocava l’organitzarien des de CiU.
Finalment el 14 de gener de 2009 els tres grups amb representació municipal (ERC, CiU i PSC) van anunciar la celebració d’una “consulta oberta” sobre el projecte. Els ciutadans podrien decantar-se per dos opcions: mantenir les directrius de planejament del POUM –i per tant demanar la retirada de l’ARE– o bé referendar les al•legacions consensuades pels tres partits. En destacava el fet de reduir el nombre d’habitatges de 489 a 420; augmentar l’aprofitament mitjà del 10 al 15% com en la resta d’ARE de la demarcació; i mantenir els habitatges de protecció però concentrant-los en el règim ordinari. “El recolzament de les urnes ens donaria més força per defensar aquestes al•legacions davant la Generalitat”, va explicar el regidor d’Urbanisme, Eudald Casas.
El resultat de la consulta del 24 de gener va ser clarament contrari a l’ARE. Un 70,6% dels 875 votants es van pronunciar pel “no”, mentre que només un 27,8% van votar-hi a favor. La participació va ser del 10,1% del padró i es va superar el llindar de 450 vots fixat per tal que fos vàlida. Tres dies més tard el ple de l’Ajuntament va demanar la retirada del projecte després del “no rotund” de la ciutadania. Malgrat que en l’aprovació provisional es va mantenir l’ARE de la devesa del Pla –fet que va molestar al consistori ripollès–, l’aprovació definitiva per part del conseller Nadal la va descartar.
Dues ARE per a Girona
El document de propostes i objectius delimitava fins a tres àrees residencials estratègiques a la ciutat de Girona. Globalment sumaven 21 ha i 1.271 pisos, una xifra només per darrere de les previsions per a Figueres. Es tractava dels sectors d’Avellaneda, can Turon i Mas Marroc –aquest darrer era el de més magnitud, amb 10 ha i 488 habitatges–, tots al sud de la capital del Gironès.
L’aprovació inicial del PDU va descartar l’actuació a can Turon. En canvi va augmentar les previsions per a ’ARE de l’Avellaneda-Aragó fins a 7,79 ha i 522 pisos. La zona se situa entre la carretera de Barcelona, la C-65 i el club de tennis de Palau. Per altra banda el projecte de Mas Marroc –7,73 ha i 388 pisos– se situa en una peça de terreny al límit amb els termes municipals de Salt i Vilablareix, a prop del mas Xirgu.
L’Ajuntament de Girona veia amb bons ulls ambdues actuacions que havien de permetre construir 457 habitatges de protecció oficial. En el ple del mes de gener de 2009 va aprovar les al•legacions referents a l’ARE de l’Avellaneda. El regidor d’Urbanisme, Joan Pluma (PSC), va explicar que volien demanar la revisió de la distribució dels habitatges i de les zones verdes.
L’aprovació definitiva del PDU va mantenir els paràmetres d’ambdós projectes en un total de 910 habitatges i una superfície de 15,52 ha.
Més informació
www.gencat.cat/ares
Una consulta popular rebutja l’ARE de Ripoll
A mitjans gener de 2008 el PSC de Ripoll va proposar que la devesa del Pla, els terrenys que fins al 2005 havia ocupat l’empresa Preparación Textil, acollís una ARE. Per al portaveu socialista i segon tinent d’alcalde, Enric Pérez, la proposta podia permetre assolir un consens en la tramitació del POUM. Precisament, el futur de la devesa del Pla era un dels punts de desacord tant entre l’equip de govern –format per ERC, PSC i ICV– com amb CiU a l’oposició. Els republicans van rebre la proposta amb cautela i van recordar que el 2006 s’havia firmat amb la propietat un conveni que preveia la construcció de 420 habitatges a la zona.
El document d’objectius i propostes va incloure una ARE a la zona de la devesa del Pla, una peça de 5,5 ha situada al nucli urbà entre el riu Ter i el barri de la carretera de Barcelona, amb el mateix nombre de pisos previstos al conveni. L’alcaldessa Teresa Jordà (ERC) ho va valorar positivament però va lamentar la manca d’informació rebuda. El 26 de febrer es va aprovar inicialment el POUM; de nou el futur de la Preparación Textil generava desavinences. Mentre el portaveu de l’oposició, Jordi Munell (CiU), considerava que “esdevindria el monopoli del mercat immobiliari local”, el regidor d’Urbanisme, Eudald Casas (ERC), li responia que es crearia un consorci per vetllar per al seu desenvolupament.
L’aprovació inicial del PDU va suposar augmentar el nombre de pisos previstos fins a 489. A començament de novembre CiU de Ripoll tornava a manifestar el seu desacord i va demanar “un procés de debat real”. Segons Jordi Munell, l’ARE tenia un nombre excessiu de pisos i una densitat exagerada en un barri com el de la carretera de Barcelona, i, per tant, “no era el que necessitava Ripoll”. En aquest sentit, apostava per un projecte alternatiu amb una major mixtura d’usos.
A final de novembre el director general d’Urbanisme, Pere Solà, va presentar el projecte a Ripoll. Va explicar que caldria un mínim de quinze anys per executar el sector i que les obres d’urbanització podrien començar el 2010. Així mateix va admetre els “elevadíssims costos d’urbanització” –estimats en 9 MEUR– fruit d’actuar en una peça de tan sols 5 ha, amb elements patrimonials a mantenir i integrar i la necessitat de desenvolupar obres per mitigar la inundabilitat d’un espai situat a prop de l’aiguabarreig del Ter i el Freser.
Les explicacions no van satisfer el grup municipal de CiU, que el 12 de desembre va iniciar una campanya per exigir una consultar popular sobre l’ARE. Segons Jordi Munell la “requalificació urbanística més gran de la història” no es podia continuar tramitant “d’amagatotis”. Així mateix van advertir que si el consistori no la convocava l’organitzarien des de CiU.
Finalment el 14 de gener de 2009 els tres grups amb representació municipal (ERC, CiU i PSC) van anunciar la celebració d’una “consulta oberta” sobre el projecte. Els ciutadans podrien decantar-se per dos opcions: mantenir les directrius de planejament del POUM –i per tant demanar la retirada de l’ARE– o bé referendar les al•legacions consensuades pels tres partits. En destacava el fet de reduir el nombre d’habitatges de 489 a 420; augmentar l’aprofitament mitjà del 10 al 15% com en la resta d’ARE de la demarcació; i mantenir els habitatges de protecció però concentrant-los en el règim ordinari. “El recolzament de les urnes ens donaria més força per defensar aquestes al•legacions davant la Generalitat”, va explicar el regidor d’Urbanisme, Eudald Casas.
El resultat de la consulta del 24 de gener va ser clarament contrari a l’ARE. Un 70,6% dels 875 votants es van pronunciar pel “no”, mentre que només un 27,8% van votar-hi a favor. La participació va ser del 10,1% del padró i es va superar el llindar de 450 vots fixat per tal que fos vàlida. Tres dies més tard el ple de l’Ajuntament va demanar la retirada del projecte després del “no rotund” de la ciutadania. Malgrat que en l’aprovació provisional es va mantenir l’ARE de la devesa del Pla –fet que va molestar al consistori ripollès–, l’aprovació definitiva per part del conseller Nadal la va descartar.
Dues ARE per a Girona
El document de propostes i objectius delimitava fins a tres àrees residencials estratègiques a la ciutat de Girona. Globalment sumaven 21 ha i 1.271 pisos, una xifra només per darrere de les previsions per a Figueres. Es tractava dels sectors d’Avellaneda, can Turon i Mas Marroc –aquest darrer era el de més magnitud, amb 10 ha i 488 habitatges–, tots al sud de la capital del Gironès.
L’aprovació inicial del PDU va descartar l’actuació a can Turon. En canvi va augmentar les previsions per a ’ARE de l’Avellaneda-Aragó fins a 7,79 ha i 522 pisos. La zona se situa entre la carretera de Barcelona, la C-65 i el club de tennis de Palau. Per altra banda el projecte de Mas Marroc –7,73 ha i 388 pisos– se situa en una peça de terreny al límit amb els termes municipals de Salt i Vilablareix, a prop del mas Xirgu.
L’Ajuntament de Girona veia amb bons ulls ambdues actuacions que havien de permetre construir 457 habitatges de protecció oficial. En el ple del mes de gener de 2009 va aprovar les al•legacions referents a l’ARE de l’Avellaneda. El regidor d’Urbanisme, Joan Pluma (PSC), va explicar que volien demanar la revisió de la distribució dels habitatges i de les zones verdes.
L’aprovació definitiva del PDU va mantenir els paràmetres d’ambdós projectes en un total de 910 habitatges i una superfície de 15,52 ha.
Més informació
www.gencat.cat/ares
